Finançament, el factor Junts i Illa, amb Seat

El Consell de Política Fiscal i Financera va aprovar ahir el nou model de finançament autonòmic. Els vots de Catalunya i Canàries van ser suficients perquè comenci el espinós tràmit de la proposta, un camp de mines amb la negativa de la resta de regions, incloses les socialistes Astúries i Castella-la Manxa, i la tancada oposició de Junts, que exigeix el concert a la basca més dos ous durs.

Ara serà el Govern qui elevarà la qüestió a les Corts, on el vot dels set diputats de Carles Puigdemont és definitiu. Reposició de la vella pugna catalana entre ERC i Junts.

Els republicans sostenen que no hi ha res millor sobre la taula que la nova proposta de finançament. Els junters remenen les febleses d'ERC, que hauria acceptat un bou com a bèstia grossa.

El plante de la Comunitat de Madrid i la majoria contrària al model no van servir de res. L'oposició té més a veure amb el fet que el model es pactés amb Oriol Junqueras que amb les interioritats i substància de la proposta. Res de nou.

També és notícia el viatge de Salvador Illa a Ucraïna, on ha advocat per la inclusió del país atacat per Putin a la Unió Europea. A més, el president català va parlar de Seat i va defensar la continuïtat de la marca i, sobretot, dels llocs de treball de la factoria alemanya a Catalunya.

En l'àmbit de successos, novetats sobre el crim de Manresa. Un dels menors detinguts es trobava en situació de "llibertat vigilada", fet que posa de manifest els forats negres del sistema penal aplicat.

Al gra. "Hisenda ofereix 21.000 milions més a les comunitats autònomes i negociarà amb Junts", ressalta a la seva portada La Vanguardia.

El text és de Fernando H. Valls: "El Govern va superar ahir el primer tràmit perquè Espanya compti amb un nou sistema de finançament autonòmic. El que està en vigor data del 2009, quan el país era molt diferent, i, per tant, porta 12 anys caducat. El Consell de Política Fiscal i Financera va aprovar la proposta del model que havien dissenyat Hisenda i ERC i el seu embrió és el pacte d'investidura de Salvador Illa a Catalunya".

"Però ara queda un tràmit encara més complex, el del Congrés, on l'Executiu necessita el suport de Junts, amb qui vol negociar. El model incorpora 21.000 milions d'euros més de recursos per a les comunitats autònomes però no inclou la cessió integral de l'IRPF, una mesura que Hisenda no contempla".

"El ministre d'Hisenda, Arcadi España, va celebrar després de la reunió amb els consellers autonòmics l'aprovació d'una proposta que va dissenyar María Jesús Montero i que ara haurà de ser convalidada pel Consell de Ministres “en les properes setmanes”, va dir España, per passar al Congrés dels Diputats".

"“És bo per al nostre país, per a la unitat i per als serveis públics”, va defensar. “La nostra obligació és trobar un equilibri” en el repartiment de recursos, va afegir. Va demanar als grups parlamentaris que “allunyin el soroll i la fúria” per –va desitjar– que el nou model pugui estar en vigor l'1 de gener del 2027".

"Al Consell de Política Fiscal i Financera va passar el que estava previst. La proposta d'Hisenda només va rebre el suport dels consellers de Catalunya i de Canàries, governada per CC i cogovernada pel PP. La consellera d'Hisenda canària, que de fet pertany al PP, no va assistir a la reunió".

"Totes les comunitats governades pel PP van votar en contra de la proposta del Govern. Tot i que la millora del finançament és generalitzada per a totes les autonomies. Així Andalusia, Comunitat Valenciana, Galícia, Aragó, Balears, Extremadura, Castella i Lleó, Cantàbria, Múrcia i La Rioja la van rebutjar. També Ceuta, amb qui es van solidaritzar tots els presents a la trobada, i Melilla. Madrid, que havia cridat a boicotejar la reunió, no hi va assistir i la seva cadira va quedar buida".

"L'argument esgrimit per les autonomies de signe popular per rebutjar el model de reforma és que havia estat acordat prèviament amb ERC i, per tant, “imposat” a la resta de territoris. A Hisenda recorden que el PP ja va arribar a acords econòmics de pes amb la CiU de Jordi Pujol".

"Castella-la Manxa i Astúries, governades pel PSOE, també van votar en contra del plantejament del seu propi partit. En total, la proposta del Govern va ser rebutjada pel 87% dels territoris".

"La Generalitat no va amagar ahir la seva alegria per la fita que suposa la possibilitat d'aprovar un nou finançament. Alícia Romero, consellera d'Economia i Finances de la Generalitat, va afirmar després de la reunió a Madrid que “la satisfacció de Catalunya és absoluta per tenir, per fi, un nou sistema que tantes vegades hem reclamat. Un model, va afegir, que obre la porta a millorar els serveis públics amb l'aportació addicional de gairebé 4.700 milions d'euros per a les finances catalanes".

Línies després la nota exposa que "el finançament autonòmic necessita ara el concurs de Junts, la posició dels quals passa per avançar cap a un concert econòmic entre l'Estat i Catalunya. España no va voler ahir avançar com plantejarà el seu equip la negociació amb els grups parlamentaris, però la formació de Carles Puigdemont ja va advertir ahir que presentarà una esmena a la totalitat quan la llei arribi al Parlament".

"El portaveu econòmic de Junts al Congrés, Josep Maria Cruset, va advertir que el model plantejat per Hisenda “certificarà que no hi ha sistema de finançament singular ni clau de la caixa per a Catalunya. Hi ha una proposta del cafè per a tothom com sempre”".

"Junts ha participat en diverses negociacions importants amb Hisenda, com la del paquet fiscal de desembre del 2024 que van desbloquejar Puigdemont i l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero. La relació en aquest moment ha empitjorat".

I: "El ministre d'Hisenda també va descartar ahir negociar una cessió integral de l'IRPF a Catalunya. “Estem d'acord en una gestió en xarxa” de l'impost, va defensar, tot i que es va mostrar obert a negociar les esmenes que es presentin".

L'aprovació del nou model va coincidir amb el viatge que el president de la Generalitat, Salvador Illa, i l'alcalde de Barcelona, han fet a Ucraïna, un desplaçament que dota Illa d'una certa representació internacional.

"Illa tanca dos dies de contactes polítics a Ucraïna amb el seu suport a la adhesió a la UE: “Defensar Ucraïna és defensar Europa”", resumeix un titular de El País.

Al sumari s'explica la perillositat del viatge: "Durant la visita del ‘president’ a un hospital de Kíiv, la ciutat ha patit un atac rus contra la seu del Servei de Seguretat".

Escriu Bernat Coll: "Salvador Illa ha tancat aquest divendres el seu viatge oficial a Ucraïna reafirmant el suport de Catalunya a l'adhesió del país a la Unió Europea, que considera la millor via per garantir tant la seguretat ucraïnesa com la del conjunt d'Europa".

"Després de dos dies de contactes polítics a Kíiv, el president de la Generalitat torna també amb noves vies obertes per estrènyer les relacions econòmiques amb Ucraïna i ampliar la cooperació energètica i sanitària, especialment de cara al proper hivern. En el seu darrer dia, un atac rus ha arribat a la seu del Servei de Seguretat. En aquell moment Illa es trobava visitant un hospital militar amb Sor Lucía Caram".

"Fonts de presidència han destacat que “en cap moment s'ha temut per la seguretat d'Illa ni de la resta de la delegació” i han subratllat que “ha volgut visitar Kíiv per expressar el suport de Catalunya a Ucraïna quan s'han incrementat els atacs, des de la convicció que el poble ucraïnès necessita el suport i la solidaritat real d'Europa”".

I: "El president ha aprofitat la darrera jornada per donar suport a l'adhesió d'Ucraïna a la UE, com ha manifestat al ministre d'Exteriors ucraïnès, Andrii Sybiha, durant una reunió a la capital. El president ha reiterat a més el seu suport perquè la UE reforci l'ajuda a Kíiv mitjançant els fons russos congelats, una de les demandes de les autoritats ucraïneses".

Sense sortir del diari de Prisa, el president català també va abordar la situació a Seat. "Illa assegura que la Generalitat farà “tot el que estigui a les seves mans” per preservar els llocs de treball de Seat a Catalunya", destaca un altre titular.

Del text que signen Bernat Coll i Emilio Sánchez Hidalgo al mitjà esmentat: "El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha promès aquest divendres que el seu govern farà “tot el que estigui a les seves mans” per preservar els llocs de treball i la indústria catalana davant dels ajustos aprovats pel grup Volkswagen i els dubtes que aquests han obert sobre el futur de Seat".

"El fabricant alemany ha posat en marxa una profunda reestructuració per reduir costos i guanyar competitivitat, mentre el futur de la històrica marca automobilística a partir del 2029 segueix a l'aire".

"Illa ha assegurat que està “en contacte” des de fa temps amb els màxims responsables de Volkswagen i Seat a Catalunya i ha subratllat la importància que té el sector per a l'economia catalana. “La indústria i els llocs de treball són essencials per a l'economia catalana”, ha afirmat.

El president ha elevat després el compromís de l'Executiu: “El Govern de Catalunya farà el que hagi de fer per preservar tant la indústria catalana com els llocs de treball a Catalunya”".

I: "El consell de supervisió de Volkswagen va aprovar dijous per unanimitat el seu Pla Futur 2030, una profunda reestructuració amb la qual el fabricant alemany pretén reduir costos, simplificar la seva estructura i guanyar competitivitat. El full de ruta no inclou per ara cap decisió sobre Seat ni afecta la planta de Martorell, tot i que el futur de la marca segueix pendent de la reorganització del grup. Seat va assegurar dijous que “no s'ha pres cap decisió al respecte”".

Més notícies. Cop del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, que hauran d'esperar que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) respongui les prejudicials del tribunal català per acollir-se a l'amnistia.

"El TSJ català denega l'amnistia als dirigents d'ERC Josep Maria Jové i Lluís Salvadó pel 1-O i manté les qüestions prejudicials que va elevar a la Justícia europea", apunta un titular de El Mundo.

El text és de Gerard Melgar: "El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desestimat les peticions d'amnistia de l'exsecretari de Vicepresidència de la Generalitat Josep Maria Jové i de l'exsecretari d'Hisenda Lluís Salvadó, ambdós d'Esquerra Republicana, i manté les qüestions prejudicials que va elevar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) el 2024".

"Jové i Salvadó estan acusats de malversació, prevaricació i desobediència pel seu paper en l'organització del referèndum del 1-O de l'any 2017, quan eren alts càrrecs del Govern de la coalició Junts pel Sí presidit per Carles Puigdemont i del qual el líder d'ERC, Oriol Junqueras, era vicepresident i conseller d'Economia i Hisenda".

"En la seva resolució, la Sala Civil i Penal del TSJC argumenta que "la naturalesa dels procediments des dels quals els tribunals nacionals van plantejar les qüestions prejudicials ja resoltes pel TJUE [al juliol] difereix radicalment" de la que afecta els dos dirigents republicans".

"El 2024, el TSJC va elevar una qüestió prejudicial perquè el TJUE examinés l'adequació de l'aplicació de la Llei d'Amnistia, aprovada el maig d'aquell any, al delicte de malversació de fons públics pel qual ambdós estan acusats".

Paràgrafs després Melgar assenyala que "l'Alt tribunal català considera que la sentència del TJUE "no arriba a respondre" tots els dubtes plantejats en aquest cas, per la qual cosa acorda mantenir en els mateixos termes les qüestions prejudicials formulades el 2024 fins tenir una resposta i mantenir la suspensió en la tramitació de la causa".

Queden tres dies perquè comenci el curs escolar i la vaga de docents és un fet. "Preocupació entre les famílies per un nou curs convuls amb vagues i sense colònies", destaca un titular de El Nacional.

Del text que signa Jordi Martín: "El president de les Associacions Federades de Famílies d'Alumnes de Catalunya (aFFaC), Jordi de Carreras, admet en declaracions a aquest diari que existeix un cert neguit entre les famílies per com anirà el nou curs".

"De Carreras valora que aquest estiu s'ha "perdut" un temps que hauria estat bo per avançar en la resolució del conflicte en el sector i demana a ambdues parts, Departament d'Educació i sindicats de docents, que mantinguin els canals de diàleg per arribar a solucions "tan aviat com es pugui"".

"L'objectiu, insisteix el portaveu de les famílies, és que el conflicte laboral no arribi a impactar a les aules, com ja va passar l'any passat. Tanmateix, l'aFFaC posa la pilota sobre la teulada de la conselleria que dirigeix Esther Niubó, de qui diuen que té "la responsabilitat" de garantir el dret a l'educació a l'alumnat i alhora resoldre el conflicte. "No pot delegar la responsabilitat en ningú més, que s'arremanguin", avisa De Carreras".

"La preocupació és especialment acusada pel fet que més de 1.300 centres educatius de tot Catalunya s'hagin adherit al manifest per suspendre totes les colònies i excursions, en el marc del conflicte laboral i perquè denuncien que els correspon assumir una responsabilitat que no està prou pagada i reconeguda durant nombroses hores fora de la seva jornada".

"L'aFFaC avisa que aquestes activitats "no són un extra ni accessòries", sinó que formen part dels projectes educatius i estan dissenyades pels centres pedagògicament, de manera que si es deixen de fer, s'"empobreix" l'experiència educativa dels alumnes".

"De Carreras alerta que, a més, pot obrir-se un factor de desigualtat entre la xarxa privada i concertada i la pública. També entre les famílies, ja que hi haurà qui podrà buscar alternatives i d'altres que no, apunta".

I: "De totes maneres, la principal associació de famílies avisa que la responsabilitat recau sobre l'administració: "El Departament no pot esperar que els centres, docents i famílies vagin sostenint el sistema amb la seva bona voluntat", resol l'aFFaC, que insta la conselleria a donar als centres tots els recursos necessaris".

Successos. "Un dels detinguts pel crim de Manresa estava en llibertat vigilada per un altre cas", assegura un titular de El Periódico.

La informació és de J. G. Albalat: "Un dels dos menors d'edat detinguts per la seva presumpta implicació en la mort amb arma blanca a Manresa de Carles Vilajosana, de 45 anys, durant la matinada del passat dimarts 1 de setembre, tenia vigent una mesura cautelar de llibertat vigilada per un cas anterior que no està relacionat amb aquest homicidi. Tots dos arrestats, de 15 i 16 anys, han ingressat en un centre d'internament en règim tancat, un d'ells amb tractament terapèutic, pel crim a la capital del Bages".

"A un d'aquests dos menors, segons les fonts consultades per El Periódico, se li va imposar la llibertat vigilada per un presumpte robatori amb violència i un intent d'homicidi comès el 24 d'abril del 2026. Per aquest cas va romandre internat en un centre des del 6 de maig fins al 31 de juliol del 2026, quan es va acordar la mesura cautelar i provisional de llibertat vigilada. Aquesta va començar a executar-se l'11 d'agost passat i encara estava vigent quan es va produir l'atac mortal a Vilajosana".

"L'altre adolescent arrestat també havia estat sotmès anteriorment a una mesura de llibertat vigilada per altres fets, però aquesta ja havia finalitzat quan es va produir el crim de Manresa".

"En el sistema penal de menors espanyol, la llibertat vigilada és una mesura que permet que el menor presumptament implicat en un delicte romangui en el seu entorn habitual, sense estar internat, encara que sotmès durant un període al seguiment per part de professionals".

"Pot haver d'acudir a entrevistes, complir pautes socioeducatives, assistir regularment a l'escola o a un centre formatiu i respectar altres regles de conducta que estableixi el jutge. La llibertat vigilada no comporta per si mateixa una vigilància policial permanent sobre el menor".

I: "Els dos nois detinguts, de 15 i 16 anys, són catalans i tenen les seves famílies residents a Catalunya. Van ser arrestats per la seva presumpta participació en l'homicidi de Vilajosana, veí de Castellnou de Bages (Barcelona), que va ser apunyalat al carrer durant la matinada, en plena festa major de Manresa. Els dos arrestats acumulaven nombrosos antecedents".

5 de setembre, Dia Internacional de les Dones i Nenes Indígenes, Dia Internacional del Voltor, Dia Internacional de la Beneficència, Dia Mundial del Germà, Dia Mundial del Periodista Turístic, Dia de la Vaqueta Marina, Dia Internacional del Mieloma Múltiple, Dia Mundial de la Barba i Dia Internacional del Bacon.

Santoral: Beata Teresa de Calcuta, Alperto de Tortona i Quint de Càpua.