Anatomia d'un desnonament i culebrot Rufián

Segueixen els desnonaments. No hi ha treva tot i els decrets del Govern que ha de validar la Diputació Permanent del Congrés. En el cas del bloc del carrer Llenguadoc 74, al barri de Sant Andreu, Generalitat i Ajuntament se'n fan càrrec i compren l'immoble per evitar el desallotjament de trenta persones.

És el cas també del solar anomenat "Àgora Juan Andrés Benítez" (Benítez va ser el ciutadà que va morir després de ser immobilitzat per agents dels Mossos un 6 d'octubre de 2013). L'espai és de la Sareb (el banc dolent) i és utilitzat pels veïns com a hort, punt de trobada i centre social. "Jardí ocupat sota gestió comunitària" és com l'anomenen els seus usuaris.

La fórmula Orsola (per l'edifici comprat per l'Ajuntament al febrer de 2025 perquè els llogaters poguessin quedar-se sense haver d'afrontar una pujada dels lloguers) s'estén. Coses de l'atzar. Fa tres setmanes, els llançaments es succeïen de manera fluida, sense massa soroll. Els desnonats eren extrets de les seves llars gairebé amb una precisió quirúrgica. Ara costa molt més, però segueixen havent-hi llançaments amb "èxit", per dir-ho així.

El País dedica un ampli text a un desnonament ocorregut ahir al centre de la capital catalana en què concorrien totes les circumstàncies que han frenat altres desallotjaments.

"Desnonada a Barcelona una dona vulnerable amb dos fills menors perquè el seu cas queda fora del ‘decret Maricarmen’", titula al respecte el diari de Prisa.

A l'entradeta s'explica que "Natalia Zakharova, víctima de violència masclista, es queda sense el pis, que és propietat d'una dona gran també vulnerable segons el Tribunal Superior de Catalunya".

El text, l'anatomia d'un desnonament, ve signat per Esperanza Escribano Claramunt: "Natalia Zakharova, víctima de violència de gènere i en situació de vulnerabilitat, ha estat desnonada per impagament del lloguer aquest dijous a Barcelona".

"La dona s'ha quedat sense el pis després que la comitiva judicial executés el llançament a les 14.00 hores. La solució que li han ofert per ara és que la família acudeixi al Centre d'Urgències i Emergències Socials de Barcelona".

"El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) explica que la propietària de l'immoble és una dona d'avançada edat “amb un compromís hipotecari i amb risc de vulnerabilitat”, per la qual cosa no se li ha pogut aplicar el decret sobre habitatge aprovat aquest dimecres pel Govern".

Fins aquí el que és la vida, dues dones vulnerables i un cas de manual: No pagues, te'n vas. A continuació ve el que falla.

"Natalia havia posat les seves esperances en el text que dimecres publicava el Butlletí Oficial de l'Estat i que estableix la suspensió dels desnonaments per a persones vulnerables. Estava disposada a abandonar l'habitatge, que pertany a una particular, però no volia fer-ho sense trobar abans un lloc on anar. Però els serveis socials li van confirmar dilluns passat que no tenien cap opció disponible més enllà del centre d'emergència".

"En el seu cas, el decret no és d'aplicació perquè s'exclou aquelles situacions en què “la part demandant” sigui una persona física que presenti també una “situació de vulnerabilitat econòmica o habitacional”. En aquest cas, el TSJC ha apreciat que concorria aquesta circumstància".

"L'Ajuntament de Barcelona assegura que ha intentat mediar amb la propietat, però que aquesta no ha volgut. El seu cas l'atenen els serveis socials des del novembre de 2025, però fins al proper dia 14 d'octubre no li donen cita per iniciar el seu expedient a la Taula d'Emergències, que atén els casos de pèrdua d'habitatge “per situació de vulnerabilitat”, segons el seu propi reglament".

"En aquest temps, ella ha intentat trobar un habitatge pel seu compte, però cobrant un Ingress Mínim Vital de 1.500 euros i dos fills a càrrec seu, ningú ha volgut llogar-li'n un. El preu mitjà mensual del lloguer a Barcelona és de 1.137,4 euros al mes, segons la Secretaria d'Habitatge de la Generalitat de Catalunya".

I: "Tot i que el seu advocat va enviar al jutjat el seu informe de vulnerabilitat, li assegura a la Natalia en un correu al qual ha tingut accés aquest diari, que el jutge “no va mostrar interès per on viurien els seus fills després del desnonament”. En aquest sentit, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha informat en una nota als mitjans que el llançament es deu a una “renda impagada de dos anys”. També, que la propietària de l'immoble “és una dona d'avançada edat amb un compromís hipotecari i amb risc de vulnerabilitat”".

Pàrrafs després, Escribano traça una escena detallada: "Cap a la una del migdia, 15 agents dels antiavalots pujaven per les escales fins al tercer pis, equipats amb cascs i escuts. Quan la Natalia i el seu fill van obrir la porta, el cap de la unitat els va explicar que havien de sortir. Però la dona, recolzada per la seva amiga Yulia, es va negar a fer-ho fins que no constés a l'acta que l'estaven desnonant sense donar-li una alternativa. En el moment de lliurar les claus, es prenia un clonazepam".

Són els problemes de la gent real. Mentrestant, la Generalitat facilita al senyor Puigdemont el seu catàleg d'immobles perquè esculli el que prefereixi per instal·lar-hi l'oficina a la qual té dret com a expresident. I tria un magnífic dúplex al carrer Doctor Roux que s'ha hagut de reformar perquè feia temps que estava desocupat.

Quines coses. Una administració que es planteja gravar els pisos deshabitats. I els desnonats, al carrer.

Mentrestant, els nostres polítics semblen estar molt preocupats per la crisi de l'habitatge. Aquest Gabriel Rufián, sense anar més lluny, que ensenyava l'altre dia les claus de casa seva al faristol del Congrés per il·lustrar el seu discurs.

L'home s'ha convertit en el protagonista de la precampanya juntament amb la senyora Colau. S'estan fent els interessants amb el tema de si encapçalen o no encapçalen una llista, la que sigui, però a la seva conveniència. Entretingut espectacle públic. L'esquerra a l'esquerra del PSOE enfangada en els seus singulars procediments

"Rufián i la negociació per ser el candidat d'ERC: 'No entro en culebrots per més que es menteixi i es filtri'", titula El Nacional. L'entrecomillat és d'un missatge a X de l'interessat.

En el sumari s'abunda en què "Assegura que vol ser el candidat d'ERC, però fer-ho 'amb unes mínimes condicions', acompanyat de forces d'esquerra".

No sembla que estigui gaire per la feina Rufián a jutjar per les seves condicions.

El text és de Marta Lasalas: "Gabriel Rufián surt a dir la seva just en el moment en què es dispara la temperatura de les converses amb ERC per liderar la candidatura al Congrés".

"El portaveu d'Esquerra al Congrés insisteix a través d'una publicació a la xarxa X que vol representar aquest partit la propera legislatura, i que ho està intentant fer amb unes "mínimes condicions" per tenir un enfrontament amb "prou garanties i coratge" davant un escenari de creixement de la dreta i l'extrema dreta".

"En concret, insisteix en la conveniència de sumar forces amb altres formacions d'esquerres o antifeixistes, perquè en solitari això "no es guanya". "Ho intentaré fins al final. I, tant de bo ERC també ho vulgui", afegeix".

"Rufián ha fet públic el seu parer quan falten tres dies perquè acabi el termini per a la recollida d'aval per encapçalar la llista i quan des del partit s'intensifiquen les pressions perquè es pronunciï, fins i tot amb l'aparició de noms propers a Oriol Junqueras que podrien acabar liderant la candidatura si finalment ell no accepta. Tot plegat, a més, l'endemà que Més Madrid hagi proposat a Ada Colau com a líder del Front Ampli".

"Enmig d'aquest context, el dirigent republicà deixa clar que no té intenció d'entrar en polèmica. "Res més. I ni entraré en cap culebrot ni vull criticar ningú per molt que es menteixi i molt que es filtri", conclou la seva publicació a la xarxa X".

I: "A les portes del cap de setmana en què els aspirants a encapçalar la candidatura hauran de presentar els seus avals, i davant la manca de resposta de Rufián, comencen a circular noms de candidats que podrien assumir el lideratge d'ERC a Madrid".

D'entre aquests noms, El Periódico anticipa el de Jordi Albert, portaveu adjunt del grup d'ERC al Parlament.

Escriuen Sara González i Júlia Regué: "ERC mou fitxa per comptar amb una alternativa si Gabriel Rufián decideix, finalment, no ser candidat a les eleccions generals del 29 de novembre. El diputat Jordi Albert, que és portaveu adjunt del partit al Parlament, ha comunicat aquest dijous que començarà a recollir avals per concórrer a la llista dels republicans i, segons ha pogut saber El Periódico, ell serà el cap de llista en cas que Rufián acabi renunciant".

"Es tracta d'un dirigent de la confiança d'Oriol Junqueras que fa un pas endavant davant la possibilitat d'haver de renovar el lideratge al Congrés".

"Fonts republicanes expliquen que, per ara, l'actual portaveu al Congrés continua sense aclarir el seu futur i només falten tres dies perquè finalitzi el termini perquè els aspirants recullin els 400 avals necessaris".

"Des de Podem segueixen invocant-lo perquè es presenti a les seves primàries, però Rufián no ha donat cap resposta definitiva ni als uns ni als altres. Aquest retard ha provocat que ERC es prepari per a un eventual escenari sense ell i hagi promogut el nom d'Albert, que, passi el que passi, anirà a Madrid o en un lloc destacat o directament com a cap de llista escollit per la direcció si Rufián no repeteix".

I: "Nascut a Sant Andreu de la Barca el 1978, Albert és un dirigent forjat en l'àmbit municipal a la comarca del Baix Llobregat, federació que va presidir durant vuit anys i en la qual ara buscarà els suports per anar a la llista del Congrés. Va ser regidor d'aquest municipi des de 2007 i fins a 2019; i el 2018 va fer el salt al Parlament, on ha mantingut l'escó fins avui. Durant la batalla interna d'ERC a finals de 2024 va donar suport des del principi a Junqueras en la seva candidatura a la presidència del partit".

A Junts repeteixen tots, cosa que segons Jordi Turull és un símptoma extraordinari d'estabilitat, coherència, persistència i tal. Però al flanc dret hi ha un altre partit que encara no ha resolt la qüestió del candidat. I aquest partit és el PP.

"Albiol, el dur en ocupació, seguretat i immigració il·legal que Feijóo valora per a la llista barcelonina", assenyala un titular d'El Independiente.

El text és de Cristina de la Hoz: "El PP planteja aquest 29-N com la mare de totes les batalles. I per això traurà tota la seva artilleria, tirarà de tots aquells perfils que puguin rascar fins a l'últim vot en la contesa electoral".

"Serà Alberto Núñez Feijóo, mà a mà amb el seu secretari general, Miguel Tellado, qui tingui l'última paraula sobre els caps de llista de les 52 circumscripcions electorals. I pot haver-hi sorpreses. Una d'elles té el nom de Xavier García Albiol, alcalde de Badalona, la quarta ciutat per població de Catalunya, la joia de la corona del PP en aquesta comunitat".

"La notícia l'ha avançat La Vanguardia i l'al·ludit ha negat tenir cap tipus de notícia directa ni indirecta al respecte, ni de Feijóo ni de Tellado. No tanca aquesta porta, però té molt clar que "vull seguir d'alcalde i donar un cop de mà en tot el que es demani, com no pot ser d'altra manera, sempre que sigui compatible amb l'alcaldia", assenyala a El Independiente".

"El perfil d'Albiol, en una campanya que es preveu a cara de gos, permet a Feijóo cobrir un dels seus flancs més febles: Catalunya. El PP va aconseguir només sis escons per aquesta comunitat el 2023 davant dels 19 dels socialistes. Un pobre resultat per al que va ser el partit més votat d'Espanya".

I: "L'alcalde de Badalona és considerat un dur en qüestions que ara marquen el debat públic, sobretot a Catalunya: seguretat, immigració irregular i ocupació. Un missatge directe i clar, un ariet per competir amb Vox i plantar cara a l'auge de l'extrema dreta de Silvia Orriols, encara que no es presenti a les eleccions del 29N".

Pel que fa al PSC, Toni Bolaño signa una anàlisi a La Razón que titula així: "Tot passa per Illa i que es produeixi un miracle".

Després de detallar la connexió política i personal entre Pedro Sánchez i Salvador Illa i el pes de Catalunya com el graner de vots socialista, Bolaño escriu que "el PSOE necessita guanyar amb comoditat a Catalunya per somiar amb la remuntada. Ningú dubta de la victòria d'Illa perquè a Catalunya és on més cala en l'electorat el vell eslògan de Chacón (si tu no vas, ells tornen), però necessita mantenir aquest avantatge de 13 diputats amb els populars per eixugar l'avantatge del PP en altres territoris".

"Aquí és on s'ha d'obrar el miracle. Que el Front Ampli no sigui una entelèquia i que aguanti, i fins i tot guanyi, a València i Andalusia. A València amb un PP desdibuixat les enquestes no descarten aquesta possibilitat, i a Andalusia les generals donaran resultats més equilibrats tenint en compte que Adelante Andalucía entrarà també en la batalla que al Front Ampli li pot minvar forces, però, per contra, l'esquerra pot millorar els seus resultats".

"L'altra part del miracle és que el Front Ampli compti amb motor Podem, i un candidat/a sòlid. Caldrà esperar fins al 17. Els Comuns, dins del seu Front Ampli, vaguen pel seu desert, també sense candidat. Ada Colau juga la carta de tornar a encapçalar les llistes, però les enquestes són agoreres".

"Els set diputats de 2023 poden quedar minvats a la meitat i els fruits els pot recollir el mateix Illa i un Gabriel Rufián si segueix al capdavant de les llistes d'ERC. El líder republicà al Congrés no dirà sí o no fins aquest diumenge".

Pàrrafs després s'apunta que "Illa va haver de compaginar el cap de setmana la tempesta política a Madrid amb la tempesta natural a Catalunya que encara dura fins a convertir-se en un fenomen nou, l'huracà mediterrani que va tenir la seva rèplica en forma d'enquesta a «La Vanguardia»".

"El PSC guanya, però l'ascens de l'extrema dreta fa impossible una governança com la que s'ha conegut fins avui. Illa perd força, però en generals el PSC es beneficia de 3 o 4 punts més per l'efecte Sánchez. Caldrà sumar-hi l'efecte mobilitzador de la vaga general agitada per «si tu no vas, ells tornen». Tot passa per Illa…… i per un miracle que per a molts socialistes «és possible perquè tenim il·lusió i líder»".

9 d'octubre, festa de la Comunitat Valenciana. Dia mundial de l'Ou, dels Jardins Botànics i del Correu. Dia europeu de l'Art Rupestre. Setmana de l'Espai.

Santoral: Abrahà patriarca, Dionís de París i companys, Joan Leonardi, Hèctor Valdivielso, Deusdedit de Montecasino, Domino de Julia, Publia d'Antioquia, Lluís Bertran, Gisle de Hainaut, Gunter de Brevnov, Bernat de Rodez, Sabí de Bigorra i Innocenci de la Immaculada Canoura i companys.