Esvorancs i el Govern dels amnistiats
El risc de les grans obres d'infraestructures a Barcelona. El Govern, al rescat dels encausats al Tribunal de Comptes. Primer pas per a la condonació del deute autonòmic. La barra lliure política
En portada: Veolia es consolida com a soci de referència de l'Administració catalana i corona el pla de Tugues
El subsòl de Barcelona és un formatge de Gruyère, un inextricable laberint de fosses sèptiques, afluents subterranis, forats negres i coves ignotes que tendeix al col·lapse tan bon punt hi penetren grues i tuneladores. Deia Pasqual Maragall en els seus temps d'alcalde que un dels reptes de la ciutat era elaborar el mapa del que no es veu.
En aquells anys noranta, el problema de les obres era que es tallaven sense voler cables elèctrics i canonades de gas i aigua que provocaven problemes puntuals de desabastiment.
Trenta anys després estem igual, amb un alt risc que cada vegada que es fa un forat al terra exploti una canalització del gas, rebenti una canonada d'aigua o l'infern s'empassi una excavadora. Imprevistos de qualsevol obra.
Ara mateix, bona part del carrer Urgell entre la Gran Via i la plaça de Francesc Macià és una gran zona de risc. No són pocs els barcelonins que afronten grans tombs per evitar la zona.
Hi ha més notícies. La política porta novetats com que la Generalitat actual busca documentar que els senyors del Procés no van gastar fons europeus per a la gran festa d'això que anomenen referèndum de l'1-O i que en realitat va ser una broma de mal gust per tal que puguin resultar amnistiats.
Sobre aquest particular, poc es recorda que l'aval perquè dos Artur Mas, don Carles Puigdemont, don Oriol Junqueras i una trentena més de prebosts el va posar l'Institut Català de Finances, cosa que confirma que els polítics són uns irresponsables en el sentit tècnic del terme.
També és notícia que el Congrés ha fet el primer pas per a la condonació d'una part del deute autonòmic de la Generalitat amb el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), cosa que abunda en la idea que els polítics, a diferència dels ciutadans del comú, poden fer tota mena de pufos econòmics sense conseqüències. Barra lliure. Com en l'atenció a la infància.
Al gra. El País resumeix així el part d'obres a la capital catalana: "Un esvoranc, l'enfonsament d'un pou i una explosió de gas, tres accidents en dues setmanes a Barcelona",
Portada d''El País' el 24 de juliol de 2026
Al sumari s'informa que "Els incidents es salden amb vuit operaris ferits a Sants; una aturada del servei en tres línies de Rodalies i el desallotjament de 300 veïns a El Putxet".
La informació és d'Alfonso L. Congostrina: "Les obres de grans infraestructures que s'executen a Barcelona aquest estiu han provocat tres incidents de gravetat en poc més de dues setmanes. El primer va ser l'aparició d'un esvoranc que va enfonsar el lavabo d'una pizzeria al barri barceloní del Putxet. El forat, vinculat a la construcció de la línia 9 del metro, va obligar a desallotjar vuit finques i prop de 300 veïns".
![Efectivos de bomberos durante el desalojo de un edificio por un socavón en un interior de manzana, a 7 de julio de 2026, en Barcelona](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/557184.jpg?p=w:320\/h:240&h=V1CIuMey"])
"Dimecres passat s'hi van sumar dos nous successos: l'enfonsament d'un pou de les obres ferroviàries de Montcada, al seu pas pel barri barceloní de Vallbona, que va engolir una grua i mantindrà fins la setmana vinent interrompudes les línies R2 Nord, R2 i R11 de Rodalies; i una deflagració de gas a les obres d'accessibilitat de l'estació de metro de Plaça de Sants, amb vuit treballadors ferits".
"L'Ajuntament de Barcelona ha anunciat que exigirà explicacions a les administracions (el departament de Territori de la Generalitat i Adif) i a les empreses responsables dels treballs".
"El 7 de juliol va aparèixer un esvoranc d'uns vuit metres de diàmetre als banys -van desaparèixer- de la pizzeria Verona situada entre els carrers Rubinstein, Teodora Lamadrid i Sant Gervasi de Cassoles. Aviat es va descobrir que l'enfonsament estava vinculat a les obres del tram central de la línia 9 del metro, per on ja havia passat la tuneladora a uns 40 metres de profunditat".
"El record del desastre del Carmel es va fer present en segons. Calgué desallotjar preventivament vuit finques, amb un total de 93 habitatges i prop de 300 veïns afectats. Els desallotjats van marxar a hotels, cases de familiars i segones residències. El retorn als habitatges va començar el dilluns 20 de juliol, però de forma esglaonada".
![Derrumbre El Puixet](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/557198.jpg?p=w:320\/h:240&h=BaEfLNKO"])
"Per ara, únicament han pogut tornar els residents de dos edificis del carrer Sant Gervasi de Cassoles. Els habitants de les altres sis finques continuen fora de casa seva mentre segueixen les inspeccions, es consolida el terreny i es continuen monitoritzant els edificis per comprovar si apareixen esquerdes".
"El segon esvoranc va aparèixer poc abans de les dues de la tarda d'aquest dimecres a les obres de soterrament de la línia ferroviària de Rodalies a Montcada i Reixac. El punt concret de l'enfonsament es troba dins el terme municipal de Barcelona, al barri de Vallbona, just al límit amb Montcada".
"Tot apunta que l'enfonsament d'una de les parets d'un pou va obrir, de forma sobtada, una cavitat que va acabar engolint una grua de grans dimensions sense provocar ferits. Adif va aturar preventivament els treballs i va començar a omplir el forat amb formigó. La grua quedarà sepultada. Les primeres inspeccions no han detectat danys als habitatges propers, ni a les vies situades al costat del pou. Tot i això, igual que a El Putxet, es monitoritzaran els edificis".
I: "El tercer incident va començar a les 14.40 de dimecres, quan es va detectar una fuita de gas a les obres destinades a completar l'accessibilitat de l'estació de la línia 5 del metro de Plaça de Sants. Una canonada del gas va quedar afectada durant els treballs i fins al lloc s'hi van desplaçar els Bombers de Barcelona i tècnics de la companyia subministradora per intentar tallar l'escapament".
"A les 22.50, mentre continuaven els treballs per obturar i reparar la conducció, es va produir una deflagració que va deixar ferits vuit treballadors. L'explosió va originar una gran flamarada que els Bombers van mantenir controlada durant tota la matinada mitjançant cinc mànegues. La flama va estar cremant 12 hores".
A l'espera de nous espectacles pirotècnics, deflagracions, esvorancs, col·lisions i altres al·licients de la vida urbana a l'estiu anem a la política, una altra proveïdora d'emocions fortes.
"El Govern remet un escrit al Tribunal de Comptes perquè apliqui l'amnistia", apunta un titular de La Vanguardia.
Portada de 'La Vanguardia' el 24 de juliol de 2026
El text ve amb les signatures de Pedro Ruiz Clavería i Iñaki Pardo Torregrosa: "El Govern de la Generalitat podria haver estat una de les parts personades a la causa del Tribunal de Comptes per la responsabilitat comptable del procés en tant que perjudicat".
"L'Executiu català utilitzarà aquesta condició per remetre aquest divendres un escrit a l'òrgan comptable perquè no demori més l'aplicació de la llei d'Amnistia a la trentena d'ex-alts càrrecs de l'administració catalana que estan encausats per les despeses del referèndum de l'1-O i de l'acció exterior a través del Diplocat, entre ells els expresidents Carles Puigdemont i Artur Mas, així com el president d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, o el secretari general de Junts, Jordi Turull, i altres exconsellers".
![El presidente de la Generalitat, Salvador Illa, en el Parlament](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/556465.webp?p=w:320\/h:240&h=Q4EK3IBi"])
"En paral·lel, a l'administració catalana es treballa per acreditar amb un escrit de la intervenció general que els diners destinats a les despeses de la consulta i de l'acció exterior no provenien de fons europeus. Aquest certificat, si acaba veient la llum, podrien incloure'l les defenses en els seus escrits d'al·legacions".
"Sigui com sigui, la Generalitat, segons fonts consultades, demanarà en el seu escrit al Tribunal de Comptes que s'extingeixi la responsabilitat dels dirigents polítics. A més, reclamarà que s'aixequin els avals que van ser dipositats per l'Institut Català de Finances (ICF) el 2022, després que un any abans l'òrgan fiscalitzador rebutgés els diners de l'entitat pública de crèdit".
"En total, es van lliurar 5,4 milions d'euros que ara retornaran al compte de l'ICF si es tanca definitivament la causa".
Així doncs, la Generalitat, que no és part, al·lega que podria ser part. I a més abundament, tot això que deia Mas que els havien arruïnat era, oh, sorpresa, fals. Qui ha posat els diners és el poble de Catalunya a través de l'ICF.
Més aventures de polítics caradures, d'aquells que alerten dels populismes i reivindiquen la política, els mateixos que fan amb els diners públics el que els surt del níspero, endeuten la població, col·loquen els seus amiguets i quan es retiren demanen homenatges.
"Primer pas del Congrés per condonar part del deute de Catalunya i de la resta d'autonomies amb el FLA", assenyala un titular d'El Nacional.
Al sumari es diu que "Junts tomba les esmenes a la totalitat amb PSOE i ERC però adverteix que cal millorar i ampliar la condonació".
El text és d'Abel Degà: "El Congrés dels Diputats ha fet aquest dijous el primer pas per aprovar la condonació d'una part del deute autonòmic. Es tracta d'un projecte de llei presentat pel Govern i pactat amb Esquerra Republicana".
![La consellera de Economía y Finanzas de la Generalitat, Alícia Romero, y el secretario de Hacienda, Antoni Fernández](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/559609.jpg?p=w:320\/h:240&h=qIQTfert"])
"En el habitual Ple escombra previ a les vacances d'estiu, la cambra ha tombat amb 178 vots en contra les esmenes a la totalitat de PP i Vox, que només han rebut el seu propi suport. Junts per Catalunya s'ha sumat a la majoria de la investidura, però els independentistes adverteixen que pretenen introduir millores durant la tramitació de la norma".
"La seva intenció és que es condoni el 100% del deute del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA). En l'acord entre republicans i socialistes es va pactar una condonació del 22% en el cas de Catalunya (un 19,9% del deute total del país), que es tradueix en 17.104 milions d'euros".
"El projecte de llei pactat amb Esquerra Republicana i presentat pel Govern permetrà que l'Estat assumeixi prop de 83.000 milions d'euros de deute de les autonomies de règim comú. Les poques comunitats que estan governades pel PSOE s'han mostrat a favor, però les que estan en mans del PP han obeït les directrius de la direcció estatal del partit i s'han posicionat en contra".
"El discurs dels populars és que, tot i que la condonació beneficiaria tots els territoris, es tracta d'un nou greuge territorial a favor dels catalans, pel simple fet que ha estat negociat amb un partit independentista".
![El presidente de Pimec, Antoni Cañete / CEDIDA](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/10498.jpg?p=w:320\/h:240&h=6lEjGdqG"])
"La norma, aprovada pel Consell de Ministres el desembre passat, és fruit de l'acord entre ERC i el PSOE per investir Pedro Sánchez. L'objectiu de la llei és corregir l'excés d'endeutament que les autonomies van acumular arran de la crisi financera de 2008-2013 i facilitar-los el retorn als mercats per finançar-se sense el suport de l'Estat".
I: "Andalusia, de fet, serà l'autonomia més beneficiada, amb 18.791 milions d'euros de deute perdonat, seguida de Catalunya (17.104 milions), el País Valencià i Madrid (8.644). El text preveu dues vies per fer-ho efectiu: la cancel·lació automàtica dels préstecs que cada comunitat té amb el Fons de Finançament a Comunitats Autònomes, i, quan això no sigui suficient, la subrogació de l'Estat en deutes que les comunitats tinguin amb bancs o altres creditors, que en aquest cas requerirà sol·licitud prèvia i l'aprovació de cada operació per part del Govern".
Doncs ja estaria. Després de rescatar els bancs es rescaten les comunitats en un país on centenars de milers de persones van ser desnonades per no poder pagar les hipoteques en aquell mateix període de la crisi, entre 2008 i 2013. Però a aquests ciutadans ningú els va donar un cop de mà, excepte els jutges, que els la van posar al coll.
Més desastres. "Les temperatures nocturnes són la principal causa de mortalitat per calor a Barcelona: «És un assassí silenciós»", afirma un titular de La Razón.
Portada de 'La Razón' el 24 de juliol de 2026
Al sumari s'alerta que "Dos estudis de la UPC asseguren que el risc per a la salut humana comença a partir dels 30,2 graus de dia i dels 24 de nit".
Escriu Javier Martín Mombiela: "Les temperatures nocturnes són la principal causa de mortalitat per calor a Barcelona. És la conclusió que es desprèn de dos estudis científics, realitzats pel Centre de Política de Sòl i Valoracions (CPSV) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), que alerten dels riscos que aquestes suposen per a la salut de les persones. Especialment, per a les més grans".
"«La calor nocturna és un assassí silenciós. Ens afecta sense que ens n'adonem», va assegurar aquest dijous el doctor en arquitectura Josep Roca en una roda de premsa en què va defensar «buscar mecanismes» per refrigerar l'interior dels habitatges —entre altres mesures— per combatre l'escenari climàtic actual".
"L'anàlisi, així doncs, exposa que la capital catalana va comptabilitzar un total de 721 morts per les altes temperatures mínimes nocturnes entre 2007 i 2018: una xifra superior a les 571 defuncions vinculades a les màximes diürnes durant el mateix període".
"Una casuística que respon a l'escalfament «continu» que ha experimentat el clima de Barcelona en les darreres dècades. Entre 1971 i 2025, la temperatura mitjana de la ciutat ha augmentat 3,22 graus: una pujada més pronunciada que la registrada a Espanya —de 1,96, segons l'Aemet, entre 1971 i 2024—, la regió mediterrània i a escala mundial".
I: "Aquest fenomen, segons les investigacions, ha provocat un augment més gran en les temperatures mínimes (3,87 graus) que en les màximes (2,57) arran dels efectes que deixa la «illa de calor urbana» i «la manca de brisa refrescant». «De dia, l'efecte de la marinada i la brisa és fonamental com a element suavitzador del clima. És a la nit quan tenim problemes», va afirmar el professor del CPSV".
24 de juliol, dia internacional de l'Autocura i dia internacional del Tequila.
Santoral: Cristina de Bolsena, Fantí el Vell, Cunegunda d'Hongria, Josep Fernández, Joan Boste, Sigolena d'Albi, Sarbeli Makhluf, Estercaci de Mèrida, Eufràsia de Tebaida, Declà d'Ardmore, Balduí de Rietim, Niceta de Lícia i Meneo de Lícia.
