Sánchez, Feijóo i aquest català emprenyat

Vaga general i campanya electoral. Setmana en què estan previstes algunes emocions fortes. D'una banda, la vaga de l'habitatge amanida amb aturades a Renfe els dies anterior i posterior a la jornada "vaguista" de l'11. De l'altra, l'inici a partir de divendres d'una de les campanyes més tenses de les últimes dècades.

Segons les previsions de Iván Redondo a La Vanguardia del dia, una participació de més del 70% de l'electorat concedirà a l'esquerra i els nacionalismes els vots suficients per refermar la majoria del 23 i garantir una altra legislatura amb Pedro Sánchez al capdavant.

Hi ha altres enquestes que concedeixen al bloc dretà (PP i Vox) una majoria més que suficient per desallotjar Sánchez de la Moncloa, però segons el gurú Redondo, aquests sondejos no valen perquè són una fotografia del passat, no del que passarà el 29N.

Hi ha certa confiança en les possibilitats de Sánchez de protagonitzar una remuntada d'acord amb la seva llegenda d'au fènix. També es confia al PSOE en l'acreditada capacitat de les formacions conservadores de disparar-se al peu, vendre la pell de l'ós abans de caçar-lo i gronxar-se en les frivol·litats de personatges com el jove José María Figaredo, el noi de les patilles.

Hi ha més notícies. L'independentisme ha llançat una imatge d'unitat en la inauguració de la rehabilitació de la casa de Macià al sud de França des d'on va emprendre la delirant incursió a Espanya per derrocar Primo de Rivera.

L'esdeveniment ha reunit Jordi Pujol, Pere Aragonès i Carles Puigdemont, sempre a punt i disposat a celebrar les excentricitats catalanistes.

A la feina. "Catalunya afronta una setmana de problemes en la mobilitat amb la vaga general i les aturades dels maquinistes", adverteix El País.

El text és de Josep Catà Figuls: "Catalunya afronta una setmana complicada en matèria de mobilitat, que se suma a la manca de confiança que venen experimentant els catalans en relació amb el transport públic en els últims temps".

"La previsió és que dimarts, dimecres i dijous seran dies caòtics a l'hora d'agafar un tren, un autobús o el metro de Barcelona: d'una banda per les aturades convocades pels sindicats de maquinistes de Renfe els dies 10 i 12 de novembre en protesta per la manca de mesures de seguretat, i de l'altra per la convocatòria d'una vaga general el dia 11".

"Els serveis mínims decretats són desiguals per a cada jornada, la qual cosa ha suscitat crítiques tant per part dels sindicats com de la patronal, que reclama “coherència” al Govern. Així, la mobilitat serà la gran afectada en una setmana en què els treballadors ferroviaris faran sentir la seva veu encara amb l'accident d'Urda molt present, mentre que el moviment per l'accés a l'habitatge mesurarà les seves forces al territori on va néixer, tot en un context marcat pels comicis generals del 29 de novembre".

"Els problemes de mobilitat arribaran després d'uns dies, especialment aquest diumenge, en què ja es van registrar complicacions a la xarxa de Rodalies per “incidències operatives relacionades amb els maquinistes i els trens que estan analitzant”, segons va explicar l'operador ferroviari, en un moviment que recorda altres ocasions en què s'ha acusat els maquinistes de dur a terme vagues encobertes prèvies a les registrades".

"La coincidència de les aturades dels maquinistes i de la vaga general es donarà a tot Espanya, però a Catalunya el còctel de tensió es preveu especialment carregat. A més de la commoció per l'accident de l'alta velocitat a Urda, que va deixar 69 morts, els maquinistes a Catalunya acumulen una gran dosi de malestar almenys des del gener d'enguany. Va ser llavors quan, després d'unes pluges intenses, un talús es va desprendre a Gelida i va caure damunt d'un tren de Rodalies, accident que es va saldar amb la mort d'un maquinista en pràctiques".

Pàrrafs després i a mode de conclusió de la peça s'explica que "la vaga general, impulsada pel Sindicat de Llogateres i convocada oficialment pels sindicats de treball CC OO, UGT, CGT, CNT i altres centrals, és la primera d'aquest tipus des de 2012, encara que a Catalunya també es va viure una jornada d'aturades el 3 d'octubre de 2017, en ple procés independentista, i altres aturades generalitzades amb motiu de vagues feministes o per Palestina".

I: "Sense arribar a cridar a la mobilització, en aquest cas el Govern sí que saluda la celebració de l'aturada general com una protesta legítima pel dret a l'habitatge".

Eleccions. "Sánchez i Feijóo surten a la caça del vot català, que ja va ser clau el 2023", recorda un titular de La Vanguardia.

La peça ve signada per Jaume V. Aroca: "Dijous a la tarda, el líder del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, serà a Badalona juntament amb Xavier García Albiol posant en marxa la campanya electoral".

"La decisió de l'equip popular d'iniciar a la perifèria metropolitana de Barcelona el camí de la caravana amb la qual recorrerà tot Espanya és indicativa de la rellevància que els conservadors atorguen al vot dels catalans. Catalunya designa 48 diputats en els comicis del proper 29-N".

"En els anteriors, al juliol del 2023, el mal resultat de la candidatura del Partit Popular i una extraordinària collita per als progressistes, en particular la candidatura del PSC liderada aleshores per Meritxell Batet, va permetre construir una alternativa d'esquerres que pocs esperaven: Sánchez ha estat inquilí de la Moncloa aquests tres anys perquè Catalunya es va bolcar en el vot socialista, mentre que en altres territoris els electors del PSOE es van quedar a casa. Els 19 diputats del PSC van garantir la reelecció de Sánchez. Ningú va aportar més suports".

"No és menor que el líder del PP, en l'entrevista concedida a La Vanguardia el cap de setmana anterior, afirmés que sense entendre Catalunya no es pot governar Espanya. Una altra cosa és si aquest missatge arribarà a temps i sonarà prou convincent després de tres anys en què el Partit Popular poques vegades ha aconseguit sintonitzar sense interferències amb Catalunya".

"Serà capaç de corregir aquesta percepció en aquestes setmanes? La impressió del PP és que té tots els electors en fila disposats a votar menys a Catalunya, aquí encara hi ha despistats. Feijóo sap que els quatre escons que li van faltar el 2023 potser estan a Girona, Lleida o Barcelona".

"Pedro Sánchez també és conscient d'aquesta disputa crucial en les quatre circumscripcions catalanes i tracta de posar en valor la seva actuació –ho va fer ahir mateix en l'entrevista concedida a aquest diari–. La convicció que calia canviar el rumb de les relacions polítiques de fons entre l'Estat i Catalunya, que es va plasmar primer en els indults i després en la llei d'Amnistia, l'han convertit en un dels presidents espanyols millor valorats, a una distància molt considerable de Feijóo, per aquesta part de la societat catalana que encara confia a arreglar el món amb la desvencijada socialdemocràcia".

"Feijóo va a per un altre registre social, va a per el català emprenyat 2.0, cada dia més desinhibit i que no té complexos a parlar del poc que li agrada conviure amb immigrants; que no entén gaire bé per què no pot fer el que li doni la gana amb la casa que va heretar dels avis i que creu que l'Administració, l'espanyola i singularment la catalana, li està rapinyant els quartos mentre el servei públic va de mal en pitjor, per exemple Rodalies, on viatgen els empleats que sempre, sempre arriben tard, i ara, a més, l'alta velocitat, convertida en alta impuntualitat, tan dolenta per als negocis".

I: "Feijóo va a per el vot dels catalans que creuen que Espanya és un país que no funciona. Curiosament, la vegada que vam sentir parlar més sovint d'aquesta avaria generalitzada a Catalunya va ser durant el procés".

És una interpretació. Hi ha un públic gens menyspreable que considera que el que no funciona no és Espanya sinó el catalanisme ploramiques, victimista i queixós.

Més llenya. "El PP recuperarà la presència de l'Estat al País Basc i Catalunya en sis mesos: funcionaris, comissaries, Seguretat Social...", assenyala un titular de El Mundo.

Escriu Juanma Lamet: "Alberto Núñez Feijóo aprovarà, si governa, un Pla Nacional de Presència de l'Estat, amb especial incidència al País Basc, Catalunya i Navarra. Segons el programa electoral del PP, al qual ha tingut accés El Mundo, el seu compromís és «auditar», en els sis primers mesos de Govern, la «retirada de l'Estat» en aquestes tres comunitats. I impulsar les mesures per revertir-la. Per exemple, una millora de les comissaries i els quarters, un reforç de les delegacions i subdelegacions del Govern i, en general, més «recursos»".

"El programa dels populars, que es presentarà dimarts, assegura: «Auditarem on ha desaparegut l'Administració General de l'Estat i restablirem la seva presència. En els primers sis mesos, revisarem oficines, plantilles i instal·lacions per comunitat autònoma, província, illa i ciutat autònoma, i amb aquest diagnòstic aprovarem un Pla Nacional de Presència de l'Estat amb recursos i calendari»".

"A més, el PP promet «blindar legalment la caixa única de la Seguretat Social», després de la transferència de diverses competències al País Basc, de manera que «les cotitzacions continuaran finançant les pensions i prestacions a tot Espanya, sense dividir els recursos per territoris». El programa apuntala també la «unitat» de l'Agència Tributària".

Línies després Lamet explica que "en el cas català, la fi del procés, certificat amb l'arribada a la Generalitat del socialista Salvador Illa el 2024, no ha frenat la desespanyolització de Catalunya que el nacionalisme i l'independentisme porten més de quatre dècades impulsant".

"A més de l'IMV, les cessions de competències s'han centrat en donar més poder als Mossos d'Esquadra davant la Guàrdia Civil -per exemple, per investigar delictes ambientals, o als aeroports-, o a les Rodalies, la cessió de les quals és «irrevocable» malgrat l'avançament electoral, segons l'Executiu".

"També es va prometre una cessió d'immigració -tombada pel Congrés- i es van ampliar els traspassos previs destinats a la provisió de mitjans materials i econòmics per al funcionament de l'Administració de Justícia".

"La Guàrdia Civil ha perdut un 12% d'efectius a Catalunya des del 2017, segons l'última dada disponible de Jucil, cosa que equival a uns 600 agents menys (una sisena part del total actual). I sobre la Prefectura de la Policia Nacional de Via Laietana, a Barcelona, ha ressonat amb força l'amenaça de tancament. És un símbol".

"Sense oblidar que el nou sistema de finançament que ha posat sobre la taula el Govern, pactat amb ERC, apunta en la direcció d'un major autogovern i una menor presència de l'Estat a Catalunya".

En el programa del PP per a aquestes eleccions no es recorden del pacte del Majestic, però la crònica sí que fa al·lusió a la "generositat" d'Aznar: "Els gabinets de Rajoy només van donar llum verda a 16 traspassos de competències, però en els d'Aznar i Zapatero es comptabilitzen per centenars, arribant i superant en un sol any els que porta Sánchez en vuit cursos. Per exemple, Aznar va cedir 79 competències el 1999 i Zapatero, 41 el 2006".

Tenida independentista. "La Casa Macià reneix cent anys després dels fets de Prats de Molló, amb l'aparició de Puigdemont", apunta El Nacional.

El text és de Ketty Calatayud: "La història ha tornat aquest diumenge a Prats de Molló, al Vallespir, exactament un segle després d'un dels episodis més singulars de l'independentisme català. L'antiga Vil·la Denise, la casa des d'on Francesc Macià va organitzar el 1926 una operació armada per entrar a Catalunya i posar fi a la dictadura de Primo de Rivera i proclamar la independència de Catalunya, ha reobert les seves portes rehabilitada i convertida en un centre d'interpretació històrica".

"La inauguració de la Casa Macià culmina anys de treball per recuperar un edifici carregat de simbolisme i coincideix amb el centenari d'aquell complot que, tot i fracassar militarment, va projectar internacionalment la causa catalana".

"La inauguració ha convertit Prats de Molló aquest diumenge en un punt de trobada de diferents generacions del catalanisme i l'independentisme polític i ha comptat amb diversos expresidents de la Generalitat, entre ells Jordi Pujol, Pere Aragonès i Carles Puigdemont, que ha reaparegut per sorpresa al Vallespir després de mesos sense deixar-se veure a la Catalunya del Nord".

"La jornada també ha comptat amb el president del Parlament, Josep Rull i l'expresidenta de la cambra, Carme Forcadell, l'alcalde de Prats de Molló, Claudi Ferrer, i ha reunit nombrosos representants institucionals i del moviment independentista, com el president d'Òmnium, Xavier Antich, i de la Catalunya del Nord".

"La jornada també ha comptat amb el president del Parlament, Josep Rull i l'expresidenta de la cambra, Carme Forcadell, l'alcalde de Prats de Molló, Claudi Ferrer, i ha reunit nombrosos representants institucionals i del moviment independentista, com el president d'Òmnium, Xavier Antich, i de la Catalunya del Nord".

Línies després Calatayud explica que "la presència de Puigdemont ha estat una de les sorpreses de la jornada. L'expresident, que es troba a un pas de l'aplicació definitiva de l'amnistia i té previst tornar al Principat després de les eleccions del 29 de novembre, no ha fet declaracions a la seva arribada".

"El president a l'exili ha pogut abraçar-se amb l'exconseller de Cultura Lluís Puig, que també va passar anys exiliat a Brussel·les arran del procés independentista i va tornar a Catalunya el passat 21 d'octubre, que és una de les figures principals del projecte de recuperació de l'immoble i actual president de la Casa Macià".

""És un final i un principi", ha assegurat Puig, que ha remarcat la importància de la Casa Macià per incentivar la recerca i "dinamitzar" el territori per donar a conèixer aquesta part de la història de Catalunya".

I: "Puigdemont sí que ha fet declaracions a les xarxes socials. El president a l'exili ha compartit les seves impressions de la visita sorpresa: "M'ha fet una gran alegria poder saludar tantes persones amb qui compartim la defensa pels drets nacionals de Catalunya, vingudes d'arreu del país. I m'ha fet una il·lusió molt especial retrobar-me amb el president Pujol"".

Lluís Puig no només és notícia per la seva dedicació a la casa de Macià. A El Confidencial queda retratat d'aquesta manera: "Lluís Puig, primer amnistiat a tornar: ni va al Parlament ni vota, però sí que cobra els 72.846 € anuals".

Escriu Marcos Lamelas: "Lluís Puig va ser el primer amnistiat dels membres de la Generalitat fugits a Bèlgica que va tornar a Catalunya, dins del deslluït retorn de l'autodenominat "exili català". Puig portava sis anys com a diputat del Parlament i votant a distància des de feia dos. Però ara que ha tornat, en els dos primers plens del Parlament en què ha pogut participar, s'ha absentat sense justificació".

"El grup parlamentari de Junts no ha anunciat delegació de vot. Així que Lluís Puig ni ha assistit ni ha votat, però sí que ha cobrat durant els dos primers dies en què, després de nou anys, podia fer-ho com un home lliure de càrrecs legals. Segons la web del Parlament, Lluís Puig percep 72.846 euros anuals".

I: "No s'acaba d'entendre que un discurs de Junts sobre com s'impedia als 'consellers' fugits exercir els seus drets polítics i que s'ha prolongat vuit anys, ara es saldi amb una absència sense explicació just en el moment en què podien exercir-los sense més problema. Portaveus del grup parlamentari de Junts s'han limitat a assenyalar que "Lluís Puig tenia un compromís previ al seu retorn". Sense més detalls, encara que han estat sol·licitats".

9 de novembre, dia internacional de l'Inventor, dia mundial de l'Adopció, dia internacional contra el Feixisme i l'Antisemitisme, dia mundial dels Orfes i setmana internacional de la Ciència i la Pau.

Santoral: Mare de Déu de l'Almudena, dedicació de la basílica de Letran, Agripí de Nàpols, Rafael de Sant Josep, Jordi de Lodève, Orestes de Capadòcia, Monald d'Istria, Vitó de Verdun, Ursí de Bourges i Eustòlia i Sopatra de Constantinoble.