Publicada

Carles Puigdemont està de dolç. No acaparava tants focus des de l'estiu de 2023, quan les matemàtiques li van atorgar un paper crucial en el futur d'Espanya després de les eleccions generals. La lectura generalitzada va ser que l'aleshores pròfug va fer president del Govern a Pedro Sánchez.

La impressió més estesa ara és que Puigdemont vol fer caure el president de la llei d'amnistia i de les negociacions a Suïssa. L'entrevista en dues parts amb El Mundo, una de les bèsties negres de l'independentisme, tindria aquest propòsit. Puigdemont hauria pactat amb el diable fulminar el líder socialista.

Portada de 'El Mundo' del 22 de novembre de 2026

Tant de temps a Waterloo semblava haver apaivagat la propensió natural de Puigdemont a sortir per peteneres. Però no. El líder de Junts és capaç de sorprendre a propis i estranys.

Un altre personatge imprevisible: Gabriel Rufián. Puigdemont i el candidat republicà es repel·leixen. Cal veure si en un cara a cara serien capaços de guardar la compostura com Sánchez i Alberto Núñez Feijóo dijous passat. Però aquest debat entre l'expresident català i Rufián no està a l'abast ni de Dana White, el cap de la UFC (Ultimate Fighting Championship) de Topuria.

Puigdemont i Rufián marquen la primera hora del diumenge, el repàs assossegat dels mitjans mentre fora fa un vent que vola els perruquins.

El Mundo, tan denostat, vilipendiat i menyspreat diari per part de l'independentisme, és el mitjà. I el mitjà, el missatge.

Arcadi Espada dedica el seu article dominical a aquest expedient X de l'entrevista i arrenca així el seu text "(Weber) Carles Puigdemont va dir dijous al diari que Pedro Sánchez era «una persona amoral». No va descobrir Amèrica. L'important era l'argument d'autoritat. Puigdemont, de moment, no és columnista d'aquest diari, sinó l'home clau que va propiciar la presidència de Sánchez. El seu aliat més decisiu. Sánchez, al seu torn, ha estat molt important per a Puigdemont. L'ha tret de l'exili i li ha permès donar a la impremta aquest titular dolorós i indiscutible: «Vaig aprofitar l'ambició desmesurada de Sánchez per derrotar Espanya». Una opinió amb crèdit, insisteixo".

Quant a les implicacions professionals de l'entrevista, escriu que "és atractiu aplicar-li a Joaquín Manso, el director d'aquest diari, la incandescència de les dues ètiques, a última hora de dimecres quan estava decidint la portada, a partir de l'exclusiva que li portava el subdirector Esteban Urreiztieta".

"Hi ha centenars d'editorials que assenyalen Puigdemont com un enemic públic. I amb adjectius!: «La influència de l'expresident és desmesurada i té a Sánchez com a principal responsable» [Una farsa per exprimir el seu poder, 18 de gener de 2025]. I tants altres que assenyalen com a còmplices el Govern i el Tribunal Constitucional, que van liquidar la seva condició de presumpte delinqüent i pròfug. Donar a aquest delinqüent dues portades i set pàgines interiors en dos dies clau?"

"Si es pensa, es tracta del reflex especular dels hipotètics dubtes de Puigdemont davant el mateix. Donar a aquest diari feixista una exclusiva d'aquesta mida? Però no l'anava a donar a l'Ara. Examinada l'ètica de la convicció, el director passaria a la de la responsabilitat. Com renunciar a la decapitació definitiva de Sánchez —sobre la seva amoralitat hi ha d'haver també centenars d'editorials al diari—, a poques hores del seu debat amb Feijóo?"

"Ningú em preguntarà, però jo hauria fet el mateix que el director. Entre l'ètica de la convicció i l'ètica de la responsabilitat sempre trio la notícia bomba".

"I és que, com dic que va dir Weber, cal tenir vocació periodística".

A La Vanguardia és Manel Pérez qui repara en els efectes i derivades del cas entrevista i encapçala la seva nota amb aquest suggerent titular: "La setmana “gran” de Puigdemont no ha acabat".

Portada de 'La Vanguardia' del 22 de novembre de 2026

Venen més corbes? Pérez escriu que "l'explicació d'aquest inopinat i dissonant solo de Puigdemont llançant-se en braços de l'aliat mediàtic de la campanya política contra la seva amnistia, caldria buscar-la en el doble efecte de la influència de l'assessor jurídic de l'expresident, en detriment del seu entorn partidista i la bilis acumulada contra Pedro Sánchez durant els anys passats a Waterloo a l'espera que l'amnistia es fes realitat. En ambdós casos, seqüeles d'una depriment situació de confinament i d'alt desgast personal".

Segueix: "Durant els llargs hiverns de cels ennuvolats i plujosos a la població belga es va instal·lar la idea que el president espanyol havia trobat en el retard de l'execució de la llei de gràcia una poderosa palanca per estirar la legislatura; per la via de no deixar a Junts cap altre camí que sostenir el seu govern fins que es tanqués la causa judicial. Rehén, a més d'exiliat, contra la seva voluntat, Puigdemont ha acabat sent més dur amb Sánchez que amb qui es van oposar a l'amnistia, començant pel PP d'Alberto Núñez Feijóo".

"Fins al punt de permetre a aquest últim, gràcies a l'entrevista, el luxe inopinat d'arrencar el debat de dijous passat llançant les seves paraules irrealistes contra Sánchez".

"Però, molt probablement, no acabarà aquí la setmana gran de Puigdemont en la present campanya electoral. En les primeres hores d'aquesta última setmana de petició de vot, el Tribunal Suprem de Manuel Marchena, l'home fort de la justícia espanyola, podria fer el pas final perquè l'amnistia s'apliqui plenament, signant el sobreseïment lliure i definitiu de la causa, i deixar enrere un llarg període de bloqueig de la voluntat majoritària del Congrés d'amnistiar els encausats com a conseqüència del procés".

"Si Puigdemont parlava en l'esmentada entrevista que havia aconseguit “derrotar Espanya”, caldrà estar atents a veure fins a quines cotes líriques s'enfilarà ara".

"Si el Suprem dicta immediatament el sobreseïment de la causa contra Puigdemont, el líder independentista tornarà a ser centre d'atenció després de la seva polèmica entrevista. Encara que els efectes d'aquesta rellevància no estan gens clars per al seu partit".

I: "Però, per sobre d'això, el més interessant, si aquest sobreseïment immediat previ al vot es confirma, seria rastrejar l'efecte, en plena recta final de la campanya electoral, d'aquesta victòria política de la majoria parlamentària que ha sostingut el govern de coalició sobre el vot final. Factura per a Sánchez? Premi per acabar d'apuntalar una de les bigues mestres de la legislatura? Un triomf ja descomptat des de fa setmanes, però amb alt component simbòlic un cop sigui total i irreversible. A qui beneficiaria que es tanqués justament ara?".

Jordi Amat analitza per a El País la irrupció del líder de Junts a la campanya. "El punyal de Puigdemont" s'anomena la seva columna, resumida en aquest subtítol: "L'entrevista d’‘El Mundo’ a l'expresident català va aparèixer en el moment precís per complir el seu transparent objectiu".

Portada de 'El País' del 22 de novembre de 2026

La peça comença així: "L'operació ha sortit a la perfecció. De la lectura no he sabut deduir quin dia Esteban Urreiztieta va estar amb Carles Puigdemont a la Casa de la República de Waterloo (la data tampoc consta als peus de foto), però la fascinant entrevista del subdirector d'El Mundo, realitzada en aquell espai del qual el constitucionalisme militant va fer tota mena de burles (d’Albert Boadella a Inés Arrimadas), va aparèixer en el moment precís perquè complís amb el seu transparent objectiu: utilitzar el profund afany de venjança de Puigdemont, amb l'amnistia a la butxaca, per fer el màxim mal a Pedro Sánchez".

Segons Amat, l'advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, hauria estat l'urdidor d'una entrevista que va suscitar una reacció entre unànime i concertada per part del PP i alguns mitjans: "Vint-i-quatre hores abans del debat del candidat a la reelecció amb el líder de l'oposició, la portada del diari va començar a circular per les xarxes amb una elegant foto d'estadista i un titular a quatre columnes realment d'impacte: “Vaig aprofitar l'ambició desmesurada de Sánchez per derrotar Espanya”".

"Dijous a primera hora del matí, el compte oficial de X del Partit Popular retuitejava aquesta portada i suposo que per primera vegada penjava un vídeo de l'anomenat fins ara “pròfug” com a font d'autoritat".

"En aquell mateix moment, l'autor de l'entrevista era entrevistat al matinal de Federico Jiménez Losantos. Abans de formular-li la primera pregunta, el presentador li va dir el següent: “No et diré com ho vas aconseguir, no et preguntaré perquè no m'has de contestar, doncs, no passa res”".

"Una resposta a aquesta pregunta potser està implícita en una altra conversa que es va produir aquell matí. A les 11:07 Susanna Griso va connectar en directe amb un personatge secundari, en part a l'ombra, fonamental en aquesta legislatura: Gonzalo Boye -l'advocat defensor de Puigdemont, coautor de la llei d'amnistia per la part de Junts-".

"“Per què aquesta entrevista ara i amb aquest missatge tan clar, tan contundent, contra Pedro Sánchez?”, va començar la presentadora i Boye no va respondre. Griso va repreguntar, Boye va respondre. “Per què ara, no sé, podria ser en el funeral polític de Pedro Sánchez?”. Al migdia, al programa Canal Sur Noticias, es va poder escoltar una altra vegada Boye. “Ho hem vist en aquesta legislatura: finalment han acabat cedint amb tot, inclosa una llei d'amnistia que és la redactada per Junts”".

Fins i tot Iker Jiménez surt a la revista d'Amat.

I què opina Sánchez? Doncs queda recollit en aquest titular d'El Nacional: "Sánchez replica a Puigdemont amb un 'discrepo' i afirma que mai va fer l'amnistia pels líders del procés".

La informació és de Ketty Calatayud: "Pedro Sánchez ha aprofitat l'entrevista amb Júlia Otero al programa Julia en la Onda, d'Onda Cero, per respondre directament a Carles Puigdemont, després de les explosives declaracions del president a l'exili a El Mundo, en què va qualificar el president espanyol de "persona amoral, cínica, amb una ambició desmesurada i capaç de vendre Espanya"".

"El candidat socialista i president del Govern no va voler respondre a les acusacions de Puigdemont quan les va escoltar en boca de Feijóo durant el cara a cara. Ara, quan Júlia Otero li ha preguntat què havia pensat o sentit en veure la portada del diari, Sánchez ha començat defensant la llei d'amnistia i reivindicant la seva política de normalització de la convivència a Catalunya amb un to baix i contingut, semblant al que va mantenir durant el debat".

""Mai la vaig fer pels líders del procés. L'única ambició que he tingut és que es produís la normalització de la convivència a Catalunya", ha assegurat. El president ha argumentat que la mesura responia a una demanda de la societat catalana i que els dirigents independentistes, que també tenen legitimitat perquè els voten a Catalunya, no podien continuar empresonats".

""Era una condició indispensable normalitzar aquesta situació perquè es recuperés la convivència a Catalunya", ha defensat. Però la periodista li ha fet notar que encara no havia respost a la qüestió de fons: què havia sentit en veure la portada, en què Puigdemont el qualificava de cínic i amoral i li atribuïa una ambició desmesurada".

I: "Sánchez ha acabat responent amb una sola paraula: "Discrepo". I, quan Otero ha insistit en la humiliació que suposaven aquelles acusacions, el president ha introduït un matís: "Però és una altra cosa que jo ho senti com a tal, és diferent"".

Línies després Calatayud assenyala que "una altra de les qüestions destacades de l'entrevista en relació al cara a cara amb Alberto Núñez Feijóo, celebrat dijous, és si el seu posat contingut i poc combatiu va ser una reacció de debilitat a l'ofensiva del líder popular o el fruit d'una estratègia premeditada".

I: "Julia Otero li ha preguntat directament què li havia passat durant el debat, després de les crítiques rebudes per la seva actitud i la seva menor contundència davant el candidat popular. Sánchez ha negat que hi hagués cap problema i ha defensat que el debat va transcórrer tal com havia previst. "No em va passar res. El debat va transcórrer com jo volia", ha assegurat".

Per la resta, campanya i més campanya amb Rufián desfermat. Al matí cal frenar el feixisme i a la tarda, "més que feixisme hi ha cabronisme", declara a El País.

22 de novembre, dia internacional del Músic i dia internacional del Síndrome 22q11, una malaltia genètica que afecta un de cada quatre mil nascuts. Causa anomalies cardíaques, predisposició a infeccions i trastorns psiquiàtrics a l'edat adulta.

Santoral: Cecília, Apfías, Apia, Ananies, Filemó, Benigne de Milà, Pragmacio, Pere Esqueda Ramírez, Miquel de Tver, Jeremies Oghlou Boghos, Maur màrtir i Rogerio.