Sergi Lerma, CEO de IGRES INVERSIÓ, ha elaborat una anàlisi del mercat residencial de 2026 a partir de dades d'evolució de preus, creixement demogràfic, oferta d'habitatge i de l'experiència operativa acumulada per IGRES en operacions reals d'inversió immobiliària. L'Informe IGRES 2026 posa especial atenció en València i la Comunitat Valenciana i apunta a un canvi progressiu en el mapa de la inversió.
Segons Lerma, el mercat residencial espanyol entra al 2026 amb una tensió creixent entre oferta i demanda. Mentre la creació de nous llars continua augmentant, la construcció d'habitatge segueix sense acompanyar aquest ritme, especialment en mercats com València, on l'oferta resulta insuficient per respondre al creixement de la demanda.
El dèficit acumulat s'estima entre 700.000 i 730.000 habitatges, mentre els preus mantenen una trajectòria ascendent. Segons les últimes dades disponibles, alguns indicadors reflecteixen increments propers al 15,6% interanual, que arriben al 17,3% en determinades àrees metropolitanes.
La pressió resulta especialment visible a la Comunitat Valenciana, on certs indicadors situen les pujades properes al 20%. L'autonomia ha incrementat la seva població aproximadament un 9% en cinc anys i un 11% durant l'última dècada, mentre la construcció roman molt allunyada dels nivells registrats durant l'anterior cicle expansiu.
Una de les principals conclusions de l'Informe IGRES 2026 és que aquest desequilibri està modificant progressivament el mapa de la inversió immobiliària a València i ampliant el focus cap a nous municipis.
València capital manté el seu atractiu, però obliga a ampliar el radi
València continua concentrant bona part de l'interès immobiliari per la seva població, activitat econòmica, serveis, universitats i capacitat per generar demanda residencial. Tanmateix, l'encariment fort de l'habitatge eleva progressivament l'esforç necessari per accedir a determinats immobles i porta a analitzar ubicacions alternatives.
La tensió també es trasllada al lloguer. A València s'han arribat a registrar més de 100 candidats per un únic anunci, una xifra que evidencia la distància existent entre el nombre d'habitatges disponibles i les necessitats residencials.
Una de les principals conclusions de l'Informe IGRES 2026 és que l'inversor està ampliant progressivament el seu radi de cerca fora de València capital.
“Aquesta situació no implica una pèrdua d'atractiu de la capital, sinó una ampliació geogràfica de l'anàlisi. L'inversor presta cada vegada més atenció a municipis propers que combinen connexions amb València, activitat econòmica, serveis i una demanda de lloguer capaç de mantenir-se en el temps”, explica Sergi Lerma.
L'àrea metropolitana guanya protagonisme
“L'inversor ja no pot limitar-se a mirar València capital. Hi ha municipis amb ocupació, indústria, població creixent i una demanda de lloguer molt sòlida que ofereixen millors punts d'entrada”, assenyala Lerma.
El nou escenari situa els municipis de l'àrea metropolitana en una posició cada vegada més rellevant. La pujada dels preus a la capital afavoreix la cerca d'alternatives amb preus d'entrada més continguts, especialment en localitats ben comunicades i amb teixit empresarial, ocupació i serveis consolidats.
La selecció, per tant, deixa de dependre exclusivament de la proximitat al centre. Factors com les connexions de transport, els polígons industrials, la presència d'empreses, l'evolució demogràfica i les necessitats reals d'habitatge permeten identificar mercats residencials amb dinàmica pròpia.
Aquesta expansió del radi ajuda a entendre per què l'anàlisi immobiliària requereix actualment una perspectiva territorial més àmplia. La demanda es desplaça cap a municipis propers quan el diferencial de preus compensa la distància i existeixen bones comunicacions amb els principals nuclis d'ocupació.
Castelló guanya pes al radar de l'inversor
Una part creixent de les operacions analitzades per IGRES INVERSIÓ es concentra ja en municipis de l'àrea metropolitana i Castelló, la qual cosa comença a situar la província al radar de la inversió immobiliària.
Davant dels preus assolits a València capital i determinades zones metropolitanes, Castelló ofereix punts d'entrada inferiors i compta amb activitat industrial, ocupació i nuclis urbans capaços de sostenir una demanda residencial estable.
Almassora, Vila-real o Castelló capital són exemples de mercats on conflueixen preus d'entrada més continguts, teixit industrial i demanda residencial.
L'Informe IGRES 2026 també destaca que, encara que els valors nominals de l'habitatge a Espanya ja superen lleugerament els màxims de 2007, en termes reals encara es trobarien al voltant d'un 32% per sota d'aquells nivells, la qual cosa permet contextualitzar millor les comparacions amb l'anterior cicle immobiliari.
La previsió d'IGRES INVERSIÓ apunta que els preus continuaran augmentant durant el 2026, encara que progressivament podrien fer-ho a ritmes més moderats.
“València i Castelló han de començar a observar-se com parts d' un mapa cada vegada més ampli, en què la disponibilitat d'habitatge, la demografia, l'ocupació i la indústria tindran un pes creixent”, explica Sergi Lerma.
“La clau ja no és comprar el més a prop possible del centre, sinó identificar on existeix una combinació sostenible de preu, ocupació, població i demanda de lloguer. Aquest serà un dels grans canvis de la inversió immobiliària en els pròxims anys”, conclou.
--
Contingut patrocinat