Eclipsi, robatori de coure i les festes de Gràcia
Passió per un esdeveniment astronòmic que trigarà segle i mig a repetir-se. Els lladres de coure rebenten Rodalies. La revolta silenciosa del veïnat contra les festes de Gràcia
En portada: L'‘Ikea xinès’ salva el llegat de la catalana Miró a Barcelona
Nits tòrrides al litoral barceloní. Els meteoròlegs estan de vacances o com els estruços. Després d’haver donat la tabarra sense límits amb les onades de calor ara callen. A Barcelona la sensació tèrmica és de quaranta graus, però els nostres homes i dones del temps ja van esgotar tots els adjectius a mitjans de juliol, de manera que aquest episodi queda fora del seu radar.
Les nits són pitjor que el dia a la capital catalana, però el fenomen manca d’intèrprets i a ningú de l’Aemet o del servei català sembla importar-li un rave el que passa a Barcelona. Ni avisos, ni alertes ni el desplegament habitual de recomanacions. Els catastrofistes del clima han abaixat la persiana just quan les seves prediccions més alarmants s’estan confirmant punt per punt.
Estan en una altra cosa. L’eclipsi. Es dóna per descomptat que tothom sap que a la nostra latitud l’esdeveniment tindrà lloc entre les 19:30 i les 21:00 hores, just abans de la posta de sol. I es dóna per descomptat perquè les trepidants cròniques sobre el prodigi no esmenten la dada. És com si l’eclipsi hagués de durar tot el dimecres.
"Catalunya es prepara per a l’esdeveniment del segle: “L’eclipsi és un regal de la natura”", titula El País.
Portada d'‘El País’ el 10 d’agost de 2026
La peça ve signada per Ivanna Vallespín i comença així: "“Volem que l’eclipsi sigui un èxit organitzatiu i un moment memorable per a tothom”, apostava Teresa Sanchis, directora general de Recerca de la Generalitat, a finals de juliol durant la presentació del dispositiu de seguretat habilitat amb motiu d’aquest fenomen astronòmic excepcional –l’últim va ser el 1905 i el proper es preveu d’aquí a 150 anys– que tindrà lloc el dia 12".
"Fa 18 mesos que la Generalitat treballa a tots els nivells per preparar-se a nivell de seguretat, mobilitat, sanitat i emergències per assegurar-se que el gran flux de persones –es preveuen unes 50.000– es produeixi amb els mínims incidents possibles".
"Catalunya serà, juntament amb les Balears, la darrera regió on es podrà seguir l’eclipsi en la seva totalitat, coincidint gairebé amb la posta de sol. Però va ser una de les primeres Comunitats Autònomes a fer els deures i preparar-se davant el gran esdeveniment. Al maig de 2025 va crear una comissió interdepartamental –formada per 15 conselleries– per organitzar l’esdeveniment".
"I al novembre, ja presentava la campanya Catalunya mira al cel, amb el primer esborrany organitzatiu, convertit en un portal web amb tota la informació necessària a tenir en compte si es vol seguir el fenomen".
Pàragrafs després Vallespín apunta que "per assegurar que tot transcorri amb els menys incidents possibles, la Generalitat ha dissenyat un operatiu on participen des de Mossos, Protecció Civil, Agents Rurals, Trànsit i els departaments de Salut i de Recerca".
![Dos personas observan un eclipse solar](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/561675.jpg?p=g:fp:0.46:0.4\/w:320\/h:240&h=xLQYBc6N"])
"Per a l’ocasió, s’activaran uns 700 efectius dels Mossos que regularan els accessos i evitaran aglomeracions, mentre es reforcen els serveis per si hi ha alguna emergència. Igualment, es recomana als visitants que estiguin atents a les alertes per si es produeix algun incendi, que utilitzin ulleres homologades per evitar lesions oculars irreversibles i que preparin avituallament per llargues esperes".
En altres peces es parla de la possibilitat que alguns bípedes es comportin de manera estranya, de les alteracions dels animals davant el fenomen inusual i de la possibilitat que els núvols tapin el sol. A l’àrea de Barcelona i segons el Meteocat, la previsió és de cels serens.
S’alerta per activa i per passiva del risc d’observar l’eclipsi sense les lents adequades. Les urgències oftalmològiques es preparen per a una gran allau.
![Silueta de una persona en un eclipse](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/561451.jpg?p=w:320\/h:240&h=Rce8rJ2H"])
Més notícies. Balanç polític. "Salvador Illa arriba a l’equador del mandat: aprovat en estabilitat i deficiències en la gestió", resumeix El Mundo.
Portada d'‘El Mundo’ el 10 d’agost de 2026
Al sumari s’especifica que "El Govern del PSC consolida la seva aliança amb ERC i Comuns, però acumula assignatures pendents: Rodalies, Educació, seguretat...".
Escriu Gerard Melgar: "Dos anys després de la seva presa de possessió com a president de la Generalitat, el 10 d’agost de 2024, Salvador Illa assegura que el seu Govern està posant les bases perquè Catalunya «lideri la pròxima dècada». La regió, segons el triomfalista balanç que va fer fa uns dies el cap de l’Executiu, «viu el moment de més estabilitat» i es comporta com una «locomotora econòmica europea»".
"El cert és que la recent aprovació dels Pressupostos autonòmics ha suposat un bàlsam per al líder del PSC a l’equador de la legislatura. Els socialistes catalans han hagut de suar tinta fins a brandar els seus primers comptes validats al Parlament, però amb això ja donen pràcticament per assegurat l’objectiu d’esgotar el mandat".
![Carles Puigdemont y Jordi Turull, durante el cruce de la frontera de la Jonquera](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/561688.jpg?p=g:fp:0.18:0.21\/w:320\/h:240&h=xFNhru08"])
"Seria la primera vegada des de la presidència del també socialista José Montilla (2006-2010) que es compleixen els quatre anys pertinents abans de la crida a les urnes. Molt probablement, aquests Pressupostos seran els únics a aprovar-se en el quadrienni, atès que el calendari electoral de 2027 (municipals i generals) i el de 2028 (catalanes) deixa poc marge per a cessions polítiques i escenificacions pactistes".
"Però l’optimisme presidencial contrasta amb l’anàlisi de la resta de forces de la Cambra. Per fer-ho més evident, la líder del principal grup de l’oposició, Mònica Sales (Junts), va fer divendres una inusual roda de premsa estiuenca davant el Palau del Parlament en què no va estalviar crítiques a l’Executiu d’Illa: «Està enfonsant Catalunya, ha col·lapsat les infraestructures, ha degradat els serveis públics, ha ofegat la classe mitjana i treballadora amb més impostos, ha fet retrocedir el català i fins i tot ha deteriorat la convivència»".
"Després dels anys de polarització del procés, Illa va prendre possessió del seu càrrec amb la promesa de governar per a tothom i amb la gestió com a bandera. El seu Executiu ha aconseguit una imatge allunyada del sectarisme i una estabilitat que a l’inici de la legislatura semblava molt complexa, en dependre en cada votació d’Esquerra Republicana i Comuns per aconseguir els 68 escons que fixen la majoria absoluta a la Cambra".
![El presidente de ERC, Oriol Junqueras](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/561674.jpg?p=g:fp:0.47:0.16\/w:320\/h:240&h=7GlZqjZx"])
"Els equilibris han permès mantenir la doble aliança de la investidura, que en rigor és l’única que serveix al PSC tenint en compte la tancada de Junts a arribar a qualsevol tipus d’acord amb els socialistes. Són significatives les concessions que tant Illa com la consellera portaveu, Sílvia Paneque, solen fer en públic a l’anterior Govern de Pere Aragonès (ERC) emfatitzant que algunes de les actuals polítiques reprenen la feina feta pels republicans".
Línies després Melgar parla de les crisis: "A la primera meitat de 2026, diferents crisis han marcat l’agenda del Govern i han posat en la picota diversos consellers, especialment la mateixa Paneque (Territori), Esther Niubó (Educació) i Núria Parlon (Interior), totes elles reprovades al Parlament".
![Una científica emplea la IA para identificar materiales potenciales para baterías](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/526705.jpg?p=w:320\/h:240&h=JaLEjk8b"])
"L’anunci a principis d’any de la creació de l’empresa mixta (participada pel Govern i la Generalitat) Rodalies de Catalunya, per accelerar el traspàs de Rodalies, va quedar en pocs dies en l’oblit després de l’accident d’un tren a Gelida (Barcelona), amb un maquinista en pràctiques mort, per la caiguda d’un mur de contenció de l’autopista sobre les vies".
"Les tradicionals deficiències de la xarxa ferroviària catalana de curta i mitjana distància es van multiplicar des d’aquell dia amb la paralització del servei per revisar les infraestructures, cosa que va submergir en un absolut caos la mobilitat diària de centenars de milers de persones".
La nota també es refereix a la conflictivitat laboral dels docents, de la inseguretat, de la idea de la consellera Olga Pané (Sanitat) de vincular la productivitat dels CAP a la reducció de les baixes laborals i de la funesta DGAIA.
Un d’aquests assumptes, el caos a Rodalies, és portada a La Vanguardia. "Els lladres de coure actuen a les vies de Rodalies gairebé cada dia", destaca aquest mitjà.
![Portada de 'La Vanguardia' el 10 d’agost de 2026](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/561802.jpg?p=c:750:1055:nowe:0:0\/w:1706\/h:2400&h=veyssAp5"])
Portada de 'La Vanguardia' el 10 d’agost de 2026
La informació és de David Guerrero: "Darrere de moltes de les interrupcions de servei que pateix Rodalies diàriament hi ha els lladres de coure que actuen al llarg i ample de la xarxa ferroviària amb total impunitat. Ho fan en punts de l’àrea metropolitana a plena llum del dia o en algun lloc recòndit i solitari de matinada. No hi ha un patró clar més enllà d’actuar amb rapidesa, arrasar amb tot i deixar com a conseqüència la corresponent afectació sobre els usuaris del servei".
"Al primer semestre de l’any es van denunciar 152 robatoris de cable a les instal·lacions de l’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries (Adif) a Catalunya. Això és pràcticament un robatori cada dia, una xifra que duplica les de l’any passat i gairebé iguala en sis mesos els 184 robatoris registrats en tot el 2025".
![Estación de Rodalies cerradas](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/525770.jpg?p=w:320\/h:240&h=2mZtzczw"])
"No hi ha dia sense un robatori de coure, l’únic dubte és on serà i com de greu serà l’afectació”, resumeix una font del sector que observa amb preocupació el creixement desmesurat dels últims mesos i la manca d’actuació policial que ho impedeixi. L’evolució és encara més alarmant si es compara amb el nombre de robatoris que hi havia fa uns anys: el 2022 es donaven en tot l’any els que ara es registren en només un mes, segons les dades d’Adif".
"Aquestes xifres no recullen encara els nombrosos robatoris registrats durant el mes de juliol i el que portem d’agost. La línia R3 és un dels punts negres. Els darrers dies se n’han succeït diversos. L’últim, per ara, va deixar dimecres pràcticament tot el dia la línia de Vic fora de joc en el tram que encara circula a batzegades entre La Garriga i Puigcerdà. Les obres de desdoblament són un altre dels llocs predilectes dels lladres, que a vegades s’enduen el material fins i tot abans que l’instal·lin".
![Sílvia Paneque](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/560034.jpg?p=w:320\/h:240&h=rVtK2uBb"])
"Un altre escenari que mostra la destrucció provocada per aquests robatoris és la línia que connecta Lleida i Tarragona. Des de mitjans de juliol, la circulació es troba interrompuda entre Les Borges Blanques i La Plana-Picamoixons. Un robatori va derivar en un incendi de l’enclavament de Vinaixa i altres instal·lacions auxiliars, deixant totalment inutilitzats els sistemes de senyalització i seguretat ferroviària durant un mes com a mínim, cosa que ha obligat durant tot aquest temps a fer part del trajecte de les línies R13 i R14 amb un servei alternatiu d’autocar".
I: "El part de guerra és constant. Les últimes detencions van tenir lloc fa una setmana, quan tres individus van ser enxampats in fraganti a Mollet del Vallès. Anaven equipats amb una radial, una cisalla i un comprovador de voltatge per no acabar socarrimats com li ha passat a més d’un del gremi en tallar el cable sense les suficients precaucions".
Notícies de societat. La silenciosa revolta dels veïns de Gràcia contra les festes del barri. "'Fugim del barri durant les Festes de Gràcia': el relat de cada cop més veïns que escapen del soroll i la turistificació", assenyala un titular de La Razón-
Portada de 'La Razón' el 12 d’agost de 2026
El text és d’Alejandro Salinas: "El 2024 es va celebrar per primera vegada la nit «tranquil·la», en què no hi ha concerts ni música amplificada, davant la queixa dels veïns pel soroll constant durant la setmana. Un any més tard, hi va haver un incendi al carrer Verdi del mig que va destrossar bona part de la decoració del carrer i que, segons la comissió del carrer, podria haver estat provocat. Enguany, a més, ha estat el carrer Perla el que ha patit un sabotatge, ja que s’ha trobat la persiana del seu local danyada amb silicona".
"En aquest context, cada cop són més els veïns de Gràcia que decideixen marxar del barri durant les Festes per poder descansar. És el cas, per exemple, d’Ana i Mònica, dues mares que decideixen «fugir de les Festes» al «no poder dormir» en tota la setmana".
![La plaza del Sol pasará de 58 a 60 mesas / XFDC](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/383657.jpg?p=w:320\/h:240&h=eDsQtjS-"])
"Àngels també se’n va del seu barri on porta tota la vida vivint durant la Festa Major. En concret, el dia 16 anirà a casa de la seva germana per culpa del «soroll i de la gent que hi ha»: «A veure si m’adopta», bromeja Àngels, que assegura a aquest diari que les festes de Gràcia ara són «molt diferents». «Abans venia gent d’altres barris i ara ve gent d’arreu del món», relata".
"Si bé és cert que la presència d’«expats» –persones estrangeres que s’instal·len a la ciutat, generalment per motius laborals– i l’arribada de turistes no és exclusiva de la setmana de Festes, sí que són un bon reflex de la situació actual del barri: «Des de fa deu o onze anys s’ha omplert de turistes, ha estat un boom», expliquen a La Razón María José i Antonio, una parella que porta més de trenta anys a Gràcia".
"Per a l’Antonio, la festivitat del barri s’ha convertit «en un negoci», i assegura que «només surten al carrer al matí» perquè a la tarda s’omple de gent. «S’ha perdut l’essència», lamenta el matrimoni".
![Calle decorada en una edición anterior de las Fiestas de Gràcia](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/444364.jpg?p=w:320\/h:240&h=Sicfwu4r"])
I: "Davant les queixes pel soroll i les molèsties, la Fundació Festa Major de Gràcia va emetre fa poques setmanes un comunicat defensant la continuïtat i el model actual de la festivitat. L’entitat va assegurar que la Festa Major és «molt més que una celebració popular», és una «expressió de cultura, patrimoni, convivència, cohesió social i compromís veïnal»".
Sí senyor. Tot això combinat amb expressions de civisme i compromís com orinar a les cantonades, beure fins rebentar, cridar sense sentit a les cinc del matí i cantar "Asturias patria querida".
10 d’agost, dia mundial del Lleó i dia internacional del Biodièsel. Santoral: Llorenç, Astèria de Bèrgam i Blano de Dumblan.
