Publicada

Campanya electoral. Els mítings a crits, les declaracions fora de to i els excessos gestuals s'enfilen al capdamunt de digitals i diaris de paper. Inevitable tornar la mirada cap a personatges com Rufián, que ara somia, diu, a ser president de la Generalitat. El món és seu.

També reclamen l'atenció la resta de personatges de la trama electoral, però destaca amb llum pròpia en aquest dimarts la senyora Nogueras, Míriam, candidata de Junts, portaveu del partit al Congrés i flagell de tirs i troians a la Cambra Baixa de la carrera de Sant Jeroni.

L'indòmita imitadora de Sílvia Orriols, la dona que ha consagrat l'auricular al Congrés, la diputada que aparta la bandera d'Espanya a la sala de premsa de l'hemicicle perquè no es vegi, aquesta dona va i diu ara que la seva mare és d'origen andalús. Quin art, si us plau.

Les famílies dels candidats entren en escena. Pedro Sánchez parla a la Setena dels seus avis analfabets, a Rufián no li marxen de la boca els seus oliveraires altius i ara Nogueras i l'orgull andalús. Diu la senyora que la família materna ve ni més ni menys que de la molt sevillana localitat de Dos Hermanas, la terra de la cantant Melody i del futbolista Navas. Camero es diu de segon la nostra aguerrida parlamentària.

"Nogueras reivindica la seva mare, d'origen andalús, per replicar a Rufián: 'Català és qui estima Catalunya'", destaca El Nacional.

El text és de Vicenç Pagès: "La candidata de Junts al Congrés per Barcelona, Míriam Nogueras, ha reivindicat aquest dilluns la seva mare, Montse, d'origen andalús, per respondre a les paraules del candidat d'ERC, Gabriel Rufián, sobre la identitat i la diversitat de la societat catalana".

""Vull fer un agraïment ple d'amor a la mare que m'ha parit, Montse, la mare que m'ha donat aquest somriure que alguns consideren d'anunci", ha afirmat Nogueras, en una al·lusió directa al dirigent republicà, qui va assegurar en campanya que els cartells de Junts semblen d'una clínica dental, en una al·lusió a la boca de Míriam Nogueras".

"La dirigent juntaire ha explicat que la família de la seva mare prové de Dos Hermanas (Andalusia) i ha carregat contra aquells que, segons ella, pretenen donar lliçons de catalanitat en funció del lloc de naixement dels pares o avis".

""Català és qui estima, respecta, arrela, cuida, protegeix, treballa i defensa Catalunya", ha defensat la candidata, que ha advertit que "demanar perdó per ser català no és inclusiu, sinó que ens fa més febles"".

Quina fatiga. En canvi per ser espanyol no cal ni parlar espanyol com bé demostra la nazarena (gentilici de Dos Hermanas) Nogueras.

Segueix Pagès: "Nogueras ha acabat el seu agraïment amb un missatge d'afecte a la seva mare: "Gràcies, mami, t'estimo". D'aquesta manera, la candidata de Junts ha volgut respondre al debat sobre la identitat nacional que ha marcat el cap de setmana electoral, després que Rufián reivindiqués a Tortosa el paper de la immigració procedent d'altres territoris de l'Estat en la construcció dels barris populars de Catalunya".

"El candidat republicà havia qüestionat si tothom comparteix les mateixes conviccions nacionals i polítiques i havia defensat que la societat catalana és diversa, amb persones que tenen diferents orígens, cognoms, religions i barris. També havia reclamat a Junts que recuperés la "racionalitat" i el "seny" i havia criticat els seus vots coincidents amb el PP i Vox".

I: "Aquest dilluns, el president de Junts a l'exili (sic), Carles Puigdemont, ha advertit de la "deriva etnicista" de Rufián, que ha qualificat de "perillosa i profundament irresponsable". El dirigent independentista considera que aquest tipus de discursos erosionen la idea de construir un sol poble a partir de la diversitat, la història i la llengua de Catalunya".

Deriva etnicista de Rufián... I ho diu Puigdemont. No tenen esmena.

Més deliris. "La darrera ocurrència de Colau: buscar vots del separatisme radical i de l'esquerra antiespanyolista", destaca un titular de Vozpópuli.

Escriu Óscar Benítez: ""Emperadriu de l'ambigüitat". Així va definir l'exministre Borrell, en ple 2017, a la llavors alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. El motiu? Les seves oscil·lacions en relació a la qüestió secessionista. Doncs, si bé es declarava no independentista, va dedicar múltiples picades d'ullet a aquest món. Tantes, que va ser freqüentment criticada per la seva proximitat amb el nacionalisme i el seu menyspreu pel constitucionalisme —al qual, invariablement, associava a postures reaccionàries—".

"Després, un cop es va desinflar el suflé sobiranista, Colau es va distanciar d'aquestes reivindicacions. Però ara, com a candidata a la presidència amb els comuns amb el Front Ampli, torna a flirtejar amb aquest orbe".

"Tot i que parlar d'ambigüitat en Colau és, en puresa, inexacte. Els seus gestos s'adreçaven invariablement al separatisme. Sense anar més lluny, l'alcaldessa va afirmar haver votat 'sí' a la consulta secessionista del 9N el 2014, va defensar el dret a decidir en moltes ocasions, va trencar amb el PSC al consistori després que aquest donés suport a l'aplicació del 155 el 2017, va col·locar una pancarta a favor dels presos polítics aquell mateix any i, ocasionalment, lluïa a la solapa un llaç groc".

Al marge d'episodis com, per exemple, evitar condemnar que el pregoner de la Mercè, el clown Tortell Poltrona, anomenés "inadaptats" als que no parlaven català el 2020".

Línies després Benítez assenyala que "amb les enquestes reflectint un retrocés del Front ampli en benefici de partits clarament sobiranistes com ERC, Bildu o BNG, la formació ha incorporat en el seu programa la celebració de referèndums secessionistes en comunitats com Catalunya, Galícia o País Basc".

"Així el text planteja avançar cap a un model d'Estat "republicà federal plurinacional". Això és, un encarregat de regular el "referèndum" i el reconeixement de la realitat "plurinacional i plurilingüística" d'Espanya". La justificació? "Resoldre de manera estructural la qüestió territorial"".

"De la mateixa manera, el Front colauista advoca per blindar la immersió lingüística a Catalunya, que proscriu el castellà com a llengua vehicular a l'Escola Catalana —el que, presumiblement, implicarà continuar desobeint les sentències judicials que dicten un mínim del 25% de castellà a les aules de la comunitat—. També, impulsar un pla a tot Espanya —al qual el document anomena "país de països"— per a l'"aprenentatge i divulgació" de les llengües cooficials, així com que la ciutadania pugui relacionar-se en català, basc i gallec a les institucions estatals".

País de països és una còpia barroera de la nació de nacions d'Alfonso Carretero.

Més notícies. A El Confidencial reparen que el desallotjament de la plaça de Catalunya respon a una lectura de la situació en clau electoral i asseguren que Collboni hauria actuat després de detectar un impacte negatiu a les enquestes.

Del text de Marcos Lamelas: "El PSC temia que la impossibilitat de posar llums de Nadal al centre de la capital els llastrés electoralment i, al final, l'alcalde Jaume Collboni va prendre la decisió, vist que els manifestants ja no arribaven als 300, lluny de les 450 persones que va reunir en el moment àlgid de la crisi de Maricarmen. No es va poder repetir així un nou 15-M, com en el seu moment pretenien els impulsors de la proposta".

"Als laboratoris electorals socialistes, els autodenominats spin doctors del carrer Pallars havien arribat a la conclusió que el cost electoral de no tenir llums de Nadal a l'enclavament pesava més que la legítima preocupació de la majoria de la població pels problemes d'accés a l'habitatge. L'Ajuntament ha assegurat que s'havia perdut el caràcter reivindicatiu".

"Els Comuns van a la baixa. Les enquestes els donen entre dos i tres diputats, tots per Barcelona. Són xifres molt escasses per a la formació, que era el principal suport de l'acampada. La mateixa Ada Colau, líder del Front Ampli, va semblar més preocupada per la retirada de la candidatura de Yolanda Díaz a presidir l'OIT que pel final de la protesta a la ciutat on havia estat alcaldessa".

Línies després Lamelas explica que "Salvador Illa va donar suport a l'operació policial sense embuts, però tampoc sense dedicar-li una línia més de l'estrictament necessari. Ara el focus està posat en que el PSC aconsegueixi un bon resultat electoral. I la mobilització podia aportar suport als Comuns –amb poc èxit, segons les enquestes– o la CUP, que no es presenta al Congrés dels Diputats".

Les persones sense llar semblen haver triat la platja del Somorrostro per assentar-s'hi on en altres temps hi havia les barraques de Carmen Amaya.

Altres històries. "El notari d'Isak Andic assegura que el fundador de Mango mai es va plantejar desheretar el seu fill", assenyala El Mundo.

Portada d'El Mundo el 17 de novembre de 2026

La informació és de Cristina Rubio: "El notari d'Isak Andic ha negat davant la jutgessa que el fundador de Mango es plantegés desheretar Jonathan, una possibilitat que mai li va consultar. Així ho ha explicat ell mateix quan ha acudit a declarar com a testimoni davant la titular del Jutjat d'Instrucció número 5 de Martorell (Barcelona) en el marc de la causa en què s'investiga el fill de l'empresari per presumpte homicidi".

"Des de 2015, Isak feia un testament que anava actualitzant cada any per "compensar" i equilibrar les quantitats que deixava a cada fill en funció de les donacions que rebien en vida. Per exemple, Jonathan en va rebre dues, que després es van incorporar a l'actualització anual del llegat per compensar el total respecte a les seves germanes, ha explicat el notari segons fonts judicials".

"Al juliol, les filles d'Isak i germanes de Jonathan, Sarah i Judith, ja van declarar en aquest sentit davant la jutgessa que investiga el cas. En concret, ambdues van explicar que no hi havia disputes pels diners i van revelar que el pare actualitzava un cop l'any el testament per incorporar les donacions que rebia cada fill en aquell període i així "compensar" el repartiment igualitari de la fortuna. Uns canvis dels quals ells estaven puntualment al corrent, segons van detallar fonts jurídiques".

"També van negar que el fundador de Mango volgués desheretar el seu fill, igual que va fer Toni Ruiz, el CEO de la companyia, a preguntes de la magistrada segons consta en el recurs presentat per la defensa".

"Sobre la possible creació d'una fundació amb fins benèfics, el notari ha assegurat que Isak Andic ja s'ho va plantejar el 2020, però que no es va arribar a constituir".

Línies després Rubio informa que "també ha declarat com a testimoni el cap de serveis i de personal de la família Andic des de 1983, qui ha assenyalat que tots dos tenien la relació pròpia d'un pare i un fill, que era "bona"".

I: "Als jutjats de Martorell també ha comparegut aquest dilluns un psiquiatre que va visitar Jonathan fins a set vegades el 2021 per un "trastorn moderat". Les fonts consultades han evitat precisar el diagnòstic en tractar-se d'una informació mèdica privada del fill de l'empresari. Això sí, el psiquiatre ha subratllat que Jonathan no patia cap "alteració de conducta ni de pensament"".

Educació. "Els professors de Catalunya s'obren a desactivar el boicot a les excursions si punxen les protestes de novembre", destaca El País.

Portada d'El País el 17 de novembre de 2026

La peça ve signada per Ivanna Vallespín: "Fins quan durarà el boicot dels professors a fer excursions i colònies… i un altre tipus d'activitats més? És la gran pregunta que no abandona ni famílies, alumnes i empreses i entitats afectades per aquesta iniciativa".

"I la qüestió que comencen a plantejar alguns mestres a través dels seus fòrums interns o de les assemblees, qüestionant que es mantingui la mesura quan es desinfla la predisposició del col·lectiu a mantenir vagues, segons va revelar una enquesta recent en què la meitat dels que van respondre renunciaven a més aturades".

"Amb aquesta situació, de moment els sindicats han optat per convocar una manifestació el dissabte 21 de novembre i una vaga el 26. “Depenent de com vagin aquestes mobilitzacions no descartem obrir una consulta per saber si continuem o no amb el boicot”, admet Clàudia Cebrián, una de les impulsores de la campanya".

"La suspensió de sortides escolars i colònies va sorgir el curs passat d'un grup de docents del Maresme escolars com a mesura de pressió perquè el Govern doti els centres amb més personal i millori les seves condicions de treball".

"Actualment compta amb l'adhesió de més de 1.300 centres, el que suposa més de la meitat de les 2.300 escoles i instituts públics catalans. Cada centre decideix fins a quin punt dur el boicot, de manera que alguns ni tan sols fan sortides al mercat del barri, mentre que altres han salvat els viatges de final de curs o les excursions vinculades a un projecte pedagògic".

I: "Però les assemblees de docents han decidit anar més enllà i plantar-se també davant altres activitats, en resum, tot allò que segons ells suposi un esforç addicional, com posar comentaris a les avaluacions dels alumnes, festes escolars i de graduació fins i tot cantates, competicions esportives, formacions del professorat o projectes pedagògics externs".

Al final de la informació Vallespín escriu que "hi ha centres que ja expressen la seva preocupació per l'extrem al qual s'ha portat el boicot. Marta Rubio, directora de l'escola Estel de Barcelona i impulsora de l'assemblea de direccions de la capital, assegura que a la ciutat s'ha creat un grup de treball per veure l'impacte del boicot i què es necessita per frenar-lo. “El curs passat va ser molt convuls i la gent s'apuntava a tot sense pensar en les conseqüències. S'ha portat a l'extrem sense saber l'impacte en els alumnes ni com revertir-ho”".

17 de novembre, dia mundial de la Prematuritat, dia d'acció per a l'Eliminació del Càncer de Coll d'Uter, dia internacional de la Lluita Contra el Càncer de Pulmó, dia internacional dels Estudiants, dia internacional de la Síndrome de Smith Magenis i setmana de la Industrialització d'Àfrica.

Santoral: Isabel d'Hongria, Gregori Taumaturg, Victòria de Còrdova, Hug de Noaria, Hug de Lincoln, Namaci de Vienne, Làzaro de Constantinoble, Joan del Castell, Florí de Rëmus, Aniani d'Orleans, Ilda d'Anglaterra, Hilda de Withby, Alfeu de Cesarea, Aciscle de Còrdova, Raverià monjo i Zaqueu de Cesarea.