Primeras planas 27 de julio de 2026
Portades

Un altre sondeig sobre l'efecte Orriols i més Bicing

Aliança Catalana obtindria la segona plaça a les autonòmiques segons una enquesta d'El Periódico. Usuaris denuncien el lamentable estat dels trastos del Bicing. Canadell i la bandera americana

En portada: Claus i incògnites d'Icosium, el fons que pot portar Holaluz a la ruïna

Llegir en Català
Publicada
Actualitzada

El major incendi de la història d'Espanya ha arrasat 50.000 hectàrees a Àvila i unes cent mil sumant els focs de Madrid. Noranta mil evacuats. A França, les flames són a només quinze quilòmetres de Bordeus. És el tradicional desastre estiuenc, la calamitat dels incendis causats per la manca de cura dels boscos, la mà de l'home i el clima.

Totes les informacions remeten a l'heroisme de bombers i població civil, als "insubmisos" que no abandonen els seus animals i a les persones grans que ho han perdut tot. La rutina catastròfica i la inoperància administrativa animen els ciutadans a organitzar-se pel seu compte i a rebutjar "la política".

Això quadra amb el resultat de l'enquesta que aquest dilluns serveix El Periódico als seus lectors. Reforça el darrer baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) de la Generalitat. El PSC guanyaria les eleccions mentre que la paraula "sorpasso" queda molt curta per abastar el creixent tsunami d'Aliança Catalana, el partit ultra de Sílvia Orriols, que s'alçaria amb la segona plaça.

Portada d'El Periódico el 27 de juliol de 2026

Portada d'El Periódico el 27 de juliol de 2026

Aquests serien els resultats: PSC, 34-37 (42); Aliança Catalana, 25-28 (2); ERC, 24-27 (20); Junts, 15-18 (35); PP, 12-13 (15); Vox, 11-13 (11); Comuns, 3-4 (6); CUP, 0-4 (4).

L'anàlisi de les dades va a càrrec de José Rico i Ricard Gràcia: "Sota l'estabilitat del sòl pel qual transita la legislatura a Catalunya, el moviment de les plaques tectòniques anticipa un terratrèmol d'efectes imprevisibles de cara al proper cicle electoral. El creixement sostingut que Aliança Catalana reflecteix en els sondejos des de fa any i mig arriba al seu màxim a l'Enquesta Política de Catalunya del Gabinet d'Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) per a El Periódico".

"Si ara se celebressin eleccions autonòmiques, el partit d'extrema dreta independentista seria la segona força política i, per tant, la primera formació secessionista, una dècada després del 'procés'".

"El PSC tornaria a guanyar, però el desgast de Salvador Illa es traduiria en una pèrdua de cinc a vuit escons que, unida a l'auge dels ultres, complicaria molt la governabilitat, ja que cap aliança tindria assegurada la majoria absoluta al Parlament. Un de cada quatre vots (26%) i un de cada tres diputats (41 de 135) serien per a Aliança o Vox, que també pujaria".

"L'aprovació dels pressupostos ha donat oxigen a Illa per encarar la segona meitat del mandat, però no ha pal·liat l'erosió del Govern després d'uns mesos marcats per les crisis a Rodalies i les vagues a l'educació i la sanitat".

"Segons el sondeig, elaborat del 16 al 22 de juliol, el PSC obtindria el 25% dels vots i 34-37 escons (avui en té 42), la qual cosa suposaria deixar-se 2,7 punts respecte a les eleccions de 2024. Els socialistes retindrien a dos de cada tres votants (64,8%) i pescarien suports a Junts (6,3%), ERC (5,6%) i Comuns (4,9%), però un de cada deu votants d'Illa fa dos anys (9,2%) escollirien ara la papereta d'Aliança Catalana".

I: "La capacitat d'atreure votants de tot l'espectre polític explica l'escalada del partit de Sílvia Orriols, que va néixer per recollir els independentistes decebuts per Junts i ERC en el 'procés', però ha virat el seu discurs cap a l'espantall de la immigració i la inseguretat ciutadana. L'alcaldessa de Ripoll aconseguiria el 16,8% dels vots i 25-28 diputats (ara en té 2)".

"Un saut de 13 punts respecte a les urnes impulsat per una fidelitat de vot del 94%, inèdita en enquestes electorals, i una lleu fugida del 6% cap a Vox que compensa de sobres absorbint votants de Junts (24,5%), Vox (13%), PSC (9,2%), ERC (7,9%), PP (7,7%), CUP (3,3%) i Comuns (2,1%)".

Més notícies. El gran campió de la lluita contra el feixisme, aquest fenomen que respon al nom de Gabriel Rufián, diu ara que ja no liderarà la gran coalició de l'esquerra espanyola contra el monstre que s'acosta sobre el solar ibèric. Que s'ho ha repensat.

"Rufián descarta optar a la presidència del govern espanyol: 'Jo m'he de presentar a Catalunya amb ERC'", diu l'ex jove promesa de l'Esquerra segons un titular d'El Nacional.

Del text de Ketty Calatayud: "Gabriel Rufián ha tancat la porta a convertir-se en candidat a la presidència del Govern espanyol, tot i haver estat una de les veus que més ha defensat la necessitat d'articular una gran candidatura unitària de l'esquerra a les properes eleccions generals".

"El portaveu d'ERC al Congrés considera que aquest projecte ha d'estar liderat per "una altra persona" i ha deixat clar que el seu futur polític passa per Catalunya. "Ha de ser una altra persona. Jo crec que m'he de presentar a Catalunya amb ERC liderant un front del tipus que jo plantejo", ha afirmat aquest dissabte en una entrevista al programa LaSexta Xplica".

"Rufián ha afegit que el seu objectiu és que ERC "prengui les regnes" d'aquest espai polític a Catalunya. Segons el dirigent republicà, si aquesta fórmula aconsegueix consolidar-se a Catalunya, podria servir d'exemple perquè es reprodueixi en altres territoris. "Em consta que se n'està parlant", ha assegurat, abans de defensar que l'esquerra necessita "aglomerar veus" davant la fragmentació actual".

"Rufián va llançar la idea públicament per primera vegada el juliol de 2025, quan va començar a plantejar la possibilitat d'una candidatura conjunta de les forces a l'esquerra del PSOE. El polític català defensava la necessitat que totes les forces situades a l'esquerra del PSOE concorreguessin juntes a unes futures eleccions generals per evitar la dispersió del vot progressista".

"Posteriorment, ho va deixar per escrit en una publicació a X el dimecres 23 de juliol de 2025. En aquell primer plantejament, no va parlar només de "les forces situades a l'esquerra del PSOE" de manera genèrica, sinó d'una aliança àmplia que també inclogués forces sobiranistes i independentistes".

"El febrer de 2026 va fer una petita gira d'actes i trobades per promoure la iniciativa i buscar suports entre dirigents i referents de l'esquerra i el passat maig va reiterar aquesta proposta d'articular un front ampli, fins al punt d'oferir-se a encapçalar la candidatura si això servia per "maximitzar els resultats electorals"".

"Més endavant, en un acte celebrat a València amb Mónica Oltra el 19 de juny, va plantejar que el lideratge d'aquesta eventual coalició es decidís mitjançant unes primàries obertes, perquè fossin els electors, i no les direccions dels partits, qui escollissin el candidat".

I: "Ara, però, deixa clar que no aspira a liderar aquest projecte des de Madrid, sinó a impulsar una iniciativa similar des de Catalunya sota el paraigua d'ERC".

Això de Rufián és l'última hora. La setmana vinent ja es veurà si vol liderar l'esquerra a Catalunya, al terç est o a tota Europa.

Més notícies. Aquest independentisme que mai no decep. "Un diputat de Junts demana diners per editar un llibre dient que els EUA van copiar la seva bandera de la catalana", adverteix El Confidencial.

I aquest diputat no pot ser altre que Joan Canadell, expresident, poca broma, de la Cambra de Comerç de Barcelona.

La informació és d'Antonio Fernández: "El diputat de Junts per Catalunya (JxCat) Joan Canadell busca diners. Així ho ha anunciat, alhora que publicitava l'inici d'una campanya de micromecenatge per publicar un llibre en què sosté la tesi que la bandera dels Estats Units prové de la senyera catalana, una tesi que també defensen els historiadors de l'Institut Nova Història (INH)".

"Aquesta entitat agrupa partidaris del revisionisme històric que denuncia una gran conspiració mundial contra Catalunya al llarg dels segles, alhora que reclama que figures com Leonardo da Vinci, William Shakespeare, Miguel de Cervantes, Cristòfor Colom, Erasme de Rotterdam, Santa Teresa de Jesús, Francisco Pizarro o Hernán Cortés eren, en realitat, il·lustres catalans obligats a camuflar la seva veritable identitat".

"Canadell sempre s'ha sentit proper a les tesis dels revisionistes de l'INH, per molt estrambòtiques que fossin les seves conclusions. Ha elogiat els seus treballs, els ha donat suport públicament i ara s'arremanga i baixa al fang com a creador de contingut revisionista".

"El llibre que vol editar es diu 'El trencaclosques català de l'Atlàntic' i, segons l'INH, "segueix la relació de comerciants de la nació catalana amb l'Anglaterra del segle XVI i les seves connexions amb Canàries, Andalusia i els grans centres comercials de la Mediterrània articulats al voltant dels Consolats de Mar"".

"És a dir, que dona a entendre que tota la vida a la Mediterrània depenia d'una institució barcelonina creada al segle XIII, dedicada a regular el dret marítim i que funcionava com a tribunal mercantil per resoldre disputes".

"El llibre de Canadell, segons l'INH, "aporta un nou relat a partir de centenars de documents, personatges i connexions que mai s'havien reunit en una mateixa narració. Una història fascinant plena de sorpreses que convida a repensar el paper de la nació catalana en la formació del món atlàntic modern"".

"L'obra, diu l'entitat, "confirma la participació catalana en les primeres exploracions americanes, una realitat que diversos historiadors ja han documentat. Però va més enllà, explorant les connexions amb l'origen de la primera bandera dels Estats Units"".

I: "A més, després d'aquesta obra, "caldrà replantejar el paper que va tenir la nació catalana en la construcció del món atlàntic modern, tant al sud com al nord d'Amèrica. Per això, un dels objectius del mecenatge és enviar el llibre en versió anglesa a universitats i especialistes d'Anglaterra i els Estats Units perquè aquestes hipòtesis puguin ser conegudes, debatudes i contrastades internacionalment"".

Què gran és Canadell, un complet autodidacte que si fem cas a l'"Institut de Nova Història" canviarà el relat històric mundial amb les seves extraordinàries teories.

Canvi de terç. Economia. "La davallada de les renovables augmenta la dependència exterior de Catalunya", assenyala un titular de La Vanguardia.

Portada de 'La Vanguardia' el 27 de juliol de 2026

Portada de 'La Vanguardia' el 27 de juliol de 2026

Escriu Antonio Cerrillo: "Catalunya va reduir l'any passat un 3,1% la producció elèctrica amb fonts renovables i, en paral·lel, va augmentar la demanda un 2,7%, de manera que, com a conseqüència, va incrementar el seu dèficit en el balanç d'importacions i exportacions d'electricitat. Dit d'una altra manera, es va fer més dependent de l'exterior en l'àmbit de l'electricitat".

"El resultat és que les energies lliures d'emissions de gasos van aportar un 15,3% de la demanda elèctrica, 0,9 punts menys que el 16,2% del 2024. D'aquesta manera, s'allunya dels objectius recollits en la planificació energètica (la Prospectiva Energètica de Catalunya 2050, Proencat), que planteja com a fita aconseguir per al 2030 que el 50% de la demanda provingui de fonts renovables, eòlica i fotovoltaica bàsicament".

"Catalunya va veure incrementada l'any passat la seva dependència energètica a causa de la menor producció amb renovables i el lleuger increment de la demanda, que ha fet que la seva cobertura amb electricitat autòctona hagi estat inferior a la de l'any 2024, segons conclou l'informe de l'Observatori de les Energies Renovables a Catalunya del 2025".

I: "“No estem avançant a la velocitat que hauríem en la incorporació de la generació amb renovables, que fonamentalment són l'eòlica i la fotovoltaica”, resumeix Jaume Morron, un dels autors de l'estudi. “I no avancem perquè els tràmits per a les autoritzacions continuen sent llarguíssims”".

Societat. El drama del Bicing a El País. "Ciclistes que han tingut accidents amb el Bicing de Barcelona: “No el tornaré a agafar, és perillós”", assenyala un titular del diari esmentat.

Al sumari s'indica que "Dues abonades a la bicicleta pública relaten els seus sinistres, que vinculen al mal manteniment de frens o rodes".

El text és de Clara Blanchar: "Totes dues són veteranes ciclistes, tenen bici pròpia i eren abonades del Bicing, la bicicleta pública de Barcelona. Isa Quiles, professora de disseny, des de 2009. Raquel Garcia, doctora en biologia que sempre havia anat a treballar amb la seva pròpia bicicleta, es va abonar fa un any".

"Però des de fa uns mesos no l'han tornat a utilitzar. Totes dues van tenir accidents i van acabar a l'hospital. Quiles es va trencar un dit quan, baixant pel carrer de Muntaner, es va adonar que els frens no funcionaven. A Garcia li va relliscar la roda del darrere al carrer de Ferran, amb el paviment mullat, i va sortir volant: tres punts a la barbeta i una mà trencada".

"“No tornaré a agafar el Bicing, no està ben mantingut, no me'n refio, és perillós”, diu després de gairebé dos mesos de baixa laboral. A l'atestat de l'accident de Quiles, la Guàrdia Urbana va anotar el mal estat dels frens. “La causa probable del sinistre viari és per avaria mecànica en el sistema de frenada de la bicicleta del Bicing”, van escriure".

"Garcia encara no té l'atestat, però els testimonis del seu accident van fer fotografies de la roda del darrere, amb la coberta gastada i sense dibuix".

"Totes dues asseguren que les bicis de la flota del Bicing estan en mal estat, lamenten les dificultats per alertar i denunciar la seva situació, i critiquen que Bicing (gestionada per l'empresa municipal BSM) i la concessionària, Pedalem, responsabilitzin els abonats de la revisió del correcte funcionament dels vehicles".

"El contracte que regula les condicions d'utilització del servei estipula que, en retirar una bicicleta ancorada en una estació, “l'usuari queda obligat a comprovar que l'estat de tots els seus elements sigui perfecte i, en concret, l'estat dels frens, els llums, el canvi de marxes, la subjecció correcta de tots els elements mòbils i podrà ajustar el seient per adequar-lo a la seva alçada”. “Els usuaris no som tècnics ni mecànics de bicicleta”, retreuen".

I: "Per la seva banda, Bicing sosté que aquests casos representen una part “molt minoritària del total de desplaçaments”: 0,74 casos per cada 100.000 viatges el 2026 i 0,45 per cada 100.000 viatges el 2025, segons les dades que gestionen. ”Això significa que, sobre una base de 100.000 trajectes realitzats en Bicing, menys d'un accident presenta indicis de possible relació amb l'estat de la bicicleta", explica un portaveu del servei".

Terrible. Ara només falta que l'Ajuntament digui la veritat i ofereixi dades reals sobre els accidents de bicicleta que es produeixen a Barcelona i que a vegades tenen com a principal víctima a vianants indefensos.

També estaria fenomenal que fonts municipals expliquessin com és possible que el conductor d'un vehicle a motor de quatre o dues rodes hagi de tenir carnet de conduir i estar al corrent de pagament de l'assegurança del seu artefacte i de l'impost de circulació per poder moure's per Barcelona mentre que els ciclistes no estan obligats a res.

27 de juliol, dia mundial del Càncer de Cap i Coll i dia mundial de Caminar amb Zancos.

Santoral: Natàlia de Còrdova, Simeó Estilita, Cucufat, Desiderat de Besançon, Urso de Loches, Hermolau de Nicomèdia, Eclesi de Ravenna, Juliana d'Iluro, Semproniana d'Iluro, Antusa de Mantinea, Pantaleó de Nicomèdia, Celestí I papa, Liliosa de Còrdova, Hermòcrates de Nicomèdia i Hermip de Nicomèdia.