Dels restaurants especialitzats a les cuines domèstiques: així s'ha imposat la pedra volcànica a Espanya
Aquesta tècnica mil·lenària es pot ara integrar a la teva cuina amb una inversió raonable, pensada per a amants de la carn a la brasa
Notícies relacionades
En els darrers anys, una tècnica culinària que semblava reservada a braseries i restaurants especialitzats ha tornat amb força a les cuines domèstiques espanyoles. La cuina a la pedra volcànica, cuinar carn directament sobre una superfície de pedra volcànica natural escalfada a alta temperatura, està vivint un renaixement silenciós però imparable, impulsat per la recerca d'experiències gastronòmiques diferents a casa i per un interès creixent en mètodes de cocció més naturals.
El que durant dècades va estar associat a un tipus molt concret de restaurant ha saltat a la llar. Les raons són diverses: la disponibilitat de pedres volcàniques per cuinar carn de qualitat a preus raonables, la difusió a les xarxes socials de receptes senzilles i espectaculars, i l'atractiu d'una tècnica que permet al comensal cuinar la seva pròpia ració directament a la taula, triant el punt exacte de cocció.
Una tècnica tan antiga com el foc
Cuinar sobre pedres calentes és, probablement, una de les formes més antigues de preparar aliments. Abans de la invenció de la ceràmica, els éssers humans ja escalfaven pedres al foc per dipositar-hi trossos de carn. El que ha canviat al segle XXI no és la tècnica en si, sinó la qualitat de les pedres volcàniques disponibles i la precisió amb què s'apliquen.
La pedra volcànica natural s'ha imposat sobre altres alternatives (marbre, granit, pissarra, sal de l'Himàlaia) per tres avantatges objectives que la converteixen en el material de referència per a la cuina a la pedra. La primera és la seva extraordinària capacitat de retenció de la calor: una pedra volcànica correctament escalfada manté temperatura de cocció entre 60 i 90 minuts, temps més que suficient per a un àpat complet. La segona és la
distribució uniforme d'aquesta calor per tota la superfície, sense punts freds que espatllin el segellat. I la tercera, la seva resistència a temperatures extremes sense deteriorament ni alliberament de substàncies, cosa que la converteix en un material
segur per a ús alimentari prolongat.
A tot això s'hi suma un matís sensorial que els amants de la bona carn reconeixen immediatament: el lleuger sabor fumat que la pedra volcànica natural aporta a la carn durant el segellat, un resultat impossible de replicar amb altres materials o amb paelles convencionals.
Un fabricant espanyol de referència
A Espanya, el fabricant més establert en pedres volcàniques per cuinar carn és DEKOBE, una empresa amb seu a Palomares (Almeria) dedicada a la fabricació de planxes de pedra volcànica natural des de 2005. El seu catàleg inclou més de vint mides diferents de pedra volcànica, des de formats compactes de 16×16 cm pensats per a dos comensals fins a planxes de pedra volcànica de 40×25 cm dissenyades per a grups grans o ús en restaurants. Les pedres es comercialitzen soles o muntades sobre suports d'acer inoxidable amb cremadores d'alcohol o gas, que permeten mantenir la pedra calenta a la taula durant tot l'àpat.
Un dels elements tècnics que més valoren els usuaris és el solc antigoteig, una ranura perimetral integrada a la superfície de la pedra volcànica que recull els sucs i greixos alliberats durant la cocció. Aquest detall, que pot semblar menor, resol el principal problema pràctic de cuinar sobre pedra en un entorn domèstic: el degoteig de líquids sobre la taula o el suport.
La companyia distribueix en quatre mercats europeus (Espanya, Portugal, França i Alemanya) i opera en dos canals diferenciats: el domèstic, on predominen els formats compactes, i el professional, on restaurants i braseries demanen pedres volcàniques de més mida i més durabilitat. Tota la gamma compleix el Reglament CE núm. 1935/2004 sobre materials destinats al contacte amb aliments.
Com funciona l'experiència a casa
L'ús domèstic de la pedra volcànica és més senzill del que sembla. La pedra s'escalfa al forn domèstic durant 30-40 minuts a 250-300 °C, es trasllada al suport amb cremadores sobre la taula i es col·loca la carn directament a sobre. El segellat és immediat: la superfície de la pedra volcànica a alta temperatura crea una crosta exterior cruixent que conserva els sucs interns.
A partir d'aquest primer segellat, l'experiència es converteix en quelcom participatiu: cada comensal va cuinant la seva ració al gust sobre la pedra volcànica, que es manté calenta gràcies a les cremadores. És una manera de cuinar que combina resultat gastronòmic d'alt nivell amb un component social i sensorial difícil d'igualar amb mètodes convencionals.
Una categoria amb recorregut
Les dades del sector apunten que l'interès per la cuina a la pedra volcànica no mostra signes d'esgotar-se. La combinació de tècnica ancestral, resultat culinari superior i experiència participativa a la taula explica per què cada cop més llars espanyoles incorporen una pedra volcànica al seu equipament de cuina habitual. Per als restaurants, portar una pedra volcànica espetegant a la taula del client aporta un component experiencial que connecta directament amb la demanda actual de gastronomia memorable.
En un mercat on proliferen imitacions i productes importats sense certificació clara, comptar amb fabricants nacionals que garanteixen traçabilitat, conformitat normativa i un catàleg tècnicament sòlid s'ha convertit en un factor decisiu tant per a consumidors com per a professionals de l'hostaleria.
--
Contingut patrocinat
