Primeras Planas
Portades

L'aire condicionat i l'habitatge públic

El president de la Generalitat enceta la segona part de la legislatura amb plans pràctics: aire condicionat a les escoles i més pisos públics. La calor i la reforma del carrer Balmes

A portada: L'empresariat català avala amb reserves la candidatura d'Illa per governar una dècada

Llegir en Català
Publicada

En altres temps no gaire llunyans, els polítics de Catalunya prometien unicorns, viatges a Ítaca, repúbliques de colors i embats "democràtics" contra el drac espanyol. Tot passa.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, va assegurar ahir solemnement que posarà aire condicionat a les escoles públiques i a les residències de gent gran.

Aire condicionat. Quelcom simple, però que objectivament millora la vida dels administrats, els infants i adolescents i la gent gran. Aire condicionat. No hi ha màgia ni èpica. Instal·lar aire condicionat no requereix saltar-se el Tribunal Constitucional, litigar amb el Tribunal Suprem, enfrontar-se al Govern de la nació i intimidar més de la meitat de la població.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ofrece la conferencia 'El futur és aquí' por el ecuador de su mandato, a 14 de septiembre de 2026, en Barcelona

Qui no té aire condicionat a casa seva o a la feina comprèn la importància que un president de la Generalitat ofereixi aire condicionat a les escoles i a les residències. És probable que Illa no passi a la història per refrigerar la vida d'alumnes, professors i gent gran, però haurà fet per ells molt més que qualsevol Govern de la Generalitat anterior.

Llàstima que a Artur Mas no se li acudís això de l'aire condicionat. Ell va preferir fer retallades socials a sac. Tampoc ho va pensar Carles Puigdemont. Un altre gall li hauria cantat a ell i a tots.

Però Illa no es va aturar en l'aerotèrmia sinó que va prometre destinar el 6% del PIB a l'ensenyament, construir més habitatge (una altra d'aquestes històries sense èpica però amb substància) i apostar per la reindustrialització de Catalunya.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ofrece la conferencia 'El futur és aquí' por el ecuador de su mandato, a 14 de septiembre de 2026

"Illa basa la refundació de la seva legislatura en un pacte educatiu i en la inversió en habitatge públic", destaca un titular d'El Confidencial.

El text és de Marcos Lamelas, que escriu que "el president català Salvador Illa va basar la refundació de la seva legislatura, que coixeja en termes de gestió, en dues bases: un acord educatiu per rellançar l'ensenyament a Catalunya, que es troba sota mínims; i en la inversió en habitatge públic, que el seu executiu ja ha posat en marxa".

"“L'odi no genera cap solució, no construeix habitatge públic, no millora els barris, no construeix escoles ni obre empreses”, ha sentenciat un Illa que ha evitat nomenar l'extrema dreta, però per al·lusions ha estat molt clar".

La viceprimera secretaria y portavoz del PSC, Lluïsa Moret, durante una rueda de prensa, en la sede del PSC, a 9 de febrero de 2026, en Barcelona

"“Som la comunitat autònoma on més habitatges públics s'estan construint: estem en màxims històrics: només en el primer trimestre de 2026 ja hem construït 3.073 habitatges públics, que representen 6 de cada 10 del total de l'Estat”, ha recordat Illa, que té un pla per fer 50.000 habitatges, el més avançat de tot Espanya".

"Illa ha assegurat que “estem en un moment de refundació global i Catalunya està preparada”, però també ha advertit que no serà ràpid: “Un país no es transforma d'un dia per l'altre. Cap gran fita s'assoleix sense fonaments sòlids. El camí per guanyar el futur mai és senzill ni ràpid. Requereix determinació, valentia, generositat, imaginació i horitzons clars”".

"Un d'aquests canvis serà l'educació. Els professors segueixen en vaga, però el seguiment de l'últim dia d'aturades, el primer del curs, va ser feble. Illa ho ha aprofitat i ha estès la mà per buscar una sortida i, de passada, reformar el sistema per elevar el nivell educatiu, a la cua a l'informe Pisa".

Montaje en el que aparece la subdirectora de sociedad de Crónica Global, Miriam St.Germain, y de fondo El president de la Generalitat, Salvador Illa, ofrece la conferencia 'El futur és aquí' por el ecuador de su mandato, a 14 de septiembre de 2026

"Salvador Illa ha anunciat que iniciarà ben aviat una ronda de trobades amb les forces polítiques amb representació parlamentària per afrontar aquesta reforma educativa. La consellera Esther Niubó tindrà suport aeri. Illa va demanar fer aquest pacte de manera “serena” i “de bona fe”".

"Illa encarregarà al Consell d’Educació de Catalunya que sigui l'instrument per articular aquest debat, des del coneixement i el pluralisme, i es compromet a assolir el 6% d'inversió pública en educació, tal com estableix la llei educativa aprovada pel Parlament el 2009".

I: "Com a primer gest de la Generalitat, una aposta per instal·lar durant la legislatura als més de 2.500 centres educatius públics sistemes de climatització. L'avantatge d'Illa per fer aquestes promeses: tenen pressupostos i un superàvit fiscal basat en què l'economia catalana està creixent al voltant del 3%".

Jordi Mercader opina sobre el regreso de Salvador Illa

A la informació també s'aporta una relació del públic a la conferència d'Illa: "Entre els assistents hi havia nombrosos representants de la societat civil catalana, entre ells el president de Torres, Miquel Torres: el president d'Aena, Maurici Lucena; el president de la patronal Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre; el president de la patronal Pimec, Antoni Cañete; el president del Grup Godó, Carlos Godó; el conseller delegat de Prensa Ibérica, Aitor Moll; el conseller delegat de Fira de Barcelona, Agustí Serrallonga; el conseller de Mahou San Miguel, Xavier Pérez Farguell; els expresidents de la Generalitat, Pere Aragonès i José Montilla; i l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni".

Sense sortir de la conferència d'Illa a El Nacional concreten el pla climàtic d'Illa. "El Govern impulsa fórmules per climatitzar 2.530 escoles fins al 2031: prioritza i pressuposta aquestes 100", destaca el citat mitjà.

Escriu Marta Lasalas: "El Govern ha anunciat un pla per climatitzar els 2.530 equipaments educatius públics de Catalunya a l'horitzó del curs 2030-2031. El pla preveu una mobilització de 2.500 milions que inclou fórmules de col·laboració públic-privada i cooperació municipal".

Salvador Illa

"De moment, el pla, que aquest dimarts serà aprovat pel Govern, inclou una relació de 100 centres prioritaris en què el Govern actuarà, a través d'Infraestructures.cat i amb un pressupost de 100 milions, perquè disposin de sistemes de climatització acabats al setembre de 2028. La proposta ha estat anunciada aquest dilluns pel president de la Generalitat, Salvador Illa, a la seva conferència de balanç dels dos anys de Govern".

"Els 100 centres que prioritza el Govern es preveu que tinguin un pressupost aproximat de un milió d'euros cadascun. La licitació es posarà en marxa de manera immediata i té una durada de sis mesos, per la qual cosa, i en funció de les característiques de les intervencions necessàries, es preveu que estiguin tots acabats per a l'inici del proper curs".

Línies després Lasalas assenyala que "tanmateix, Infraestructures.cat no pot assumir més de 50 escoles l'any, raó per la qual el Govern ha obert el pla a la col·laboració públic-privada i cooperació municipal. Amb aquest objectiu, s'obrirà un termini de dos mesos perquè els ajuntaments mostrin la disposició a assumir l'execució i finançament de les actuacions, a través de l'avançament de fons propis o d'operacions amb l'Institut Català de Finances (ICF), sota la garantia de retorn de la inversió per part de la Generalitat".

Més política. Independentisme. "Junts desconfia de l'amnistia imminent per a Puigdemont: “Portem nou anys amb rumors de tota mena”", diu un titular d'El País.

Portada d''El País' el 15 de setembre de 2026

Portada d''El País' el 15 de setembre de 2026

La peça ve signada per Marc Rovira: "Amb tacte i de puntetes ha rebut Junts per Catalunya els senyals que ha emès el Tribunal Suprem per avançar que s'acosta el desbloqueig judicial de l'amnistia per a Carles Puigdemont. “Portem nou anys sentint rumors de tota mena, i sempre han estat interessats. No hi participarem”, ha tallat Josep Rius aquest dilluns".

"El portaveu i vicepresident de la formació ha assenyalat que el partit evita crear-se expectatives sobre el futur del seu líder, tot i que fa quatre dies, fonts del Tribunal Suprem van manifestar que no hi ha voluntat d'esmenar ni retardar l'aplicació de la primera sentència sobre l'amnistia que faci el Tribunal Constitucional".

"Aquesta podria estar llesta ja el mes vinent, quan es doni resposta al recurs d'empara presentat per Jordi Turull per beneficiar-se de l'amnistia, i si surt del Constitucional amb un desenllaç favorable per a l'exconseller català, el Tribunal Suprem ha manifestat que té intenció de tancar automàticament l'amnistia a la resta d'implicats que estan pendents de poder beneficiar-se del perdó judicial".

Sílvia Orriols, junto a los 'trolls' de X que se pasan de Junts a Aliança Catalana

"Malgrat tot el murmuri, Junts opta per la cautela i qualifica de “rumors” les revelacions que surten del Suprem: “Som prudents, volem veure sentències, i esperem que sigui el més ràpid possible”, ha dit Rius. El portaveu de la formació ha demanat a la justícia espanyola menys filtracions i especulacions i que apliqui “d'una vegada per totes” la Llei d'Amnistia que va ser aprovada al Congrés i referendada per la justícia europea".

"Els senyals de llum verda judicial per al retorn de Puigdemont, igual que el dels exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, no aclareixen del tot l'horitzó. Hi ha diferents instàncies en la partida. El proper 22 de setembre el Constitucional ha d'entrar a debatre el recurs que va presentar Jordi Turull per poder beneficiar-se plenament dels efectes de l'amnistia".

"El Constitucional té a la mà decidir si el Suprem va estar encertat a frenar l'amnistia (la llei va ser aprovada el maig de 2024) perquè els alts càrrecs del Govern durant el procés van incórrer en malversació i amb això van obtenir “un benefici personal en forma d'estalvi patrimonial”".

Montaje en el que se observa un teléfono móvil con el perfil de 'Psicòloga del Born', elementos policiales y las imágenes de Sílvia Orriols y Carles Puigdemont

I: "Tot i que el ponent del recurs, el magistrat del bloc conservador José María Macías avala l'argumentació del Suprem i defensa que no s'apliqui el perdó als recurrents, s'espera que més aviat que tard s'imposi la tesi de la majoria progressista del Constitucional i saltin els obstacles a l'amnistia".

Més sobre l'independentisme, àmbit en què es respira cert optimisme davant la possibilitat que el X aniversari de l'1-O coincideixi amb un relleu a la Moncloa que precipiti la resurrecció del procés.

"Junts i ERC recullen el guant de l'ANC per recuperar la unitat independentista en el desè aniversari de l'1-O", adverteix El Mundo.

Portada d''El Mundo' el 15 de setembre de 2026

Portada d''El Mundo' el 15 de setembre de 2026

Del text de Gerard Melgar: "Junts per Catalunya i Esquerra Republicana veuen amb bons ulls la proposta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) de recuperar la unitat independentista amb un primer objectiu al calendari: una gran mobilització a la tardor de 2027, quan es compliran 10 anys del referèndum de l'1 d'octubre i de la posterior declaració unilateral d'independència (DUI) al Parlament".

"El vicepresident i portaveu de JxCat, Josep Rius, ha dit que, l'11 de setembre passat, va marcar "un punt d'inflexió" després de la pèrdua de força dels últims anys i que el seu partit "participarà en els dos projectes per reactivar la unitat i transversalitat", en referència a una segona proposta, feta per Òmnium Cultural, per articular un front ampli sobiranista".

"Per la seva banda, el vicesecretari de Comunicació i portaveu d'ERC, Isaac Albert, també ha valorat de forma "molt positiva" la participació a les manifestacions de la Diada i, igual que Rius, ha destacat la presència de molts joves als carrers en una cita que va reunir 45.000 persones a Barcelona, 11.000 a Girona i 1.600 a Amposta (Tarragona), un total de 16.000 manifestants més que fa un any a les dues primeres ciutats i Tortosa (Tarragona)".

Xavier Fernández Sala, alcalde de Junts en Santa Eugenia de Berga

I: "El dirigent republicà s'ha mostrat obert a "escoltar i parlar amb les entitats" per construir majories. "Els que treballen per dividir, per restar i per ser menys són els que ens porten a la derrota", ha assenyalat en al·lusió a Aliança Catalana".

Canvi de terç. Vida local barcelonina. "La calor extrema retarda l'estrena de la reforma de Balmes entre Mitre i plaça Molina", avisa La Vanguardia.

Portada de 'La Vanguardia' el 15 de setembre de 2026

Portada de 'La Vanguardia' el 15 de setembre de 2026

La informació és de Carlos Márquez Daniel: "La reforma de Balmes ja hauria d'haver acabat. El resultat és un carril menys per a cotxes i voreres més amples, seguint el disseny dels tres mandats anteriors, que és el que s'ha trigat a fer la transformació d'aquesta artèria des de Sant Gervasi fins a Ciutat Vella".

"Si un passeja entre Mitre i plaça Molina potser no cau de seguida en què falta per donar per acabat el projecte. La manca de costum i l'absència històrica d'elements vegetals poden ser una trampa per a l'ull humà. Però sí, mentre el costat Besòs ja té plantats un centenar d'arbres, a l'altra vorera encara no n'hi ha cap. La raó? La calor extrema no marida bé amb l'arrelament".

Línies després s'explica que Pere de Mas, el cap de l'arbrat de l'Ajuntament de Barcelona, "explica que a la vorera Besòs es van plantar entre el 25 de febrer i el 6 de març. Es va apostar per la gleditsia triacanthos (o acàcia de tres espines), una espècie que s'adapta bé a la contaminació i que en els últims anys s'ha situat al podi municipal per la seva capacitat d'adaptació a climes càlids".

Captura de un vídeo extraído de las cámaras de seguridad del autobus

"“Ens funciona molt bé, fa una ombra molt bona, té una bonica coloració i no porta problemes associats de plagues”, explica l'expert. Un portent d'arbre que substitueix el que es va pensar inicialment: el més feble però sempre resultón til·ler que es pot veure, per exemple, a Rambla Catalunya, on la seva floració primaveral és sempre motiu de profunda satisfacció per part de propis i estranys".

"El que no es va plantejar en cap cas va ser el plàtan, l'arbre més odiat pels al·lèrgics que en la propera dècada experimentarà una progressiva desaparició dels carrers de Barcelona. Representa el 27% del total de l'arbrat i no passarà del 12%".

"Els arbres de Balmes es van comprar tots al mateix temps. Els que no són al seu lloc descansen en un viver. Quan es plantin, entre finals de setembre i octubre, és possible que exhibeixin un aspecte més herculi que els seus germans de l'altre costat del carrer".

Fotomontaje con la calle Enric Granados, el logo de Pamb y el cocinero Marc Ribas

"Serà un vigor efímer, ja que amb el temps, s'equipararan en aspecte i alçada, cosa que dotarà l'artèria de la simetria que ara li manca. Estava previst, assenyala Pere de Mas, que es col·loquessin al juny, però hi va haver algun retard en l'obra i fer-ho en plena canícula no era una bona idea: es perd arrelament i capacitat d'absorció de l'aigua".

I: "Un cop plantats, els nous arbres de Balmes hauran d'enfrontar-se a un dels pitjors mals de la vida silvestre urbana: l'orina dels gossos. en una ciutat amb més mascotes que infants, és molt habitual trobar-se un Toby, un Yaco o un Rocky orinant a la base d'un tronc. El defensor municipal del poble vegetal recorda que el pipí animal (humans inclosos) “canvia les condicions d'acidesa del sòl, augmentant-ne la salinitat”. També pot portar associat “algun tipus de microorganisme o bacteri que pot danyar l'arbre”".

15 de setembre, dia internacional de la Democràcia, dia europeu de la Salut Prostàtica i dia mundial del Limfoma.

Santoral: Mare de Déu dels Dolors, Aicadro de Jumieges, Alpí de Lió, Apro de Toul, Caterina Fieschi, Nicetes Godó, Nicomedes de Roma i Valerià de Tournus.