Sembla Roma, però és a Espanya: la ciutat catalana fundada al segle VI aC i amb més de 147.000 habitants

A Catalunya, hi ha certes ciutats que tenen una connexió amb la Bella Roma. Una d'elles és Lleida, que té una profunda herència romana al llarg de la seva història i que conserva monuments destacats com la Seu Vella.

No obstant això, la ciutat recrea aquesta herència cada any. Per això, es donen cita al març, concretament del 6 al 8 de març, celebrant la VIII edició del Mercat Romà d’Ilerda, un homenatge a la petjada que va deixar la civilització romana a l'antiga Ilerda.

El poble que va inspirar Orson Welles: història i carrerons que semblen d'una altra època

Aquest mercat no només és una fira comercial, sinó que també compta amb un programa extens entre el qual destaca la posada en escena i recreació de l'època. Durant aquell cap de setmana, les famílies podran gaudir de diferents activitats com tallers, espectacles i desfilades.

Els orígens de Lleida

Segons recull Josep Lladonosa i Pujol, la ciutat de Lleida té les seves arrels en el poble ibèric dels ilergets, que van fundar Iltirda en un turó sobre el riu Segre. Després de ser incorporada al domini romà com a Ilerda, la ciutat va adquirir fama universal l'any 49 aC en ser l'escenari d'una cèlebre batalla entre Juli Cèsar i Pompeu.

Adéu a la Zona de Baixes Emissions: 15 municipis de Barcelona s'alliberen de les restriccions

Després de segles de romanització i una posterior etapa visigòtica, Lleida va ser ocupada pels àrabs entre els anys 716 i 719, anomenant-se Larida durant un domini que va durar 435 anys. Finalment, el 1149, la ciutat va ser reconquerida pels comtes Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ermengol VI d'Urgell, fet que va donar inici a la seva repoblació cristiana.

Durant els segles XIII i XIV, Lleida va viure una època de gran rellevància institucional i cultural amb la creació de la Paeria (el seu règim municipal) el 1264 i la fundació de l'Estudi General el 1300, la primera universitat de la Corona d'Aragó.

No obstant això, a partir del segle XIV, la ciutat va afrontar greus crisis, incloent-hi la pesta bubònica, revoltes polítiques i la pèrdua de les seves llibertats forals després de la Guerra de Successió i el Decret de Nova Planta el 1716.

Confirmat per la Universitat Rovira i Virgili: aquests són els destins preferits dels habitants de Tarragona

El segle XX va portar nous reptes sota diverses dictadures, fins que l'explosió democràtica de 1977 va retornar a la ciutat noves expectatives de recuperació i desenvolupament urbanístic.

Què veure a Lleida

Per tant, la ciutat ofereix monuments tan antics com la Seu Vella, el Palau de la Paeria o l'Antic Hospital de Santa Maria. Això sí, convé esmorzar bé aquell dia perquè conèixer Lleida en un sol dia és una tasca exigent. Aquí comença la ruta.

Palau de la Paeria: aquest edifici del segle XII acull actualment la seu del Govern local. Afortunadament, hi ha moltes estances que es poden visitar.

El millor poble de Catalunya per tenir casa a la muntanya, segons la IA: “És ideal per tenir tranquil·litat i bona connexió”

La Seu Vella: impossible no quedar embadalit davant la gallarda figura d'aquesta catedral que destaca sobre un turó i que es va començar a construir l'any 1203, quan el romànic encara imperava a Espanya, tot i que el gòtic dominava al país gal i no trigaria a travessar els Pirineus. Dos segles més tard, el 1431, es va finalitzar el campanar i es va posar punt final a la catedral.

Castell del Rei: el castell conegut com La Suda, una paraula àrab que significa àrea urbana tancada. Així és com s'anomenava l'antiga fortalesa andalusina que al segle IX s'aixecava en aquest lloc. Aquesta edificació és un bon exemple de monument que uneix dos estils: el romànic i el gòtic.

Antic Hospital de Santa Maria: aquest bell edifici va acollir en temps un hospital, però ara la seva funció és servir de seu de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, a més d'un espai d'exposicions temporals. La construcció gòtic-plateresca dels segles XV i XVI embadaleix el visitant amb un pati central presidit per una escalinata de pedra que connecta amb una galeria d'arcs ogivals.