Publicada

Atenció a les comunitats de veïns que tinguin ascensor, la nova normativa sobre seguretat dels elevadors els obliga a fer reformes. I la llei ja és en vigor.

Diuen els legisladors que ho fan pel bé de tothom: en modernitzar el parc d'ascensors, es redueix el risc d'avaries i es prevenen accidents. Tot i que no són les úniques raons.

La llei té també una conseqüència econòmica rellevant per a milers de veïns, especialment en immobles amb instal·lacions antigues. En els casos més complexos, el cost pot arribar als 40.000 euros per ascensor.

La base legal d'aquest canvi és el Reial decret 355/2024, de 2 d'abril, que aprova la Instrucció Tècnica Complementària ITC AEM 1, dedicada als ascensors.

Des de quan és obligatori

Tot i que la norma es va aprovar el 2024, ha anat incorporant actualitzacions posteriors per concretar-ne l'aplicació.

El seu desenvolupament obliga a adaptar aquells elevadors que no compleixin determinats requisits tècnics, amb la finalitat d'elevar el nivell de seguretat a tot el parc instal·lat.

A qui afecta

L'exigència no afecta tots els edificis de la mateixa manera. Les comunitats no han d'afrontar les reformes de manera immediata, sinó que aquestes s'activen després de la primera inspecció periòdica obligatòria.

Si el resultat d'aquesta revisió és desfavorable, la comunitat haurà d'executar les millores dins d'uns terminis que varien entre tres i deu anys, en funció de la gravetat de les deficiències detectades i del tipus d'actuació que requereixi l'ascensor.

Les mesures més habituals passen per la nivellació de la cabina, la protecció davant el tancament de portes, la comunicació bidireccional, el control de càrrega i la substitució de guies.

En la pràctica, això significa que la cabina ha de quedar alineada amb el terra per evitar ensopegades, que les portes han d'incorporar sistemes més segurs davant cops o atrapaments, i que ha d'existir un mecanisme de comunicació des de l'interior per contactar amb emergències si una persona queda retinguda.

Què obliga a canviar

La norma també exigeix la instal·lació de dispositius que impedeixin que l'ascensor es posi en marxa quan se supera el pes màxim permès.

A més, en els models més antics, s'ha de substituir les guies de fusta o cilíndriques per guies d'acer modernes, un canvi tècnic que eleva de forma significativa el pressupost final. Aquestes millores busquen adaptar instal·lacions velles a estàndards actuals de seguretat i fiabilitat.

Quant costa

L'impacte econòmic serà desigual segons l'antiguitat i l'estat de cada equip. Les actuacions més senzilles, com la incorporació de comunicació bidireccional o sensors de porta, poden situar-se entre 800 i 1.000 euros.

En canvi, les obres de més abast, com el canvi de guies o la renovació del sistema de tracció, poden elevar-se fins als 16.000 euros i, en situacions especialment complexes, arribar als 40.000 euros.

El cost d'aquestes obres recaurà sobre tots els propietaris de la comunitat, ja que es consideren treballs necessaris per a l'habitabilitat i la seguretat de l'immoble.

Així ho recull el marc de la Llei de Propietat Horitzontal, que obliga a repartir les despeses comunes segons la quota de participació de cada veí, llevat que els estatuts comunitaris disposin expressament una altra cosa.

Qui paga la derrama

Això significa que l'import de la derrama no es divideix a parts iguals, sinó en funció del coeficient que tingui cada habitatge o local dins de l'edifici.

En comunitats amb molts propietaris, l'esforç econòmic pot quedar més repartit; en finques petites, en canvi, l'impacte per veí pot resultar molt elevat. En ambdós casos, l'ascensor passa a ser un element central en la planificació de despeses de la comunitat.

Edat dels ascensors

L'aplicació de la norma afectarà sobretot edificis amb elevadors de més de 20 o 30 anys, que són els que presenten més probabilitats de no ajustar-se als nous requisits.

En aquests immobles, la primera inspecció obligatòria serà clau per determinar quines actuacions s'han de fer i en quin termini. A partir d'aquí, les comunitats hauran de decidir com finançar les obres i quan executar-les.

Per a moltes comunitats, el repte és tècnic i també financer i organitzatiu. L'arribada d'aquesta normativa obliga a mirar amb atenció l'estat real dels ascensors i a anticipar despeses que, en alguns casos, poden ser elevades.

El que fins ara semblava una revisió rutinària pot convertir-se en una de les derrames més importants per als veïns en els pròxims anys.

Notícies relacionades