Els deures d'Illa, Manresa i plor per la Seat
La vaga de docents obre un curs en què la Generalitat haurà de lidiar també amb les queixes dels metges i la inseguretat. Retrat d'una ciutat amb por. El futur sense Seat
L'hora de la veritat. Després d'una setmana d'escalfament i d'un viatge a Ucraïna marcat per l'amenaça russa, el president de la Generalitat, Salvador Illa, s'incorpora al despatx català.
Són molts i variats els fronts oberts. D'entrada, la vaga dels docents, aquella antiquada forma de protesta l'únic resultat de la qual és molestar la ciutadania que no necessita dificultats afegides per afrontar el setembre.
Hi ha més històries aquest diumenge. Per exemple, la tensa calma a Manresa, una ciutat impactada per l'assassinat a ganivetades de Carles Vilajosana, crim perpetrat per uns menors que formen part del grup de vint subjectes als quals la policia atribueix el clima d'inseguretat, recels i por de la ciutat.
La pel·lícula sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils també és al menú per la furibunda reacció dels influenciadors independentistes, que denuncien que la cinta no reflecteix la seva versió, que és llisa i planera que els atacs van ser orquestrats per la pèrfida Espanya.
La marca Seat també ha estat protagonista de la setmana. Els inquietants plans de Volkswagen han disparat les alarmes entre la classe política i l'empresarial. La Societat Espanyola d'Automòbils de Turisme suscita una insòlita unanimitat, fins i tot entre l'independentisme, malgrat el terme "espanyola".
La possibilitat que la marca desaparegui ha suscitat un esclat general de malenconia. Plor pel Seiscents. Parlem del 4% del PIB català i de 15.000 llocs de treball directes.
Al gra. A El Nacional publiquen una àmplia crònica sobre els papers que hi ha damunt la taula d'Illa encapçalada amb aquest titular: "El 'factor M' del Govern que escalfa l'inici del curs (electoral) d'Illa i amb Sánchez assetjat".
Al sumari s'anticipa que "El Govern comença el curs amb el front d'Educació obert i amb la perspectiva dels comicis municipals de maig". Però hi ha més teca.
La informació és de Marta Lasalas: "Una de les màximes que el president Jordi Pujol transmetia als membres dels seus executius era que el funcionament del Govern de la Generalitat té tres puntals imprescindibles que comencen amb la lletra M: mestres, metges i mossos. Tenir problemes amb una de les M representa, segons el veterà polític, un maldecap molt seriós; dificultats amb dues alhora és un desastre; però, si afecta les tres, el daltabaix pot ser èpic".
"La màxima de Pujol hauria de disparar totes les alarmes del Govern de Salvador Illa, que afronta un curs marcat per la convocatòria, com a mínim, d'unes eleccions, les municipals. L'executiu ha reprès la feina aquest setembre amb noves mobilitzacions de mestres i la crisi pel cas PISA encara oberta, malgrat la destitució de la número dos de la Conselleria d'Educació".
![Esther Niubó](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/550823.jpg?p=w:320\/h:240&h=J17Ez1Aa"])
També els metges han reiterat els avisos sobre noves protestes les properes setmanes si Salut no accepta negociar les millores que reclamen; mentre que Interior, que també acaba de viure el relleu del secretari general i haurà de substituir el cap dels Mossos, ha de fer front a continus episodis de baralles amb pistoles i navalles que inquieten l'opinió pública, com la mort a ganivetades d'un veí de Manresa que aquesta setmana ha consternat la ciutat".
"De les tres carpetes, la més imminent és la d'Educació, després que els sindicats USTEC, CGT i la Intersindical van confirmar aquest dijous que mantenen la convocatòria de vaga en el sector educatiu, la qual cosa ha obligat el Govern a decretar serveis mínims per a la jornada d'inici del curs escolar aquest dimarts 8 de setembre".
"A més, els socis del Govern van evitar el passat juliol que Illa hagués de comparèixer al Parlament, tal com demanava Junts, per donar explicacions sobre el fiasco de PISA, però aquest dimarts els Comuns van donar per fet que el president compareixerà sense esperar el debat de política general, previst per a finals de mes. De moment, Educació intenta apagar aquell incendi amb el cessament de la secretària general i els tres expedients que manté oberts, però la consellera, Esther Niubó, apareix cada cop més tocada".
"Tot això sense oblidar que l'executiu manté com a punt calent permanent la situació de Rodalies. El Govern i el ministeri d'Óscar Puente havien promès per a començaments d'aquest any 2026 l'arribada de nous trens de Rodalies. Tanmateix, els trens no han arribat i no està previst que ho facin abans de finals d'any".
"Després de la llarga crisi ferroviària del primer semestre de l'any, aquest mes d'agost l'eclipsi solar ha propiciat un nou episodi de caos en el funcionament del servei, mentre el nou director de Rodalies, Óscar Playà, era de vacances".
"Aquests seran alguns dels vímets amb què començar a teixir un curs marcat per la convocatòria de les eleccions municipals, previstes per al 23 de maig, i la més que possible convocatòria de les eleccions generals els propers mesos. Això, d'entrada, amenaça amb un refredament del suport dels socis d'ERC i Comuns, que pujaran el seu nivell d'exigència per greixar el discurs de cara als seus votants i marcar distàncies amb els diferents fronts oberts del Govern".
Línies després, Lasalas assenyala que "entre els factors positius de la balança, el president comptarà aquest curs amb els pressupostos aprovats el passat 2 de juliol, que blinden el seu Govern fins al final de la legislatura, tot i que la perspectiva electoral li impedeixi tirar endavant els del proper any".
![El presidente de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, durante una rueda de prensa](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/560744.jpg?p=w:320\/h:240&h=XLUh-m5-"])
I: "També podrà exhibir l'aprovació aquesta setmana al Consell de Política Fiscal i Financera de la nova proposta de finançament pactada amb ERC. No obstant això, el nou model, que s'ha aprovat sense el suport de les comunitats del PP, ni de Castella-la Manxa ni d'Astúries, té poques expectatives de prosperar al Congrés, atès que Junts manté una esmena a la totalitat en què exigeix un concert econòmic per a Catalunya".
Una de les "emes" és la dels Mossos/seguretat i Manresa apareix en el focus per la mort d'un pare de família a mans d'un menor.
"Manresa, una vintena de joves i la por d'una ciutat" s'anomena la peça de La Vanguardia que signa Mayka Navarro després de fer una visita a la commocionada localitat, el cor de Catalunya.
Portada La Vanguardia 06/09/26
Del text de Navarro: "Les dones joves que treballen als bars de la plaça Major de Manresa i els seus voltants fa temps que no tornen soles a casa quan surten de treballar. Comparteixen un grup de WhatsApp en què es coordinen per acompanyar-se i activen la localització perquè la resta sàpiga on són en cada moment i que han arribat bé als seus destins".
"No és una llegenda urbana. És por. Una por real, embolcallada d'impotència i cansament, que aquesta setmana s'ha desbordat atiada per un intens sentiment de dolor després de l'homicidi de Carles Vilajosana Arocas, veí de Castellnou de Bages de 45 anys".
"La mort del jardiner, pare de dos bessons i molt estimat a la comarca, ha fet sortir també pels carrers de la ciutat discursos d'odi contra una determinada immigració que ni tan sols la dada contrastada que els dos menors detinguts per la mort van néixer i créixer a Manresa ha aconseguit silenciar".
"Més enllà d'aquesta capa gens subtil de racisme, que tots adverteixen no ser, hi ha una por que existeix i que repeteixen molts dels manresans als quals es pregunta. “Jo he deixat de sortir tranquil·la al carrer. I les meves amigues també”, explica amb la serenitat d'uns esplèndids 94 anys, tot i necessitar un bastó per caminar, la senyora Pepita, asseguda en un banc del carrer Divina Pastora".
"Al seu costat, protegits del sol a l'ombra, hi ha Blasi Mellado, de 74 anys, i el seu marit. Ella va arribar de ben petita amb la seva família des de Còrdova, va conèixer el seu marit a Manresa i recorda que llavors presumien de viure “a la millor ciutat del món”. Què ha passat? “S'ha posat tot molt lleig. També tinc por i a la nit ja ni se'ns acut sortir”. Cap dels tres ha patit assalts ni robatoris. Però se senten intimidats. La por és lliure i, quan s'instal·la, costa fer-la fora".
"Les estadístiques oficials dels Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana de Manresa contradiuen aquesta percepció d'inseguretat que traslladen molts veïns de la capital del Bages. Les dades mostren una baixada dels fets delictius en el que portem d'any del 6%. Però les bones xifres i els missatges no aconsegueixen tranquil·litzar els qui asseguren haver canviat els seus hàbits per por".
Segueix el reportatge: "“Em poden dir el que vulguin. Han deixat perdre una ciutat que era tranquil·la. Estem cansats, preocupats i tips de tanta xusma. Tant me fa que vinguin d'allà o siguin d'aquí, però a la nit fa por caminar pel centre”".
"La que parla és Àngels Vall, de 58 anys, nascuda i veïna de Manresa. Mai va imaginar que desitjaria marxar de la seva ciutat. Ara sí. Surt de casa amb un pot de esprai de pebre perquè té una por que assegura no haver sentit mai. La dona regenta un bar a la plaça Major i el que explica a aquesta cronista l'hi ha dit a la cara a l'alcalde, el republicà Marc Aloy, sempre que ha tingut oportunitat".
"Manresa té una mica més de 82.000 habitants, segons la darrera lectura del padró, amb dades de l'1 de gener. És un rècord de població per a la capital del Bages, que des de fa temps manté un creixement sostingut d'uns 1.000 habitants a l'any, degut bàsicament a l'arribada de persones procedents de l'estranger, que ja representen més del 22% de la població".
I: "La comunitat estrangera amb més presència és, amb diferència, la marroquina, amb més de 7.000 persones. Una població assentada des de fa dècades a la ciutat i formada per veïns que contemplen amb preocupació com el comportament violent d'uns pocs els situa a tots sota sospita. Les fonts policials defineixen el col·lectiu marroquí com a “zero conflictiu”".
Paràgrafs després, Navarro comenta que "els dos menors detinguts pel crim de Carles Vilajosana —un d'ells identificat com el presumpte autor de la ganivetada— formaven part d'un grup d'adolescents que malvivien als baixos d'un solar deixat, on dormien sobre matalassos rosegats".
"És un dels grups d'adolescents, molts nascuts aquí i de pares immigrants marroquins, tot i que també hi ha veneçolans i nacionals de pares espanyols, que deambulen a la nit i s'arremolinen als voltants del Casino, al passeig Pere III. A ells assenyalen veïns i comerciants com a responsables de bona part dels incidents que han acabat alimentant aquesta sensació d'inseguretat".
I: "Els policies que els coneixen els descriuen com a adolescents que es mouen en patinets amb els quals circulen a gran velocitat, sense respectar les mínimes normes de convivència; que quan van en grup intimiden a qui els mira i desafien a qui els interpel·la. No són més d'una vintena, repartits en tres barris concrets. Tot just una vintena davant d'una comunitat marroquina de més de 7.000 persones que aquesta setmana des de les mesquites de la ciutat es van sumar a les mostres de consternació i rebuig del crim".
Més històries d'aquesta Catalunya profunda. La cinta sobre els atemptats de la cèl·lula de Ripoll. "Cronos: la pel·lícula sobre els atemptats de les Rambles encén els ultres per “blanquejar” Espanya", s'anomena la peça que El Confidencial dedica a la reacció independentista al film.
A l'entradeta es diu que "L'estrena de la pel·lícula sobre el 17-A posa gasolina a les teories de la conspiració dels més radicals independentistes que sostenen que Espanya va encoratjar els atemptats jihadistes".
El text és de Antonio Fernández, qui escriu que "l'independentisme ha posat la proa al thriller ‘Cronos’, que narra l'operació policial dels Mossos d'Esquadra per detenir els jihadistes autors dels atemptats de les Rambles i de Cambrils el 17 d'agost de 2017. El motiu? Tot i ser una obra magna narrativa i d'interpretació, l'independentisme en la seva majoria creu que intenta “blanquejar els punts foscos dels atemptats i als serveis d'intel·ligència espanyols”".
"La pel·lícula és una mica més que un document directe: des del seu director fins a guionistes o actors van veure gairebé en primera persona la Barcelona de l'atemptat i ara han deixat el seu llegat, després d'estudiar els documents oficials, de certificar-se dels esdeveniments i de buidar-se emocionalment. Un treball menyspreat ara per l'independentisme".
"“No entra en la veritat. És cinema comercial que no entra a buscar la veritat”, repeteixen els ultraindependentistes als fòrums de discussió. Per què? Perquè no vincula el CNI amb l'imam de Ripoll, Abdelkadi Es Satty, presumpte cervell dels atemptats, ni amb confidents ni amb els jihadistes autors, ni parla de guerra bruta de l'Estat contra Catalunya".
"Aquest sector vol culpables, però culpables espanyols, no jihadistes, perquè sosté, sense cap prova (i fins i tot amb proves en contra) que els atemptats terroristes van ser organitzats per Espanya".
"Des de l'independentisme s'arriba a acusar els guionistes i actors de “no empatitzar amb les víctimes” i de “una manca de respecte total”, segons la definició del creador digital Eduard Díaz".
"A més de tractar els actors de la pel·lícula de “definitivament idiotes”, l'activista, amb 28.500 seguidors a X, afirma que “quan vaig a veure una pel·lícula sobre uns fets reals com la del 17-A, vull que m'expliquin què va passar, qui hi estava involucrat, les conseqüències que van tenir els fets, no fer un exercici de malabars per voler justificar d'alguna manera les motivacions mentals d'uns fills de puta assassins i el seu desig de matar”".
"Joan Puig, exdiputat i exdirigent d'ERC (ara molt proper a Carles Puigdemont) i director i editor de ‘La República’, assegura que el film “redueix els atemptats de Barcelona i Cambrils a una persecució policial modèlica, silencia la guerra bruta de l'Estat i desvia la culpa cap a l'autocrítica de la societat catalana”".
"Puig critica que la pel·lícula “se centra en la tensió de la investigació policial de la cèl·lula jihadista, esquivant de manera sistemàtica les connexions estatals i les clavegueres de l'Estat que envolten la figura del cervell dels atemptats, l'home que va esperonar i convertir un grup de joves de Ripoll en terroristes".
"El guió aixafa la realitat política del cas i la deixa en l'oblit. D'aquesta manera, acusa veladament l'imam de Ripoll, Abdelkadi Es Satty, de ser un confident del CNI i d'haver disposat les accions terroristes amb el beneplàcit dels serveis d'intel·ligència".
"L'exdiputat d'Esquerra acusa també directament els actors Enric Auquer, Diana Gómez i Mónica López perquè durant la promoció del film van fer “afirmacions controvertides”, com que si uns joves acaben radicalitzant-se, la societat també ha de pensar en què ha fallat. En definitiva, Puig afirma que l'obra es va fer per tapar “la guerra bruta estatal” i “blanquejar les ombres del 17-A”".
"Vicky Novell, candidata d'Aliança Catalana a Tàrrega i coneguda influencer ultraindependentista, qualifica ‘Cronos’ com la banalització del feixisme, del racisme i de la violència, a més de definir-la com “un insult”. “Ara, davant d'uns terroristes que van assassinar innocents, la gran reflexió és: ‘Què falla a la societat perquè es radicalitzessin?’ (…) Ja n'hi ha prou de blanquejar els que maten i qüestionar els que són assassinats”".
I: "“Van jugar amb confidents i en van sortir escaldats. I ara fem una cinta comercial sense investigar els punts foscos. I va l'Auquer i ens vol alliçonar. Quins collons!”, va atacar Puig. Toni Vall, periodista i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), no comparteix aquesta crítica. “La reflexió d'Auquer és pertinent. No diu que la culpa sigui d'algú que no siguin els terroristes. Demana pensar què va fallar perquè els assassins, nascuts i criats a Ripoll, es radicalitzessin. A veure si milloreu la comprensió i de passada feu una mica més de bona pinta”".
Economia. "L'economia catalana tremola davant el possible final de la marca Seat", destaca un titular de El País.
Portada El País 06/09/26
Al sumari es diu que "Empresaris, treballadors i polítics confien en la continuïtat industrial de la fàbrica, però admeten que l'impacte de perdre l'ensenya pot ser més gran".
La peça és de Josep Catà Figuls: "La possibilitat que Seat desaparegui com a marca de cotxes, oberta dijous en conèixer-se les mesures de reestructuració que planteja el grup Volkswagen per fer front a la seva crisi, té en suspens empresaris, polítics, sindicats i altres agents econòmics i socials de Catalunya i d'Espanya".
"Era la crònica d'una mort anunciada: ja fa anys que s'anticipava que Cupra, la nova firma que va néixer dins la mateixa Seat el 2018 per apel·lar a un públic més jove, centralitzar l'estratègia d'electrificació i pujar la rendibilitat, acabaria per fer ombra a l'històric ensenya, que compleix 76 anys. Però no per això ha estat menys dolorós".
![El CEO de Seat y Cupra, Markus Haupt](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/565372.jpg?p=w:320\/h:240&h=0sfUy2j2"])
"El període de negociació que s'obre ara per acabar d'aterrar les mesures del grup alemany estarà afectat per la inquietud, no només pel final d'una marca emblemàtica, sinó també per l'impacte que això pot tenir sobre la fàbrica de Martorell com a nucli al voltant del qual pivota tota la indústria de l'automoció catalana, i com el major centre de treball de Catalunya, amb més de 15.000 llocs de treball directes".
"La notícia de la desaparició de Seat va aparèixer dijous als mitjans alemanys, que citaven documents preparatoris per a la reunió del Consell de Supervisió del Grup Volkswagen que havia de decidir divendres el pla de reestructuració per fer front a la pèrdua de rendibilitat i a la creixent competència xinesa".
"La reunió es va avançar a dijous a la tarda, i el resultat va ser una mica més ambigu. El grup sí que va aprovar un pla per reestructurar 50.000 llocs de treball fins al 2030, que se sumen als altres 50.000 acomiadaments aprovats el 2024, i va plantejar el tancament de quatre fàbriques alemanyes".
"En canvi, el consorci no va ser explícit sobre la continuïtat de Seat, però en admetre que tenen un excedent de producció de 500.000 cotxes, va apuntar que s'haurà de centrar en els models més atractius, simplificar la cartera de producte un 50% i enfocar-se en els models que destaquen pel seu disseny, tecnologia i menors costos".
"El consorci alemany va ser més explícit divendres en un altre comunicat, en el qual, tot i que assenyalava que encara no s'ha pres cap decisió, obria la porta a deixar d'invertir en la marca Seat a partir de 2030".
Paràgrafs després s'explica que "l'empresariat català per ara esquiva la qüestió sobre la possible desaparició de la marca Seat davant la possibilitat que l'empresa pugui continuar operant igualment. Tanmateix, entre els empresaris sí que hi ha preocupació per un procés de desindustrialització que ha implicat que des de la crisi de 2008 hi hagi hagut tancaments d'ensenyes com Nissan, Pirelli, Derbi o Yamaha".
I: "Des de les patronals veuen aquestes marxes com la conseqüència de no tenir prou centres de decisió a Catalunya: davant una recessió, les empreses es decanten per desmantellar les fàbriques que estan lluny de la seu. El president de la patronal Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, es va referir divendres passat a aquest fet, tot i que sense vincular-ho a Seat. “És molt important que tinguem centres de decisió empresarials a Catalunya i també presidents d'empreses de l'Ibex 35 que siguin catalans”, va afirmar".
6 de setembre, Dia de Conscienciació sobre el Daltonisme i Dia Mundial de les Aus Litorals.
Santoral: Zacaries profeta, Bega de Cumberland, Cagnoaldo de Laon, Magne de Füssen, Eleuteri de Spoleto i Onèsifor d'Efes.
