L'Institut de Coordenades de Governança i Economia Aplicada considera que la segona oferta de compromisos presentada per Telefónica i sotmesa a consulta pública per la CNMC constitueix una oportunitat per adaptar el marc a la realitat actual del mercat espanyol de fibra. Segons l'Institut, la proposta s'ha d'analitzar com una “qüestió estratègica” per garantir la inversió futura en xarxes, preservar el lideratge espanyol en connectivitat i assegurar que l'accés a les infraestructures civils es produeix sota condicions econòmicament sostenibles i accessibles.
La CNMC va obrir el 30 de juny de 2026 un tràmit de consulta pública per realitzar la prova de mercat de la segona oferta de compromisos presentada per Telefónica en relació amb el mercat majorista d'accés a la infraestructura física. La proposta revisada, comunicada al regulador el 15 de juny de 2026, preveu una vigència de cinc anys, prorrogable per un any addicional, manté els terminis de provisió i resolució d'incidències de l'oferta MARCo vigent, conserva el Procediment de Gestió d'Operadors i estableix una senda d'actualització de les quotes recurrents durant el període de vigència.
Sostenibilitat i Previsibilitat de les Infraestructures
Per a l'Institut, aquests elements són rellevants perquè permeten desplaçar el debat des d'una lectura purament tarifària cap a una reflexió més àmplia sobre la sostenibilitat de les infraestructures digitals. La proposta no planteja la desaparició de l'accés ni el tancament de les infraestructures a tercers, sinó una actualització ordenada de les condicions econòmiques sota supervisió reguladora. En aquest sentit, el debat de fons no és si s'ha de mantenir l'accés a conductes, arquetes, pals i canalitzacions, sinó com garantir que aquest accés continuï sent viable sense deteriorar els incentius d'inversió d'aquells que construeixen, mantenen, amplien i gestionen aquests actius.
“La proposta sotmesa a consulta apunta en la direcció correcta: mantenir l'accés, preservar la competència i avançar cap a unes condicions econòmiques més alineades amb la realitat dels costos i amb la necessitat de continuar invertint en xarxes”, va assenyalar Jesús Sánchez Lambás, vicepresident executiu de l'Institut de Coordenades de Governança i Economia Aplicada.
L'Institut considera especialment rellevant que la segona oferta mantingui els principals elements operatius de l'oferta MARCo vigent, inclosos els terminis de provisió, els temps de resolució d'incidències i el Procediment de Gestió d'Operadors. Segons el think tank, aquesta continuïtat contribueix a dissipar la idea que la revisió del marc suposi una limitació a l'accés o una ruptura del model majorista existent.
La proposta incorpora una senda de preus coneguda per als pròxims cinc anys: un increment inicial del 30% respecte als preus vigents, increments anuals del 16,96% durant els tres anys següents i actualitzacions equivalents a l'IPC previst, del 2%, en els anys quart i cinquè. Les quotes no recurrents no es modifiquen i es mantenen als seus nivells actuals.
La previsibilitat és un dels valors centrals de la proposta. En un mercat intensiu en capital, la inversió requereix regles clares, horitzons temporals estables i fites econòmiques consistents. Una senda plurianual d'actualització, sotmesa a consulta i supervisió, permet als operadors planificar les seves decisions i evita que el debat regulador quedi ancorat en controvèrsies conjunturals.
“La seguretat jurídica no consisteix a congelar indefinidament les condicions econòmiques de 2009, sinó a establir regles transparents, revisables, predictibles i compatibles amb la inversió a llarg termini”, afegeix Sánchez Lambás.
Actualitzar Preus: Una Necessitat per a la Inversió
Per a l'Institut de Coordenades, l'actualització de les condicions econòmiques d'accés a les infraestructures civils no s'ha d'interpretar com una limitació competitiva ni com una restricció de l'accés. Al contrari, en un mercat madur com l'espanyol, revisar preus de manera ordenada, predictible, transparent i supervisada és una condició necessària per preservar la inversió, evitar distorsions i garantir que les xarxes que han situat Espanya entre els líders europeus en fibra continuïn sent sostenibles en el temps.
El think tank considera que el debat públic no s'ha de centrar únicament en percentatges agregats de pujada, sinó en el punt de partida, l'evolució històrica de les tarifes, la comparació amb els costos reals i la necessitat de mantenir infraestructures cada vegada més crítiques per a la societat digital. Segons la informació publicada per la CNMC, la proposta sotmesa a consulta manté l'accés a la infraestructura física, conserva elements operatius essencials de MARCo, manté les quotes no recurrents als seus nivells actuals i planteja una senda plurianual d'actualització de les quotes recurrents, la qual cosa aporta previsibilitat al mercat, fonament de la competència.
Segons l'Institut, recuperar raonablement els costos no implica restringir la competència, sinó assegurar que l'accés obert pugui mantenir-se en condicions sostenibles. Conductes, arquetes, pals, canalitzacions i centrals no són actius estàtics ni gratuïts: requereixen manteniment, renovació, gestió operativa, adaptació a nous desenvolupaments urbans i capacitat per suportar xarxes més denses, resilients i preparades per a l'escalada imparable de noves demandes digitals. Per això, una regulació que impedeixi reflectir adequadament els costos dinàmics pot acabar debilitant la infraestructura que sosté la mateixa competència en el context europeu i internacional.
L'Institut adverteix que mantenir preus allunyats dels costos de mercat durant períodes prolongats pot generar una transferència estructural de valor des d'aquells que suporten la inversió, el manteniment i la disponibilitat de les infraestructures cap a aquells que les utilitzen. Aquest tipus de desequilibri podia tenir sentit en una fase inicial d'obertura del mercat, quan l'objectiu prioritari era reduir barreres d'entrada i accelerar el desplegament de xarxes alternatives. No obstant això, en un mercat madur i consolidat, amb una àmplia cobertura de fibra i un ecosistema competitiu consolidat, la regulació ha d'evolucionar per evitar noves asimetries estructurals, que es converteixen en subvencions opaques.
En aquest sentit, l'entitat considera que la sostenibilitat econòmica de l'accés és inseparable del lideratge espanyol en fibra. Espanya afronta una nova etapa en què el repte ja no consisteix únicament a estendre xarxa, sinó a mantenir infraestructures més resilients, segures i capaces de suportar intel·ligència artificial, serveis al núvol, digitalització empresarial, comunicacions crítiques, serveis públics digitals i connectivitat rural. Sense senyals econòmiques adequades, la inversió necessària per sostenir aquesta nova etapa pot veure's compromesa.
“La competència no es protegeix congelant indefinidament preus dissenyats per a un altre moment del mercat. S'assegura garantint accés, previsibilitat reguladora i capacitat d'inversió. Actualitzar les condicions econòmiques de MARCo no és restringir la competència; és assegurar que la infraestructura que la fa possible continuï disponible, mantinguda, actualitzada i preparada per al futur”, va assenyalar Jesús Sánchez Lambás.
Coherència Europea i Marc Regulatori
Finalment, l'Institut considera que la proposta s'ha d'interpretar també en clau europea. El precedent francès demostra que és possible actualitzar de manera significativa les condicions econòmiques d'accés a infraestructures civils mantenint l'accés obert, la competència i la protecció dels consumidors.
Indica que l'experiència francesa mostra que una regulació madura pot combinar tres objectius: accés efectiu a infraestructures, supervisió pública i preus més alineats amb la sostenibilitat econòmica dels actius físics. Espanya no hauria de situar-se al marge d'aquesta evolució. Si altres mercats avançats han revisat les condicions econòmiques d'accés sense que això hagi destruït la competència, Espanya ha de poder obrir el mateix debat amb rigor, garanties i proporcionalitat que ens protegeixin dels estigmes proteccionistes.
El Reglament Europeu d'Infraestructura Gigabit impulsa l'ús compartit d'infraestructures físiques existents per accelerar el desplegament de xarxes de molt alta capacitat, però sota condicions equitatives i raonables, inclòs el preu. Per tant, l'actualització de MARCo s'ha d'entendre com a part d'una evolució reguladora europea que busca facilitar el desplegament, però també preservar els incentius d'inversió, conclou l'Institut de Coordenades.