Sembla París, però és Lleida: l'increïble parc al costat del Segre que recorda als Camps Elisis

La ciutat de Lleida commemora enguany una efemèride fonamental per a la seva configuració urbanística i social. Es compleixen dues dècades des de la renovació dels Camps Elisis, el pulmó verd més emblemàtic del municipi.

Això sí, des de la seva inauguració original el 1864, han experimentat una transformació contemporània especialment ambiciosa.

Vint anys després d'enderrocar el mur perimetral que històricament aïllava el recinte, avui aquest parc ha tornat a ser un símbol de la ciutat.

D'inspiració francesa, com el seu mateix nom indica, la barreja d'arquitectura i natura fa d'aquest parc una joia digna de veure i, sobretot, de passejar-hi.

Obert al riu

Amb aparença de bosc, aquest jardí al costat del riu Segre compta amb una entrada tan monumental com el seu nom.

Si bé, en el seu dia, tres portes donaven accés al parc, avui en dia només en queda una, però imponent.

Entrada principal

Es tracta d'una obra de l'arquitecte Lluís Domènech, d'inspiració neoclàssica, amb dues columnes de pedra unides per una estructura de ferro forjat i amb l'escut de la ciutat presidint.

Aquest accés es completa amb una gran escalinata, amb balustrades, encara que si hi ha alguna cosa imprescindible és el Palau de Vidre, que allí es troba: un edifici que en el seu dia, i fins al 1964, protegia un impressionant estany.

A més de l'entrada i el Palau de Vidre, la màgia d'aquest parc resideix a recórrer-lo amb llibertat, endinsar-se en la seva frondosa natura i gaudir dels elements de pedra.

Així, es poden recórrer els seus prop de dues hectàrees i descobrir, en un dels laterals, una inscripció que indica el nivell que van assolir les aigües en la riuada de 1907, un esdeveniment que va destruir gran part del parc.

Què s'hi fa

El problema, com sempre, és el pas del temps, que juga en contra d'aquests llocs. Però, amb l'última reforma, els Camps Elisis catalans han recuperat el seu brillantor.

Si bé aquí se celebra el reconegut Aplec del Cargol, aquest jardí d'1,7 hectàrees havia perdut part del seu encant i funció per a la ciutadania.

Última reforma

La reforma, duta a terme fa 20 anys, precisament responia a la necessitat creixent de posar en valor la seva funció diària com a pulmó verd de la capital lleidatana. Avui només queda la rehabilitació del Palau de Vidre.

S'espera que la finalització d'aquests treballs, prevista per al proper estiu, marqui un punt d'inflexió en la dinamització del parc, permetent-li recuperar l'esplendor d'èpoques passades, quan el recinte era l'escenari habitual de balls, competicions esportives i una intensa activitat cultural.

La recuperació del patrimoni històric també figura com una de les prioritats per consolidar aquesta renovació a llarg termini.

Existeix un interès manifest en rehabilitar edificis emblemàtics com elXalet noucentista, per al qual la Paeria ja ha presentat un projecte que busca recuperar el servei de restauració i dotar-lo d'usos culturals.

Què veure

Aquesta visió és compartida per veïns de llarga trajectòria que recorden el parc com un centre neuràlgic de la vida social.

El Pavelló de la Torxa o l'amfiteatre a l'aire lliure també volen tornar a tenir un paper més actiu en l'organització d'activitats infantils i espectacles, optimitzant l'ús de les estructures arquitectòniques ja existents.

Jardí de roses

En qualsevol cas, la memòria col·lectiva dels lleidatans roman intrínsecament lligada a l'evolució dels Camps Elisis.

Els records de les antigues barques al llac, la Rosaleda on se celebraven balls de gala o les sessions fotogràfiques de noces i comunions formen part de la identitat de la ciutat.

Històries personals, com la d'avantpassats que van plantar les magnòlies que avui ofereixen ombra als passejants, reforcen el vincle emocional amb aquest espai.

Per això, el debat sobre l'equilibri entre els esdeveniments festius sorollosos i el dret al descans dels veïns de les zones adjacents continua sent un tema d'actualitat a l'agenda municipal.

Proposta

De cara al futur, el projecte d'expansió continua latent. L'actual govern municipal promou una nova fase de creixement que contempla el trasllat dels pavellons de la Fira cap a la zona de l'antiga Hípica.

Aquesta estratègia permetria ampliar els jardins fins al canal de Seròs, prolongant encara més aquest eix verd.

Nou projecte

Encara que encara no existeix un termini d'execució definit per a aquesta nova etapa, la consolidació dels darrers 20 anys de reformes assegura que els Camps Elisis continuïn sent el referent indiscutible del paisatge urbà de Lleida.

El pas del temps i l'ús intensiu de l'espai també plantegen desafiaments en matèria de manteniment, convivència i seguretat; tot i així, la seva bellesa es manté.