Harvey Ferrer va ser un fracàs escolar. No va encaixar en el sistema educatiu i durant anys va ser un perfil incòmode per als models tradicionals. Avui, amb només 24 anys, lidera des de Miami un ecosistema empresarial amb una facturació acumulada de vuit xifres.
El que crida l'atenció no és només el resultat, sinó el trajecte: una biografia que no avança en línia recta, sinó a base de fricció, fracassos i una obsessió primerenca per entendre —i reordenar— sistemes.
Un inici precoç, sota pressió
La seva història comença aviat i sota una pressió que marcaria la resta del recorregut.
Ferrer va néixer a Pamplona l'11 de maig de 2001. Als sis anys, la mort de la seva mare per suïcidi va canviar l'eix de la seva vida. Es va traslladar a Madrid amb el seu pare, el seu germà i els seus avis. En aquella casa, més que discursos, hi va haver estructura: una família bolcada en protegir, sostenir i reconstruir.
El seu avi patern, general de l'Exèrcit de l'Aire, va deixar una empremta que encara avui es percep en la seva manera de treballar: disciplina, constància, autocontrol, sentit del deure i responsabilitat personal. La seva àvia va aportar l'altre costat de l'equació: cura, estabilitat emocional, atenció al detall i una ètica del dia a dia que no necessita aplaudiments per funcionar. El seu pare i el seu germà, segons qui el coneix, van acabar de forjar una idea simple i poderosa: passi el que passi, es continua.
Una ment que no encaixava… però construïa
Des de ben jove va mostrar una forma de pensament poc convencional. Aprenia ràpid, connectava idees de manera no lineal i es va interessar abans d'hora per com funcionen els sistemes complexos: negocis, tecnologia, comportament humà. Però el sistema educatiu —dissenyat per a l'estàndard— no va saber llegir bé aquest perfil.
Va tenir dificultats per socialitzar i va acumular suspensos a l'adolescència. En el seu entorn, encara recorden una sensació repetida: “aquest noi no encaixarà”. I durant anys, molts van assumir que això equivalia a no arribar. Tanmateix, fora de l'aula va començar a passar el contrari.
Construir mentre altres estudiaven
Als 14 anys, Ferrer ja gestionava servidors del videojoc Minecraft amb milers d'usuaris.
Mentre altres es centraven en la part tècnica, ell s'ocupava de construir mons, organitzar comunitats i moderar entorns amb regles, conflictes i jerarquies.
- Va aprendre lideratge sense anomenar-ho lideratge.
- Va aprendre economia digital sense estudiar economia.
- Va aprendre que un sistema —per caòtic que sigui— sempre es pot ordenar.
En aquella època, navegant per internet, es va topar amb Bitcoin. No ho va entendre com un “actiu” d'ús, sinó com una idea: un nou tipus d'infraestructura. Per a un adolescent obsessionat amb els sistemes, allò va ser una porta mental.
Al mateix temps, la manca de recursos econòmics va afinar el seu caràcter emprenedor:
- Si no hi havia diners per reparar un mòbil, aprenia a reparar-lo;
- Si no hi havia diners per a una taula de surf, intentava construir-la.
En aquesta mentalitat de resoldre apareix una influència familiar menys visible, però decisiva: el seu avi matern, Paco, inventor industrial que va dedicar la seva vida a crear i millorar màquines per optimitzar processos en una fàbrica del sector de l'automoció.
El descobriment del mercat
El salt de l'artesanal al digital va arribar amb 16 anys: eCommerce i màrqueting. Després de múltiples intents de guanyar diners en línia, va trobar un mecanisme que li va canviar el cap per complet: invertir poc, mesurar, aprendre i escalar.
El seu entorn explica que una de les seves primeres campanyes va ser gairebé ridícula per la mida —cinc dòlars—, però gegantina per efecte. Van arribar els primers clients. Van arribar els primers ingressos. I amb ells, una idea que no l'abandonaria: internet no és un lloc; és un multiplicador.
Austràlia i la prova extrema
Als 18 anys va prendre una decisió poc comuna: marxar sol a Austràlia per millorar el seu anglès i guanyar perspectiva abans de triar un camí definitiu. No volia triar impulsivament entre universitat o “vida real”. Volia temps.
No sabia que el món es tancaria. La pandèmia de 2020 va convertir aquella experiència en una prova extrema. Va perdre la seva feina, el seu negoci en línia i va quedar sense recursos. Durant mesos va sobreviure com a repartidor en bicicleta, recorrent més de 100 quilòmetres diaris en jornades que superaven les 14 hores. Hi va haver dies en què amb prou feines arribava a 50 dòlars.
Segons relata el seu entorn, va arribar a dependre d'ajuda alimentària per subsistir i del suport econòmic d'amics per pagar el lloguer.
És fàcil narrar aquella etapa com una tragèdia. Però en el cas de Ferrer, el que emergeix és una altra cosa:
- Rutines estrictes.
- Lectura intensiva.
- Disciplina física.
- I una decisió repetida cada matí: continuar.
- No com a heroisme, sinó com a supervivència.
De tornada, sense manual
Quan el món es va reobrir, va pagar deutes, va tornar a treballar i va tornar a Espanya amb una conclusió ja presa: no jugaria una vida amb manual. Va descartar la universitat i va apostar-ho tot per l'emprenedoria. Durant un temps es va apartar del màrqueting per estudiar mercats financers i inversions. Va tornar a experimentar el cicle complet: validació ràpida, caiguda ràpida, aprenentatge forçat.
Més tard va tornar al terreny on millor opera: construir estructures, escalar comunitats, convertir atenció en empresa i empresa en sistemes.
Formació, resultats i escala
Es va formar a l'Institut d'Innovació Israeliana, es va integrar a l'ecosistema startup i va llançar projectes tecnològics vinculats al món blockchain. Amb el temps, aquell recorregut —més tècnic del que sembla des de fora— va desembocar en l'actualitat: un ecosistema empresarial amb múltiples verticals, operacions internacionals i base de comunitat. A partir d'aquí, el seu recorregut va deixar de ser una promesa per convertir-se en resultats mesurables.
Va fundar Motivarte365, una comunitat que supera els set milions de seguidors, i va desenvolupar Zyymo, un software en format SaaS que va aconseguir reunir més de 200 referents i influencers de l'àmbit empresarial, assolint una facturació de centenars de milers de dòlars en temps rècord.
A més, és soci de Marta Marcilla, una de les 100 dones més influents segons Forbes, i ha liderat la creació i l'escalat de tota la seva estructura de marca, portant-la a més de 350.000 seguidors. En paral·lel, ha gestionat equips de més de 100 persones, una xifra que sol marcar la frontera entre emprendre i construir empresa.
El present (i la pregunta incòmoda)
Avui, ja instal·lat a Miami, qui treballa amb ell descriu una manera d'operar poc comuna per la seva edat: visió a llarg termini, tolerància a la complexitat i una obsessió per convertir l'error en sistema.
La seva trajectòria no s'explica per una successió d'encerts, sinó per una lògica constant d'aprenentatge sota pressió.
I reobre una pregunta incòmoda, cada cop més present en el debat sobre talent: què passa quan un perfil d'alta capacitat, incomprès pels sistemes tradicionals, troba finalment l'entorn adequat per operar —i decideix fer-lo servir no només per guanyar, sinó per construir alguna cosa que millori la vida dels altres.
--
Contingut patrocinat