Illa assenyala Ayuso i Feijóo a Catalunya

En aquest paratge desenvolupat de la riba rica, pacífica i pròspera de la Mediterrània, milers de persones viatgen cada dia dretes en atapeïts autocars interurbans.

Malgrat el risc implícit de desplaçar-se dret en un vehicle amb frenades i arrencades de ruc, un procediment semblant és legal i té fins i tot l'empara de la Unió Europea dels taps aferrats al coll de les ampolles de plàstic.

Encara que pugui semblar increïble que els buròcrates de Brussel·les hagin donat llum verda perquè els viatgers vagin drets als autocars, així és i no està previst que això canviï a curt o mitjà termini. Haurà de succeir una desgràcia fatal.

L'accident de fa un parell de setmanes a Fogars de Montclús, quan un autocar va caure per un barranc causant desenes de ferits, molts dels quals no tenien seient, ha generat un cert debat entre els soferts usuaris dels transports públics de Catalunya, gent que viu al primer món però que viatja cada dia com si visqués a Calcuta o a Kinshasa.

Sotmès l'assumpte a l'escrutini polític, la conclusió és la següent: "El Govern assegura que es necessiten fins a 800 autobusos interurbans per garantir seients a tots els passatgers", segons un titular de El País.

Al sumari d'aquest encapçalament s'informa que "Les plataformes d'usuaris de transport públic eleven el problema al Parlament per reclamar més seguretat després de l'accident de Fogars de Montclús".

El text és de Noemí Mansino Pérez: "El Govern estima que falten entre 700 i 800 autobusos a la flota de vehicles interurbans per assegurar que tots els passatgers puguin anar asseguts als viatges entre municipis".

"Segons dades avançades per EFE i facilitades pel Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat, també seria necessari incorporar aproximadament 1.000 conductors més a les línies intermunicipals".

"Precisament, les associacions d'usuaris del Maresme es van reunir ahir amb els grups del Parlament per demanar més garanties de seguretat, més informació en temps real i més freqüències en el transport públic per carretera, a més de denunciar les condicions en què viatgen diàriament".

Línies després s'explica que "a finals d'abril, la Generalitat va anunciar un pla de xoc de 21,5 milions d'euros destinats a reforçar la xarxa de bus interurbà, davant l'augment creixent de la demanda dels últims anys. En aquesta línia, Sílvia Paneque, consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, ha assegurat aquest matí en una entrevista a RAC1 que es reforçarà la freqüència del transport per carretera a les hores punta, entre les sis i les nou del matí".

És a dir, que Catalunya no es pot permetre vuit-cents autocars i mil conductors més i que els viatgers que recorren la regió en autocar perquè en tren no és possible ja es poden anar acostumant a viatjar ensardinats. Calor humà.

En el pla prosaic de l'actualitat barcelonina també és notícia que la presència d'acampats a la plaça de Catalunya ha portat l'Ajuntament del cap i casal a suspendre la il·luminació nadalenca del cèntric enclavament.

Arran d'aquesta notícia, aquest titular d'El Periódico: "El comerç de Barcelona Oberta reclama 'desmantellar' l'acampada de plaça Catalunya després de l'11-N i il·luminar-la per Nadal".

El text que justifica aquest titular ve signat per Patricia Castán: "L'associació d'eixos comercials Barcelona Oberta no es resigna a un Nadal sense llums festives en un punt tan neuràlgic com la plaça Catalunya, on es manté des de fa setmanes l'acampada per l'habitatge".

"Com ha avançat avui aquest diari, l'ajuntament barceloní havia descartat decorar la plaça per manca de temps d'instal·lació per arribar a la campanya nadalenca que s'iniciarà a finals de novembre. Però l'entitat de comerciants, que aglutina eixos cèntrics i turístics, ha reclamat al consistori que "posi fi" al campament un cop passada la vaga general del proper 11 de novembre".

"La patronal ha instat l'ajuntament a "acordar la retirada amb les persones acampades i a activar tot seguit un dispositiu de neteja i posada a punt de la plaça per a la celebració de Nadal"".

I: "Tot i que Barcelona Oberta reconeix la "gravetat del problema d'accés a l'habitatge i la legitimitat de les mobilitzacions per reclamar solucions", considera que la prolongació de l'acampada "ha desdibuixat el sentit de la reivindicació inicial i ha contribuït a l'acumulació de brutícia i al deteriorament de l'espai públic"".

De manera que es descarta la celebració de tallers infantils al campament amb Santa Claus okupa colant-se per les xemeneies i els Reis Mags migrants denunciant les indignes condicions de la Sagrada Família en un miserable portal.

Després d'aquests dos pinzellades, la política. A El Nacional publiquen una extensa entrevista amb el president de la Generalitat. "Illa: 'Ayuso té molta barra. Madrid està xuclant prosperitat de les regions perifèriques'" es titula la peça que signa Marta Lasalas.

Illa està convençut que repetirà Pedro Sánchez i que Catalunya serà poc més o menys que la tomba de les grans expectatives del binomi PP-Vox. També es descarta com a possible substitut de Pedro Sánchez.

A continuació, les qüestions més destacades:

P: Falten tres setmanes per a les eleccions generals i les enquestes vaticinen un relleu del govern del PSOE per un de PP-Vox. En aquest escenari, què passarà amb els projectes que el seu Govern té pendents de l'Estat, com la condonació del FLA, finançament o traspàs de Rodalies?

R: El meu pronòstic és que seguirà havent-hi un govern encapçalat per Pedro Sánchez. Per què dic això? Per la mobilització que veig de la ciutadania. Pel que ha passat en països que han tingut eleccions recentment, com Brasil, Israel o els Estats Units, on tothom donava per fet coses a les quals la mobilització ciutadana ha capgirat i on el missatge central és que la gent vol pau, decència, serveis públics, administracions que pensin en el conjunt de la ciutadania i no en determinats grups d'interessos.

Això també es produirà el 29N i Catalunya serà decisiva. Per tant, el meu enfocament és fer la contribució que pugui perquè això sigui així i continuar treballant amb la fulla de ruta que tenim a Catalunya.

P: Com és que en aquests dos anys i escaig de legislatura no s'ha avançat més en aquests compromisos?

R: S'ha avançat molt, s'ha posat damunt la taula un projecte de finançament; s'han aconseguit millores en inversions concretes de l'Estat, per exemple, l'aeroport de Barcelona o la gigafactoria; s'han reprès totes les reunions de les comissions bilaterals, que feia anys que no es reunien… Hi ha una fulla de treball que ha de continuar. Jo lamento que algunes formacions polítiques que diuen defensar Catalunya no hagin treballat també per ajudar a empènyer aquesta agenda i que justament aquestes formacions, em refereixo a Junts per Catalunya, ara estiguin, diuen, al mig.

Al mig de què? Aquí hi ha dues opcions: o continuar progressant o una involució. Com pots estar tu al costat de partits que s'han manifestat 15 vegades contra la llei d'amnistia? Que han treballat activament perquè el català no sigui oficial? Amb PP i Vox, que diuen que volen eliminar l'autogovern? Com pots estar flirtejant amb partits que diuen que volen eliminar els mitjans de comunicació públics a Catalunya? Aquí també necessitem molta claredat i saber amb qui estem.

P: En aquests últims vuit anys de govern del PSOE, les xifres d'inversions a Catalunya no han millorat de manera significativa. L'any passat, només un 8,6% de la inversió de l'Estat va anar a Catalunya, que és menys de la meitat del que va rebre Madrid, que va tenir un 20,9% de la inversió. Catalunya és la penúltima comunitat en despesa per habitant. Sembla que hi ha xifres que no canvien, governi qui governi a Espanya i a Catalunya.

R: Hi ha un recorregut de millora. També, si mirem les xifres en nombres absoluts, han crescut, perquè ha crescut el conjunt de l'economia. Nosaltres vam proposar un mecanisme estructural per resoldre aquesta qüestió, que és el Consorci d'Inversions, que no va rebre el suport de Junts per Catalunya i estem buscant una fórmula per posar-lo en pràctica.

Un mecanisme que garanteixi que aquelles inversions finançades per l'Estat de Catalunya siguin executades mitjançant un consorci en què hi sigui present la Generalitat i que garanteixi que els recursos romanguin disponibles fins que siguin, efectivament, invertits.

P: Un dels punts d'aquests acords és abordar el conflicte entre Catalunya i l'Estat. Alhora, vostè defensa que hi ha una normalització de la situació política a Catalunya. Hi ha un conflicte o no?

R: Hi ha un conflicte que s'ha de dirimir políticament i cadascú aquí té la seva posició. El meu enfocament és de defensa, millora i enfortiment de l'autogovern, amb un horitzó federal tant a Espanya com a Europa. I crec que és el que té un suport ampli en el conjunt de Catalunya. Penso, a més, que en aquests temps que vivim, de canvis molt ràpids i molt de fons, la divisòria és entre democràcia i autoritarisme.

No a Catalunya i a Espanya, sinó en el conjunt de països occidentals. On som nosaltres? Democràcia en sentit molt ampli amb accents socialdemòcrates, democristians, conservadors… o estem amb governs de signe autoritari? Jo crec que la divisòria fonamental en aquests moments és aquesta. Hi ha hagut un retrocés de la democràcia en el conjunt del món i hem de fer-hi front.

P: Aquesta setmana ha dimitit el seu cap de gabinet, Eduard Rivas, per una investigació sobre suposats contractes irregulars a Esparreguera, on va ser alcalde. És una persona del seu cercle més proper. Com ho ha encaixat?

R: És una persona d'una categoria humana molt alta, que jo li reconec, i ell m'ha presentat la renúncia i jo l'he acceptada. Ell m'ha explicat les seves raons i jo no tinc més que paraules d'agraïment per la feina que ha fet quan desenvolupava les tasques de cap de gabinet.

P: A la roda de premsa de dimarts, la portaveu va evitar reiterar la confiança en Rivas i aquest dimecres aquest tema ha estat un dels flancs per on l'ha atacat l'oposició al Parlament. Li preocupa?

R: S'ha explicat amb molta claredat tot el que hi ha hagut, i ell ha explicat també els motius de la renúncia i amb un grau d'autoexigència per part del senyor Rivas respecte a com entén ell el desenvolupament de les seves funcions que és encomiable. Permeti'm tornar a utilitzar una expressió que jo he utilitzat a l'inici de la seva entrevista: no tots som iguals.

P: Rodalies és un malson per als catalans que utilitzen aquest transport públic i millorar-lo era un dels compromisos del Govern. Pensava que després de més de dos anys de govern encara no hauria vist millores?

R: M'hauria agradat veure'n més, però sí que crec que estem en una millora progressiva del servei, encara que va més lent del que a mi m'agradaria i que no està als nivells d'excel·lència que voldríem i per als quals treballem. Tenim tres eixos de treball. El primer, infraestructura viària, amb 151 actuacions en marxa. S'estan fent les obres de millora a un ritme que no es pot accelerar sense interrompre el servei, i s'està complint el Pla de Rodalies.

La segona línia de treball és material rodant, 107 trens que es van adquirir fa sis anys, però que hi ha hagut retard, sobretot conseqüència de la guerra d'Ucraïna i l'encariment de l'acer i l'escassetat de materials. Però ja hem començat a rebre les primeres unitats per posar-les en servei progressivament el primer trimestre de l'any vinent. I el tercer eix, la governança, desplegar Rodalies.cat, dotar-la de personal i recursos, i començar el traspàs de les primeres vies que hem acordat. En els tres eixos, estem treballant. Voldria anar més de pressa? Sí. Estem treballant complint els objectius? Sí, i jo crec que anirem veient una millora progressiva del servei.

P: Pot posar un horitzó perquè la gent que s'ha de llevar molt més d'hora per arribar a la feina sàpiga quan es podran normalitzar els horaris?

R: El compromís que tinc és que hi haurà una millora progressiva. Hem posat molt d'èmfasi també en què es doni informació precisa. Jo puc entendre que hi hagi incidències i més quan s'estan fent les obres que s'estan fent, però sí que he demanat, i això també té un camp de millora ampli, encara que les últimes setmanes començarà a haver-hi algun signe positiu, que s'informi la ciutadania, que la gent, abans de sortir de casa, pugui saber si anem bé avui o avui hi ha un retard.

P: La pressió fiscal a Catalunya és un altre dels habituals punts calents. Les crítiques al manteniment d'impostos de Patrimoni o Successions, en comparació amb Madrid i altres territoris, o la reclamació per deflactar el tram autonòmic de l'IRPF… El Govern es planteja alguna mesura?

R: Jo estic obert a alguna qüestió tècnica molt precisa. La pressió fiscal a Catalunya i a Espanya està per sota de la mitjana a Europa. Estem dos punts per sota. Què em demanen? El que ha fet el senyor Trump? Que ha disminuït els impostos als més rics, i ha retallat la sanitat a 30 milions de ciutadans nord-americans. O la motoserra de Milei? La fiscalitat ha de ser justa. No ha de desincentivar l'activitat econòmica, però ha de ser justa i ha de permetre que tots ens beneficiem de la prosperitat que tots contribuïm a generar. I, per tant, amb aquesta qüestió vull ser molt prudent i vull posar les dades totes en context.

Diuen: "És que a Madrid baixen impostos". Madrid té molta barra. El govern de Madrid té molta barra amb això. Ells no paguen el Museu del Prado. Nosaltres sí que paguem el MNAC. Ells es beneficien d'un efecte capitalitat. Estan xuclant prosperitat de les regions perifèriques a Madrid. Això no és un model exportable ni comparable. Vostè no gestiona millor; vostè ho està privatitzant tot. Vostè s'està beneficiant d'aquest efecte. Està desplaçant les bases fiscals a Madrid i empobrint la resta de territoris. Aquest no és el model que volem.

P: El seu nom apareix sovint com a possible candidat a substituir Pedro Sánchez, què en pensa?

R: Jo crec que Pedro Sánchez té futur encara a Espanya, i força. I el 29 de novembre tornarà a ser president del Govern; és que ho dic tal com ho veig i, a més, a mi m'agradarà que sigui així. Jo ara estic molt centrat a Catalunya, em sento molt honrat de tenir aquesta responsabilitat. Això requereix molta dedicació, que ho faig amb molt de gust, i el meu plantejament ara està 100% a Catalunya.

Prova de la importància de Catalunya en el desenllaç de les eleccions del proper dia 29 és que el candidat del PP, Alberto Núñez Feijóo, obrirà la campanya a Badalona, al costat de l'alcalde i també candidat Xavier García Albiol.

Ho explica Javier Gallego a La Vanguardia: "Alberto Núñez Feijóo té una gran voluntat de reafirmar el seu compromís amb Catalunya en aquesta campanya electoral i prova d'això és que donarà inici als actes electorals a Badalona (Barcelona) dijous, amb Xavier García Albiol. Les enquestes assenyalen que Feijóo guanyarà més suport a Catalunya, cosa que vol consolidar amb molta presència al territori".

"De moment, el PP confirma que donarà començament a la campanya electoral a Catalunya, tot i que no ha concretat més actes a l'autonomia. Feijóo va obtenir sis escons a Catalunya a les eleccions de 2023 i vol millorar els resultats. A Catalunya hi ha 48 escons en joc dels 350 que té el Congrés i és la segona autonomia amb més representació parlamentària".

"El calendari de campanya de Feijóo, en tot cas, s'anirà revisant cada cinc dies, segons expliquen fonts del partit. La idea és anar actualitzant la ruta en funció de les enquestes per veure quins territoris necessiten més presència del líder del PP per intentar esgotar totes les opcions per aconseguir escons".

"En tot cas, Catalunya està marcada en vermell per als populars, que creuen que poden millorar els resultats de 2023, tal com indiquen les enquestes que tenen a la seu del carrer Gènova de Madrid, i hi abocaran molts esforços. De fet, a l'equip de Feijóo recorden molt sovint que es van quedar a molt pocs vots -diversos centenars- d'obtenir un escó per Lleida i un altre per Girona a les últimes eleccions".

I: "”Apostem per Catalunya en el seu conjunt”, assenyalen a les files populars, que recorden que Feijóo no va ser president del Govern per quatre escons el 2023 i “potser aquests quatre diputats” més s'obtinguin a Catalunya, segons les enquestes que tenen al PP. En tot cas, criden a la prudència perquè les “enquestes són enquestes”. ”El que cal fer és treballar a fons a Catalunya”, afirmen".

Més notícies. La crisi de l'habitatge. El terrible problema que tots els partits estan disposats a afrontar amb valentia, humanitat, intel·ligència i determinació. O no.

"L'augment del preu de l'habitatge dispara els ingressos tributaris de la Generalitat", apunta El País.

Del text que signa Lluís Pellicer: "El Govern català va camí de batre un altre rècord de recaptació. Les arques de la Generalitat van ingressar fins al passat mes de setembre 5.650,6 milions d'euros, un 23,2% més que en el mateix període de l'any anterior, segons les dades d'execució pressupostària publicades pel Departament d'Economia i Finances".

"L'encariment de l'habitatge explica en gran mesura aquesta forta expansió en repercutir sobre tributs com el de transmissions patrimonials (ITP), actes jurídics documentats (AJD), successions o patrimoni. Segons l'informe, la despesa de la Generalitat també creix, especialment en les àrees més vinculades a l'Estat del benestar. Salut, per exemple, ja havia disposat al setembre del 99,3% de la dotació que té assignada per a tot l'any".

"Les compravendes d'habitatge usat, que estan gravades pels impostos autonòmics, s'han estancat a Catalunya. Les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) apunten a un lleu descens, inferior a l'1%. No obstant això, els preus continuen disparats. I això es plasma en tots els tributs que tenen alguna relació amb el mercat immobiliari".

"El principal és el de transmissions patrimonials, que grava les transaccions de pisos de segona mà. Aquest va permetre ingressar 1.901,9 milions d'euros, el 4,5% més que en el mateix període de 2025. El d'actes jurídics documentats també va avançar un 11,1%, fins als 706,3 milions d'euros".

"El totxo continua tenint un gran pes en els impostos propis i cedits de l'Administració catalana. L'any 2006, en ple pic de la bombolla immobiliària, l'ITP i l'AJD suposaven el 76% de tots els ingressos propis i cedits. Per això, l'esclat de la bombolla va suposar un desfasament immediat en els comptes de la Generalitat: en dos anys, aquests ingressos es van desplomar un 65%, la qual cosa va posar en seriosos problemes les arques catalanes tot i haver rebut recursos del model de finançament, que va entrar en vigor el 2009".

I: "Durant molts anys, aquestes vies per nodrir les finances públiques es van mantenir sota mínims. L'auge immobiliari dels últims anys, en particular en l'habitatge usat, ha tornat a donar ales a les entrades de diners a l'Administració".

7 de novembre, Dia Internacional de la Física Mèdica. Santoral: Ernest, Amarant d'Albi, Atenodor de Neocesarea, Baldo de Tours, Engelbert de Colònia, Hieró i companys, Cungar de Congresbury, Prosdòcim de Pàdua, Florenci d'Estrasburg, Herculà de Perusa, Llàtzer estilita, Pere Wu Guosheng i Wilibrord.