Molts parlen del Congost de Mont-rebei, un dels paratges naturals més imponents de la zona de Lleida. Tant és així que cada vegada està més massificat.
Per evitar la sobreexplotació d'aquest lloc i descobrir-ne un altre igual d'impressionant, hi ha diverses alternatives. Una d'elles és el Congost del Mu, a la comarca de la Noguera.
Des de fa uns anys, aquest racó de l'interior de Lleida s'ha consolidat com una de les rutes de senderisme més singulars de Catalunya.
El recorregut discorre entre Camarasa i Alòs de Balaguer, en ple Prepirineu català, i segueix el curs del riu Segre a través d'un congost estret. Un passeig amb parets rocoses, passarel·les metàl·liques i un pont penjant que s'ha convertit en un dels seus grans atractius.
Com és el pas
Es tracta d'un pas estret, amb trams en què les parets superen els cent metres d'altura i on el sender tradicional va quedar absorbit per l'orografia.
Avui, l'itinerari recupera aquest antic camí i l'adapta per al senderisme mitjançant estructures suspeses que permeten recórrer el congost amb seguretat.
Un canó del Segre
La ruta arrenca en un entorn relativament obert, amb el riu Segre avançant entre vegetació de ribera i zones més suaus de la vall.
Un dels accessos més habituals se situa al Pont del Pastor, al terme de Camarasa, on hi ha una petita zona d'aparcament des de la qual s'arriba a l'inici del sender en pocs minuts.
Ponts penjants, salts d'aigua i unes vistes d'infart al Congost de Mu
Des d'aquest punt, el camí segueix cap al sud i permet veure la trobada entre el Segre i el Noguera Pallaresa, a prop de la presa i la central hidroelèctrica de Camarasa.
A partir d'aquest tram inicial, el paisatge canvia amb rapidesa. La pista es transforma en un sender més estret.
Les passarel·les
Després arriba una successió de passarel·les metàl·liques ancorades a la roca que permeten avançar per zones on el curs es tanca entre parets verticals.
El tram més reconeixible del recorregut és precisament aquest congost, on l'aigua discorre molt a prop del caminant i el perfil del canó domina l'escena.
Pont penjant
Una dels fites més fotografiats del Congost del Mu és el seu pont penjant, una estructura d'uns 35 metres de longitud que creua el riu Segre a diversos metres d'altura.
La passarel·la serveix com a connexió entre ambdues ribes i marca, per a molts senderistes, el punt més vistós de la ruta.
Des d'allí, el congost s'observa amb una perspectiva frontal que ajuda a entendre l'estretesa del pas i la verticalitat del terreny.
Després de creuar el pont, l'itinerari continua per la riba oposada i guanya una mica d'altura mitjançant una pujada curta però marcada.
El congost
Aquest canvi de cota permet obtenir una vista més àmplia del congost, amb el riu serpentejant avall i les parets del canó tancant l'horitzó.
Més endavant, el sender descendeix de nou cap al curs i torna a endinsar-se en la zona més estreta del congost, on apareixen les passarel·les suspeses sobre el tram més estret del riu.
Dues maneres de recórrer-lo
La ruta es pot fer de forma curta o llarga, segons el temps i l'energia disponibles. La versió breu ronda els quatre quilòmetres i enllaça Camarasa amb el pont penjant, per tornar després al punt de partida.
L'opció completa ascendeix fins a uns 12 o fins i tot 14 quilòmetres, segons la variant escollida i el sentit de la marxa, i connecta els extrems de Camarasa i Alòs de Balaguer.
En ambdós casos, el sender travessa un ecosistema típic dels canons fluvials del Segre.
En les parets rocoses és habitual observar aus rapinyaires, com voltors lleonats, mentre que en la vegetació de l'entorn apareixen boscos de ribera, matollar mediterrani i zones de roca gairebé nua.
De Camarasa a Alòs
Aquells que opten per iniciar la marxa a Camarasa troben un traçat més accessible en la primera part, amb una pista ampla que acompanya el curs del riu.
A mesura que el camí avança, el terreny es torna més tècnic i apareixen les estructures metàl·liques que salven els trams on el sender original va desaparèixer.
El final del tram
Més endavant, el recorregut passa al costat de la zona recreativa de la Font de l’Espadella abans d'entrar en el tram final cap a Alòs de Balaguer, un petit municipi d'origen medieval que sol actuar com a colofó de l'excursió.
L'entorn s'obre lleugerament als afores del congost i el paisatge perd part de la seva estretesa, tot i que conserva la petjada del Segre i dels relleus que l'acompanyen.
Notícies relacionades
- El poble català medieval declarat Conjunt Històric: té un pont romànic del segle XI i un antic castell comtal
- Els viatgers coincideixen: l'increïble Parc Natural que està entre els millors d'Espanya i acull més de 200 llacs d'origen glacial
- Ni Besalú ni Rupit: el poble medieval espanyol a gairebé 500 metres d'altura envoltat de volcans, carrers de pedra i cascades
