Històries de l'Ada i el civet preelectoral

Ada Colau es presenta a si mateixa com una "dona imperfecta" i amb "contradiccions". Modèstia a part, les contradiccions de l'exalcaldessa són de gran calat. El contrast entre el discurs públic i la vida privada és agut, profund, gairebé radical. Vet aquí, per exemple, la "confessió" que no podia pagar el lloguer i arribar a final de mes, cosa que no li va impedir gaudir d'unes vacances de perfecta burgesa barcelonina.

L'exalcaldessa es presenta ara com una víctima del mercat de lloguer. No fa tant que exercia com a primera autoritat municipal de Barcelona, responsabilitat amb la qual potser podria haver fet alguna cosa més per frenar les pujades, la gentrificació i aquesta mena de moda sinistra i salvatge de convertir els pisos en toperes, habitació individual amb dret a dutxa.

Però la senyora Colau pertany a una classe política que es caracteritza per l'exaltació de l'ego i l'elusió de responsabilitats. El jo de Colau propendeix al victimisme. Ara en versió desnonada pels fons voltor. O aquell relat d'una infància dickensiana a la vora de la fam física.

Res quadra en el cas de l'Ada, tal com posa de manifest aquest titular de Crónica Global: "Les exclusives vacances d'Ada Colau en un hotel de 300 euros la nit tot i “no poder pagar” el lloguer".

La informació és d'Àlex Cárcel i David Expósito J. i comença així: "Ada Colau, candidata a presidenta del Govern pel Frente Amplio a les eleccions generals, va assegurar el 29 de setembre a televisió que s'havia hagut de canviar de casa perquè "ja no podia pagar el lloguer" del pis on havia viscut durant 15 anys".

"La nova líder de l'esquerra espanyola va detallar que, després de divorciar-se del seu marit, ella també havia estat desnonada pel mercat, aprofitant l'estirada del cas Maricarmen quan van començar les protestes per l'habitatge, causa que ella mateixa abandera pel seu passat com a activista.

Un relat que va causar un gran impacte a les xarxes socials i que ha catapultat l'exalcaldessa de Barcelona a la política nacional".

"Crónica Global ha confirmat que, només unes setmanes abans, havia pernoctat en un exclusiu hotel de la Costa Brava. Es tracta de l'Hostal-Spa Empúries de L'Escala (Girona), un selecte establiment de quatre estrelles on, en temporada alta, la nit difícilment baixa dels 300 euros. L'establiment disposa d'habitacions a l'edifici antic, de dues i tres plantes, i d'uns bungalows construïts en paral·lel a la platja cap al sud i amb vistes a la badia de Roses".

"A primera línia de mar i amb accés directe a la platja, l'hotel ha estat lloc de descans de polítics nacionals i internacionals, empresaris, esportistes i fins i tot celebrities. És un dels punts més espectaculars del litoral gironí, molt proper a les ruïnes de l'antiga ciutat grega d'Emporion, i la seva clientela és d'un alt nivell adquisitiu".

I: "Diversos testimonis assenyalen que la presidenciable va passar una nit amb la seva parella el cap de setmana del 8 d'agost; encara vivia al pis que no podia pagar, segons el seu propi relat, ja que a finals de setembre va afirmar que l'havia deixat "uns pocs dies" abans".

L'exclusiva ve amanida amb més detalls sobre l'estada de la candidata del Frente Amplio a la Costa Brava.

Més històries de gent contradictòria que s'aferra a l'actualitat. "Puigdemont ha deixat a la intempèrie Nogueras a menys d'un mes i mig del 29N i encén totes les alarmes al Parlament i al partit", destaca un sumari d'un text que signa Toni Bolaño a La Razón.

De la seva nota: "Les enquestes no són bones per a la formació independentista abans hegemònica a Catalunya. De la vella Convergència i Unió que dominava tots els ressorts de poder només en queda el record. I d'aquell Junts que hereta l'espai convergent l'any 2017 amb múscul només semblen veure's ara les brases".

"Ara les perspectives situen Junts per Catalunya en un 13% de vot. A les generals, amb Míriam Nogueras al capdavant es pot traduir la seva presència a la Carrera de San Jerónimo en 4 o 5 diputats, perdent l'avantatge del seu «poder decisiu» a l'hemicicle. Al Parc de la Ciutadella la previsió més optimista es queda en 20 escons, clavant el genoll davant Esquerra Republicana, de la qual s'allunya com a formació preferent i cedint la segona posició en el món independentista a Aliança Catalana".

"A Junts hi regna un cert desconcert. L'amnistia està agafant forma i Carles Puigdemont, després de nou anys a Waterloo, pot tornar a Espanya. Però l'expresident no se'n refia i ajorna la seva tornada anteposant els seus interessos personals als interessos del seu partit".

"«L'amnistia encara no se m'ha aplicat. No es pot mai descartar que actuïn com tota la vida, al marge de tota lògica jurídica. Ara estem en un punt irreversible i hauran de signar la rendició», va afirmar en una entrevista a la 2Cat de TVE amb el periodista Jordi Basté. Diu estar preparat per tornar però no diu quan. Els més pessimistes pensen que tornarà després del 29N perquè no vol assumir la patacada que s'acosta".

"No sembla que vulgui reprendre el lideratge del partit. Ni ara ni de cara a les eleccions autonòmiques. «No podria exercir com a cap de l'oposició, i encara que pogués, havent estat president, no és correcte que vagi a controlar el futur president, sigui qui sigui», va dir a la mateixa entrevista deixant el partit en hores baixes i sense líder davant una Esquerra que consolida posicions i una intratable Aliança Catalana que ha fet una OPA a Junts que apunta a ser més que exitosa".

I: "Míriam Nogueras està com Gary Cooper, sola davant el perill. Quan Pedro Sánchez va convocar les eleccions, els junters van treure pit. El van fer president i l'obliguen a convocar eleccions perquè li van tombar els decrets d'habitatge. Van posar així en valor el seu paper a Madrid".

"Tanmateix, a Catalunya Pedro Sánchez és el líder millor valorat cosa que assenyala Junts com el culpable de facilitar un govern de concentració de les dretes a Espanya, una opció àmpliament rebutjada pels catalans i per una bona part dels seus propis electors. Potser per aquest motiu, el suport de Junts a les Generals no arriba a l'11%".

A El Confidencial destaquen una d'aquestes mogudes catalanes de trobades selectes en cercles viciosos, cosa que sembla el lema d'una casa d'intercanvi de parelles i no està gaire lluny d'això.

"Doble cita del poder polític i empresarial a Barcelona (amb Orriols convidada) i bola extra a Madrid", és el títol d'una prèvia sobre la propera trobada convocada pels fundadors del despatx Seeliger & Conde, més el president de Cuatrecasas.

Escriu Agustín Marco: ""Les poderoses elits econòmiques i socials que volen controlar el país i contra les quals el Govern actual s'ha hagut de batre", segons la descripció que va fer Pedro Sánchez en el seu recent discurs de convocatòria d'eleccions, es reuniran el proper cap de setmana a Catalunya".

"Serà una doble sessió de sopar divendres i dinar dissabte, amb dos amfitrions diferents, cosa que genera certes enveges, a la qual assistirà el més granat del món polític i empresarial espanyol, inclosos líders socialistes, en un moment especialment delicat, després de la crida a les urnes".

"La concentració de poder començarà la nit del dia 23, en principi al Club de Golf Empordà, el recinte esportiu i hoteler propietat d'Emilio Cuatrecasas, president d'honor del famós despatx legal".

"L'advocat ja retirat, amb un gran patrimoni immobiliari, ha convocat un grup selecte d'unes 50 persones a Gualta, un municipi de Girona, en plena Costa Brava, a un pas, tot just a 12 quilòmetres de Fonteta, on l'endemà Luis Conde, fundador de la firma de caçatalents Seeliger & Conde, ha convidat aquests 50 comensals, més altres 400 representants de la societat civil catalana i madrilenya, al seu famós civet, l'estofat de carn de caça tan apreciat en la gastronomia catalana".

"El propòsit de tots dos àpats és acostar postures i fomentar la interlocució entre bàndols cada cop més polaritzats, objectiu que, veient el galopant deteriorament institucional, no sembla haver estat un gran èxit. Perquè, segons alguns dels congregats, les dues reunions fan olor de postureig, de deixar-se veure, d'aspirants amb pretensions, de diplomàcia corporativa d'altres temps. Polítics i empresaris que critiquen amb la boca petita les dues cites, però que es maten per anar-hi per no deixar de sortir a la foto de la influència".

"A l'esdeveniment de Conde, batejat com a "Trobada per al Diàleg", ja han confirmat la seva presència el president de Telefónica, Marc Murtra; el director de comunicació de l'operadora, Salvador García, i els dos grans directius d'Indra, Ángel Simón i Josep Maria Recasens, tots catalans de pro, clients de la firma de head hunter, els càrrecs dels quals depenen molt dels propers comicis generals".

I: "Josep Oliu, president del Banc Sabadell, també ha ratificat la seva assistència, en aquest cas acompanyat del seu nou conseller delegat, Marc Armengol, per presentar-lo en societat. I fins i tot Enrique Riquelme, propietari de Cox i candidat al ceptre del Reial Madrid, que no se'n perd ni una en el seu afany per donar-se a conèixer cara a cara, acudirà a Girona. També hi haurà representació de Naturgy, encara que no el seu president, Francisco Reynés, que estarà de viatge".

A tots aquests distingits convidats caldrà afegir la quota dels polítics i una altra cita, un sopar ofert per Gerardo Seeliger a la seva mansió de La Moraleja i de la qual a El Confidencial diuen que serà una reunió d'antisanchistes. La repera.

Alberto Núñez Feijóo va presentar ahir a Barcelona el seu candidat català, l'alcalde de Badalona Xavier García Albiol. No serà ministre d'Interior perquè no hi ha ningú per succeir-lo a Badalona, però el líder del PP ja li ha posat deures a Madrid.

"Albiol fa el salt a Madrid: el PP li encarrega liderar la llei antiocupació al Congrés", assenyala El Nacional.

La informació és d'Arnau Ruiz: "El president del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha encarregat a Xavier García Albiol que lideri la llei antiocupació a l'Estat i assumeixi la ponència al Congrés dels Diputats".

"L'anunci l'ha fet aquest diumenge durant un acte de precampanya al Palau de Congressos de Catalunya, a Barcelona, davant les eleccions generals del 29 de novembre. Feijóo ha volgut situar l'alcalde de Badalona, que encapçala la candidatura popular per Barcelona, com una de les figures destacades del seu projecte polític en matèria de seguretat i ocupacions".

"El líder popular ha presentat els comicis com una oportunitat per impulsar un canvi de govern i ha apel·lat directament als votants catalans. "Colau o Albiol: aquest és el país que ens juguem el 29 de novembre", ha afirmat".

"També ha advertit que cap vot de centredreta a Catalunya "pot servir per allargar la vida" del president espanyol, Pedro Sánchez, en una referència a Junts. Feijóo ha reclamat una àmplia majoria electoral per fer possible l'alternança política i ha resumit el seu missatge amb la proclama "Decència sí, Sánchez no".

I: "García Albiol ha reivindicat la seva experiència municipal per assumir el repte de representar els ciutadans de Barcelona i del conjunt de Catalunya al Congrés. El candidat popular s'ha compromès a "posar cara i veu a les prioritats" dels catalans i ha assegurat que vol traslladar a Madrid les preocupacions quotidianes de la ciutadania, especialment les relacionades amb la seguretat, la tranquil·litat i el nivell de vida".

""Si faig aquest pas, no és per escalfar cap cadira, no és per fer passadissos ni per passejar-me", ha afirmat, defensant que el seu coneixement de la realitat municipal li permet identificar les necessitats dels veïns".

Així doncs el PP prepara una llei antiocupació de traç fi. Tanmateix, hi ha qui creu que el partit conservador ven la pell d'un ós que està molt viu.

És el que escriu Iván Redondo a La Vanguardia: "Les enquestes polítiques no projecten el futur, estimats lectors: només recullen el que ja ha passat. Fa unes setmanes hi havia un consens demoscòpic que vaticinava la inevitable victòria del PP. I, tanmateix, des de fa uns dies i aquest cap de setmana, compte, el marc és un altre. Ja moltes veus periodístiques, professionals, inclosos els instituts d'opinió, comencen a contemplar la victòria del PSOE".

Sense sortir del diari situat a la Diagonal llegim que "La llista d'espera per accedir a un pis protegit frega màxims històrics".

És una informació de Maite Gutiérrez: "La crisi d'accés a l'habitatge ha convertit l'oferta de protecció oficial (VPO) en l'única sortida per a un grup creixent de població. Amb els preus de compravenda pujant un 10% l'últim any a Catalunya i el lloguer en permanent escassetat, la llista de llars que aspiren a un pis protegit augmenta de manera exponencial i ja frega màxims històrics".

"Suposa un 7,7% més que el 2025, el segon cens més gran de sol·licitants des que existeix informació. Només l'any 2020, en plena pandèmia de covid, la llista d'espera va ser més extensa, amb 141.000 inscrits. A partir d'aquell exercici, els aspirants van disminuir de manera abrupta, però des del 2023 s'observa un canvi de tendència que coincideix amb l'explosió de la crisi residencial".

"En l'augment influeix també l'automatització del sistema d'inscripció que ha impulsat la Generalitat i que ha agilitzat els tràmits. Es tracta, en tot cas, de llars que compleixen els requisits per inscriure's a les llistes per a un pis públic".

I: "En realitat, la quantitat de llars que esperen per accedir a una VPO és encara més gran. Hi ha municipis que disposen del seu propi registre i que caldria sumar al de l'Agència de l'Habitatge, com Badalona, Sabadell, l'Hospitalet de Llobregat, Cornellà, Terrassa, Lleida, Mataró o Vic, entre d'altres".

19 d'octubre, dia internacional de la Lluita Contra el Càncer de Mama, dia internacional de les Catedrals i setmana europea per a la Seguretat i la Salut a la Feina.

Santoral: Pere d'Alcántara, Pau de la Creu, Varo d'Egipte, Joan de Brébeuf i companys, Joel profeta, Grat d'Oloron, Frideswida d'Oxford, Felip Howard, Etbino de Bretanya, Aquilí d'Évreux, Isaac Jogues, Canut de Dinamarca, Antoni Daniel, Gabriel Lalemant i companys, Verano de Caivallon, Asteri màrtir, Nadal Chabanel i Carles Garnier.