Ruta pels castells del vi: muntanyes, senders i altres secrets del Bages
Aquesta era una zona amb més de 27.000 hectàrees dedicades també a la producció d'aiguardent
Més notícies: El primer monestir romànic d'Espanya és a la Costa Brava: "Una joia del segle IX que sembla un castell"
Notícies relacionades
- El primer monestir romànic d'Espanya és a la Costa Brava: "Una joia del segle IX que sembla un castell"
- Així és 'el castell dels records': recorregut medieval i venda d'antiguitats a 30 minuts de Barcelona
- Del vi i l'oli a l'spa: la sorprenent reconversió d'una masia catalana en un singular hotel sostenible
La Mola és un dels indrets més coneguts del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac (Barcelona). Però dins d’aquesta petita serra s’hi amaga una ruta semicircular que porta a llocs encara més increïbles.
Situada ja a la zona del Bages (Manresa), té uns sis quilòmetres de llargada i permet conèixer un dels patrimonis històrics més sorprenents de Catalunya.
Tot i que molts puguin pensar que aquesta zona no és de vins, a la comarca fa segles que es dediquen al cultiu de la vinya; prova d’això són les Tines del Vall del Flequer.
Es tracta d’un conjunt d’antigues tines de vi, construïdes al segle XIX, testimoni del pes de la comarca en el sector, que es poden descobrir seguint un sender.
De quan són
Aquesta era una zona amb més de 27.000 hectàrees dedicades a la producció de vi i aiguardent, però presentava certs reptes.
Durant l’auge de la viticultura, especialment entre 1860 i 1890, els pagesos del Bages es van enfrontar al desafiament de transportar el raïm des de les muntanyes on plantaven les seves vinyes fins als cellers dels pobles.
Construcció de tines
Per resoldre aquest problema, van començar a construir petites barraques al costat de les vinyes, on incorporaven tines de pedra on podien premsar i fermentar el raïm directament al lloc de la collita.
D’aquesta manera van néixer les Tines del Vall del Flequer, un sistema que facilitava la producció de vi i va marcar el paisatge per sempre.
Tines del Vall del Flequer BAGES TURISME
Construïdes amb pedra i morter de calç, estan folrades a l’interior amb rajoles de ceràmica per assegurar-ne la impermeabilitat.
Les estructures, que s’utilitzaven per a la fermentació del vi, es distribueixen en petits grups al llarg del vall.
On es troben
Totes elles estaven connectades entre si. Al llarg dels segles es van traçar nous camins d’accés enmig de la muntanya.
Avui, aquests camins destinats al transport del vi s’han convertit en camins patrimonials pels quals passegen excursionistes, veïns i amants de la natura i la història.
D’on parteix l’itinerari
El viatge comença al Pont de Vilomara, on abans arribava el producte, i s’endinsa pel Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac a la recerca de la història.
El camí es troba als afores del municipi, enmig de la BV-1224, conegut com el camí d’accés a Rocafort. No té pèrdua: hi ha un aparcament habilitat per començar la ruta.
![Pisos en Santa Eugènia, el barrio más barato de Girona para alquilar una casa: pisos de tres habitaciones por 980 euros al mes](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2026\/01\/26\/vida\/1003742726810_15644236_320x180.jpg"])
L’itinerari està perfectament senyalitzat i, com a bon camí històric, durant tot el recorregut es troben panells informatius sobre les tines.
Entre les primeres que es troben a la ruta hi ha les Tines del Bleda, un conjunt de dues tines cilíndriques acompanyades de les seves barraques.
Detalls arquitectònics
Tot i que estan una mica amagades entre el bosc, sorprenen pel seu bon estat de conservació i per alguns detalls arquitectònics únics.
Encara es pot veure el brescat, unes taules de fusta a la part superior d’aquestes construccions on es trepitjava el raïm abans de deixar-lo caure per a la seva fermentació. A l’interior es conserva una corda que els pagesos utilitzaven per subjectar-se durant aquest procés.
Una ruta entre Tines
En el recorregut pel Vall del Flequer també es poden veure les barraques de vinya, petites construccions de pedra seca que servien de refugi per als pagesos i on guardaven les seves eines.
Aquestes barraques, circulars o rectangulars, simples o dobles, i construïdes amb la tècnica tradicional de pedra seca, en alguns casos fins i tot tenien espai per pernoctar o fer foc.
Tines del Vall del Flequer BAGES TURISME
Més endavant a la ruta es troben les Tines de les Tosques, un conjunt de quatre tines que impressionen per la seva mida.
Aquest grup es distingeix per tenir boixes, pedres amb un forat al mig que connectaven amb l’interior de les tines per facilitar el buidatge del most.
Utensilis d’època
El tram final de la ruta condueix a les Tines de l’Escudelleta, un dels conjunts més impressionants del vall. En aquest indret es poden veure fins a dotze tines agrupades, cadascuna pertanyent a un propietari diferent, tot i que tots col·laboraven i unien esforços per compartir l espai de fermentació i reduir els costos de construcció.
Dins d’aquestes barraques encara es conserven restes de premses i altres elements que mostren com es feia el procés de premsat del raïm.
Decoració
L’últim conjunt del recorregut són les Tines d’en Ricardo, un grup de sis tines circulars amb les seves corresponents barraques, situades al costat del torrent del Flequer, que ara sol estar sec.
Com en les anteriors, les tines estan recobertes de rajoles ceràmiques a l’interior, garantint-ne la impermeabilitat i preservant-ne la funció original.
![Cartel de se vende en el balcón de una vivienda](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2026\/01\/23\/economia\/1003742726075_15635867_320x180.jpg"])
Tanmateix, totes aquestes tines estan actualment en desús. La plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va acabar amb moltes de les vinyes i amb la prosperitat de la regió.
A això s’hi suma la quantitat d’incendis que han patit des de llavors; la zona va ser arrasada pel foc fa uns anys.
Patrimoni de la Unesco
Tot i així, les tines van romandre gairebé intactes fins avui. És més, sembla que la natura ha tornat a renéixer i ara algunes d’aquestes construccions estan coronades per una frondosa verdor.
Aquesta nova imatge i la seva conservació continuen impressionant aquells que s’hi creuen. Per a molts són autèntics “castells del vi”: petits búnquers de la vinya, catalogats avui com a Patrimoni Immaterial de la Unesco des de 2018. Un patrimoni al qual es pot accedir completament de franc.
Com arribar-hi
Conèixer-ho és fàcil. Són dues hores de senderisme. El camí és a només mitja hora de Manresa: es va per la C-55 fins a la BV-1225 fins al Pont de Vilomara i, des d’allà, es segueix la BV-1224 fins arribar a l’aparcament de Ca n’Oristrell, on comença la ruta.
Qui viatgi des de Barcelona té una hora i quart de camí. Es pot anar per la C-16 o la C-58 fins al Pont de Vilomara i seguir pel camí d’accés a Rocafort.
