El costat gal dels Pirineus i el d'Alvaro

Un dia després de l'exaltació de la bandera independentista, decepció al camp sobiranista. En una mena de votació organitzada a l'altre costat de la frontera s'ha descartat rebatejar el departament dels Pirineus Orientals. L'opció Pirineus Catalans no ha quallat.

El resultat, segons informen els mitjans d'orientació independentista, ha estat ajustat. Els Pirineus Catalans "només" han perdut per cinc punts, 47 a 42%. A Vilaweb, Alexandre Solano detalla que a la consulta hi ha participat poc més del 10% dels cridats a votar, que eren 378.000 persones.

En resum, que els ha sortit un pa com unes hòsties als promotors de la denominació catalanitzada del fet geològic i geogràfic. Un altre d'aquests esforços abocats a la melangia, com la denúncia de la senyora Laura Borràs al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).

El rebot que ha agafat la senyora ha estat d'escàndol. No surt del seu astorament, però per a sorpresa de la resta del món a ella no li cap dubte que la culpa ha estat d'Espanya. Sí, per haver-la indultat.

Segons explica Ricard López a Crònica Global, "Borràs va presentar la demanda el passat febrer, després d'esgotar totes les vies de recurs davant la justícia espanyola. I assegura haver conegut la resolució ara a través de la "premsa" ja que —segons ella— els seus advocats "no van ser notificats"".

"Així ho ha explicat la mandatària secessionista en un missatge al seu perfil de X, en el qual expressa la seva "gran decepció" amb la justícia europea, assegura ser víctima d'una "flagrant vulneració de drets" i carrega les culpes contra l'"Estat espanyol"".

I: "Borràs atribueix la inadmissió del seu recurs al fet que la jutgessa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que la va condemnar inclogués a la seva sentència la possibilitat de donar-li un indult. Una cosa que el TEDH no ha argumentat en cap moment, ja que ni tan sols ha entrat a valorar el seu cas".

L'homenatge a la bandera organitzat per l'independentisme i patrocinat pel F. C. Barcelona de Joan Laporta, Rafa Yuste i altres distingits directius potser no va ser tan exitós com es va apuntar en un principi.

D'altra banda no s'entén aquest titular d'El Nacional: "Junts demana investigar si es van donar instruccions per ocultar les estelades durant el Barça-Athletic".

Al sumari es diu que "La formació registrarà una bateria de preguntes al Congrés per demanar que s'examini el tractament de les imatges".

L'ensenya independentista és el tema. Després recollirem la inaudita intervenció del senyor Francesc-Marc Álvaro (d'ERC) al Congrés. Ara, el de Junts.

El text és de Guillem Barrera: "Junts per Catalunya fa un pas més i ha reclamat aquest divendres al Govern espanyol que investigui si es van donar instruccions per ocultar les estelades durant la retransmissió del partit entre el Barça i l'Athletic Club".

"Abans del partit, mentre els jugadors d'ambdós equips sortien al terreny de joc, milers d'aficionats que omplien les grades de l'estadi blaugrana van desplegar estelades en resposta a l'agressió policial que va patir un jove aficionat culer als voltants del camp de l'Elx diumenge passat".

"Aquest gest de protesta va ser gravat per alguns dels assistents i les imatges es van fer virals a les xarxes socials, ja que l'empresa que té el dret de tractament de les imatges per retransmetre els partits de LaLiga no va enfocar les grades mentre s'omplien d'estelades".

"Per aquest motiu, la portaveu adjunta, Pilar Calvo, registrarà una bateria de preguntes per demanar que s'examini qui va decidir el tractament de les imatges de DAZN —l'empresa que té els drets— i si LaLiga va donar instruccions per no emetre les imatges de les estelades".

"La formació alerta que la "selecció o omissió deliberada" d'imatges d'un esdeveniment pot comportar una restricció injustificada del dret fonamental a la informació i del pluralisme informatiu. A més, demana a la CNMC que actuï davant una possible vulneració del dret de la ciutadania a rebre informació veraç".

I: "El partit també reclama que el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) pugui supervisar els serveis audiovisuals dirigits al públic català, encara que el prestador sigui considerat d'àmbit estatal".

No obstant això, l'apel·lació de Junts al dret a la informació no és res en comparació amb l'espectacle ofert ahir al Congrés pel diputat Álvaro, el professor i articulista que va treure l'estelada a passejar en la compareixença del ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, per la crisi a Ceuta. Crisi a Ceuta? A Álvaro això li és igual.

El cas és que és conegut el menyspreu d'Álvaro pel seu cap de files al Congrés, que no és altre que Gabriel Rufián, cosa que no va ser un impediment per a la chapucera imitació perpetrada per un dels grans propagandistes del Procés.

Total, que Álvaro va treure l'estelada, la va ensenyar al ministre i li va preguntar si considerava que fos una arma de destrucció. El personal present no sortia del seu astorament. El Congrés a vegades és un circ.

Quant a l'esmentada ciutat autònoma de Ceuta, mentre Junts brega pel traspàs de les competències en matèria d'immigració, "Illa ofereix a Sánchez la 'solidaritat' de Catalunya per acollir migrants en ple esclat social", segons diu un titular d'El Mundo.

Escriu Víctor Mondelo: "El també líder del PSC ha ofert a Sánchez la "solidaritat" de Catalunya per acollir estrangers, en ser preguntat sobre si està disposat a fer-se càrrec de menors migrants arribats a Ceuta, després que el Govern l'hagi exclòs del repartiment en les últimes ocasions en virtut del seu pacte d'investidura amb Junts".

I: "En contraposició a l'oferta d'Illa, el partit de Carles Puigdemont ha advertit en les últimes setmanes a l'Executiu que no aconseguirà ni un vot més en el que queda de legislatura si trenquen el seu acord -assolit el març de 2025, abans del final de la seva relació política-. Els neoconvergents defensen que Catalunya "ja ha superat la seva capacitat d'acollida"".

A El País apunten que "L'oposició pressiona l'Executiu amb una tardor plena de compareixences al Parlament" i afegeixen al subtítol que "La petició dels Comuns perquè Pané expliqui les llistes d'espera és l'última d'un rosari que marcarà l'inici del curs polític".

La peça és de Camilo S. Baquero i comença així: "Almenys cinc peticions de compareixença de membres del Govern s'acumulen al Parlament i esperen torn a l'inici del nou curs polític. L'última de la llista és la feta pels Comuns, perquè la consellera de Salut, Olga Pané, comparegui en comissió per explicar l'empitjorament en les llistes d'espera. Els responsables d'Educació, Interior i Territori també hauran de respondre davant les peticions de l'oposició. Fins a la primera setmana d'octubre no se celebra el primer ple ordinari i, per tant, la sessió de control al Govern".

"Comuns va registrar el passat dia 26 l'última petició de compareixença que ha transcendit de cara al nou curs polític. Volen que la titular de Salut, que torna al seu càrrec després d'un llarg període de baixa, respongui en comissió per l'augment en el temps per ser atès per un especialista. El retard mitjà ha passat de 93 dies el 2023 a gairebé 120 el juny de 2026 per a la primera visita amb un especialista. Es tracta d'un problema molt focalitzat. Sabadell, Terrassa i Granollers concentren tres dels quatre majors augments del retard del conjunt de Catalunya".

I: "La formació que lidera Jéssica Albiach, juntament amb ERC, va impedir que el mateix president Salvador Illa hagués de donar explicacions en ple estiu sobre el fiasco amb el disseny de les proves PISA. Sí que volen que ho faci a la tardor. Després de no quedar satisfets amb les explicacions donades en comissió per la titular d'Educació, Esther Niubó, l'oposició es va llançar a demanar que fos el mateix cap del Govern qui donés la cara per un error que ha trencat la sèrie històrica de 25 anys de la prova acadèmica i impedeix comparar els resultats amb altres territoris".

En l'àmbit local de Barcelona, destaca aquest titular de La Vanguardia: "Una vintena de famílies afectades pel sots del Putxet seguiran fora de casa fins l'any vinent".

Del text que signa David Guerrero: "En total són 18 famílies afectades i set comerços, entre ells la pizzeria Verona, al bany de la qual es va obrir a principis d'estiu una cavitat de vuit metres i van saltar totes les alarmes. El seu propietari, Domingo Finez, reconeix que la notícia ha caigut com una galleda d'aigua freda entre els afectats. A principis d'agost els van prometre que seria al setembre, però no serà així".

I: "“Hauran d'esperar uns mesos fins que s'acabin les obres de consolidació”, els ha comunicat la delegada del Govern a Barcelona, Pilar Díaz, que s'ha convertit en la inesperada portaveu d'aquesta crisi davant els mitjans i els veïns. “La prioritat és la seguretat de les persones”, ha insistit acompanyada de tècnics del departament de Territori i de l'Ajuntament de Barcelona, així com els Bombers, que també han estat presents a la trobada amb el grup d'afectats".

29 d'agost, dia internacional Contra els Assaigs Nuclears i dia mundial del Videojoc.

Santoral: Memòria del martiri de sant Joan Baptista, Víctor de Nantes, Mederic d'Autun, Teresa Bracco, Sabina de Roma, Basila de Sirmi, Adelf de Metz i Sebbo d'Anglaterra.