Imagina per un moment que tornes a casa després d'un dia esgotador a la feina, vens carregant un parell de bosses del supermercat que pesen una tona i, en obrir la porta del portal, et trobes amb una dura realitat: quatre pisos d'escales empinades per davant. Per a qualsevol de nosaltres això ja és un maldecap, però si ho pensem bé, per a una persona gran, una parella amb un cotxet de nadó o algú que s'ha torçat un turmell la cosa passa de ser una molèstia a convertir-se en un autèntic malson.
Aquest és un escenari molt comú als edificis antics, cosa que deixa en evidència que tenir un ascensor en aquestes edificacions no és un tema de comoditat ni un caprici, és una barrera tremenda que, sense adonar-nos-en, acaba aïllant moltíssims veïns a casa seva. La bona notícia és que la gent no s'està quedant de braços plegats. Avui dia, posar un ascensor en un edifici antic ha deixat de veure's com un luxe d'uns pocs per convertir-se en una necessitat de primera urgència.
És possible posar un ascensor en un edifici antic?
Quan el tema surt a la reunió de veïns, la primera pregunta que tothom es fa és gairebé obligatòria: “A veure, però com hi cabrà un ascensor aquí si a l'escala amb prou feines hi cabem dues persones alhora?”. I és clar que és una por superlògica, sobretot si es considera que els edificis de fa quaranta o cinquanta anys es van construir en una altra època, quan en aquestes coses ni es pensava.
Per sort, avui dia l'arquitectura i l'enginyeria fan veritables miracles. No hi ha una solució única que serveixi per a tothom, sinó que cal buscar un vestit a mida per a cada bloc. Les opcions que més es veuen en el dia a dia són aquestes:
· Fer-li lloc a l'escala: Si els graons són amples, moltes vegades es retalla una mica d'aquí i d'allà per obrir l'espai just al centre.
· Aprofitar els patis interiors: Els patis de llums solen ser els grans salvavides en aquests casos. Permeten posar l'elevador sense tocar l'estructura de l'escala i connecten directament amb els replans.
· Sortir a la façana exterior: Si l'edifici dóna al carrer o a un pati comú gran, posar un ascensor envidrat per fora no només soluciona el problema, sinó que a més li dóna un rentat de cara espectacular a l'edifici.
És clar que ficar-se en aquests embolics fa una mica de respecte. Per això, comptar amb el suport d'empreses expertes en el sector com Disel Studio canvia totalment la història, perquè t'assessoren des del minut u, veient què és viable i què no, perquè els veïns no vagin a cegues.
Despesa o inversió?
Serem totalment honestos, parlar de diners en una comunitat de propietaris sempre encén espurnes. Una obra d'aquest calibre costa el seu i és del més normal que apareguin dubtes, pors i alguna que altra discussió pujada de to. El veí del baix o del primer sol pensar que a ell això ni li va ni li ve, mentre que el del quart pis ho veu com aigua de maig.
Tot i així, les coses han canviat força a nivell legal perquè ningú es quedi enrere i es prioritzi l'accessibilitat. A més, avui dia hi ha força ajudes i subvencions públiques que alleugen molt la butxaca. Si es mira amb perspectiva, la instal·lació d'ascensors per a comunitats no és una despesa per llençar els diners, és una inversió brutal que revalora el pis a l'instant i, per sobre de tot, retorna la tranquil·litat i la llibertat als que hi viuen.
És veritat que ficar-se en una reforma així fa vertigen. Cal armar-se de paciència per a les reunions, bregar amb paperassa i suportar uns mesos de soroll. Però el dia que l'obra acaba, prems el botó i les portes s'obren, la vida al bloc canvia completament. Els avis tornen a sortir a passejar, les compres ja no pesen i l'edifici sembla un altre. Aconseguir que casa teva sigui accessible és, sens dubte, el millor favor que es poden fer els veïns els uns als altres.
--
Contingut patrocinat