En l'última dècada, Espanya ha experimentat una transformació profunda en el seu mapa de l'endeutament. El que abans es percebia com un problema individual, avui és un fenomen estructural impulsat per la inflació persistent, l'encariment de l'habitatge i una inestabilitat laboral que colpeja amb especial duresa els grans nuclis urbans. Catalunya se situa al capdavant d'aquesta tendència. Municipis de l'entorn metropolità de Barcelona, com L'Hospitalet de Llobregat, Sabadell, Terrassa o Mataró, reflecteixen amb nitidesa com la pressió financera s'ha instal·lat en el dia a dia de milers de famílies i autònoms.
L'endeutament de les llars espanyoles en el context macroeconòmic recent
La radiografia de la insolvència el 2026 mostra una bossa de llars vulnerables que no ha deixat de créixer. Si el 2020 un 10,5% de les famílies destinaven més del 40% dels seus ingressos al pagament de deutes, les dades consolidades dels últims anys situen aquesta xifra per sobre de l'11,5%. Aquest "estrès financer" és el resultat directe de:
- Tipus d'interès: la pujada acumulada del BCE que va encarir hipoteques i préstecs.
- Erosió del poder adquisitiu: encara que els salaris nominals han pujat, el cost de la vida en zones d'alta demanda (com l'àrea metropolitana de Barcelona) ha neutralitzat qualsevol millora.
- Precarietat en la feina: la combinació d'hipoteques altes amb ingressos inestables crea el "caldo de cultiu" perfecte per a la insolvència.
El boom de la Segona Oportunitat: de 3.900 a més de 40.000 casos
Davant d'aquest escenari, Espanya ha viscut una explosió en l'ús de la Llei de Segona Oportunitat (LSO). Aquesta llei, vigent des del 2015 i reformada el 2022, estableix un mecanisme perquè particulars i autònoms insolvents puguin cancel·lar els seus deutes després d'un procediment concursal, sempre que hagin actuat de bona fe (sense frau ni delictes previs). La utilització real d'aquest mecanisme s'ha disparat: el 2018 hi va haver uns 3.900 concursos de persona física a Espanya, mentre que el 2023 es van assolir gairebé 37.000 casos anuals. En altres paraules, en cinc anys s'ha multiplicat per deu el nombre de particulars que acudeixen al concurs per alleujar el seu sobreendeutament.
Aquesta tendència s'explica en part per canvis legals que van facilitar l'accés al mecanisme: la reforma concursal de 2022 va eliminar tràmits previs feixucs (com l'obligatorietat d'intentar un acord extrajudicial amb creditors) i va simplificar procediments, animant més deutors a fer el pas. El dada clau: aproximadament el 95% dels concursos de persona física acaben amb èxit per al deutor, aconseguint l'exoneració del passiu (el perdó dels deutes).
I és que aquest mecanisme ha deixat de ser un tabú per convertir-se en un fresh start (nou començament) real. La llei ja no busca castigar el deutor, sinó evitar que persones que han patit una insolvència fortuïta quedin excloses del sistema econòmic de per vida per deutes impagables.
Les comunitats autònomes amb majors taxes d'insolvència personal
El repartiment territorial d'aquests procediments concursals mostra diferències molt marcades entre regions. En general, els territoris amb més població i urbanització acumulen la majoria d'insolvències personals, mentre que regions menys urbanitzades presenten taxes baixes. Les comunitats autònomes amb xifres més elevades de concursos de persones físiques actualment són, per ordre d'importància:
- Catalunya: encapçala el rànquing nacional, concentrant aproximadament una quarta part de tots els concursos personals del país. El 2023 va assolir 13 procediments d'insolvència per cada 10.000 habitants, molt per sobre de la mitjana espanyola (uns 8 per cada 10.000).
- Andalusia: representa al voltant del 15% dels concursos de persona física a Espanya, sent la segona comunitat amb més casos.
- Madrid: ocupa el següent lloc amb aproximadament un 14% de les insolvències personals del país.
- Comunitat Valenciana: registra prop del 12% dels concursos personals a Espanya, també en posicions destacades.
En l'extrem oposat, regions menys poblades o industrialitzades mostren incidències menors; per exemple, tot el País Basc amb prou feines va aportar un 3% dels concursos a nivell nacional segons dades recents.
Catalunya, la comunitat on més persones s'acullen a aquesta llei
Catalunya mereix una anàlisi específica per ser el territori amb major taxa d'insolvència personal actualment. Els catalans han fet un ús especialment intensiu de la Llei de Segona Oportunitat: 13 de cada 10.000 catalans s'hi van acollir només el 2023. En termes absoluts, més de 10.600 persones a Catalunya van trobar solució als seus deutes mitjançant aquest mecanisme el 2023. Això equival aproximadament al 25% del total nacional de concursos de persones físiques. L'explicació rau en diversos factors concurrents en aquest territori:
D'una banda, a Catalunya hi ha hagut una forta divulgació i acceptació social de la segona oportunitat. Iniciatives com l'Aliança per la Segona Oportunitat (impulsada per col·legis professionals catalans) han difós el mecanisme entre els afectats, fins a normalitzar-ne l'ús com a via legítima d'alleujament financer. Això ha contribuït a que Catalunya assoleixi una densitat de processos similar a la de països on el “fresh start” fa més temps que està vigent. D'altra banda, Barcelona, i especialment la seva àrea metropolitana, presenta la combinació de factors socioeconòmics que tendeixen a generar insolvència, i agrupa prop del 75% de tots els concursos catalans.
En municipis densos de l'entorn barceloní —com L'Hospitalet de Llobregat, les ciutats del Vallès (ex. Sabadell, Terrassa), Mataró, o els del Baix Llobregat– es conjuguen sovint hipoteques abultades sobre habitatges adquirits en època de boom immobiliari, ingressos familiars inestables (feines temporals, economia submergida) i acumulació de deute de targetes o préstecs per arribar a final de mes. És a dir, la geografia de la insolvència mostra un clar biaix urbà: allà on el preu de l'habitatge, la precarietat laboral i l'endeutament acumulat exerceixen més pressió (grans àrees metropolitanes), s'observen les taxes més altes d'insolvència personal.
Tipus de deute més freqüents i perspectives de futur
La Llei de Segona Oportunitat permet incloure pràcticament qualsevol tipus de deute privat en el procés concursal, però en la pràctica els expedients de persona física solen arrossegar una barreja de deutes entre les quals destaquen diverses categories per la seva freqüència: impagament d'hipoteques i préstecs personals; deutes amb Hisenda o la Seguretat Social i deutes financeres com descoberts bancaris, avals executats o factures pendents. Els perfils familiars i d'autònoms amb endeutament heterogeni (hipoteca + consum + deutes públiques) són els que més habitualment acaben als jutjats mercantils sol·licitant l'exoneració mitjançant la LSO.
Tots els indicis apunten que en els pròxims anys la cancel·lació de deutes continuarà guanyant pes a Espanya. La maduresa jurídica assolida el 2026 i la normalització del perdó dels deutes han consolidat l'exoneració judicial com una eina estructural del sistema econòmic. Per a l'equip de Libertad Sin Deudas, el futur de la salut financera a Espanya passa per la conscienciació: entendre que el sobreendeutament no és una condemna de per vida, sinó un problema amb una solució legal clara, efectiva i digna.
--
Contingut patrocinat