L'independentisme que abans era de vells

Segons la interpretació d'alguns mitjans, l'independentisme ha superat la fase del dol i comença a nodrir-se de joves que eren nens quan la desfeta d'octubre del 17 i desconeixen els detalls d'aquells dies. Ignorants, sostenen amb raó que el món va començar ahir i que el passat no els incumbeix.

L'estratègia propagandística de l'independentisme ha experimentat un gir. Les noves generacions al davant i els veterans, fora de pla. Els qui s'adrecen al públic des de l'escenari muntat per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium a la plaça de Catalunya no són joves promeses precisament, però no hi ha moviment sense contradiccions.

La que pretén ser corrent central de l'independentisme es contempla a si mateixa com el no va més en matèria d'urbanitat, d'aquí que totes les seves manifestacions siguin cíviques, pacífiques i festives. Almenys sobre el paper.

Ahir no va ser una excepció. Que es va cremar una bandera d'Espanya a l'escenari? Una performance com qualsevol altra. Hi ha mitjans que ni tan sols reparen en l'incident, res de nou sota el sol a la terra del "puta Espanya".

El número de la crema de bandera es va interpretar com a colofó de l'acte central de la Diada independentista i va ser dut a terme per tres encaputxats amb el puny enlaire. Llibertat d'expressió a la manera independentista, sempre tan oberta, tan acollidora i tan tolerant.

Els patrocinadors de l'esdeveniment flamíger van donar el do de pit en les seves apel·lacions contra l'odi, contra l'extrema dreta i contra Sílvia Orriols. Les magres hostes d'Aliança Catalana a la manifestació caminaven a una prudent distància del gruix de participants, però no se sap qui eren els apestats i qui els éssers de llum.

Hi va haver més. Els Mossos defensant els membres de Núcleo Nacional que es manifestaven a la Diagonal amb el passeig de Sant Joan i aldarulls menors després de la tradicional exhibició de l'ANC i Òmnium que va congregar 45.000 manifestants segons les estimacions de la Guàrdia Urbana. Molts? Pocs? 19.000 més que l'any passat.

"La Diada es converteix en una alerta contra Aliança: “Si Catalunya deixa de ser terra d'acollida, perd la seva raó de ser”", titula al respecte El Diario.

Al sumari es diu que "L'independentisme tradicional, el PSC i els Comuns recuperen el “Catalunya, un sol poble” de fa 50 anys com a lema, mentre Òmnium proposa “un gran acord del catalanisme democràtic” davant l'avenç dels ultres".

El text és d'Oriol Solé Altimira i comença així: "Pocs l'han esmentada pel seu nom, però Aliança Catalana ha estat una de les protagonistes de la Diada. No per la seva capacitat de mobilització al carrer, sinó perquè el catalanisme i l'independentisme han encès definitivament les alarmes davant l'avenç de l'extrema dreta".

"La jornada ha mostrat que existeix consens a advertir contra l'auge dels de Sílvia Orriols, però el context preelectoral impedeix anar més enllà. Catalunya no és diferent de tants països d'Europa i tampoc troba la tecla per aturar l'onada ultra".

"Des de l'expresident Jordi Pujol fins a l'actual cap del Govern, Salvador Illa, passant per Junts, ERC, la CUP, l'ANC, Òmnium Cultural i els Comuns: les crides a la cohesió del catalanisme i a no cedir davant els “discursos d'odi” s'han repetit al llarg de la jornada. Aquest any, a més, es complien 50 anys de la Diada en què tot el catalanisme va sortir al carrer a Sant Boi de Llobregat per primera vegada després del franquisme. La Generalitat i diversos partits han demanat recuperar l'esperit d'unitat d'aquella jornada històrica".

Línies després, s'explica que "les xifres d'aquest divendres confirmen un cop més la desmobilització independentista: a Barcelona els assistents han estat 45.000 persones, segons la Guàrdia Urbana (l'any passat, marcat per la pluja, van ser 28.000). A més, en els discursos polítics de la jornada que abans monopolitzaven els plans sobiranistes ara es parla d'extrema dreta, serveis públics i l'obra del Govern d'Illa".

Solé Altimira també escriu que "l'apel·latiu a “un sol poble” que, igual que a la Diada de Sant Boi, han repetit tots els partits aquest any és més un ideal retòric que una realitat (si és que alguna vegada ho va ser). Catalunya ha canviat molt des d'aquell 1976, però avui les altes taxes de desigualtat, la crisi d'habitatge i el debilitament de serveis públics essencials són obstacles a la cohesió social i, alhora, el brou de cultiu ideal per a Aliança i Vox, com passa a tot Europa amb les formacions ultres".

La crònica conclou així: "Fins i tot l'expresident Jordi Pujol ha reivindicat la seva visió inclusiva de la catalanitat, en definir la Diada com la “festa de tots els que viuen i treballen a Catalunya i volen ser catalans”, i, als seus 96 anys, ha apel·lat a la “esperança”. No ha estat la Diada més optimista, però tot és susceptible d'empitjorar: la de 2027 pot ser el primer 11 de setembre amb un Govern de PP i Vox".

A Público són més optimistes respecte a la capacitat de tracció de les organitzacions indepes: "L'independentisme resisteix al carrer en una Diada marcada pel rebuig a l'extrema dreta i es conjura per impulsar una gran mobilització el 2027", es titula la peça que signa Marc Font.

Del seu text: "L'independentisme resisteix com el moviment amb més capacitat de mobilització a Catalunya. Amb un volum molt allunyat del que havia tingut en els moments àlgids del procés, però que es recupera lleugerament en relació a l'any passat i amb la voluntat de fer un salt d'escala el 2027, quan es compleixi una dècada del referèndum de l'1 d'octubre".

"I amb una preocupació transversal per l'ascens a les enquestes --i en els discursos-- de l'extrema dreta, que ha acaparat gran part de les intervencions crítiques que s'han escoltat durant la jornada de l'11 de setembre"

Línies després Font escriu que "més enllà del ball de xifres, la sensació és que la convocatòria d'enguany ha estat marcada per un cert rejuveniment dels manifestants, amb la presència de nombrosos grups de joves, i per la voluntat de deixar enrere l'etapa de dol del post-procés, que s'ha materialitzat en l'absència de xiulades i retrets als dirigents dels principals independentistes".

"Sí que hi ha hagut crítiques al Govern de Salvador Illa, sobretot per la seva gestió en qüestions fonamentals com Rodalies, i encara més contundents contra Aliança Catalana, una formació que si continua creixent pot ser letal per a l'aspiració independentista de recuperar una majoria social i política".

"Sense un horitzó esperançador a curt termini, l'independentisme ha aconseguit aturar la caiguda d'assistents a la manifestació de l'11 de setembre que arrossegava des de fa anys, en una Diada que en certa manera tant l'ANC com Òmnium Cultural han vingut a considerar com de transició".

"I és que la voluntat és tornar a dur a terme una mobilització realment massiva l'any vinent, coincidint amb el desè aniversari del referèndum de l'1 d'octubre i en un moment en què, possiblement, un Govern del PP i Vox hagi aterrat a la Moncloa i pugui servir d'estímul per a la reactivació multitudinària de l'independentisme".

És El Nacional qui més destaca el rejuveniment. "Els joves prenen les regnes de la manifestació de la Diada: 'Abans, l'independentisme era d'avis'", es titula la peça.

És el que diu la joventut. Els avis... Quina càrrega.

Al sumari es diu que "El relleu generacional es fa notar als carrers, on van guanyant pes les generacions que no han viscut el procés".

La peça és de Vicenç Pagès: "L'independentisme ha tornat a trepitjar els carrers de Barcelona aquest 11S amb una mirada posada en el futur i amb els joves reclamant un protagonisme que durant els últims anys havia semblat diluït. (...) L'ambient ha estat festiu durant bona part de la tarda, amb famílies, grups d'amics i nombrosos joves avançant pels carrers de Barcelona amb estelades i samarretes de l'ANC".

"La mobilització s'ha desenvolupat sense incidències destacables. Enmig de la manifestació també hi ha hagut una petita mobilització d'Aliança Catalana, que ha quedat integrada dins del conjunt de la marxa i que no ha superat les 400 persones".

"La imatge més repetida durant la tarda ha estat la de les estelades, les samarretes grogues de l'ANC i, sobretot, grups de joves avançant pels carrers de Barcelona. Alguns expliquen que han detectat un ressorgiment del moviment independentista després d'anys de desmobilització".

""Hi ha un ressorgiment en el moviment independentista. Sobretot, per part de la joventut. Hi ha hagut com un salt generacional. Abans l'independentista era molt, molt, d'avis, però ara els joves tornem a sortir als carrers", explica una noia durant la manifestació".

"El canvi generacional que descriu aquesta manifestant apareix també en altres converses al llarg de la marxa, i més tenint en compte que molts joves de la Diada no han viscut el procés".

"Un noi assegura que ha percebut "el ressorgiment del moviment", però alerta que aquest retorn no es produeix amb la mateixa intensitat en l'àmbit lingüístic. "No de la llengua. El català s'està perdent", lamenta".

"Un altre jove vincula directament la mobilització amb els episodis recents de tensió al voltant de l'independentisme. "Arran de el que va passar a Elx ens hem mobilitzat. Vaig estar l'altre dia al Camp Nou i l'independentisme està ressorgint", explica, fent referència a la requisa d'estelades del partit del Barça a la ciutat valenciana".

"La repressió segueix sent un dels arguments que els manifestants situen al centre de les seves reivindicacions. Una jove defensa que "la repressió sempre ha existit" i afirma que "Espanya no és un Estat democràtic". Recorda l'1 d'Octubre com "el cas més evident" i assenyala que la violència contra l'independentisme no és únicament física".

I: "Un altre jove considera que "ha augmentat la repressió i les ganes de reivindicar-se", perquè, diu, "no és normal que per portar una estelada t'agredeixin". "Hem de fer front per aturar aquestes accions", reivindica".

Però la Diada no se celebra només a Barcelona, Girona i Amposta. Ripoll s'ha convertit d'un temps ençà en centre d'atenció en ocasions tan especials com la d'ahir.

Compte amb aquest titular d'El País: "El pregoner de la Diada a Ripoll crida a recuperar la ‘mili’ per “fer la guerra” contra l'islam".

Ep! El pregoner va ser l'ínclit Ramon Cotarelo.

Escriu Marc Rovira: "La celebració de la Diada de Catalunya al municipi de Ripoll, l'únic on governa la força d'ultradreta Aliança Catalana, ha quedat marcada per les manifestacions del pregoner convidat pel consistori que comanda Sílvia Orriols".

"En una jornada cridada a ser una commemoració històrica i una reivindicació festiva de la catalanitat, el politòleg Ramon Cotarelo ha dedicat el seu discurs a llançar una llista de desqualificacions contra el col·lectiu musulmà i, fins i tot, contra el Papa de Roma, qualificant-lo de tèbi per la seva proximitat amb confessions religioses diferents a la catòlica".

"Cotarelo, madrileny de naixement i que va assolir notorietat mediàtica durant el procés per la seva proximitat amb les tesis independentistes, ha assenyalat que el que cal és “recuperar el servei militar” per confrontar contra persones d'altres confessions religioses".

I: "“O ens convertim a l'islam i vivim com a ciutadans de segona, pagant impostos, o fem la guerra i, per descomptat, pel que fa a ells, són derrotats”, ha afirmat.

De la recuperació del servei militar se'n parla molt últimament. Sobretot els que no haurien de fer-ho. I del que se'n parlarà també molt és dels fastos del desè aniversari de l'1-O. Comença el compte enrere. El primer serà nomenar un comitè organitzador i convocar un concurs d'idees. L'independentisme ha aconseguit estirar el xiclet fins arribar a la boia de la rodona efemèride. Té mèrit.

12 de setembre, dia de les Nacions Unides per a la Cooperació Sud-Sud, dia mundial dels Primers Auxilis, dia internacional d'Acció Contra la Migranya, dia del Benestar al Carib, dia internacional del Ganxet, dia mundial de l'Arepa i setmana del Benestar a les Amèriques.

Santoral: Dulce Nom de Maria, Mare de Déu d'Estíbaliz, Autònom de Bitínia, Curonat bisbe, Guido d'Anderlecht, Francesc Ch'oe Kyong-hwan, Ponç de Sarrancolin i Albeu d'Emly.