En moltes escoles, el debat sobre la intel·ligència artificial ha quedat atrapat entre dues postures. Uns volen prohibir-la o vigilar-la amb detectors. D'altres la donen per inevitable i deixen que cada alumne la faci servir com vulgui. Learnis Mind, el programa de mètode d'estudi personalitzat de la xarxa educativa Learnis, parteix d'una premissa diferent: la IA no és bona ni dolenta per aprendre. Depèn de com s'utilitzi. I utilitzar-la bé és una cosa que es pot ensenyar.
Per això el programa ha incorporat la intel·ligència artificial al seu mètode d'estudi. No com un permís ni com una prohibició, sinó com una competència més que l'alumne entrena juntament amb un tutor.
Per què ni prohibir ni deixar fer
Prohibir la IA xoca amb la realitat. Segons PISA 2025, la gran avaluació internacional d'estudiants de 15 anys coordinada per l'OCDE, només el 14% dels alumnes diu no haver-la utilitzat mai o gairebé mai per a les seves tasques. A Espanya, el 54 % la utilitza almenys un cop per setmana per estudiar, per sobre de la mitjana de l'OCDE, que és del 46 %.
Deixar-la sense guia tampoc funciona. El mateix informe associa l'ús de la IA per resumir o redactar amb uns 20 punts menys en ciències, una distància que l'OCDE compara amb aproximadament un any d'escolarització. L'organització insisteix que es tracta d'una associació i no d'una relació causa-efecte, però el patró és clar: qui utilitza la IA de manera moderada i amb un propòsit concret obté resultats similars o millors que qui no la fa servir. Els problemes apareixen amb l'ús intensiu o sense orientació.
És en aquest espai, el de l'ús amb propòsit, on se situa Learnis Mind.
Primer l'alumne, després l'eina
El programa no comença per la tecnologia, sinó per un diagnòstic. Un test analitza les estratègies d'estudi de l'alumne, les seves creences sobre la seva pròpia intel·ligència, la seva confiança i la seva ansietat. Després, un tutor l'observa mentre treballa amb els seus propis apunts per veure en quin punt s'encalla: si el problema està en la comprensió, en l'organització dels continguts o en la memòria.
A continuació, entrena el que denomina Fonaments de l'Aprenentatge, desenvolupats juntament amb investigadors del CNR, el Consell Nacional d'Investigació d'Itàlia: operacions com definir amb precisió, distingir conceptes propers o explicar alguna cosa amb les pròpies paraules. Només quan aquesta base està en marxa entra la intel·ligència artificial.
L'ordre no és casual. Un estudi del MIT Media Lab que va registrar l'activitat cerebral d'estudiants mentre escrivien redaccions va trobar que qui utilitzava ChatGPT des del principi mostrava la connectivitat cerebral més feble, i el 83 % no era capaç de citar ni una sola frase del text que acabava d'escriure. En canvi, qui passava a utilitzar l'eina després d'haver treballat sense ella mostrava més record i més activitat en zones lligades al raonament i la planificació.
Què fa la IA dins del mètode
A Learnis Mind la intel·ligència artificial té funcions concretes, totes pensades perquè l'alumne continuï pensant: crear glossaris amb els termes que li impedeixen entendre un text, activar el que ja sap abans de començar un tema nou, simular exàmens o comprovar què ha entès i què no.
L'alumne aprèn també a demanar-li que li faci preguntes en lloc de donar-li respostes, i a verificar si el que li retorna la màquina té sentit. És el mateix principi que va aplicar la Universitat de Harvard en un assaig publicat el 2025 a Scientific Reports: un tutor d'IA programat per donar pistes, i no la solució completa, va aconseguir que els estudiants aprenguessin més del doble que en una classe d'aprenentatge actiu.
Tampoc no hi ha un receptari igual per a tothom. Quin ús de la IA té sentit depèn del perfil de cada estudiant i del punt concret en què s'encalla. A l'alumne a qui li costa comprendre li serveix una cosa; al que entén, però oblida, una altra de diferent.
La mesura de l'èxit: necessitar menys ajuda
L'objectiu final del programa és l'autonomia. El tutor no explica matemàtiques o història, sinó com estudiar-les, i el seu paper ha d'anar perdent pes amb el temps. El mateix criteri s'aplica a la intel·ligència artificial: després d'utilitzar-la, seria l'alumne capaç de fer alguna cosa semblant per si mateix?
"Durant segles, el repte va ser accedir al coneixement. Avui cap a la butxaca, i la intel·ligència artificial pot donar-nos totes les respostes. El que no pot fer és aprendre per nosaltres", assenyalen des de Learnis.
Mentre el debat públic continua discutint quant permetre, Learnis Mind ha canviat la pregunta. No es tracta de decidir si els estudiants poden utilitzar la IA, perquè ja la utilitzen. Es tracta d'ensenyar-los a utilitzar-la per aprendre més, i no per aprendre menys.
--
Contingut patrocinat