La guerra de les "seleccions" i relleu al Govern
Després del segon mundial d'Espanya, ERC pressiona per crear l'oficina de les seleccions catalanes. Raúl Moreno supleix Martínez Bravo a Drets Socials
En portada: Pimec trenca amb Santacreu a un any de les eleccions de la Cambra
Futbol. No es parla d'una altra cosa. La celebració de "la Roja" a Madrid ocupa les obertures dels mitjans. Els futbolistes de la selecció van passar del camp a l'avió i d'allà als carrers de la capital del Regne després de complimentar la Família Reial i el president del Govern.
En paral·lel, Barça i Espanyol, els dos equips de primera de la ciutat i de Catalunya, ja han començat la temporada. La Lliga està a tocar. Comença quan la Mare de Déu d'Agost. En aquestes que hi ha gent demanant que el Mundial se celebri cada any. Han quedat orfes de futbol per uns dies. Prefereixen perdre el temps veient un partit entre Indonèsia i Austràlia que mirant sèries, que és un altre tipus de passatemps.
L'independentisme plora la victòria d'Espanya, lamenta la participació en la gesta de vuit jugadors nascuts a Catalunya i clama per les seleccions catalanes. Creuen que ho guanyarien tot i més. El debat és recurrent. Els més veterans recordaran Josep Miró Ardevol, íntim de Pujol i encarregat per aquest de muntar el Comitè Olímpic Català a les vigílies dels Jocs Olímpics. L'assumpte va quedar en no res i mai més se'n va saber.
Ara el tema són les seleccions. O la selecció. De futbol més concretament. I en aquest context destaca aquest titular d'El Confidencial: "Illa promet a ERC posar en marxa l'Oficina de Seleccions catalanes després de l'èxit d'Espanya".
Pel que sembla, els republicans han descobert una "escletxa legal" que ningú abans havia vist en més de 125 anys d'història.
La informació és d'Antonio Fernández: "El Govern català ultima, juntament amb ERC, una oficina que posarà en marxa a partir de setembre perquè Catalunya pugui competir internacionalment amb les seves pròpies seleccions. Aquesta iniciativa podria afectar la pròpia selecció espanyola de futbol: si s'apliquen els termes legals que emparen l'actuació de l'oficina, el Govern podria reclamar que Catalunya pugui competir internacionalment".
![Los jugadores de la selección española levantan la Copa del Mundo en La Cibeles](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/559243.jpg?p=w:320\/h:240&h=pozNQ-dw"])
"El camí quedarà obert a partir de setembre. “Tenim el compromís de donar tot el nostre suport perquè les seleccions catalanes que puguin fer-ho, competeixin en l'àmbit internacional, sempre que es respecti el marc legal”, diuen fonts oficials del Govern català a El Confidencial. La idea és començar a posar en marxa l'oficina al mes de setembre i que estigui a ple rendiment abans que acabi l'any".
"L'acord signat entre ERC i el PSC indica que l'oficina del Govern dependrà del Consell Català de l'Esport i que “promourà les seleccions esportives catalanes, oferirà el suport actiu i acompanyament a les federacions esportives catalanes que, d'acord amb la seva voluntat i amb el que estableix l'article 48.2 de la Llei estatal 39/2022 de 30 de desembre, de l'Esport, poden optar a la participació directa en l'àmbit internacional pel fet d'haver-se constituït abans que la federació estatal corresponent i d'acord amb l'arrelament social i històric a Catalunya. Aquesta oficina també vetllarà davant el Consell Superior d'Esports estatal per aquest reconeixement”".
![En el fondo: Fotomontaje del antes y el después de una pintada en un municipio de Tarragona](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/559231.jpg?p=w:320\/h:240&h=NJpJqqXh"])
"En realitat, l'article referenciat diu que “les federacions esportives autonòmiques podran participar directament en l'àmbit internacional si la federació internacional corresponent contempla la seva participació, en el cas de modalitats o especialitats esportives amb arrelament històric i social a la seva respectiva comunitat, o bé en el cas que la federació autonòmica hagués format part d'una federació internacional abans de la constitució de la federació espanyola corresponent”. La llum verda seria donada pel Consell Superior d'Esports".
Segueix la peça: "La diputada de Junts Montse Ortiz va dirigir fa poques setmanes una pregunta al conseller d'Esports, Berni Álvarez, sobre l'oficina que s'havia compromès a crear. “L'Oficina ja està a punt. Fa temps que treballem amb ERC en un document pràcticament tancat amb un objectiu clar: la projecció de les nostres seleccions en l'àmbit internacional amb els límits que estan marcats”, li va respondre el conseller".
![Ferran celebra el gol de la victoria de España ante Argentina](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/559072.jpg?p=w:320\/h:240&h=EoQ3v_ch"])
I: "Per a Ortiz, “en aquest Mundial participen fins a 9 jugadors catalans, però ni rastre de la selecció catalana. Juguen Escòcia i Curaçao, cap dels dos són estats independents. Però Catalunya no hi és. Aquesta és la diferència entre promocionar esportistes i defensar seleccions, perquè mentre altres nacions competeixen, Catalunya continua mirant-s'ho des de la graderia. El problema no és esportiu ni jurídic. El que no existeix és la voluntat política. Perquè fer aquest pas implica prioritzar Catalunya, implica plantar cara quan Madrid s'hi oposi”".
El cas és que la teoria diu que si la federació regional es va crear abans que la nacional la primera pot competir en el pla internacional. Però la pràctica incideix que Escòcia, Gal·les, Irlanda i Curaçao no només tenen una federació pròpia sinó que a més tenen lligues particulars, competicions "domèstiques" que avalen la presència de les seleccions als campionats continentals i mundials.
![Pau Cubarsí, Rodri Hernández y Unai Simón, galardonados tras la final del Mundial](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/559230.jpg?p=w:320\/h:240&h=r3XcCQm8"])
Segons explica Fernández en el referit digital, "les dates són inapel·lables: la Federació Catalana data de 1900 (va ser fundada com a Foot-ball Associació) i l'Espanyola no es va crear fins al 1913, tot i que l'entitat embrionària va ser la Federació Espanyola de Clubs de Football de 1909. Per als independentistes radicals, aquesta és una escletxa legal per on colar una selecció catalana de futbol que trenqui la Roja".
Doncs endavant. Caldrà crear una lliga catalana que prometria grans emocions. Per exemple, un Barça-Júpiter. O un Europa-Espanyol.
La contrapart, aquells que participen de l'alegria general, ha sortit als carrers de Catalunya amb una gosadia, un desimboltura i una absència de complexos que té els independentistes més radicals amb els ulls com plats. Com s'atreveixen! exclamen pels racons.
![Centenares de aficionados apoyan a la Selección Española en Cambrils](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/559087.jpg?p=w:320\/h:240&h=TjvslUVQ"])
"El Mundial desferma una marea espanyolista a la Catalunya 'indepe': el secessionisme perd el monopoli del carrer", conclou un titular de Vozpópuli.
A l'entradeta que correspon a aquest encapçalament s'afegeix que "La joventut catalana fa seus els triomfs de la 'Roja' naturalitzant la seva relació amb els símbols de l'Espanya constitucional".
Del text que signa Óscar Benítez: "I és que la victòria d'aquesta al Mundial ha desfermat a la regió, fins i tot en alguns feus 'indepes', un 'outing' de samarretes i ensenyes espanyoles com no es veia des de les manifestacions constitucionalistes de 2017, quan part dels catalans van perdre la por a mostrar la seva lligam política i sentimental amb el conjunt d'Espanya —que, com és sabut, el nacionalisme català havia aconseguit convertir en anatema—".
![Lamine Yamal, tendido en el césped tras ganar el Mundial ante Argentina](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/559079.jpg?p=w:320\/h:240&h=7o_0Pssd"])
"Per començar, més de 30.000 persones van omplir diumenge el parc del Fòrum per presenciar el partit de la 'Roja' contra l'Argentina en una pantalla gegant —dispositiu que l'Ajuntament de Collboni, malgrat els dubtes inicials, finalment es va prestar a instal·lar—. Una multitud en què predominaven els joves, s'escoltaven accents de diferents procedències i proliferaven tant els càntics a favor de la Selecció com les banderes espanyoles d'índole constitucional".
"I que, després del gol de Ferran Torres en el temps afegit, va sortir a celebrar la victòria als carrers, sumant-se així a altres seguidors en diferents punts de la capital catalana, com Passeig de Gràcia, Urquinaona, Glòries o Sagrada Família".
"Celebració que, com atesten les imatges, es va desplegar sense rastre de complexos —una estampa impensable fa no tants anys i considerablement més nombrosa que la que va tenir lloc al Mundial de 2010—. Però que, a més, no només es va repetir a les 'xarnegues' Sabadell o Castelldefels, sinó també en localitats suposadament 'hostils' de la Catalunya interior com Ripoll, on governa Aliança, o Manresa, en mans d'ERC".
"Aquest esclat, com era d'esperar, va ser un os difícil de rosegar entre polítics i mitjans secessionistes, que s'havien posicionat a favor de la victòria del combinat argentí".
Línies després Benítez repara que "una de les imatges que més enuig va provocar en un sector del secessionisme va ser la il·luminació de la icònica Torre Agbar, a Glòries, que durant 15 minuts es va adornar amb una franja groga emmarcada per dues de vermelles per celebrar el triomf. I que, fins a cert punt, simbolitza un canvi de cicle, ja que, durant el 'procés', l'edifici va fer el mateix amb els colors i motius de la 'senyera'".
Més notícies. Relleu al Govern. La consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, ha estat substituïda pel seu número dos, Raúl Moreno.
Així ho explica en titular El País: "Raúl Moreno, el relleu perquè no canviï res a Drets Socials".
Portada d''El País' el 21 de juliol de 2026
Al sumari s'afegeix que "El ‘president’ Salvador Illa recepta al nou conseller “estabilitat i continuïtat” al capdavant del Departament".
Escriu Bernat Coll: "Amb la intenció de provocar el menor soroll possible i de minimitzar un possible efecte advers, Salvador Illa va anticipar en la presa de possessió de Raúl Moreno (Santa Coloma de Gramenet, Barcelona, 48 anys) com a nou conseller de Drets Socials de la Generalitat el que espera d'ell: “És un canvi de conseller, no un canvi de polítiques”, va advertir el president de l'Executiu català. Amb els primers pressupostos de la legislatura a la butxaca, Illa ara vol estabilitat".
"En la primera remodelació de l'Executiu de la legislatura, el president aposta per la continuïtat i ascendeix al Govern el fins ara secretari general de la conselleria. És la culminació d'un ascens gairebé lineal de Moreno".
![Salvador Illa, presidente de la Generalitat, y Raúl Moreno Montaña en su toma de posesión como nuevo 'conseller' de Derechos Sociales e Inclusión](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/559213.jpg?p=w:320\/h:240&h=CSrsQqF5"])
"Militant socialista des de jove, va créixer políticament al consistori de Santa Coloma de Gramenet com a regidor (2003-2015), va fer el salt al Parlament en l'última fase del procés (2015) com a portaveu de la comissió de drets socials, va assumir la portaveu adjunta del seu grup parlamentari (2021) i va entrar a l'estructura del Govern quan Illa va accedir a Palau (2024)".
"El salt al Consell Executiu és l'últim esglaó d'un home de “consens i de conviccions federalistes”, segons els seus companys de partit, i alhora “calculador” a la vista dels seus rivals polítics. “Les polítiques del Govern en aquest àmbit són les polítiques que continuarem fent”, insisteix igualment Illa.
![Raúl Moreno Montaña](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/559102.jpg?p=w:320\/h:240&h=FdoSRhJF"])
Línies després Coll es refereix tangencialment a la infausta DGAIA: "La seva arribada al capdavant de Drets Socials suposa també un canvi de perfil al capdavant d'una de les conselleries amb més pressupost de la Generalitat (4.248 milions d'euros, només Salut i Educació sumen més). Moreno hereta un departament immers en reformes de gran abast, com el reforç del sistema de dependència, la reforma de la protecció a la infància o la millora de les condicions laborals del tercer sector. El seu principal repte serà consolidar aquestes reformes i evitar la sensació d'una crisi que l'oposició pretén capitalitzar".
Coletades de la resolució de la justícia europea sobre l'amnistia. "El Tribunal de Comptes eludeix aplicar l'amnistia de moment i dóna deu dies a les parts per al·legar", apunta un titular de La Vanguardia.
Portada de 'La Vanguardia' el 21 de juliol de 2026
El text és d'Iñaki Pardo Torregrosa; "El Tribunal de Comptes eludeix aplicar de moment l'amnistia a la trentena d'ex alts càrrecs del Govern de la Generalitat, entre ells els expresidents Artur Mas i Carles Puigdemont, per les despeses del procés".
"Després de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) de la setmana passada que avalava l'oblit penal, el Departament Segon d'Enjudiciament de l'òrgan fiscalitzador ha aixecat la suspensió al procediment per les despeses del procés que va dictaminar quan va elevar a Luxemburg les qüestions prejudicials que han motivat la sentència de la justícia europea".
![Complejo del Tribunal de Justicia de la Unión Europea (TJUE)](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/442317.png?p=w:320\/h:240&h=osfC6I4_"])
"En una providència dictada aquest dilluns, el Tribunal dóna un termini de deu dies a les parts perquè presentin les seves al·legacions després de la sentència del TJUE i perquè “aportin la documentació que considerin pertinent en relació amb l'origen dels fons utilitzats per realitzar les despeses objecte del procediment”, segons recull un comunicat".
"El Tribunal de Comptes remarca que la sentència europea no s'oposa a l'amnistia quan “els actes objecte del procediment es refereixin a fons que no provinguin del pressupost de la Unió Europea ni estiguin destinats a aquest”".
![El presidente de la Generalitat, Salvador Illa, pronuncia un mensaje institucional tras el fallo del TJUE sobre la amnistía](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/558612.jpg?p=w:320\/h:240&h=Zn7c2G4y"])
I: "D'aquí que es demani a les parts la documentació per acreditar l'origen dels fons i dels diners que va motivar la causa, que era per les despeses del procés i l'1-O i per l'acció exterior de la Generalitat. “Conclòs aquest tràmit, el procediment continuarà la seva tramitació conforme a dret”, conclou el comunicat del Tribunal de Comptes".
21 de juliol, dia mundial del Gos i del Gaspatxo. Santoral: Daniel profeta, Llorenç de Brindisi, Pràxedes de Roma i Arbogast d'Estrasburg.
