Ada Colau s'ha erigit en la Maricarmen de Catalunya. El desnonament de la ciutadana del Retiro ha desencadenat una trepidant successió d'esdeveniments. A saber: el Govern s'ha assabentat que els pisos estan pels núvols i els sous, per terra. Que un piset en aquest país és una quimera, un somni, una utopia i sinònim d'impossible per a la majoria dels espanyols joves, vells, casats o solters, amb fills o sense fills.
L'escàndol pel llançament de l'anciana Maricarmen ha estat tan notori que ha postergat el tema de Ceuta als informatius. I Ada Colau, sempre atenta, ha sortit a la palestra i ha comunicat al món que ella, exalcaldessa de Barcelona, ha hagut de deixar el pis on vivia de lloguer des de fa quinze anys perquè no arriba a final de mes.
S'entén perfectament, doncs, que vulgui tornar a l'alta política, on els sous permeten arribar a final de mes, d'any i de dècada si s'hi posen. El que no s'entén és com ha acabat així la senyora, havent de compartir pis amb un familiar i explicant-ho a la tele, com si fos una exconcursant d'Operación Triunfo vinguda a menys o una famosa arruïnada.
La qüestió és que fins i tot una exalcaldessa, qui ho diria, no pot pagar el lloguer. Té tela que sigui a més qui havia de posar fi al drama que de veritat pateixen milers de persones la que diu que tres anys després d'haver deixat l'alcaldia no té diners per a una vida digna.
El dia d'ahir va donar molt de si. Tant que la tromba d'aigua que es va precipitar sobre gran part del principat no és que passi desapercebuda als diaris, però gairebé.
L'habitatge està al centre de la "conversa pública". Mentre Colau s'obria en canal al Cafè de Gemma Nierga en la versió catalana de TVE, el Govern aprovava dos decrets a falta d'un. Com titulen a El Español, d'una banda el decret Mari i després el Carmen. És un as de la prestidigitació.
A la tarda, el protagonisme va ser per al president de la Generalitat, Salvador Illa, que ha desempolsat el codi civil autòcton per prometre l'adquisició compartida d'habitatge. La Generalitat paga la meitat i al cap de cinquanta anys es queda amb tot. Més o menys. Però compte amb aquesta altra novetat. El pla va destinat a les persones d'entre 40 i 55 anys i més enllà.
També va parlar d'educació. Va dir que cal recuperar l'autoritat dels mestres. Ja. I als propis mestres cal recuperar-los de la seva deriva nihilista.
Al gra. "Illa anuncia una fórmula de compra conjunta d'habitatges i un fons per evitar desnonaments", destaca un titular de El Nacional.
La peça és de Marta Lasalas: "L'habitatge s'ha tornat a convertir en un dels punts centrals del debat de política general que ha començat aquest dimarts al Parlament de Catalunya, el tercer que protagonitza Salvador Illa".
"En una jornada política molt marcada per l'aprovació dels decrets d'habitatge al Consell de Ministres i en plena crisi provocada pel desnonament d'una dona de 87 anys a Madrid, el president ha demanat "altura de mires" a tots els grups parlamentaris perquè els decrets prosperin en el ple del Congrés de divendres".
"Illa ha anunciat al llarg del debat la creació d'un fons d'emergència habitacional per evitar el desnonament de persones en situació de vulnerabilitat extrema; i una nova fórmula de compra conjunta amb la Generalitat per a persones de més de 40 anys amb ingressos estables, a més de l'ampliació dels anomenats Crèdits d'Emancipació".
""Celebro els decrets aprovats avui pel govern d'Espanya en matèria d'habitatge, és una molt bona notícia per al país, per a les persones que necessiten la nostra protecció per no perdre casa seva", ha subratllat Illa, que ha assenyalat que la crisi actual marca un punt d'inflexió i ha situat els decrets de l'executiu de Sánchez com un exemple de política útil".
Continua Lasalas: "Els dos primers debats de política general d'Illa com a president del Govern ja van estar marcats per l'habitatge. El primer any, tot just un mes després de prendre possessió, va anunciar un pla per incorporar 50.000 nous habitatges al parc públic. Un any més tard va anunciar la proposta per impulsar la construcció de 214.000 nous habitatges, la meitat dels quals de protecció oficial".
"Del primer pla, el Govern quantifica en 12.599 els habitatges afegits al parc públic; mentre que pel que fa al segon pla, assegura que s'han aflorat terrenys per construir 191.000 habitatges. Illa ha admès que per construir-los, a més del sòl, cal "diners i empreses", per la qual cosa ha assegurat que es reunirà amb bancs i constructors".
"Enguany, en el transcurs del discurs d'una hora i mitja, Illa ha anunciat una nova fórmula de compra conjunta d'habitatge amb la Generalitat, a partir de l'aplicació del Codi Civil Català i dirigida a persones de més de 40 anys amb ingressos estables. En el cas de les persones d'entre 40 i 55 anys, la Generalitat assumirà la meitat de la propietat de l'habitatge i el comprador podrà viure-hi durant 50 anys; en el cas de les persones de 56 anys o més, la Generalitat assumirà el 60% de la propietat i el comprador podrà viure-hi com a propietari durant 40 anys".
I: "Durant aquest temps, segons ha detallat, mantindrà el dret de vendre la seva propietat o deixar-la en herència. Si es posa a la venda, la Generalitat tindrà preferència per adquirir-la i deixar-la dins del parc protegit. Si s'esgota el termini, l'habitatge torna al parc públic protegit. Illa ha subratllat que es tracta d'una "fórmula inèdita, que no té cap altra comunitat autònoma", atès que es basa en l'article 547 del Codi Civil Català, i ha concretat que tindrà una dotació inicial de 100 milions d'euros".
Mentrestant i a sis-cents quilòmetres de Barcelona, "El Govern confia en Podemos i Junts per a una votació exprés aprofitant la tensió social del cas Maricarmen", segons afirma El Diario.
A l'entradeta es diu que "Moncloa creu que la negociació a diverses bandes amb els grups dels últims dies allisa el camí per convalidar divendres el decret que inclou totes les mesures menys una: els contractes indefinits. Podemos acusa l'Executiu de “fer trampa”, però ni els morats ni Junts aclareixen el sentit del seu vot".
La nota ve amb les firmes de Daniel Ríos i José Enrique Monrosi: "No queda gaire més per negociar. Aquest és el missatge que trasllada el Govern després d'un compte enrere de vertigen per tirar endavant al Consell de Ministres d'aquest dimarts un paquet de mesures d'habitatge que doni resposta a l'onada de protestes derivada del desnonament de Maricarmen".
"L'Executiu s'ha bolcat, de fet, en què aquesta negociació arribi perfilada abans de l'aprovació del decret per comptar amb garanties de suport parlamentari. I Moncloa considera que aquest treball multilateral dut a terme amb tots els grups necessaris per validar el text al Congrés allibera el camí de la seva aprovació".
"El Govern rebaixa el pes de les crítiques d'alguns d'aquests socis parlamentaris, principalment Podemos, convençut, d'una banda, que el contingut de l'àmplia bateria de mesures aprovada conté el gruix de reivindicacions del sindicat d'Inquilines, encara que sigui en dos textos diferents. Però també perquè assegura que la interlocució amb Junts aquesta vegada sí ha estat estreta i fructífera. I que per això s'han inclòs les seves principals demandes en forma d'incentius fiscals a petits propietaris. “Amb Junts la negociació ha anat molt bé i agraïm la seva col·laboració. Estem segurs que quan vegin el text no hi haurà res que els impedeixi donar-hi suport”, expliquen a la Moncloa".
I: "Ara, a la Moncloa confien que l'estret marge de només 72 hores que hi ha fins a la seva aprovació en Ple, fixat ja per a aquest divendres, jugui a favor d'una votació que, a més, sentirà de prop l'alè d'una mobilització social que no ha deixat de créixer els últims dies".
"Aquest dimarts, el Sindicat d'Inquilines va redoblar la pressió després de conèixer el contingut dels decrets i va exigir al Govern que “el text no sigui un decret farsa” i que inclogui “de manera realment efectiva els contractes indefinits” i “la regulació del lloguer de temporada i habitacions”. Però el col·lectiu també va assegurar que “estudiarà el seu contingut quan el conjunt dels textos estigui disponible” i va evitar demanar el vot a favor o en contra dels mateixos als grups".
Més sobre l'habitatge. "Els grans empresaris catalans van retreure a porta tancada a Sánchez 'estar demonitzant' els constructors: 'Ja no és un negoci segur, està intervingut'", apunta un titular de El Mundo.
Portada de 'El Mundo' el 30 de setembre de 2026
Al sumari s'afegeixen unes paraules que vindrien a resumir el sentir general del G-8: "'Li vam dir que no era el moment més adequat per regular perquè és un moment emocionalment molt sensible i en què hi ha molta demagògia'".
Escriu Víctor: "L'elit empresarial catalana va recriminar dilluns a Pedro Sánchez els efectes perniciosos de la regulació sobre el mercat de l'habitatge que està impulsant el Govern juntament amb els seus socis d'esquerra".
"El retret va tenir lloc en una trobada a porta tancada que el cap de l'Executiu va mantenir dilluns al migdia al Palau de Pedralbes de Barcelona amb els representants del denominat G8, un grup que aplega les principals organitzacions empresarials catalanes i del qual formen part el Cercle d'Economia, la Cambra de Barcelona, el Col·legi d'Economistes, el Racc, Barcelona Global, les patronals Pimec i Femcat, i Fira de Barcelona; tot i que el president d'aquest últim organisme, Pau Relat, no va ser present a la cita".
"Tampoc ho va ser el de la patronal Foment, dirigida per Josep Sánchez Llibre, que manté una relació freda amb Salvador Illa des que va criticar el model de finançament acordat amb ERC i que no forma part del G8, un grup molt més afí al president de la Generalitat".
"Malgrat la proximitat amb el president, els membres del G8 van ser «francs i contundents» amb Sánchez, segons relaten a El Mundo fonts presents al conclave, al qual també va assistir Illa, el delegat del Govern a Catalunya, Carles Prieto, i el director de l'Oficina d'Assumptes Econòmics del President, Manuel Rocha".
"«Amb una total confluència d'opinió» entre els seus portaveus, els membres del G8 van subratllar al president «que la seva política d'habitatge està més centrada a posar traves que a promocionar la construcció». I li van retreure «que totes les seves mesures anaven centrades a demonitzar la construcció privada. En dir-li al constructor: 'no facis pisos perquè no és un negoci segur ja que és un negoci intervingut'»".
"Els empresaris van traslladar aquestes impressions al cap de l'Executiu la vigília de l'aprovació al Consell de Ministres del decret antidesnonaments que el PSOE va acabar acordant amb Sumar, i en què es privilegien les receptes de l'esquerra, en lloc de buscar el consens".
"«Li vam dir que no era el moment més adequat per regular perquè és un moment emocionalment molt sensible i en què hi ha molta demagògia», afegeixen les mateixes fonts per evidenciar les seves reticències davant el nou marc regulador, que encara ha de ser convalidat pel Congrés".
"Sánchez, que com Illa «va estar bàsicament escoltant amb atenció, pràcticament no va intervenir i es va mostrar sorprès», segons detallen participants a la trobada, va rebatre «que s'està construint més habitatge públic que mai», a la qual cosa els empresaris van contestar que «el problema de l'habitatge no es resoldrà només amb habitatge públic, perquè són necessaris incentius a l'inversor privat perquè aixequi habitatges, perquè, si no, no n'hi haurà prou per a la població»".
I: "La reunió «no va ser protocol·lària, sinó més aviat un intercanvi d'opinions», segons expliquen fonts presents, i en ella es van tractar també altres qüestions com la necessitat d'impulsar mesures legals «per afavorir el creixement de les empreses», perquè «les traves burocràtiques i fiscals són moltes i suposen una barrera»".
I ara, el de l'exalcaldessa amb aquesta rara capacitat de bilocació que li permet estar a missa i repicant o el capellà i la núvia al casament. "Colau va estar vuit anys cobrant 100.000 euros bruts, però ara diu que no arriba a final de mes", se sorprèn El Confidencial.
La informació és de Marcos Lamelas: "L'antiga alcaldessa Ada Colau segueix en campanya per entrar a les llistes a les generals, encara que el seu partit, els Comuns, no la volen com a cap de llista. Colau va explicar a TVE que ha hagut de deixar el seu pis de lloguer perquè amb un sol sou “no arribava a final de mes”".
"La ironia és que durant vuit anys va estar cobrant 100.000 euros bruts anuals com a alcaldessa, a la qual cosa cal sumar un any més en què va percebre altres 90.000 euros a l'any. En total, en nou anys, 890.000 euros bruts que li haurien permès adquirir un habitatge a Barcelona".
Un o fins i tot dos a la perifèria.
Segueix Lamelas: "Encara que al programa en català de la 2Cat, Café d'Idees, Colau és tertuliana, cada vegada que hi va acaba sent notícia ella mateixa, com quan es va oferir per tornar a la política, enmig del debat sobre el lideratge a Sumar. Amb les seves noves declaracions, Ada Colau es compara amb els desnonats que ara estan copant els titulars i l'atenció mediàtica, però el seu passat en termes econòmics no seria exactament això".
"També és veritat que Colau, durant els seus vuit anys de mandat, donava gran part del seu sou a Barcelona en Comú, com la resta dels seus companys a l'ajuntament. El sou de Colau com a alcaldessa era de 7.000 euros nets al mes. D'aquests diners, Ada Colau donava a la seva formació 4.800 euros. A Colau li quedaven llavors per a ella un total de 2.200 euros nets. Menys de la meitat".
"Amb el pas del temps, fins i tot el partit es va adonar que aquestes condicions que ells mateixos havien marcat resultaven excessives. El 2019, quan ja feia quatre anys al càrrec, Colau es va adjudicar un plus de 900 euros i va començar a donar menys al seu partit. A partir de llavors, només 3.900 euros al mes".
"En ambdós casos, Ada Colau donava més diners al partit que el que es reservava per a ella un cop fetes aquestes donacions. Vist els resultats finals, no ha semblat la decisió més intel·ligent en termes de gestió de finances familiars".
I: "El 2025, Ada Colau i la seva parella sentimental, Adrià Alemany, es van separar. I això ha estat el que ha acabat complicant les finances familiars i pel que ha hagut d'abandonar el pis on vivia. Un any després, el retorn de Colau a la política també serviria per pal·liar aquesta precarietat econòmica. Colau ha explicat actualment que comparteix pis amb un parent".
La peça és de Fede Cedó i comença així: "El desnonament d'una família en situació de vulnerabilitat s'ha executat aquest dimarts al matí a la Ronda Cerdanya de Mataró (Maresme), tot i les mobilitzacions convocades pel Sindicat de l'Habitatge i la petició de l'Ajuntament al jutjat perquè s'ajornés l'actuació. Un ampli dispositiu policial ha acompanyat l'execució, que ha deixat sense casa una família que feia onze anys residint de lloguer al barri de Cerdanyola".
"La família està formada per Jordi, que té més d'un 80% de discapacitat, la seva germana Alícia i els seus tres fills menors. Segons el Sindicat de l'Habitatge Socialista de Catalunya, Jordi pateix una malaltia rara que li ha provocat problemes de salut mental i fa un any va intentar suïcidar-se. L'Alicia és mare sola, cobra uns 1.000 euros mensuals i destinava 700 euros al pagament del lloguer".
I: "L'habitatge és propietat d'Investmar S.L., una societat amb seu a Mataró que el Sindicat identifica com un gran tenidor. El cas estava sent seguit pels serveis socials municipals i la família havia sol·licitat, segons la mateixa font, l'accés a una taula d'emergència. La resposta, sempre segons el Sindicat, no havia arribat i l'única alternativa que se'ls havia plantejat era l'allotjament en un hostal durant tres nits per a tota la família".
Després de comentar els detalls del llançament d'aquesta família la informació conclou així: "El desnonament de la Ronda Cerdanya no és l'únic previst a Mataró aquest dimarts. El Sindicat havia convocat també una mobilització al carrer Colòmbia, a Rocafonda, per intentar impedir el llançament d'una altra família vulnerable amb dos menors. Segons l'entitat, en aquest segon cas tampoc hi hauria una alternativa residencial adequada".
Canvi de terç. Successos. "El jutge assenyala que la relació de l'arquitecte mort a Baqueira i la seva parella era “certament tensa”", destaca El País.
Portada de 'El País' el 30 de setembre de 2026
El sumari anima a la lectura: "“Em volia casar amb ell i ell no volia casar-se”, va dir la dona de forma espontània mentre els sanitaris intentaven reanimar Juanpere, segons un auto judicial".
La informació és de Dani Cordero: "El jutge sospita que el vincle entre Josep Juanpere i la seva parella, Belén L., investigada per la mort del prestigiós arquitecte català al seu apartament de Baqueira el passat 26 de desembre, no passava pel seu millor moment".
"Des de l'estiu anterior, d'acord amb les declaracions de testimonis, la relació de parella que compartien s'havia convertit en “certament tensa”, segons consta a l'auto judicial, al qual ha tingut accés El País, que divendres va decretar la seva llibertat provisional després del pagament d'una fiança de 80.000 euros per a la dona per un possible cas d'homicidi".
"És una de les conclusions a què arriba l'instructor després d'analitzar les proves recollides per la policia i després que la dona passés pel seu jutjat, on va negar tota responsabilitat en la defunció i va assegurar que l'estimava. Els advocats de la investigada han recorregut l'auto de diligències prèvies en considerar que existeixen omissions de les explicacions de la dona en seu judicial, on només va respondre a les preguntes dels seus lletrats".
Línies després segueix així la peça: "“Em volia casar amb ell i ell no volia casar-se”, recull l'escrit del jutge que va dir la dona de forma espontània en aquell moment. Un altre dels indicis que pren el jutge per acusar la parella de Juanpere són “una sèrie de ferides compatibles amb l'ús de força externa” a tot el coll, que consten a l'informe forense".
I: "Aquestes marques al coll són objecte d'una al·legació de la defensa de Belén L., que defensa que, segons l'atestat, podrien ser “focus hemorràgics en el bloc cervical i hemorràgia aguda focal de la musculatura latero cervical dreta” i estar directament vinculats amb un cop que es va donar al cap mentre sopaven i no amb un possible estrangulament".
30 de setembre, dia internacional de la Traducció, dia mundial de la Llet Escolar, dia internacional del Podcast i dia internacional de Conscienciació amb la Distròfia Muscular de Cintura.
Santoral: Sofia, Jeroni, Amat de Nusco, Antoní de Piacenza, Eusebia de Marsella, Gregori l'Il·luminador, Honorí de Canterbury, Ismidó de Die i Simó de Crespy.
