Saps realment com trepitges quan corres? La majoria de runners no ho sap. I aquesta és, segons els especialistes, la raó per la qual cada primavera les consultes de podologia s'omplen de corredors que han arribat al metge pel camí equivocat: el del dolor.
El running és avui un dels esports més practicats a Catalunya. El calendari no para de créixer: la Marató de Barcelona ha tancat els seus 28.000 dorsals amb setmanes d'antelació, la Cursa El Corte Inglés reuneix cada maig desenes de milers de participants en la seva edició número 45, i proves com la Sant Silvestre RACC de Badalona o la Mitja Marató d'El Masnou apleguen cada any milers de corredors de l'àrea metropolitana. Amb aquest volum de participació, també creix el nombre de lesions que s'haurien pogut evitar. El problema no és córrer. És córrer sense saber com trepitja un.
Fascitis, tendinitis, periostitis: el top 3 que cap runner vol guanyar
La fascitis plantar, la tendinitis aquília, la periostitis tibial, el neuroma de Morton, qualsevol corredor habitual ha sentit aquests noms, o els ha patit. Són les lesions més freqüents del peu i la cama en runners i tenen una cosa en comú: rarament apareixen de cop. Es construeixen, quilòmetre a quilòmetre, sobre una base que ningú va revisar.
Segons el Runòmetre de Runnea, l'estudi més gran sobre running a Espanya, la sobrecàrrega muscular és el problema més freqüent entre corredors aficionats de tots els nivells. Però sota aquesta sobrecàrrega, gairebé sempre hi ha una causa mecànica que l'origina. Cap d'aquestes lesions és inevitable. Totes tenen un denominador comú: la trepitjada.
Peu pronador o peu supinador? Com trepitges quan corres (i com saber-ho abans de lesionar-te)
Cada vegada que el peu toca el terra en córrer absorbeix una força d'entre dues i tres vegades el pes corporal. En una cursa de 10 quilòmetres, això són entre 8.000 i 10.000 impactes. Si el peu els gestiona bé, el cos els redistribueix sense problema. Si prona en excés o supina, aquesta força es desvia i s'acumula. El peu pronador, el que gira cap a dins en recolzar, és el més freqüent entre els corredors lesionats. El peu supinador, que roda cap a fora, concentra l'impacte a la vora externa i sobrecarrega el turmell. Ambdues alteracions poden coexistir amb anys de carrera sense produir símptomes. Fins que el cos no pot més.
L'error més habitual és tractar el dolor on apareix sense buscar-ne l'origen. Es tracta la fascitis amb repòs i antiinflamatoris. Millora. I torna. Perquè la causa, la trepitjada, segueix sense corregir-se. L'única manera de saber-ho amb certesa és un estudi biomecànic. A la Clínica Ricard Megías, referent en podologia esportiva a Badalona, realitzen anàlisis amb més de 7.000 sensors a 120 imatges per segon. El resultat és un mapa tridimensional de l'empremta amb un informe de recomanacions personalitzades llest en 30 minuts, no només un diagnòstic: és una fulla de ruta per actuar abans que el dolor aparegui.
Amb aquest mapa a la mà, les decisions es tornen precises: canviar el tipus de sabatilla, afegir unes plantilles personalitzades o corregir un gest tècnic concret. Petits ajustos que, aplicats abans que aparegui el dolor, eviten setmanes —de vegades mesos— de baixa i de tractament.
Cinc coses que tot runner hauria de saber sobre els seus peus
1. L'estudi de trepitjada va abans que les sabatilles, no després. Comprar sabatilles sense saber com es trepitja és com graduar les ulleres sense revisió visual. El calçat s'ha d'adaptar a la biomecànica del peu, no a l'inrevés.
2. El dolor que dura més de tres dies mereix atenció. La molèstia puntual després d'un esforç és normal. El dolor que persisteix, que apareix en aixecar-se o que canvia la gambada, és un senyal que no convé ignorar.
3. Les plantilles no són només per a qui ja té lesió. Compleixen una funció preventiva igual d'important que la terapèutica. Corregeixen la trepitjada abans que la sobrecàrrega es converteixi en patologia.
4. Més quilòmetres no vol dir més risc, si es progressa bé. Els factors de risc reals són les sessions de més d'una hora, superar els 50 km setmanals i canviar de superfície sense adaptació prèvia. La progressió gradual protegeix més que qualsevol sabatilla.
5. Les sabatilles i les plantilles tenen data de caducitat. L'amortiment d'una sabatilla comença a degradar-se a partir dels 600-800 km, encara que l'exterior segueixi impecable. Les plantilles, cada 12-18 mesos.
El major risc del running no són els quilòmetres
El running és un dels esports més beneficiosos per a la salut cardiovascular, el control del pes i el benestar mental. Res del que s'ha dit pretén dissuadir ningú de calçar-se les sabatilles. Però sí de fer-ho a cegues.
La majoria de lesions que acaben a consulta no arriben per mala sort ni per excés de quilòmetres. Arriben perquè ningú va dir al corredor com trepitjava. I això, avui, té solució abans que faci mal.
--
Contingut patrocinat