La geografia de la insolvència: així està canviant l'endeutament a L’Hospitalet, el Vallès i la resta d'Espanya

En els darrers cinc anys, Espanya ha vist un augment vertiginós de la insolvència personal i de l'endeutament vulnerable a causa de la inflació, l'encariment de l'habitatge i la inestabilitat laboral, dibuixant un mapa desigual que es concentra en els grans nuclis urbans. Catalunya se situa al capdavant d'aquesta tendència i, dins d'ella, municipis de l'entorn metropolità de Barcelona com L’Hospitalet de Llobregat, el Vallès, Mataró o el Baix Llobregat reflecteixen amb nitidesa com la pressió financera ha començat a formar part de la vida quotidiana de cada cop més famílies i autònoms.

L'endeutament de les llars espanyoles en el context macroeconòmic recent

La radiografia de la insolvència a Espanya el 2026 ens mostra que hi ha una bossa creixent de llars vulnerables: el percentatge de famílies que destinen més del 40% dels seus ingressos al pagament de deutes ha augmentat del 10,5% el 2020 a l'11,2% al tercer trimestre de 2023. Aquest increment de llars a la vora de la insolvència s'atribueix principalment a la pujada dels tipus d'interès del Banc Central Europeu, que va encarir les hipoteques i préstecs existents.

Tot i que els salaris nominals han millorat de mitjana, moltes famílies d'ingressos mitjans i baixos pateixen l'encariment de les quotes hipotecàries, crèdits al consum i factures, erosionant la seva capacitat de pagament. En zones urbanes amb alt cost de l'habitatge, com Barcelona i el seu entorn, aquesta pressió financera és especialment intensa, en combinar-se hipoteques altes amb feines de vegades precàries o inestables.

L'auge dels concursos de persona física gràcies a la Llei de Segona Oportunitat

Paral·lelament al context anterior, Espanya ha experimentat un boom de les insolvències personals gràcies a la creixent aplicació de la Llei de Segona Oportunitat (LSO). Aquesta llei, vigent des de 2015 i reformada el 2022, estableix un mecanisme perquè particulars i autònoms insolvents puguin cancel·lar els seus deutes després d'un procediment concursal, sempre que hagin actuat de bona fe (sense frau ni delictes previs). La utilització real d'aquest mecanisme s'ha disparat: el 2018 hi va haver uns 3.900 concursos de persona física a Espanya, mentre que el 2023 es van assolir gairebé 37.000 casos anuals. En altres paraules, en cinc anys s'ha multiplicat per deu el nombre de particulars que acudeixen al concurs per alleujar el seu sobreendeutament.

Aquesta tendència s'explica en part per canvis legals que van facilitar l'accés al mecanisme: la reforma concursal de 2022 va eliminar tràmits previs feixucs (com l'obligatorietat d'intentar un acord extrajudicial amb creditors) i va simplificar procediments, animant més deutors a fer el pas. A més, la immensa majoria dels qui inicien el procediment aconsegueixen la condonació dels seus deutes: aproximadament el 95% dels concursos de persona física acaben amb èxit per al deutor insolvent (exoneració del passiu). Això reflecteix que la llei està complint el seu objectiu d'oferir un fresh start (nou començament) a qui ha caigut en una insolvència fortuïta, evitant que quedin llastrats de per vida per deutes impagables.

Les comunitats autònomes amb majors taxes d'insolvència personal

El repartiment territorial d'aquests procediments concursals mostra diferències molt marcades entre regions. En general, els territoris amb més població i urbanització acumulen la majoria d'insolvències personals, mentre que regions menys urbanitzades presenten taxes baixes. Les comunitats autònomes amb xifres més elevades de concursos de persones físiques actualment són, per ordre d'importància:

- Catalunya: encapçala el rànquing nacional, concentrant aproximadament una quarta part de tots els concursos personals del país. El 2023 va assolir 13 procediments d'insolvència per cada 10.000 habitants, molt per sobre de la mitjana espanyola (uns 8 per cada 10.000).

- Andalusia: representa al voltant del 15% dels concursos de persona física a Espanya, sent la segona comunitat amb més casos.

- Madrid: ocupa el següent lloc amb aproximadament un 14% de les insolvències personals del país.

- Comunitat Valenciana: registra prop del 12% dels concursos personals a Espanya, també en posicions destacades.

En l'extrem oposat, regions menys poblades o industrialitzades mostren incidències molt menors; per exemple, tot el País Basc amb prou feines va aportar un 3% dels concursos a nivell nacional segons dades recents.

Catalunya, la comunitat on més persones s'acullen a aquesta llei

Catalunya mereix una anàlisi específica per ser el territori amb major taxa d'insolvència personal actualment. Els catalans han fet un ús especialment intensiu de la Llei de Segona Oportunitat: 13 de cada 10.000 catalans s'hi van acollir només el 2023. En termes absoluts, més de 10.600 persones a Catalunya van trobar solució als seus deutes mitjançant aquest mecanisme el 2023. Això equival aproximadament al 25% del total nacional de concursos de persones físiques. L'explicació rau en diversos factors concurrents en aquest territori:

D'una banda, a Catalunya hi ha hagut una forta divulgació i acceptació social de la segona oportunitat. Iniciatives com l'Aliança per la Segona Oportunitat (impulsada per col·legis professionals catalans) han difós el mecanisme entre els afectats, fins a normalitzar-ne l'ús com a via legítima d'alleujament financer. Això ha contribuït a que Catalunya assoleixi una densitat de processos similar a la de països on el “fresh start” fa més temps que està vigent. D'altra banda, Barcelona, i especialment la seva àrea metropolitana, presenta la combinació de factors socioeconòmics que tendeixen a generar insolvència, i agrupa prop del 75% de tots els concursos catalans.

En municipis densos de l'entorn barceloní –com L’Hospitalet de Llobregat, les ciutats del Vallès (ex. Sabadell, Terrassa), Mataró, o les del Baix Llobregat– es conjuguen sovint hipoteques abultades sobre habitatges adquirits en època de boom immobiliari, ingressos familiars inestables (feines temporals, economia submergida) i acumulació de deute de targetes o préstecs per arribar a final de mes. És a dir, la geografia de la insolvència mostra un clar biaix urbà: allà on el preu de l'habitatge, la precarietat laboral i l'endeutament acumulat exerceixen més pressió (grans àrees metropolitanes), s'observen les taxes més altes d'insolvència personal.

Tipus de deute més freqüents i perspectives de futur

La Llei de Segona Oportunitat permet incloure pràcticament qualsevol tipus de deute privat en el procés concursal, però en la pràctica els expedients de persona física solen arrossegar una barreja de deutes entre les quals destaquen diverses categories per la seva freqüència: impagament d'hipoteques i préstecs personals; deutes amb Hisenda o la Seguretat Social i deutes financeres com descoberts bancaris, avals executats o factures pendents. Els perfils familiars i d'autònoms amb endeutament heterogeni (hipoteca + consum + deutes públiques) són els que més habitualment acaben als jutjats mercantils sol·licitant l'exoneració mitjançant la LSO.

Tots els indicis apunten que en els propers anys la cancel·lació de deutes a través de la Llei de Segona Oportunitat continuarà guanyant pes a Espanya, impulsada per una major maduresa jurídica, una acceptació social creixent i un context econòmic que continua pressionant moltes llars i autònoms. Després de més d'una dècada d'aplicació, la jurisprudència ha aportat seguretat i claredat al procediment, cosa que ha reduït reticències i ha normalitzat l'ús del perdó de deutes com una sortida legal i legítima. A aquest escenari s'hi suma l'expectativa de possibles ajustos normatius que reforcin l'eficàcia del sistema, especialment en matèria de deutes públiques i simplificació de tràmits, configurant un marc en què l'exoneració judicial de deutes es consolida com una eina estructural dins del funcionament econòmic.

--

Contingut patrocinat