Primeras planas
Portades

Malestar comercial i la Generalitat, a El Prat

Els comerciants i hostalers protesten pels destrosses recurrents al centre de Barcelona. Govern i Generalitat pacten l'entrada de l'administració autonòmica als aeroports

En portada: Feijóo apel·la a la "Catalunya protagonista" per liderar un Govern basat en la gestió

Llegir en Català
Publicada

Inici oficial de la campanya de les eleccions generals del proper 29 de novembre. Els candidats continuen demanant el vot i sotmetent-se a un excèntric carrusel d'entrevistes a les televisions i als locals dels influencers de moda.

El manresà Jordi Wild, el nom real del qual és Jorge Carrillo de Albornoz Torres (ho revela El Nacional), és el personatge del moment. Igual que Broncano, no és periodista, cosa que és un mèrit que els polítics tenen molt en compte a l'hora de sotmetre's a una entrevista. Els periodistes, bons o dolents, solen ser uns pesats i pesades que tenen el costum de repreguntar, donar la tabarra, preparar-se, encara que sigui molt per sobre, els temes i aquestes coses del primer dia de classe de fer entrevistes.

Hi ha, per tant, un divorci entre la política i la premsa del qual la premsa no se n'ha assabentat. Total, que ahir a la nit va començar la brega ja sense embuts.

Però no tot són mítings, ridículs ballaruques, promeses buides sobre l'habitatge i aquell estilisme de model de "Corrupción en Miami" de l'insigne Rufián. També hi ha notícies de veritat. Per exemple, la bilateral entre Govern i Generalitat segons la qual l'administració autonòmica també tindrà el seu lloc en el comandament dels aeroports comercials. O que els comerciants estan una mica més que descontents amb els disturbis de la vaga general i amb la conselleria d'Interior.

Al gra. "El Govern i la Generalitat pacten, hores abans de l'inici de la campanya electoral del 29-N, que Catalunya participi en la gestió de l'aeroport d'El Prat", destaca un titular d'El Mundo.

Portada d'El Mundo el 13 de novembre de 2026

Portada d'El Mundo el 13 de novembre de 2026

Al sumari s'afegeix que "La Comissió Bilateral Estat-Generalitat aprova la creació d'un òrgan bilateral aeroportuari com el del País Basc".

El text és de Gerard Melgar: "El Govern i la Generalitat han segellat un acord perquè Catalunya participi en la governança dels aeroports catalans gestionats per Aena. El pacte, que veu la llum unes hores abans de l'inici de la campanya de les eleccions generals del 29 de novembre, és el punt més destacat de l'ordre del dia que ambdós Executius han tractat avui (per ahir dijous) a la Comissió Bilateral Estat-Generalitat".

"Pel que fa a Rodalies, s'ha pactat "avançar" en el traspàs de la infraestructura ferroviària de la línia R1, en el tram entre Bifurcació-Sagrera (Barcelona) i Maçanet-Massanes (Girona). Però la culminació de la transferència de la primera línia a la Generalitat encara haurà d'esperar i quedarà a expenses del Govern que surti de les urnes després del 29-N".

El presidente de la Generalitat y primer secretario del PSC, Salvador Illa, en el inicio de la campaña electoral del 29N

"En la quarta reunió, en aquesta legislatura, del principal espai de relació institucional entre ambdues Administracions s'ha constituït un grup de treball per impulsar la promoció de l'ús del català en les relacions entre l'Administració General de l'Estat i la ciutadania. Així mateix, s'ha activat la Subcomissió d'Assumptes Europeus i Acció Exterior amb l'objectiu de reforçar la participació de la Generalitat en els assumptes de la Unió Europea".

""Adoptarem un acord en els mateixos termes que es va fer amb el País Basc per aportar la nostra veu en les decisions que s'hagin de prendre en l'àmbit aeroportuari", havia anunciat unes hores abans el president català, Salvador Illa, en una entrevista al programa La hora de La 1 de TVE".

"Segons ha dit el cap del Govern, aquest Òrgan Bilateral Aeroportuari permetrà que la Generalitat pugui "ajudar a un bon funcionament dels aeroports d'Aena a Catalunya"".

"D'aquesta manera, l'Executiu autonòmic participarà en la definició de l'estratègia aeroportuària i serà informat dels plans directors abans de la seva aprovació".

Alberto Núñez Feijóo, en el acto de inicio de campaña en Badalona

"El nou òrgan estarà format per quatre representants de l'Administració General de l'Estat i quatre de l'autonòmica. La presidència serà rotatòria entre ambdues per períodes anuals i les decisions requeriran la conformitat de les dues representacions".

"La Generalitat podrà participar en la preparació del Document de Regulació Aeroportuària (DORA), instrument que determina les necessitats d'inversió de la xarxa aeroportuària. Catalunya podrà analitzar i traslladar les seves propostes sobre connectivitat i inversions estratègiques abans de l'elaboració del DORA per part d'Aena".

"El passat març, el president del Govern, Pedro Sánchez, i el lehendakari Imanol Pradales van signar un acord perquè l'Executiu basc participi en infraestructures aeroportuàries ubicades a Euskadi (Loiu Bilbao, Foronda Vitòria-Gasteiz i Hondarribia Donostia-San Sebastián). Aquest òrgan bilateral també està compost per quatre membres del Govern central i quatre de l'autonòmic i no té competències executives".

"Davant els recels expressats públicament per Aena, que va recordar que la Constitució atribueix a l'Estat la "competència exclusiva" sobre aeroports d'interès general, el Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible, que dirigia aleshores Óscar Puente, va deixar clar que "la creació de l'òrgan bilateral no altera en cap cas el règim legal de funcionament" de l'empresa i "no qüestiona ni altera la seva autonomia de gestió"".

Carles Puigdemont, durante su intervención telemática en el primer acto de campaña de Junts del 29N

""No hi haurà cap comunitat que tingui més competències que Catalunya en l'àmbit aeroportuari", va dir la portaveu del Govern i consellera de Territori, Sílvia Paneque, en la seva roda de premsa després de la primera reunió setmanal de l'Executiu del PSC després del pacte entre els dirigents del PSOE i el PNB".

"Els aeroports catalans considerats d'interès general són Barcelona-El Prat, Girona-Costa Brava, Reus i Sabadell, que estan operats per Aena, el principal accionista del qual (51%) és l'ens públic Enaire".

"Per la seva banda, Aeroports de Catalunya, empresa creada per la Generalitat, gestiona actualment els aeròdroms de Lleida-Alguaire i Andorra-La Seu, que no estan catalogats d'interès general".

I: "El passat mes de juny, el Govern d'Illa i Esquerra Republicana van acordar formalitzar el canvi legal per crear l'Autoritat Aeroportuària de Catalunya, un òrgan amb el qual la Generalitat busca augmentar la seva influència en la gestió de les infraestructures de la regió".

Més notícies. "El comerç de Barcelona explota davant la manca de previsió policial davant dels violents", destaca La Vanguardia.

Portada de 'La Vanguardia' el 13 de novembre de 2026

Portada de 'La Vanguardia' el 13 de novembre de 2026

La peça està signada per Luis Benvenuty, que explica que "comerciants i restauradors de Barcelona estan ja farts que el centre de la ciutat es converteixi cada dos per tres en un camp de batalla i que els vàndals espantin la seva clientela, els rebentin els aparadors i sobretot transmetin la sensació que aquí qualsevol pot fer el gamberro i el que li doni la real gana impunement".

"Perquè aquesta successió d'aldarulls cala entre la gent de la ciutat i també la que ens visita, els treu les ganes d'acostar-se al centre de l'urbs i a sobre afecta la imatge i la projecció de tota Barcelona. De manera que exigeixen, els comerciants i els restauradors, davant d'aquells que destrossen la convivència, una resposta de debò contundent".

"Roger Pallarols, director del Gremi de Restauració, i Gabriel Jené, president de Barcelona Oberta, entitat que agrupa els eixos comercials més visitats de la ciutat, van comparèixer aquest dijous plegats davant dels mitjans i en aquesta ocasió no van tenir cap recança a lamentar obertament la manca de previsió de les administracions davant dels més que previsibles aldarulls que finalment van enterbolir la massiva manifestació en defensa del dret a l'habitatge. Entenen l'un i l'altre que més enllà de les consideracions entorn del treball estrictament policial prima una qüestió política".

Quiosco altercados Huelga general

"“La sensació és que durant massa hores de la vaga la policia va mirar cap a una altra banda –va dir el director del Gremi de Restauració en relació a l'activitat dels piquets informatius–. I a sobre la consellera d'Interior, Núria Parlon, ha de donar explicacions sobre per què el dispositiu policial va haver de tenir com a aliada la pluja per poder posar fi als disturbis”".

"La policia de la Generalitat va intervenir massa tard, va afirmar Pallarols d'una manera tremendament crítica. “Els aldarulls han de ser reprimits de manera contundent pels Mossos d'Esquadra”".

"El president de Barcelona Oberta també va voler subratllar la manca de previsió de les administracions davant la gravetat d'uns fets més aviat previsibles. Cinc botigues del passeig de Gràcia i dues més de la Gran Via i del carrer Pelai van patir desperfectes. Les flames de la botiga d'Apple passaran a la història de les vergonyes de la ciutat. Els danys d'unes quantes botigues més van ser menors. “Al carrer Balmes, a la rambla Catalunya, a la ronda Universitat –va assegurar també Jené–... vam viure una situació lamentable i descontrolada, amb contenidors incendiats a totes les cantonades”".

El President De La Generalitat, Salvador Illa

Línies després Benvenuty assenyala que "la consellera d'Interior, Núria Parlon, però, va aplaudir els resultats del dispositiu policial desplegat i va destacar que els vàndals van atacar la primera línia dels Mossos amb material pirotècnic de gran potència. Els policies van confiscar dos còctels molotov a dos menors que van detenir. En total els Mossos i la Guàrdia Urbana van detenir 52 persones. Dues d'elles també van ser arrestades pels saquejos del 24 d'octubre".

Casu Andic. "La secretària d'Isak Andic declara davant la jutgessa que no el va veure discutir amb Jonathan Andic", destaca un titular d'El País.

Portada d'El País el 13 de novembre de 2026

Portada d'El País el 13 de novembre de 2026

El text és de Jesús García Bueno i Rebeca Carranco: "La secretària d'Isak Andic, Elsa S., ha declarat aquest dijous com a testimoni davant la jutgessa de Martorell (Barcelona) que investiga la mort del fundador de Mango a mans, presumptament, del seu fill gran, Jonathan Andic".

"La dona, que va treballar colze a colze amb l'empresari durant més de dues dècades i era una persona de la seva absoluta confiança, ha estat interrogada sobre com eren les relacions entre pare i fill al llarg dels anys i, sobretot, en les dates properes a la mort del magnat de la moda, el 14 de desembre de 2024, a la muntanya de Montserrat".

"La testimoni, proposada a petició de la fiscal del cas, Teresa Yoldi, ha ratificat en seu judicial el que ja va dir davant els Mossos d'Esquadra: que no els havia vist discutir a la seu de Mango. La secretària ha incidit que el seu coneixement sobre les relacions entre pare i fill es centrava, sobretot, en l'“àmbit” de l'empresa; i aquí, en aquest context laboral, no havia observat discrepàncies ni discussions, segons expliquen fonts judicials".

Manifestantes del 11N

"La hipòtesi dels investigadors és que Jonathan tenia una relació molt conflictiva amb el seu pare i que va acabar amb la seva vida, aprofitant una excursió a la muntanya de Montserrat, per motius econòmics vinculats a la creació, per part de l'empresari, d'una fundació benèfica. La defensa del primogènit, que roman investigat en la causa per un delicte d'homicidi, ho nega rotundament en un cas en què hi ha indicis, però no proves directes, del que va passar".

Continua la peça: "A més d'estar molt unida a Isak Andic —que li va deixar, com a tants altres col·laboradors propers, una important suma de diners al testament—, l'Elsa exercia com a secretària de direcció de Mango. De manera que també prestava els seus serveis professionals a Jonathan Andic en tant que alt directiu de la firma de moda".

Canvi de terç. Campanya electoral. "Illa i Hereu criden a mobilitzar el vot del PSC per una 'victòria històrica' a Catalunya i clau per a Sánchez", apunta El Nacional.

La informació és de Marta Lasalas: "Pistolejada de sortida de la campanya electoral del PSC. Sota el lema La força d'un gran país, els socialistes catalans criden a una mobilització a Catalunya per aconseguir el que el cap de llista, Jordi Hereu, ha descrit com una "victòria històrica"".

La candidata del Frente Amplio al 29N, Ada Colau, en Catalunya Ràdio

""Nosaltres guanyarem. No hem vingut a aguantar o parar el cop. Amb la mobilització de la gent, la victòria del PSC farà possible la victòria del socialisme a tota Espanya", ha assegurat el cap de llista, que ha reclamat que Catalunya parli "alt i clar" per aconseguir-ho".

"Un dels objectius per fer possible aquesta mobilització és desactivar el discurs de les enquestes que assenyalen la victòria de PP i Vox. "Res està escrit", ha assegurat el primer secretari del PSC i president de la Generalitat, Salvador Illa, que ha reclamat que "Catalunya s'ha de moure, serà decisiva i vol ser escoltada". Illa ha advertit que "quan Catalunya es mobilitza, parla i vota, Catalunya guanya", per la qual cosa ha fet una crida a una mobilització per "aconseguir una gran victòria a Catalunya i Espanya"".

I: "Totes les intervencions han evocat la victòria de Lula da Silva al Brasil o el revés a Donald Trump a les eleccions de mig mandat dels Estats Units per exorcitzar el determinisme de les enquestes. L'objectiu del PSC ara és mobilitzar els votants desencantats pels escàndols que han punxat el PSOE i el seu líder els darrers anys i per les crisis que ha hagut d'afrontar el Govern Sánchez".

La crònica inclou interessants notes d'ambient: "Han passat a la història els temps en què les campanyes començaven amb l'enganxada del primer cartell a les 0 hores del divendres. Aquesta vegada l'inici de la cursa s'ha posat en marxa a l'auditori de la Illa Diagonal poc després de les 7 de la tarda. Un espai petit, ple fins dalt".

El presidente de Celsa Group, Rafael Villaseca (i), y el consejero delegado de la siderúrgica, Jordi Cazorla (d)

"Al carrer, un grup de bombers protestava sorollosament per les condicions laborals en el tractament de tòxics i reclamava parlar amb la consellera d'Interior, però ha estat el president, Salvador Illa, qui s'ha adreçat al grup per escoltar les seves reivindicacions abans d'entrar a l'auditori".

I: "L'acte s'ha posat en marxa amb una versió del poema "A galopar" de Rafael Alberti que va musicar Paco Ibáñez, interpretada per Niños Mutantes. Per presentar les diferents intervencions, la música de fons era Power to the people de John Lennon. I l'acte s'ha tancat amb una versió de la cançó de Cecilia Mi querida España".

El partit aspirant, el PP, ha començat la seva campanya a Badalona, feu del "garcialbiolisme". "Feijóo: 'Vinc a oferir una cosa tan elemental com un Govern que no robi'", destaca El Nacional.

La nota és de Marcos Lamelas: "El candidat del PP a presidir el Govern espanyol, Alberto Núñez Feijóo, va començar la campanya per les eleccions generals a Badalona i va llançar un missatge molt senzill: “Vinc a oferir una cosa tan elemental com un Govern que no robi. Una cosa tan elemental com un govern que digui la veritat”".

wakeful1

"Un Feijóo amb mànigues de camisa que es va donar un bany de masses a Badalona, la plaça forta del seu número u per Barcelona, Xavier García Albiol. Feijóo va vendre Badalona com el model de gestió que desenvoluparan els populars quan arribin a la Moncloa".

"En el seu discurs, Núñez Feijóo no va esmentar Vox ni tampoc Salvador Illa. Però hi va haver al·lusions per a tots dos: “He començat el dia amb una entrevista a Manresa amb Jordi Wild. No tinc ni el braç de Jordi ni l'alçada d'en Xavi –García Albiol fa més de dos metres–, però començo aquesta campanya amb més ganes que mai”".

I: "Després, la paraula que més va repetir Alberto Núñez Feijóo va ser "tren". Referint-se als accidents d'Adamuz i Urda, però també al mal funcionament de Rodalies, en una setmana en què Catalunya s'ha tornat a quedar sense trens de rodalies".

Línies després Lamelas escriu que "si un dels eixos ha estat la millora en la gestió dels serveis públics, l'altre ha estat la idea de la seguretat amb una de les seves propostes estrella: una llei contra l'okupació que permeti fer fora els okupes en 48 hores. El redactat de la mateixa s'ha encarregat a Xavier García Albiol, qui, abans de la intervenció, va anunciar que es posaria a fer-ho sense més dilació".

Jordi Farré y publicidad de su grupo cárnico

Ada Colau, Gabriel Rufián i Míriam Nogueras també s'han esforçat notablement a cridar l'atenció. L'exalcaldessa, per exemple, ja es veu pactant amb Pedro Sánchez la formació d'un Govern contra l'especulació. Rufián, per la seva banda, està molt interessat a disputar-li el vot a Junts, iniciativa que troba resposta complerta per part de la senyora Nogueras. Res d'extraordinari de moment.

A Vozpópuli i per contextualitzar el que està en joc per als polítics professionals s'explica que "Puigdemont tindrà dret el 2027 a una ‘pensionassa’ pública de 7.250 euros al mes". I això és perquè un cop complerts els 65 anys i si es retiren premiem els nostres expresidents amb una pensió que sembla un premi de l'euromilions.

Del text de Juan T. Delgado: "A més, juntament amb Puigdemont tindrà dret a entrar al club un altre ex ‘president’, Qim Torra, que també complirà els 65 anys el 2027. Al desembre de l'any vinent, l'exmandatari, que va ser inhabilitat en el seu dia per desobediència -es va negar a retirar una pancarta independentista de la façana de la Generalitat- podrà sol·licitar també una altra paga mensual de més de 7.000 euros".

I: "Ja hi ha dos expresidents catalans que gaudeixen de la paga rècord. Un és Pasqual Maragall, que va abandonar la presidència el 2006. I l'altre és Artur Mas, que també va ser inhabilitat per desobediència. Tal com va avançar en el seu dia Vozpópuli, va complir 65 anys el gener de 2021 i es va acollir a la suculenta prebenda. Des de llavors, s'embutxaca 7.662 euros al mes".

Mas està estupend i saludable. No cal més que veure'l quan surt per televisió, però es veu que això de treballar no està als seus plans. Això, per al poble pagà.

13 de novembre, dia mundial de la Bondat i de la Dieta Mediterrània. Dia internacional de la Malaltia de Huntington.

Santoral: Diego d'Alcalá, Abón de Fleury, Lluís Versiglia, Calixt Caravario, Homobó, Mitrio d'Ais de Provença, Quincià d'Alvèrnia, Brici de Tours, Dalmaci de Rodez, Himeri de Susingen, Leoniano de Vienne, Maxelendis de Cambrai i Nicolau I papa.