Colau s'ofereix i Rufián vacil·la ERC

No pot sortir bé. L'embolic de l'esquerra a l'esquerra del PSOE va pel pedregar. Gabriel Rufián sembla haver pres el control d'ERC de cara a les imminents eleccions generals i insisteix a assolir un acord amb els Comuns.

Al partit republicà no surten del seu astorament. Hi ha qui creu que Oriol Junqueras està embruixat, sota xantatge o en un viatge místic i no s'assabenta de res. Rufián fa de cap d'ERC, líder que fa i desfà al seu antull.

La militància republicana contempla astorada com Rufián ordena descafeïnar el caràcter independentista de les sigles. Es tracta de "parar el feixisme". Aquesta és l'excusa de l'aliança amb Podem i de les maniobres d'última hora per confluir amb els Comuns.

Tot això està abocat al fracàs més absolut. La unitat de les esquerres és un objectiu impossible. Despiadada lluita per les cadires patrocinada a més per Jaume Roures, l'home entre bambolines, aquesta presència boirosa, el pagà.

A Urtasun, Asens i Colau se'ls ha posat cara de moniatos. Semblen principiants i això que coneixen perfectament el drap. Roures els ha deixat fora de joc. Es veia venir des que a l'abril l'Institut Sobiranies va patrocinar la presentació del tàndem Rufián-Montero a Barcelona.

A mode de carta de navegació, Sumar s'ha convertit en el Front Ampli, però només amb quatre partits. A saber: Més Madrid, Comuns, Moviment Sumar (Yolanda i el seu món) i Esquerra Unida. S'han escapat Compromís, Més Balears, la Chunta Aragonesista, Adelante Andalucía, Una hora menys a Canàries, Múrcia en Lluita i l'Àvia Fuma, entre d'altres.

Al tall. "Jaume Roures, el cervell que va ordir el pacte de Rufián i va executar la venjança d'Iglesias contra Sumar", assenyala un titular de El Confidencial.

El text és d'Antonio Fernández: "La cuina d'ERC per construir el menú electoral del 29-N ha comptat amb xefs de luxe que van treballar durant setmanes a l'ombra. Gabriel Rufián era l'ingredient estrella, però per situar-lo com a cap de llista amb una sòlida urdimbre al darrere es van necessitar mans expertes i amb bons ancoratges als cercles polítics".

"L'empresari Jaume Roures, que en el seu dia ja va intentar un front a l'esquerra del PSOE, és la mà que bressola el bressol de la candidatura de Rufián i qui va aconseguir que Podem acceptés, finalment, coaligar-se als territoris catalans amb Esquerra: els podemites no presenten llista a Barcelona i donen suport a Rufián, mentre que aquest també participarà en la campanya de Podem a Madrid".

"Per fer possible que Irene Montero i les seves donessin el vistiplau al pacte, va caldre macerar la proposta, eliminar les males herbes en forma d'invitacions alienes i portar la candidatura al punt de cocció correcte, perquè Podem és només un dels ingredients que conté el front encapçalat per Rufián".

"Roures ja va intentar, sense èxit, apropar Oriol Junqueras i Pablo Iglesias, aleshores als comandaments del timó de Podem, a l'estiu de 2017, poc abans del referèndum il·legal. Roures va prestar aleshores casa seva per a la trobada secreta entre Iglesias i Junqueras. A la cimera va assistir Xavier Domènech, aleshores l'home fort de Podem a Barcelona, que després va abandonar el vaixell de Colau".

"La presència de la mà de Roures rere el gran pacte d'esquerres no és casual. El fundador i expropietari del poderós grup Mediapro és un trotskista convençut. De fet, va militar a la Lliga Comunista Revolucionària (LCR), on se'l coneixia amb el pseudònim de Melan".

"Mai no va renunciar a les seves conviccions polítiques ni mai no va abandonar la seva passió per la política, tot i que sempre des de l'ombra. I van ser aquestes conviccions polítiques les que el van connectar amb la cúpula de Podem, especialment amb Pablo Iglesias i Juan Carlos Monedero".

"La seva llarga relació amb Iglesias i amb Irene Montero va facilitar lligar caps amb ERC i que amb els comuns serien impossibles, tot i les bones relacions que manté amb dirigents com Ada Colau, Jaume Asens o Gerardo Pisarello. De fet, Colau i l'eurodiputat Asens havien deixat caure que els comuns serien els únics que podrien atreure el Front Ampli a Podem, les relacions dels quals amb Sumar i Més Madrid estan sota zero".

"El desenllaç de les negociacions secretes de Rufián i Montero no només representa el pitjor revés per a Colau, sinó que simbolitza la venjança de Podem sobre les forces de Sumar, a qui els podemites consideren les autèntiques traïdores de la unitat de l'esquerra".

"Curiosament, els xefs que van intentar la unitat d'ERC amb Podem quan l'esquerra espanyola encara estava unida en un sol bloc continuen sent els mateixos: Roures és el director del projecte i Domènech ha participat com la seva mà dreta en els treballs d'apropament que, aquesta vegada sí, van acabar amb l'entesa d'ERC i Podem, segons indiquen fonts properes a les negociacions".

I: "Des d'aquest nucli, es va tantejar els comuns i Sumar per intentar un front més ampli, però la resposta va ser negativa. També es va fer una proposta a la CUP, que va dir que no. “A la CUP van trucar tant els comuns com ERC. A tots dos se'ls va dir que no per dos motius: la CUP és un partit essencialment municipalista i en aquests moments està centrada en les municipals de l'any vinent; i, d'altra banda, no tenim res a guanyar en la cruenta batalla en què està immersa l'esquerra espanyola".

Més llenya. Ja han començat les desavinences entre Rufián i la cúpula del tro republicà. "Rufián i la direcció d'ERC xoquen ara per la possibilitat d'un acord amb Comuns", deixa anar El País.

Al sumari s'explica que "El candidat insisteix a X en el seu desig per un Front Ampli també a Catalunya mentre que el portaveu nacional descarta coalicions".

El text és de Camilo S. Baquero i Bernat Coll: "Ni 48 hores ha durat l'encarrilament teòric entre les agendes electorals d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i el seu cap de cartell, Gabriel Rufián. El partit ha ofert aquest dimarts una roda de premsa per explicar l'acord de col·laboració amb Podem anunciat ahir per ambdues formacions i que obre la porta, entre altres coses, a què Rufián i Irene Montero comparteixin mítings".

"El portaveu republicà Isaac Albert ha defensat l'acostament amb els morats però, sobretot, ha tornat a deixar clar que el límit de la col·laboració de cara a aturar l'onada reaccionària és diluir les seves sigles en coalicions. Encara estava responent preguntes de la premsa quan el portaveu al Congrés, amb un missatge a X, va mostrar el seu desacord amb aquest límit, confrontant així la línia de la direcció del partit: “Jo vull que hi hagi acord [de les esquerres a nivell estatal] i això passa perquè també n'hi hagi a Catalunya”".

"ERC va aconseguir que Rufián acceptés repetir com a candidat a canvi d'un pacte de col·laboració amb Podem. Una fórmula arriscada i que ja comença a mostrar el límit de les seves costures. El portaveu a Madrid va ser un dels primers polítics a defensar obertament una suma de l'esquerra més enllà del PSOE per maximitzar el vot i així intentar frenar el Partit Popular i Vox".

"Una idea que també creu que ha de passar dins de la política catalana, plantejament que des de fa temps també abandera Joan Tardà, i que aquest dimarts ha quedat demostrat que no és el camí de la direcció".

"“Sempre hem dit que ERC només es presentaria a Catalunya i amb les seves sigles. La millor manera d'aturar l'extrema dreta és que a les esquerres nacionals arrelades als territoris els vagi bé”, ha dit Albert, en referència per exemple a Bildu o BNG".

"El problema de base per a l'acord ampli que pregona Rufián és que a Catalunya també hi ha els Comuns i la competència directa amb els republicans ho condiciona tot".

"No havia acabat la roda de premsa a Barcelona quan a X, Rufián es va desmarcar de la línia del partit: “No té cap sentit reclamar Fronts Amplis per a Madrid i no voler-los a Catalunya. ERC i Comuns han de parlar, escoltar-se i entendre's per desbloquejar la situació, més enllà de vetos i odis que no importen a ningú”".

I: "Albert s'ha vist obligat a encaixar la discrepància en viu, assegurant que la cúpula i el seu candidat comparteixen el diagnòstic sobre la necessitat d'aturar l'auge reaccionari però difereixen en “el mètode”. Només Rufián sap si el seu pla era llançar un dard contra el seu partit o simplement va ser una trista coincidència, però sap de la contradicció interna als seus postulats que implica el que fa el seu partit i es veia necessitat de marcar cert perfil i no donar per tancada qualsevol aproximació".

A El Mundo traslladen al pla demoscòpic tots aquests moviments de pati d'institut. "ERC es venja de Colau per robar-li l'Alcaldia de Barcelona i guanyar-li a les generals: Podem podria aportar-li 125.000 vots", ressalta el diari esmentat.

Escriu Víctor Mondelo: "La minva de vots que ERC pot generar als Comuns a les eleccions del 29-N no és menyspreable, tenint en compte dos factors. El primer és que Podem es va presentar en coalició amb el partit de Colau a les generals de 2023. Junts, van aconseguir 497.617 vots, cosa que els va portar a ser la segona llista més votada, per davant d'ERC, que es va quedar en 466.020 suports".

"Quants d'aquests gairebé 500.000 votants dels Comuns poden donar suport ara a la candidatura encapçalada per Rufián és un càlcul difícil de fer, però es poden fer aproximacions. El Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat (CEO) concedia a Podem un 3,5% d'estimació de vot en el seu darrer baròmetre, previ a l'anunci que el partit morat renunciarà a presentar llista pròpia a Catalunya, integrarà els seus representants com a independents a la candidatura d'ERC i demanarà el vot per als independentistes".

"Basant-nos en aquest percentatge i en les xifres de participació de 2023, Podem s'enduria més de 125.000 vots, que passarien a engruixir les arques d'ERC i li permetrien superar el Front Ampli en què s'alinearan els Comuns i que liderarà Colau com a candidata".

"A aquesta xifra caldria descomptar, però, el nombre de votants d'ERC que vulguin castigar ERC per segellar una aliança amb un partit que defensa la celebració d'un referèndum d'autodeterminació a Catalunya, però que no és partidari de la seva secessió de la resta d'Espanya, sinó d'una fórmula confederal".

"Però la maniobra d'ERC per debilitar els Comuns no finalitza a les generals. Els republicans miren també a les municipals del pròxim mes de maig. Junqueras no ha oblidat ni perdona que el 2019 Colau es mantingués a l'Alcaldia de Barcelona després d'haver perdut les eleccions davant el candidat d'ERC, Ernest Maragall, i gràcies als vots de l'ex primer ministre francès, Manuel Valls, que la va investir perquè no hi hagués un primer edil independentista a la capital de Catalunya".

I: "Per a ERC, fer-se amb l'Alcaldia de Barcelona és un objectiu prioritari. La seva candidata serà la secretària general del partit, Elisenda Alamany, i sap que les seves opcions de victòria passen per atreure bona part dels votants dels Comuns per superar el PSC de Jaume Collboni. Començar a minvar el múscul electoral dels Comuns a només uns mesos dels comicis locals resultava temptador per a ERC".

En tot això, la senyora Colau no para de proclamar les bondats de la unitat de les esquerres. "Colau insisteix que 'l'objectiu és aconseguir una única candidatura d'esquerres' després del pacte entre ERC i Podem", apunta Público.

La peça és d'Inés García Rábade, que escriu que "l'exalcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha agraït, aquest dimarts, la confiança que han dipositat en ella els partits que componen el Front Ampli —Esquerra Unida, Més Madrid, Moviment Sumar i Comuns— per encapçalar la seva papereta de cara a les generals del pròxim 29 de novembre".

""Evidentment és un honor", ha valorat la política catalana en un vídeo publicat a les seves xarxes socials, on ha qualificat el seu nou encàrrec com "una enorme responsabilitat". "Si se m'ha demanat a mi", ha raonat Colau, "és perquè s'entén que l'objectiu principal del Front Ampli continua sent treballar per aconseguir una candidatura única de les esquerres"".

"Això és, ha insistit la dirigent de Comuns, el que està reclamant la ciutadania. "Encara hi ha temps, no gaire, però hi ha temps", ha apressat totes les forces de l'esquerra, instan-les a "seure i parlar"".

"Des del Front Ampli, ha assegurat Colau, "tendim la mà" per arribar a acords amb Esquerra Republicana, amb Podem i amb la resta d'esquerres territorials —Compromís, CHA o Més—, amb les quals, ha recordat l'exalcaldessa, ja hi ha converses en aquest sentit".

""És possible, és necessari per aturar el feixisme a les pròximes eleccions i, per tant, cal seure a parlar fins a aconseguir-ho. És qüestió de voluntat", ha martellejat la dirigent de Comuns, posant-se "al servei" de la unitat".

""D'aquí a divendres", ha marcat en vermell el termini de registre de les coalicions, "hem de teixir acords que permetin que no es perdi ni un sol vot de les esquerres i que puguem guanyar per continuar transformant, per avançar en drets i llibertats i per no retrocedir ni un mil·límetre, com pretenen la dreta i l'extrema dreta", el tàndem PP-Vox".

I: ""L'objectiu —la unitat— és el que compta", ha tancat el vídeo Colau, demanant a tots els partits de l'esquerra que estiguin disposats a "moure's de les seves posicions" i "fer el que calgui" per aconseguir-la. "Per part meva, teniu tot el compromís. Fem-ho, totes juntes", resa el missatge que acompanya el vídeo".

Canvi de terç. Notícies de l'"exili". Que diu Toni Comín que tornarà a peu, però només una estona, el que vindria a ser creuar la ratlla fronterera entre Espanya i França o, segons la seva versió alternativa de la vida, entre la Catalunya del Nord i la del Sud.

Ho explica Marta Lasalas a El Nacional: ""L'amnistia per als exiliats ja és una realitat. Després de nou anys, ja puc tornar a casa amb plena llibertat. És l'hora de preparar el retorn", comença la carta, on (Comín) explica que aquest serà per a ell un moment important que només viurà una vegada a la vida i que voldrà compartir-lo amb aquells que l'han donat suport aquests anys".

"Per aquesta raó, convida els seus amics a acompanyar-lo per creuar la frontera caminant, "recorrent un dels ports que connecta la Catalunya Nord amb la Catalunya del Sud", el dissabte 24 d'octubre a les 12 del migdia. L'exconseller assegura que ha pres aquesta decisió perquè així s'havia compromès a fer-ho amb molts dels seus amics, i que serà a peu perquè és l'única manera de passar tots alhora la frontera".

"Comín recorda que durant aquests nou anys ha tingut, tant ell com la seva família, el suport dels amics, la qual cosa ha permès que l'exili fos "menys pesat". "No cal que us recordi allò que hem viscut junts: cadascun de vosaltres ho sap perfectament. I jo sé, a més, l'esforç que aquest acompanyament us ha suposat en tantes ocasions. Ni oblido, ni ho oblidaré mai", assegura".

I: "Subratlla que el seu agraïment per aquest suport és indescriptible i que no ha trobat una manera millor d'expressar-lo que oferir el millor que té ara mateix, que és el dia del seu retorn. "No trobo millor manera de donar-vos les gràcies que convidar-vos a compartir el moment precís de la meva entrada en territori del Principat, que és el moment en què recuperaré plenament la llibertat", argumenta a la missiva on explica els detalls logístics del recorregut que es planteja fer per tornar, però sense concretar encara el lloc exacte. L'únic que especifica és que serà una caminada "molt senzilla" de menys d'una hora".

En el pla de la vida dels ciutadans que no estan concernits per la unitat de les esquerres la tornada de Comín continua el merder a l'alta velocitat, amb aglomeracions a Sants, retards i una certa sensació de caos. Autobusos i avions omplen el buit que va deixant l'agonia de l'alta velocitat.

14 d'octubre, dia mundial de la Modista, de l'Espirometria, de la Normalització o Estàndards, de la Donació d'Òrgans, Teixits i Trasplantaments i de l'Improvisador. Dia internacional dels Residus Electrònics.

Santoral: Calixt I papa, Carponi màrtir, Joan Ogilvie, Angadrisma de Beauvais, Domènec Loricat, Donacià de Reims, Fortunat de Todi, Gaudenci de Rímini, Llúpol de Càpua, Jaume Laigneau de Langellerie, Manequilda de Chalons i Venanci de Luni.