Primeras planas
Portades

La Catalunya d'Espanya i l'Argentina indepe

Grans celebracions per la victòria de la selecció espanyola davant l'equip de Messi. El PSC puja a Barcelona, Aliança entraria a l'Ajuntament i Junts, cau. L'Espanya d'Illa i Dalmau

En portada: Collboni s'alçaria fins als 12 regidors a Barcelona amb una forta entrada al consistori d'Aliança Catalana

Llegir en Català
Publicada
Actualitzada

La selecció d'Espanya ha guanyat la Copa del Món per segona vegada. Grans festes. Catalunya vibra amb els futbolistes de Luis de la Fuente. No hi ha discussió. El triomf va ser tan clar que va desesperar alguns jugadors argentins. Messi, enfonsat. L'últim gran referent del futbol mundial no va poder alçar la seva segona copa.

El públic va celebrar al carrer sense complexos. Milers de samarretes de la selecció. I milers de banderes espanyoles. Va passar exactament el mateix fa 16 anys. Un dia després es va activar la fase pràctica del procés independentista. I van canviar les banderes. Compte, doncs, amb les conclusions accelerades.

No només els argentins estan dolguts i confosos l'endemà del Mundial més estrany de la història. Una part de la societat catalana estava a favor del grup encapçalat pel mite culer Messi. L'independentisme considera que la selecció espanyola és una mena de parany "unionista" que sedueix els joves i els inocula el verí de sentir-se espanyol.

Ferran, eufórico, celebra el gol de la victoria de España ante Argentina

"L'independentisme català va prendre partit per l'Argentina a la final del Mundial", destaca un titular de El Confidencial.

Escriu Marcos Lamelas: "L'independentisme català va prendre partit per l'Argentina en aquesta final del Mundial. D'una banda es temia l'explosió de nacionalisme espanyol que podia produir una final guanyada per la Selecció espanyola de futbol".

"D'altra banda, inquieta l'exhibició pública de samarretes de la selecció als carrers que es viu des de fa dies i les desenes d'ajuntaments que tindran pantalles gegants per veure el partit, incloent municipis com Martorell i Rubí, governats per Junts. I sobretot, per considerar que una victòria de l'equip de Luis de la Fuente és dolenta per al seu moviment polític".

Centenares de aficionados apoyan a la Selección Española en Cambrils

"Alguns com el diputat de Junts Francesc de Dalmases han estat molt radicals a la xarxa social X: “Sóc català i no tinc res a veure amb Espanya”. D'altres com el secretari general de Junts Jordi Turull que va dir que no veuria el partit. Fa una setmana la portaveu del Parlament Míriam Nogueras: “jo no vaig amb Espanya” va afirmar després d'aparèixer a Catalunya Ràdio".

"Per la seva banda el diputat d'ERC al Congrés, Francesc Marc Àlvaro, va assegurar que “la mateixa lògica de monopoli simbòlic que frena l'existència de la selecció catalana o basca opera sempre per inèrcia des de Madrid. Per això és un autogol ser independentista i celebrar La Roja com si la cosa no fos política, només “sentimental” (tingui o no jugadors catalans)”".

"Són alguns exemples. I mentre en el columnisme d'opinadors independentistes es va apostar perquè guanyés l'Argentina com una manera de donar sentit a la final. Aquí un altre exemple. Les raons han estat diverses: la primera el vincle de Leo Messi amb Catalunya. La segona l'absència d'una selecció catalana de futbol que pugui competir en un mundial. Però sobretot, que Espanya perdi".

Lamine Yamal, tendido en el césped tras ganar el Mundial ante Argentina

"Per una derivada política. Es tem que una victòria reforci els discursos d'integració i de concòrdia que venen Pedro Sánchez i Salvador Illa, amb una selecció amb vuit jugadors del FC Barcelona. La Selecció espanyola de futbol representa més que ningú, la Catalunya de la reconciliació per la qual aposta el PSC des del Palau de la Generalitat".

"Tot el debat resulta força absurd. Les celebracions per la victòria de la Roja només evidencien el que mostren les enquestes que diuen que entre els catalans que se senten tan catalans com espanyols com els que se senten només espanyols són la majoria de la població. Una realitat que l'independentisme porta intentant dissimular des dels temps del procés".

"Després hi ha els símbols. En la majoria resulten molt contradictoris. Leo Messi com a símbol de l'independentisme, per exemple. Un argentí que porta 21 anys al FC Barcelona i que no parla ni una paraula de català no sembla el millor referent. Si ets argentí i fas el mateix tenint una gelateria a Gràcia, Plataforma per la Llengua llança les masses contra tu, com es va veure l'estiu passat".

pilas (30).png

"En termes futbolístics no hi ha debat. Argentina juga com l'Atlètic de Madrid del Cholo Simeone, mentre que la selecció espanyola beu de la Masia del FC Barcelona i el seu joc a la primera tocada"

I: "En l'aspecte polític la por d'uns i altres resulta poc fonamentada. Les intencions de vot català no canvien per això. Dos anys després del gol d'Iniesta a Sud-àfrica va començar el procés a Catalunya, el 2012. És a dir, que la Roja guanyi o perdi té poc o res a veure amb l'evolució de la política catalana en termes d'efectes reals".

Hi ha vida més enllà del futbol encara que no ho sembli. I hi ha més notícies, enquestes, entrevistes i el material habitual dels dilluns.

"Collboni s'alçaria fins als 12 regidors a Barcelona amb una forta entrada al consistori d'Aliança Catalana", destaca un titular de Metrópoli Abierta. Es tracta d'un sondeig que reflecteix que "El PSC guanyaria les eleccions municipals incrementant la seva representació en dos regidors, amb ERC en segona posició i una forta caiguda de Junts".

Així quedaria el consistori: PSC, 12; ERC, 8; BComú, 6; AC, 5; PP, 4; Junts, 4; Vox, 3 i CUP, 1.

L'anàlisi és de Rubén Pacheco: "Els socialistes s'emportarien el 23,7% dels vots, imposant-se a ERC, l'ascens electoral de la qual situaria el partit en segona posició. Els republicans liderats per Elisenda Alamany passarien dels cinc regidors actuals fins als set o vuit representants al Consell Municipal, recollint un 17,4% dels sufragis, segons es desprèn de l'anàlisi electoral, a partir del baròmetre municipal, elaborat per Takticom per a Metrópoli".

L'entrevista dels dilluns ve a El Mundo. "Albert Dalmau, conseller de Presidència català: 'Illa no vol trencar Espanya, vol reformar-la amb veu pròpia'", apunta el diari d'Unedisa.

Portada d'El Mundo el 20 de juliol de 2026

Portada d'El Mundo el 20 de juliol de 2026

Al sumari s'explica que Dalmau "Malgrat la seva joventut, és la persona que està a la sala de màquines del Govern català i la mà executiva del president de la Generalitat, Salvador Illa".

Les preguntes són d'Iñaki Ellakuría. A continuació, el més substancial de la peça:

Alcaldables en Barcelona frente a la fachada del Ayuntamiento

P: Els pressupostos han reforçat la seva aliança amb ERC i els Comuns, contempleu la possibilitat de recuperar el govern tripartit a falta d'una majoria socialista?

R: El projecte del Govern és el projecte del president Illa, que representa una coalició àmplia i plural de la societat catalana, com va passar amb els governs de Pujol i Margall, des de l'esquerra a sectors moderats, que volien obrir una nova etapa a Catalunya. ERC i els Comuns han estat els dos socis d'investidura que s'han volgut sumar a la governabilitat del país donant suport a aquests pressupostos. Per tant, nosaltres complirem els acords que tenim amb aquests dos partits i estenem la mà a la resta. En aquest sentit, veig amb tristesa que Junts ha renunciat a fer política a Catalunya i que el PP també va renunciar a col·laborar en qüestions centrals.

P: Vostè crida a la col·laboració entre administracions, però el seu Govern ha decidit actuar com a nèmesi del Madrid d'Ayuso.

R: Tenim molt respecte i estima per la ciutadania de Madrid i pels seus empresaris. Però el model d'Ayuso és d'acumulació insolidària i el nostre és de prosperitat compartida. Si alguna cosa té clara Illa és que recuperarem el lideratge econòmic de Catalunya a Espanya per tornar a passar per davant de Madrid. L'Espanya en què nosaltres creiem hi ha poder i desenvolupament econòmic en el conjunt del territori, a Andalusia, Galícia, Castella, etc, no només a Madrid. Per a la idea d'Espanya és negatiu que hi hagi un Madrid que s'emancipa de la resta de comunitats, actuant com una aspiradora que els treu la seva activitat econòmica i el capital humà. El missatge que nosaltres enviem a les empreses d'Espanya és que Catalunya torna a garantir seguretat jurídica i estabilitat política.

Fotomontaje de Jaume Collboni, que ganaría las elecciones, y de Elisenda Alamany, cuyo partido ha dado la sorpresa en la Primera Ola del Barómetro de 2026

P: Aquest missatge tan optimista sobre Catalunya contrasta amb el fet que lideri rànquings molt negatius com ser la regió europea amb més població en risc de pobresa infantil...

R: En els últims temps el creixement econòmic no s'ha traslladat del tot a la butxaca de les persones. Revertir això, per la manca d'inversió dels anteriors governs catalans, és la nostra obsessió. No podem deixar que una part de la població quedi exclosa de la prosperitat.

P: Insisteix molt en la idea de passar pàgina del procés, però, la reacció de Junts i ERC a l'aval del TJUE a l'amnistia recupera la retòrica desafiant de 2017.

R: La garantia per no tornar enrere a Catalunya és el Govern del PSC. Estem demostrant que per la via de la col·laboració s'arriba més lluny i s'aconsegueixen més coses que per la via de la confrontació. Per a nosaltres era molt important que Europa avalés l'Amnistia. Si volem obrir una nova etapa al país era necessari que els actors polítics del procés, inclòs Puigdemont, puguin ser a Catalunya fent política i obrir un temps nou.

Regularización Inmigrantes Hospitalet

P: Creu que sent el mateix aquesta part important del vot d'Illa a les eleccions de 2024 que era clarament constitucionalista i fins i tot procedia de Ciutadans?

R: Som molt conscients que hi va haver molts catalans constitucionalistes que van confiar en nosaltres per sortir del debat identitari i centrar-nos en les qüestions que realment preocupen la gent. És, justament, en això en què va fracassar Cs. Va ser incapaç de poder governar i afrontar majories. En canvi, Illa ha estat capaç de superar la dinàmica de blocs i emprendre un camí de futur, de col·laboració amb el Govern d'Espanya. Hem trencat la dinàmica de bloc a Catalunya per part dels nacionalistes i a Espanya per part del PP. La proposta d'un nou sistema de finançament, després de tretze anys amb un model caducat, és un clar exemple del canvi que estem duent a terme.

P: Una proposta de finançament que planteja trencar la caixa comuna de tots els espanyols amb l'anomenada Hisenda Catalana... És més que un canvi del sistema fiscal, una reforma de l'arquitectura constitucional.

R: Cal separar el model de finançament i el model de gestió tributària. El que crec que és important que s'entengui a la resta d'Espanya és que nosaltres no hem vingut a trencar Espanya, sinó que hem vingut a construir-la amb veu pròpia. Fruit del conflicte dels últims anys, detectem que hi ha molta recança sobre cada proposta que plantegi Catalunya. Només exigim el nostre espai a la taula, ja que representem el 20% de la població i el 20% del PIB espanyol, i per això tenim raons suficients per voler liderar una proposta de millora de finançament. El nostre model va al fons de qüestions importants no només per a Catalunya, sinó per a la resta de comunitats, perquè sobretot reduirà la diferència entre els espanyols. La diferència entre la comunitat que rep més, Cantàbria, i la que rep menys, Múrcia, està ara en uns 1.400 euros per persona i es reduirà a uns 500 euros. I en el cas de Catalunya, aporta 4.700 milions que són essencials per atendre les necessitats en serveis públics d'una comunitat que ha passat en pocs anys de sis milions d'habitants a vuit i mig.

Mentrestant i encara a Waterloo, "Puigdemont apunta que el dèficit d'inversions estatals 'confirma l'asfíxia persistent de Catalunya'", adverteix El Nacional.

El text és de Jordi Palmer: "El dèficit en inversions estatals a Catalunya, que l'any 2025 va quedar per sota de la meitat que a Madrid segons ha revelat la Intervenció General de l'Estat aquesta mateixa setmana, ha provocat la reacció del president de Junts per Catalunya, Carles Puigdemont, que ha assenyalat aquest diumenge que aquesta manca d'inversions "confirma l'asfíxia persistent de Catalunya"".

"Així ho ha expressat en un llarg article publicat a les xarxes socials, en el qual també carrega contra els presidents espanyol i català, Pedro Sánchez i Salvador Illa, i fa una crida a que "cap diputat català hauria de votar a favor de cap pressupost de cap govern que no hagi complert amb el que s'ha compromès", en referència a les inversions previstes i no executades".

"En l'article, titulat 'Les dades oficials confirmen l'asfíxia persistent de Catalunya', Puigdemont recorda que "la prosperitat de Catalunya està amenaçada per molts dels factors que també posen en risc la de la Unió Europea, però nosaltres n'hem d'afegir uns de genuïns que són causats per la forçada, viciada i injusta dependència d'Espanya", en referència a aquesta "asfíxia persistent a la qual està sotmesa la nostra societat, el nostre poble", malgrat el "conformisme" instal·lat en el relat oficial i en el dels mitjans de comunicació públics, que "ens porten directament a la decadència"".

I: "Així mateix, el president a l'exili recorda que el Govern espanyol "ha anat amagant durant un any i mig les xifres sobre l'execució pressupostària, que permeten saber quants diners s'han acabat gastant a cada comunitat autònoma, i quants diners per càpita s'hi ha destinat realment", i ara, un cop conegudes, aquestes xifres són "una autèntica vergonya", "una indecència" i "una insult a tots els catalans i als esforços que fan persones, famílies i empreses per tirar endavant, per arribar a final de mes, per pagar els impostos cada dia més asfixiants i per intentar crear riquesa".

Economia. "La Generalitat admet la “pèrdua de dinamisme” del mercat de lloguer després de fixar preus màxims", destaca El País.

Portada d'El País el 20 de juliol de 2026

Portada d'El País el 20 de juliol de 2026

La peça ve signada per Lluís Pellicer: "L'economia catalana porta cinc anys creixent per sobre de la mitjana de la zona euro. L'any passat ho va fer un 2,7%, impulsada per una demanda interna dinàmica, uns serveis en auge i malgrat una indústria que va avançar arrossegant els peus, en part per les guerres, segons l'Informe anual de l'Economia catalana".

"Catalunya té, però, una taca en el seu expedient: un mercat de l'habitatge disparat que s'ha convertit en un “amplificador” de les desigualtats. La Generalitat considera que els preus màxims han permès contenir les rendes, però admet que el “segment del lloguer habitual ha perdut dinamisme”, especialment a Barcelona i als mercats tensionats".

"“La regulació de preus pot contribuir a moderar els símptomes de la crisi d'accessibilitat, però la seva eficàcia a llarg termini depèn de l'augment de l'oferta assequible”, apunta el document".

Línies després, Pellicer explica que "el gran llast de l'economia catalana durant aquest segle continua sent l'habitatge. Ho va ser a principis dels 2000, quan es va inflar la bombolla immobiliària, deixant milers de llars sobreendeutades; després de l'esclat de la bombolla, que va generar la crisi dels desnonaments, i amb l'escalada de preus que s'ha produït en aquesta nova fase d'expansió i que ha tornat a privar d'una casa digna a joves i immigrants".

I: Els preus han pujat un 87,7% en 10 anys. I tot i així es continuen batent rècords de compravendes mentre que la construcció de cases noves segueix en mínims. La conseqüència, segons l'informe del Govern català, és un “embut” que drena la demanda de la compravenda al lloguer. Entre 2013 i 2025, el volum de llars en lloguer s'ha incrementat en 250.000, mentre que les famílies propietàries han caigut en 90.000".

20 de juliol, dia mundial dels Escacs, dia internacional de la Lluna, dia de l'Amic i dia de les Piruletes.

Santoral: Elies profeta, Apol·linar de Ravenna, Aureli de Cartago, Josep Barsabàs el Just, Josep Maria Díaz Sanjurjo, Maria Fu Guilin, Marina d'Antioquia de Pisídia, Pau de Còrdova, Pere Zhou Rixin, Vulmar de Boulogne i Xi Guizi.