Primeras planas
Portades

Estelades i males notícies per a la vella guàrdia indepe

L'exaltació de l'estelada encoratjada per Laporta, un èxit. El TEDH rebutja una demanda de Laura Borràs. Es busquen substituts per a Puigdemont i Junqueras. El subsòl de Barcelona

En portada: L'independentisme es creix gràcies a les cessions del Barça: "Cal treure l'estelada sempre i a tot arreu"

Llegir en Català
Publicada

Notícies relacionades

Igual que a "Amanece que no es poco", la celebrada pel·lícula de José Luis Cuerda, el poble culer va fer ahir a la nit un "flashback" i va retrocedir fins als temps del procés amb una multitudinària adoració nocturna de la bandera independentista.

Enorme emoció entre els turistes que habitualment omplen les grades del camp culer i que van exercir amb gran entusiasme d'extres en una exhibició folklòrica de símbols identitaris. Un al·licient més en el partit de Lliga amb més campions del món de la història.

L'aficionat blaugrana es va expressar amb una claredat i una rotunditat meridiana. Les grades es van omplir d'estelades alhora que gran part del públic va entonar un "¡Puta Espanya i puta Selecció!" en un exercici de típic civisme independentista.

L'apallissament i detenció a Elx d'un menor, un jove de 17 anys, soci de l'entitat blaugrana, va ser el detonant de l'alard independentista al recinte esportiu culer. El noi passarà a la història com "el noi de l'estelada".

Per una estona les forces vives del que queda de l'independentisme van gaudir de certa notorietat. Malgrat el fiasco de manifestació cap a l'estadi, les grades sí lluïen l'aspecte dels dies durs del procés. A l'ANC, l'Òmnium, els CDR i altres colles es va celebrar l'impacte de la protesta. Puigdemont va vibrar a Waterloo quan el locutor belga explicava a l'audiència que la profusió de banderes era la resposta a la detenció d'un menor.

Tanmateix, els fets de Ceuta resten brillantor a l'exaltació de l'estelada, que no aconsegueix ser foto de portada ni a El Periódico ni a La Vanguardia.

Portada de 'La Vanguardia' del 28 d'agost de 2026

Portada de 'La Vanguardia' del 28 d'agost de 2026

"El Camp Nou es bolca per defensar la llibertat d'exhibir estelades", apunta La Vanguardia en un titular de la seva edició digital.

Al sumari es diu que "L'estendard s'ha convertit en un símbol per protestar per la força excessiva de la policia contra un menor d'edat que la portava a Elx".

Escriu Carles Ruipérez Tirado: "Una marea ben visible, un clam massiu i un missatge multitudinari i inequívoc. El Camp Nou i l'afició del Barça va parlar clar i català per defensar la llibertat d'expressió i la llibertat d'exhibir banderes. La bandera independentista s'ha convertit en un símbol per protestar per la força desmesurada que va utilitzar la Policia Nacional contra un seguidor menor d'edat a Elx que portava una estelada".

Portada de 'El Periódico' del 28 d'agost de 2026

Portada de 'El Periódico' del 28 d'agost de 2026

"El moment en què els futbolistes del Barça i l'Athletic saltaven al terreny de joc des del túnel de vestidors per començar el partit (2-0) va ser el triat per a l’“acte d’exaltació” de l’estelada que s’esperava al Spotify Camp Nou".

"Per tota la graderia del coliseu barcelonista van començar a veure's banderes independentistes. A Tribuna, al Gol Nord, al Gol Sud i a Lateral. Moltes. I per tots els racons. Va ser una acció transversal, un gest que va agermanar i no va entendre de mitges tintes. Calia defensar un dret".

Continua l’èpica: "L’ANC va repartir 10.000 en format cartolina als voltants de l’estadi però molts aficionats tenien ganes de reivindicar i ja van arribar preparats amb la seva bandera des de casa".

"Va ser una protesta a nivell individual i, sobretot, a nivell col·lectiu. De fet, dues estelades grans a la zona de Lateral que queien de la segona graderia cap a la primera perquè fossin ben visibles per les imatges de televisió".

"El Camp Nou no vivia un apogeu d'estelades així des dels dies del procés independentista. Fins i tot el públic per iniciativa pròpia va decidir cantar Els Segadors, l'himne de Catalunya".

I: "Des de la zona de la grada d'animació fins i tot van anar més enllà i hi va haver càntics de “Puta Espanya, puta selecció”. No cal oblidar que el president del Barcelona, Joan Laporta, va optar per suspendre l'homenatge als campions del món que s’havia de fer en els prolegòmens del partit entre el Barça i l’Athletic perquè no es donava el “context adequat”".

Però no tot és goig i satisfacció a l'independentisme, segons delata aquest titular d'El Món: "Porta tancada del Tribunal Europeu de Drets Humans a Laura Borràs".

Al sumari s'explica que "La magistratura del Consell d'Europa es nega a debatre sobre la vulneració de drets que al·lega l'expresidenta del Parlament".

La informació ve signada per Quico Sallés: "Nova bufetada del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) a les demandes impulsades per independentistes. En aquesta ocasió, la demanda interposada per l'expresidenta del Parlament Laura Borràs, per vulneració de drets fonamentals, un cop havia esgotat la via judicial espanyola. Borràs ha estat recentment indultada pel govern espanyol a petició del mateix tribunal que la va condemnar per prevaricació, la sala penal i civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC)".

I: "Segons ha pogut saber El Món, la demanda per vulneració de drets que va interposar Borràs el passat mes de febrer no ha passat ni el primer filtre. Els magistrats van declarar la demanda com a «inadmissible» en una brevíssima resolució del passat 25 de juny. Per tant, no han ni entrat en el fons del debat sobre la vulneració de drets de l'exlíder de Junts per Catalunya i han avalat la decisió de la justícia espanyola d'inhabilitar-la. Per tant, el TEDH tanca de nou la possibilitat de qüestionar les decisions de la justícia espanyola contra els independentistes".

De manera que de la gresca de l'estelada al cop de porta del TEDH. La tremenda repressió de l'Estat espanyol contra l'independentisme no cotitza a Estrasburg.

Qui tampoc cotitzen són els vells líders del procés, els últims supervivents de la dècada feixuga, aquells Puigdemont i Junqueras que han convertit l'independentisme en una mena de franquícia vitalícia que els procura notorietat i sustent.

"Cercles independentistes impulsen una operació sortida per als vells líders del 'procés'", apunta El Confidencial.

Al sumari es diu que "El principal afectat per aquesta tendència és el fundador de Junts, Carles Puigdemont, tot i que els dards també es claven en el president d'ERC, Oriol Junqueras".

Informa Antonio Fernández: "Els grans gurús independentistes comencen a abandonar els caps visibles en actiu. El lideratge dels dirigents que van protagonitzar el procés comença un declivi que pot portar-los a un carreró sense sortida".

"Els joves, així com àmplies capes del nacionalisme, dubten que les velles estrelles siguin encara útils en política i propugnen per a ells una mena d''operació sortida’ i deixar pas a les noves generacions. El principal afectat per aquesta tendència és el fundador de Junts, Carles Puigdemont, tot i que els dards també es claven en el president d'ERC, Oriol Junqueras".

"El que fins fa poc era motiu de comentaris sigilosos als fòrums i als despatxos és avui un crit sord creixent a la comunitat sobiranista. “L'independentisme necessita nous timoners, nova saba per encarar el futur. Ja no ens serveixen líders que van demostrar les seves mancances després de l'1-O i que ara viuen de les seves rendes i de les paguetes".

"En amplis cercles independentistes existeix la sensació que els líders del procés van abandonar fa temps els seus objectius de conquerir la independència i ara només intenten mantenir-se a les seves poltrones”, diu una font a El Confidencial".

"No és l'única veu que s'eleva sobre el soroll de sabres. L'expresident Quim Torra, un franctirador a l'univers independentista, va deixar una reflexió que reforça aquest desapego cap als líders: “Penso que Catalunya només serà independent si ho decideix unilateralment. I si hem de tornar a fer un procés per fer una declaració unilateral d'independència (DUI), qui és creïble per encapçalar-ho? Els que no vam ser capaços no som els adequats”. És un avís directe a Puigdemont, a qui en molts cercles ara despelleixen després d'haver-lo enlairat als cels".

"Un altre expresident, Pere Aragonès, no va ser tan clar com Torra, però va deixar una llavor que pot germinar en el si d'Esquerra: “Probablement, cares noves poden ajudar a fer aquest paper i els altres hem d'estar darrere, ajudant”, va contestar quan li van preguntar sobre la unitat de l'independentisme davant el futur. És una pulla a Junqueras, qui un dia ja llunyà va ser el seu mentor i protector".

Fernández assenyala també que "un altre pes pesant de l'independentisme, l'empresari Quim Dorca, desfermava la caixa dels trons en una entrevista al portal El Món. “No entenc que tinguin la cara dura de seguir fent política (…) No sé com tenen vergonya de fer això. Perquè el més important no és no haver aconseguit la independència de Catalunya. Crec que el més important és haver trencat la confiança entre catalans. Ningú es creu res. Tots s'insulten. Tots estan atrinxerats. Tots s'acusen de ‘woke’ o de nazi o d'antifeixista o del que sigui (…) Si viuen en aquest món de moquetes i cotxes oficials i es pensen que és la seva manera de viure, no sé si tenen un altre ofici, però, per dignitat torera, conec més d'un que ha marxat de la primera línia política”".

I: "Dorca, director de màrqueting, comunicació, estratègies i nous negocis de la multinacional Devir (dedicada a jocs de taula), va més enllà i renega d'organitzacions ‘cíviques’".

"“Òmnium Cultural és una màquina amb el pressupost suficient per continuar fent coses i per trobar sortides professionals a gent que ve rebotada de la política. És una porta giratòria més. I l'ANC hauria d'haver tancat. O haver muntat un partit immediatament per sobre de convergents. Però estaven entregats a ERC i CDC. Ja ho estaven. Les genuflexions… liderar un moviment d'alliberament nacional i després anar a veure els partits que no t'havien fet cas fins feia sis minuts, agenollar-se davant d'ells, és una cosa que jo ja no entenia en aquell moment”".

Canvi de terç. Infraestructures. "La tuneladora de la L9 del metro de Barcelona, aturada vuit setmanes després de l'esvoranc a Sant Gervasi", constata El País.

Portada de 'El País' del 28 d'agost de 2026

Portada de 'El País' del 28 d'agost de 2026

Al sumari s'informa que "El quilòmetre que falta perforar fins a Lesseps és de gran dificultat tècnica, per la composició variada del subsòl".

És la Barcelona subterrània. Pasqual Maragall es queixava amargament en els seus temps d'alcalde que no existia cap plànol fiable del subsòl de Barcelona. Ningú sabia amb certesa per on passaven canonades i cablejats, on eren els túnels i galeries. La ignorància sobre les aigües freàtiques, la composició del terreny i la substància dels sediments era total. Era i és.

El text és de Clara Blanchar: "Han passat vuit setmanes des que la perforació de la L9 del metro de Barcelona va provocar un esvoranc al barri de Sant Gervasi que va obligar a desallotjar els veïns de vuit edificis i una dotzena de negocis. Els habitants de quatre finques han tornat a casa, i a la resta segueixen en hotels o casa de familiars mentre es realitzen “treballs de consolidació”, en termes tècnics".

"A 40 metres sota terra, la tuneladora que excava i construeix el túnel segueix on es va quedar el 7 de juliol, expliquen fonts del departament de Territori de la Generalitat, l'empresa Infraestructures de la qual executa les obres".

"Les mateixes fonts afegeixen que es treballa en analitzar les causes i que l'excavació no es reprendrà fins que s'hagin revisat i validat protocols. “L'objectiu és garantir les màximes condicions de seguretat als aproximadament 1.000 metres que falten fins a la plaça de Lesseps”, resumeixen".

"Els geòlegs consultats assenyalen que el quilòmetre que falta perforar és de gran dificultat tècnica, per la composició variada del subsòl, amb materials poc estables. I recepten prudència: revisar estudis i projectes, per molt que el coneixement del terreny sigui exhaustiu. I si cal, fer nous informes abans de reprendre els treballs".

"A la Generalitat també detallen que “abans de l'incident ja estava prevista una parada de manteniment, aproximadament 20 metres més endavant de la seva posició actual”, indiquen a la conselleria de Territori. I afegeixen que “quan finalitzin els treballs de consolidació la previsió és avançar aquests 20 metres fins al punt de manteniment programat”, sense precisar de quant temps estem parlant".

I: "La de la L9 és una obra que acumula més d'una dècada de retard. L'actual tuneladora, de 2003, porta gairebé 20 anys sota terra, dels quals una dècada (els de la gran crisi econòmica) va estar aturada. Sobre l'origen de l'esvoranc, les mateixes fonts oficials apunten que es continua treballant en “l'anàlisi de les causes de l'incident i en la revisió dels procediments de treball i mecanismes de supervisió”. L'excavació no es produirà, insisteixen, fins que no s'hagin “revisat i validat els protocols de treball” segons les conclusions que se'n treguin".

La informació de Blanchar conté detallades descripcions de la singularitat geològica de la ciutat: "El vicepresident del Col·legi de Geòlegs, Joan Martínez, explica que la geologia de Barcelona “és extremadament complexa, amb materials molt diferents, de diferents edats i comportaments”. Hi ha sòls tous, els dels deltes dels rius Llobregat i Besòs, sorres per sota del nivell freàtic de l'aigua, amb les seves singularitats; i fora dels rius el material és més antic i consolidat (argiles compactes i varietat de roques), però també material calcari o pissarres que presenten condicions geomecàniques pobres, enumera Martínez".

Hi ha més històries. La Policia va aconseguir alliberar un home segrestat i que havia de ser executat per haver extraviat presumptament mitja tona de cocaïna.

Les autoritats competents preparen unes ordenances per al mercat de la Boqueria que obligaran els paradistes a tenir almenys un 40% de producte fresc. Es pretén reduir la venda de cucurutxos de virutes.

28 d'agost, dia mundial de la Síndrome de Turner. Santoral: Agustí d'Hipona, Alexandre de Constantinoble, Edmundo Arrowsmith, Florentina de Sevilla, Hermes de Grècia, Julià de Brivet, Moisès Etíop, Pelagi de Constança, Restitut de Cartago, Vicini de Sarsina, Vivià de Santes i beat Juníper Serra.