El fantasma d'Orriols i nois amb navalla

Ceuta en el focus. Manifestacions a tot Espanya amb motiu del Dia de Ceuta. També a Catalunya. Un informe de la Policia Nacional remès a l'Audiència Nacional assenyala Marroc i desmunta les versions governatives. L'escala de la crisi augmenta.

A Catalunya, el nacionalisme de tot signe intenta treure profit del crit de riu revoltat. Junts exigeix les competències d'immigració, ERC assenyala que la capacitat d'acollida de Catalunya en matèria de menors té un límit, la CUP oscilla entre el suposat antifeixisme i el presumpte antiracisme mentre que Aliança Catalana passa de mostrar poder a les enquestes a plantejar-se l'"assalt" als carrers.

El debat sobre la immigració combinat amb la inseguretat és la gasolina que alimenta el torpede de Sílvia Orriols contra la retòrica establerta. L'alcaldessa de Ripoll pot semblar una amable donzella sempre que se li parli en català, però els seus referents apel·len a les forces més fosques del catalanisme.

"Del “murcià” al musulmà: Ceuta i les arrels ideològiques d'Aliança Catalana", assenyala un titular de La Vanguardia sobre l'efecte Orriols.

El text és de Francisco Martínez Hoyos i comença així: "La crisi migratòria de Ceuta ha provocat múltiples reaccions en la política espanyola, la majoria de vegades per motius electoralistes. Segons Vox i l'extrema dreta espanyolista en general, patim una invasió, el Marroc és al darrere i el govern espanyol és culpable per negligència".

"A Catalunya, Aliança Catalana ha aprofitat les circumstàncies per insistir en el seu discurs islamòfob. La seva líder, Sílvia Orriols, ha multiplicat a X (antic Twitter) els seus comentaris contra els musulmans".

"Segons Orriols, l'islam és el feixisme del segle XXI. No diferencia entre corrents moderades i extremistes, tractant la religió corànica com un tot homogeni. Els fets de Ceuta, al seu parer, demostrarien que ens trobem en una pugna de la civilització europea i la barbàrie, motiu pel qual denuncia el multiculturalisme d'esquerres. L'entrada de marroquins implicaria una multitud de perills contra els quals caldria reaccionar: “Agressions sexuals a menors, fonamentalisme religiós, ganivetades, brots de sarna, tuberculosi”".

"Orriols insisteix a fer comparacions que pretenen demostrar que la presència d'estrangers ens perjudica materialment. L'estratègia és clara: transmetre la sensació que existeix un greuge comparatiu: “Un Estat que pega a Elx per portar una estelada, mentre a Ceuta fa el passadís a violadors i lladres”".

"Amb aquest discurs, Aliança Catalana creu realitzar una missió patriòtica: Catalunya necessitaria ser salvada. D'on ve, en termes històrics, aquesta ideologia nacionalista?

A continuació l'autor del text detalla els referents orriolistes: "Qui és català i qui no? En altres temps, CIU pretenia representar el nacionalisme català des de la moderació. Català era tot aquell que vivia i treballava a Catalunya. Aliança, en canvi, neix als marges del sistema i exhibeix un missatge fortament agressiu. La catalanitat passaria a definir-se per una adhesió explícita a uns determinats principis, pels quals els no creients quedarien fora dels seus límits".

"Per comprendre els fonaments del pensament d'Orriols hem de retrocedir als anys trenta del segle passat i fixar-nos en la figura de Daniel Cardona (1890-1943), el líder de la formació Nosaltres Sols!, a qui Orriols admira profundament. Ho evidencien els seus repetits homenatges o l'entrevista a El Mundo (26 de febrer de 2024), on es va declarar “inspirada políticament” per ell".

"El periodista Xavier Rius, autor de Aliança Catalana: els nostres ultres (Icaria, 2025), afirma que l'alcaldessa de Ripoll considera el seu referent personal aquesta figura “clarament etnicista que deia que un crani d'Àvila no era igual que un de la plana de Vic”".

"En un homenatge a Daniel Cardona que es va celebrar el 2017, Sílvia Orriols elogiava el seu referent per haver lluitat per Catalunya des de la intransigència. Mai havia donat treva a l'enemic i sempre havia estat disposat al sacrifici pels seus ideals. D'aquesta manera, l'alcaldessa de Ripoll expressava el seu reconeixement a una important figura de l'independentisme dels anys vint i trenta, actiu protagonista d'organitzacions com Nosaltres Sols!, Estat Català, Bandera Negra i Front Nacional de Catalunya".

Després d'un breu repàs sobre la trajectòria d'aquestes banderes, la informació conclou així: "Orriols no està sola en la seva admiració per Nosaltres Sols! i Daniel Cardona. Altres líders de l'independentisme conservador, com Quim Torra, s'han pronunciat en un sentit similar. Aliança Catalana no es percep a si mateixa com un partit d'ultradreta: aquesta seria una acusació de sectors espanyolistes contra una força que encarnaria la dignitat catalana".

I: "Tanmateix, el seu és un nacionalisme excloent que divideix la població en bons i dolents, patriotes i traïdors. Si actualment Orriols denigra la immigració musulmana, en temps de la Segona República Nosaltres Sols! feia el mateix amb els “murcians”, a qui considerava gent, en general, “no gaire recomanable”. En aquest context, “murcians” significava no només nascuts a Múrcia, sinó una referència general als arribats des del sud de la península. Aquesta manca de precisió acompanya sempre els estereotips".

Més d'Orriols. A El Confidencial es fa referència a una columna d'opinió als Estats Units. "Orriols arriba al 'New York Times': la comparen amb Trump i ella 'fitxa' Cotarelo per la Diada", assenyala un titular del mitjà esmentat.

A l'entradeta es diu que "Un articulista nord-americà destaca que la líder d'Aliança forma part d'una nova casta de polítics que prosperen a l'ombra de la immigració i que saben treure profit de la situació".

La peça és de Antonio Fernández, que escriu que "la figura de Sílvia Orriols s'ha vist reforçada aquesta última setmana per un article d'opinió al New York Times, signat per Christopher Caldwell, un periodista conservador nord-americà".

"Segons la seva opinió, Orriols forma part d'una nova casta de polítics que prosperen a l'ombra de la immigració i que saben treure profit de la situació. Atribueix l'auge d'Aliança Catalana a un discurs franc i directe contra aquest fenomen, que s'ha disparat a Catalunya i que amenaça amb diluir la seva identitat cultural. I, tot i que no alinea la líder amb els grans partits europeus d'extrema dreta, sí que estableix un paral·lelisme amb fenòmens similars, inclòs Donald Trump".

"“La immigració ha ajudat a retornar el poder als Estats Units a un expresident que alguna vegada va ser repudiat, ha convertit els partits nacionalistes en els més populars d'Alemanya i França, ha impulsat la sortida del Regne Unit de la Unió Europea i ha enfortit els partits restrictius a Hongria i Polònia. Tot i que el magnetisme i el poder retòric d'Orriols han estat indispensables per al seu èxit, el seu ascens és una prova més que, entre els temes electorals, limitar la migració té un poder singular per remodelar la política i impulsar els polítics, en qualsevol tipus de societat”, subratlla".

"I Aliança Catalana es va posar la medalla: “Un dels diaris de referència del món posa el focus en l'ascens d'AC i en el fenomen polític que està transformant la política catalana. Ens poden etiquetar com vulguin. El que ja no poden fer és ignorar-nos. Aliança Catalana ha vingut per canviar-ho tot”".

"“A part de la seva actitud envers la immigració, les opinions d'Orriols no són particularment conservadores”, afegeix Caldwell. Cita, per exemple, que defensa els drets de les dones i dels homosexuals i que no s'oposa a l'avortament tot i que no hi creu".

"Però alguna cosa falla quan l'articulista diu que Orriols prové del Front Nacional de Catalunya (FNC), “un antic partit de l'esquerra nacionalista”. Efectivament, hi va haver un partit amb el mateix nom el segle passat, però que no té res a veure amb l'actual, creat el 1999 amb elements de l'extrema dreta".

I: "Caldwell adduïx que “en la seva inquebrantable oposició a la immigració, Orriols està forjant una versió del nacionalisme català que és més populista, més rural i més confrontativa. Les persones a qui representa són agricultors i vilatans dels Pirineus, no professors i consultors a Barcelona. L'amenaça principal per a la regió, segons ella, no prové de Madrid, sinó del món musulmà. Ha traslladat el tema de Catalunya d'una qüestió de poder polític a una de supervivència ètnica, i en el procés s'ha exposat a acusacions d'intolerància”".

L'aparent encant d'Orriols per als analistes nord-americans s'esvairia completament si coneguessin Ramon Cotarelo, el pregoner de l'Onze de Setembre a Ripoll.

Dit això, queda una setmana per a les exhibicions nacionalistes de l'11-S i comença a escalfar-se l'ambient. A menor capacitat de convocatòria, més alteracions en l'independentisme.

"Diada d'alt risc: la fractura secessionista aviva la por a enfrontaments al carrer", adverteix Vozpópuli.

Al sumari s'explica que "L'entorn de la CUP crida a "plantar cara" a l'extrema dreta i planeja rebentar un acte d'Aliança que es preveu concorregut".

Escriu Óscar Benítez: "L'auge de l'Aliança Catalana xenòfoba, que ha galvanitzat part de les seves hosts, fa pensar en una jornada més populosa. A més, la resposta als carrers de grups 'antifeixistes', d'una banda; i d'ultradreta espanyolista, de l'altra; està escalfant aquest 11S".

"Part d'aquesta tensió es reflectirà la vigília al Fossar de les Moreres. Allà, en una plaça de dimensions reduïdes al barri del Born fetitxitzada pel separatisme per retre homenatge als caiguts el 1714 i on tradicionalment es reuneix la facció més extremista de la causa, Aliança ha decidit multiplicar el seu creixent protagonisme".

"A tal fi, ha fletat autobusos des de vuit punts del Territori perquè els seus feligreses donin suport a la seva líder, Sílvia Orriols. "De Ripoll a Tarragona. De Lleida a l'Empordà. De Berga a Igualada. El 10 de setembre, gent de tot el país posa rumb al Fossar de les Moreres per honorar els que van defensar les nostres institucions i llibertats", anuncia".

"Convocatòria que ha revitalitzat el separatisme d'extrema esquerra. Que porta anunciant des de principis d'estiu una concentració al Fossar amb el lema 'Per una terra de tots' i agrupat sota el nom Unitat Antifeixista —on es troben organitzacions pròximes a la CUP com Alerta Solidària, Arran, COS, Endavant i SEPC—. I el seu màxim objectiu és confrontar amb Aliança. La prova? Que, després que Aliança hagi decidit acudir-hi a les 17.30h i no a les 19h, com solia, Unitat Antifeixista ha avançat la seva cita de les 18h a les 17h".

""Aquest canvi [respecte al d'Aliança] ja demostra que saben que no podran fer el seu acte amb normalitat, perquè les antiracistes ho impedirem", han al·legat les Joventuts de la CUP. "No els deixarem que ocupin el Fossar, no regalarem l'independentisme a qui propaga el racisme i l'odi", han afegit. I, en un cartell on apareix una espardenya—calçat tradicional català— aixafant una esvàstica, sentencien: "Tombem Aliança Catalana"".

Línies després, Benítez afegeix que "a aquest escenari, ja de per si conflictiu —la geografia del Fossar impedeix un desplegament policial adequat—, s'hi afegeix una convocatòria espanyolista, Catalanitat és Hispanitat, que tindrà lloc el mateix dia de la Diada. I que, protagonitzada pel grup d'extrema dreta Nucli Nacional, actuarà de contrapunt a la tradicional marxa secessionista programada per l'Assemblea Nacional Catalana per a l'11S. Un escenari inèdit perquè grups com Nucli solien reservar les seves mobilitzacions per a jornades com el posterior 12 d'octubre, Dia de la Hispanitat".

Canvi de registre. Notes vermelles, com s'anomena al gènere de successos a Mèxic. "Un dels menors detingut pel crim de Manresa va sortir fa un mes d'un centre d'internament: “Sense dir-me res, em va apunyalar”", apunta un titular de El País.

Al sumari s'hi diu que "El jove, de 15 anys, està a l'espera de judici per atacar un cambrer amb un tornavís. El jutge ha decretat l'ingrés en un centre tancat per als dos arrestats".

La informació és de Rebeca Carranco: "Un dels dos detinguts pel crim de Manresa (Barcelona), Pere O., que encara té 15 anys, va ingressar el passat mes de maig en un centre de menors, acusat d'un robatori violent, temptativa d'homicidi i lesions".

"Una de les agressions la va cometre presumptament contra Jordi, cambrer del bar d'entrepans D1D2 de Manresa. “Sense dir-me res, em va apunyalar aquí al braç esquerre”, explica el treballador del local. El menor d'edat va ser detingut de nou la matinada de dimarts acusat de participar en la baralla en què va morir Carles Vilajosana, de 45 anys, presumptament apunyalat per Otman A., de 16 anys".

"Feia un mes aproximadament que Pere O. havia sortit del centre de menors, segons expliquen fonts policials. El jutge ha decretat l'ingrés en un centre tancat per als dos menors, un d'ells amb tractament terapèutic".

"L'homicidi de Carles Vilajosana ha commocionat Manresa, on l'home, pare de dos fills, participava activament en la vida social de la comarca del Bages. La investigació apunta que Vilajosana, que va assistir al correfoc que tancava la festa major de Manresa, va intervenir en una baralla prèvia per separar els detinguts d'un altre grup".

I: "Hores després, quan Vilajosana i els seus amics ja tornaven a casa, es van topar de nou amb els joves. Els testimonis han explicat als Mossos que Pere O. va llançar un con contra ells, que es van encarar. Posteriorment, Otman A. li va clavar suposadament una navalla al pit a Vilajosana".

Economia. De tornada a La Vanguardia una informació de portada anuncia que "Les grans fortunes de Madrid eleven la seva riquesa i les de Catalunya s'estanquen".

El text és de Fernando H. Valls: "Les grans fortunes de Madrid acumulen cada cop més riquesa i eleven les diferències respecte a altres territoris com Catalunya. En concret, el patrimoni mitjà que tributa a la capital ja quadruplica el que ho fa en territori català. El contrast patrimonial augmenta i ho fa, en bona mesura, provocat per la fiscalitat favorable cap als alts contribuents que s'aplica a la Comunitat de Madrid".

"El mapa sobre l'impost de Patrimoni que ahir va actualitzar l'Agència Tributària amb dades del 2024 torna a mostrar una distribució molt desigual de la riquesa a Espanya. És una constant any rere any, però el 2024 es va produir algun fet destacable. En primer lloc, s'observa com augmenta significativament el nombre de declarants de l'impost a Catalunya, que frega els 95.000. Són gairebé 4.000 més que en l'exercici anterior".

"Tanmateix, aquest augment de declarants no comporta un creixement del patrimoni mitjà declarat, sinó que, al contrari, aquesta dada s'estanca i es manté en 2,8 milions".

"A Madrid es produeix, en canvi, un lleu increment de declarants de l'impost de Patrimoni, de tot just 1.000, fins als 25.500. Tanmateix, sí que s'observa un notable augment del seu patrimoni mitjà, que passa d'11,1 milions el 2023 a 11,6 milions, quatre vegades més que la mitjana catalana".

I: "Aquesta estadística apunta, per tant, que Madrid va incrementar el nombre de fortunes amb alta riquesa, mentre que Catalunya en va atreure més però amb un patrimoni sensiblement inferior".

3 de setembre. Dia en blanc per a les Nacions Unides i les grans organitzacions internacionals. Santoral: Gregori I Magne papa, Aristeu bisbe, Aigulf i companys, Febe de Corint, Auxà de Milà, Basilisa de Nicomèdia, Sandali de Còrdova, Crodogango de Sées, Macanisi d'Irlanda, Mansuet de Toul, Marí de Titano, Rimagil de Stavelot i Vitalià de Caudium.