Exaltació de Rufián i Albiol per al Congrés

Rufián és el protagonista polític català del diumenge als mitjans. Conclosa la comèdia de "la unitat de l'esquerra", la premsa analitza el fenomen del candidat republicà al Congrés. Després d'una dècada a la capital del Regne, la creació d'Oriol Junqueras i Joan Tardà encara suscita profunds interrogants i perspicaços anàlisis.

Hi ha una certa fascinació pel personatge sorgit de Santa Coloma i establert a Madrid com a gran orador. Agrada el seu estil directe de xerrador (monologuista), la posada canalla, els vestits ajustats i aquella desimboltura amb què camina pels passadissos del Congrés deixant anar confidències, escampant maledicències i engatussant els joves periodistes.

Rufián és tota l'esquerra, la plurinacional i la castissa. L'armilla d'ERC li va estreta. El nostre personatge necessita camp, horitzons oberts i debats gruixuts. La lletra petita és una gàbia per a ell, que està en les grans operacions i els reptes titànics. Es proposa frenar l'extrema dreta. Cal aclarir que per a Rufián, extrema dreta és Míriam Nogueras.

Total, que segueix en el candelabro i en el candelero, fet un tità, un galant i un estajanovista dels canutassos i dels flaixos a X.

"Gabriel Rufián és un geni", proclama el titular de la col·laboració dominical de Jordi Amat a El País.

Del seu text: "Cada cop més desconnectat de l'ideari del seu partit i dels seus votants, fins i tot físicament, ha entès millor que ningú l'efectivitat de la comunicació política. Aquí el menys important és que el seu discurs i les seves aliances desnaturalitzin el projecte d'ERC i degradin la conversa pública. Vito Quiles, com la xarxa en el seu dia, li ha creat l'escenografia per a una actuació perfecta. Aquí el que ven és ser un geni de la política com a simulacre".

Sense sortir del diari de Prisa, un altre titular: "Rufián, el gran prestidigitador". Signa la peça Camilo S. Baquero, qui escriu: "'Si marxo d'ERC, Joan Tardà em mata', va confessar Rufián divendres, revelant alguns moviments de fons a les files republicanes. L'exdiputat fa anys que predica la necessitat que Esquerra no sigui un partit exclusivament independentista, sinó que s'obri a ser el gran dipòsit de les esquerres. Una idea que, executada a Catalunya, podria arrossegar a alguna cosa similar a la resta de l'Estat".

I: "Les reserves mútues entre Junqueras i Ada Colau podrien ser una de les explicacions perquè això no passi, sense oblidar que ERC i l'espai dels Comuns, hereu del PSUC i Iniciativa, són rivals electorals. El cert és que el plantejament oberturista de Tardà mai havia tingut tants focus a sobre: primer, perquè se li ha permès ser una corrent interna. Després, perquè compta amb l'altaveu del candidat del 29-N".

El Confidencial també presta atenció a l'home del cap de setmana. "Com Rufián va rebentar l'esquerra de les camarilles amb el truc del negre de Vox", apunta el titular d'una peça que signa Carlos Prieto, qui recorre a l'humor per explicar el fenomen.

Del seu text: "Ho va explicar El Mundo Today: 'Gabriel Rufián encapçalarà les llistes d'Adelante Cuenca per Motilla del Palancar. Un gir inesperat en les negociacions que ni tan sols el propi candidat veia venir: 'Si és el més útil per frenar les dretes, endavant. Endavant, Cuenca!'". Realment és difícil sintetitzar millor el descontrol i la vergonya d'aquests dies".

De la peça destaquen aquests paràgrafs: "'A ERC odien a mort els Comuns des que van sorgir després del 15-M. Mai van saber què fer amb ells. El càsting sorpresa de Rufián des de Santa Coloma —el jove xarnego d'esquerres que també era indepe, gairebé un animal mitològic— va ser una resposta a l'auge dels Comuns. Rufián va ser el negre de Vox d'ERC per frenar-los', explica una persona coneixedora del fenomen".

"La tensió política entre ambdós blocs va tenir el seu moment de màxim drama quan els Comuns d'Ada Colau es van recolzar en el ciutadista Manuel Valls per arrabassar-li l'alcaldia de Barcelona a Ernest Maragall (ERC), que havia estat el candidat més votat".

Línies després s'explica el tema de Rufián amb Podem: "'A Rufián sempre l'ha fascinat Pablo Iglesias. El sentiment mai ha estat recíproc; al contrari, però Pablo ho ha dissimulat bé", explica algú que ha tractat amb els dos polítics. Fundadors de Podem afins al Front Ampli pugen el to: 'Rufián està segrestat psicològicament per Pablo i Irene'".

Per acabar l'article, Prieto dóna compte d'una propera novetat editorial: "La següent nota de premsa va arribar divendres, mentre la unitat de l'esquerra a Madrid i Barcelona s'evaporava: 'El proper 20 d'octubre arriba a les llibreries el nou llibre de Gabriel Rufián en què desenvolupa les seves propostes polítiques per combatre l'extrema dreta'".

I: "Més info de l'editorial: 'Després de mesos de preparació, el llibre recull una dissecció de l'extrema dreta, les claus per combatre-la i les alternatives reals per vertebrar un front comú des de l'esquerra'. No, no és fake. És real. El llibre es dirà "Com guanyar els fatxes (llegir abans de votar)". Què podem dir de tot això? Que, com ens va ensenyar Guy Debord, a la societat de l'espectacle el carrusel mai deixa de girar".

Així doncs, Rufián ha escrit o li han escrit un llibre. Coses veureu...

També és notícia aquest diumenge que "El PP confirma que Albiol encapçalarà la llista del PP a Barcelona a les eleccions del 29-N", segons un titular de La Vanguardia.

La informació és d'Iñaki Pardo Torregrosa: "El Partit Popular ha confirmat aquest dissabte que l'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, serà el seu candidat per Barcelona a les eleccions generals del proper 29 de novembre".

"Albiol, la designació del qual va avançar aquest mitjà fa uns dies, és una figura transversal dins del PP català, ja que té frontera de vot amb diverses formacions i és capaç de pescar en caladors aliens, tal com acrediten els seus resultats a les eleccions municipals d'aquests últims anys, en què fins i tot l'independentisme l'ha votat per la seva aposta en qüestions com la seguretat, la immigració o la lluita contra les ocupacions".

"Al PP saben que Catalunya pot ser decisiva en els propers comicis generals. Per això han optat per un perfil que també a Girona i Lleida, més enllà de Barcelona, ajudi a donar un impuls i a intentar sumar un escó més, davant l'amenaça de Vox".

I: "A Badalona la marca electoral és ell més que el seu partit, i és capaç de controlar altres formacions com Vox o Junts, ja que posa el focus en qüestions que afecten tota la ciutadania i no en assumptes identitaris. Aquesta capacitat de sumar i aglutinar és la que ha decantat la balança i ha propiciat que s'aposti per ell per al 29-N, encara que al maig si res no canvia, serà el candidat a la seva ciutat novament".

Si res no canvia, efectivament perquè ja hi ha qui fantasia amb Albiol com a ministre d'Interior.

En el pla socialista devia pensar Montse Mínguez que amb dimitir s'hauria acabat el problema de les seves contradiccions, però no. A El Mundo insisteixen en les activitats de la parella.

"L'imperi de Sergi, el gran propietari de Lleida que va enfonsar la campanya del PSOE: 'En dos mesos teníem la llicència, el normal era un any'", s'intitula la peça que signa Ángeles Escrivá.

El reportatge comença així: "'Sergi va donar l'ordre de talar els 700 arbres des del despatx on érem. Va trucar a una empresa de Girona, E. M. i la va contractar perquè fes la feina el 26 de desembre de 2018, un dia després de Nadal, el dia de Sant Esteve perquè aquell dia els ajuntaments estan tancats, no poden intervenir i no teníem els permisos. Es tractava de construir 33 adossats de luxe a la Cala Aigua Xelida de Palafrugell, en un dels últims paratges naturals no urbanitzats de la Costa Brava. Els ecologistes van posar el crit al cel. El projecte va acabar sent modificat anys després i finalitzat per una altra empresa, però ell va obtenir una plusvàlua de 2,7 milions d'euros'".

"Així descriuen fonts properes a Sergi Vélez, el marit de Montse Mínguez, la dona que fins divendres ha estat portaveu de l'Executiva Federal del PSOE, l'inici d'una de les inversions d'un home que havia romàs sota el radar fins a la desfilada del 12 d'Octubre, però l'imperi immobiliari del qual s'ha endut per davant la campanya per l'habitatge que tan dificultosament el PSOE havia intentat articular després d'eludir les seves responsabilitats pel desnonament de Maricarmen Abascal —i per tots els desnonaments ocorreguts sota la seva gestió—. I ha desactivat també la carrera política de la seva parella".

"Tot i que, en realitat, ha estat la pròpia Mínguez qui ho ha dinamitat tot i ha posat el seu marit sota l'escrutini públic quan, en una exhibició espectacular d'incoherència, va decidir posar-se al capdavant de les crítiques socialistes a l'enriquiment per l'habitatge, de la demonització dels propietaris qualificant-los de fons voltor i dels desnonaments en què, també la seva parella -alguna vegada, tres simultàniament-, ha vingut incorrent".

"El focus es va centrar a principis de setmana quan una notícia d'Article 14 va revelar que la parella de Montse Mínguez era el propietari d'un hòlding immobiliari anomenat Nest Capital amb almenys 30 cases, en el qual només consta un empleat, i que tenia, a més, dues societats a Panamà".

I: "La resposta de Mínguez a Antena 3 va resultar catastròfica quan va reconèixer que Sergi Vélez era un 'gran tenidor', que pagava els seus impostos i treballava dins de la legalitat i que, efectivament, alguns dels seus arrendataris havien estat víctimes de desnonaments. Va sonar atronadora la frase 'si algun llogater no paga, se'l desnonarà'".

Canvi de terç. "La alta velocitat entre Barcelona i Madrid perd freqüències, fiabilitat i rapidesa", certifica El País en un informe que signa Alfonso L. Congostrina.

Del seu text: "La línia d'alta velocitat entre Madrid i Barcelona travessa un dels moments més complicats de la seva història. L'incendi d'un tren AVE dilluns passat a Ricla (Saragossa) ha agreujat els problemes d'una connexió ferroviària que fa mesos que perd freqüències, fiabilitat i, sobretot, el seu senyal d'identitat: la velocitat".

"Des del gener, després dels accidents ferroviaris d'Adamuz (Còrdova) i de Gelida (Barcelona), Adif va decidir extremar les precaucions i va instaurar limitacions de velocitat sobre trams de via que han variat en el temps, però que en alguns casos s'estenien centenars de quilòmetres. Aquests límits impedien sobrepassar els 160 quilòmetres hora (els AVE poden arribar a 300 i la mitjana Madrid-Barcelona era de 250 quilòmetres hora)".

"Tot això ha obligat les companyies ferroviàries a modificar horaris, incrementar els temps de viatge i suprimir algunes circulacions. El resultat és que els trens que, fins fa uns mesos, podien cobrir els 620 quilòmetres que separen les dues ciutats en tot just dues hores i mitja ara (el directe entre les dues capitals) necessiten tres hores des del gener. Ara, després de l'incendi de Ricla, en necessiten tres hores i mitja o més".

I: "La pèrdua de competitivitat del corredor Madrid-Barcelona comença a reflectir-se a les estadístiques de viatgers. Segons les dades publicades al setembre per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), la línia va perdre un 17% dels seus passatgers durant el primer trimestre de 2026 i un altre 13% entre l'abril i el juny, en ambdós casos respecte al mateix període de l'any anterior. Només durant el segon trimestre, la caiguda va superar el mig milió d'usuaris. Les limitacions de velocitat han allargat els temps de viatge i aquest desavantatge ha enviat els usuaris a les carreteres o al pont aeri".

18 d'octubre, dia mundial de la Protecció de la Natura i de la Menopausa. Dia europeu Contra el Tràfic d'Éssers Humans. Jornada mundial de les Missions o Domund. Setmana internacional de la Prevenció per l'Enverinament per Plom.

Santoral: Lluc Evangelista, Amable de Riom, Asclepíades d'Antioquia i Monó de Nassogne.