Vendrell, el "Milionari revolucionari" torna

Moviments de fons a l'independentisme. Heus aquí Xavier Vendrell, el flamant ric republicà que torna de Colòmbia perquè s'ha acabat el petrisme i arriba Abelardo de la Espriella, el Bukele de Bogotà. Vendrell s'ha forrat amb el seu amic Gustavo Petro, però s'ha acabat la bicoca. Així que torna a Catalunya i amb la cua mata mosques.

Qui va ser membre de la banda terrorista Terra Lliure, conseller d'ERC al Tripartit, membre del govern a l'ombra que va dirigir els últims mesos del procés i home clau al Tsunami i altres mandangues indepes s'ha inventat una cosa anomenada "Bou per les banyes" amb la qual pretén seguir a la palestra independentista.

Entrevistat per Odei A.-Etxearte a Vilaweb, Vendrell reclama a Puigdemont i Junqueras que facin lloc i marxin perquè estan molt vistos. Planeja una renovació de lideratges. Vendrell, precisament. Un altre "jove" valor.

Hi ha tres preguntes substantives a l'entrevista. Aquí van:

Pregunta: Bou per les banyes és el vostre retorn a la política catalana?

Resposta: No tinc cap ambició de ser candidat de res ni de formar part de cap estructura de partit ni de cap institució. Però la política és l’eina que tenim la gent normal, que no tenim poder, que no som rics, per tal d’incidir i treballar per una societat més justa i més lliure. És bo que des d’algun espai es faci pressió sobre els polítics d’avui. Tenen una actitud una mica de baixada de braços, de falta d’il·lusió, de projecte, d’empenta.

Han anat a parar a la gestió, que és el que segurament volia el PSC, però les forces independentistes és inadmissible que hàgim llençat la tovallola i que les forces progressistes renunciïn a abordar determinats debats. A la web parlem d’habitatge, d’immigració, d’administració pública… Parlarem de model productiu, de llengua, cultura, de molts reptes que té la nostra societat.

Després d’unes rèpliques de Vendrell posant a parir la bona gent de Junts, la següent pregunta és: ERC tampoc va preparar la hisenda catalana. Va ser un problema transversal, no?

Resposta: No dic pas que no ho fos, perquè va haver-hi molta gent que no s’ho va acabar de creure, que anàvem cap aquí. Un altre problema, l’entesa entre els dos dirigents: Puigdemont i Junqueras. He vist que s’han fet alguna fotografia junts. No sé si ara són amics, però durant molts anys hi va haver molta gent que treballava perquè parlessin…

Em va fer disparar les alarmes el conseller Rull, que em va dir que a les sessions de govern no es parlava gens del referèndum. La por és humana, però hem de ser capaços de controlar-la. Quan tu consideres una cosa, has de valorar els riscs que hi ha quan ets tranquil·lament en una sala de reunions, amb distància, i hem de fer això, això i això.

I, quan arribes, has de ser capaç de fer-ho i la por no et pot frenar. Les persones que s’hi van posar, estaven emocionalment preparades? Segurament no ho estaven, però van fer el que van poder i al final… Quan diem que ens han enganyat, qui ha sofert més les conseqüències són els qui van prendre les decisions. Qui ha sofert presó i exili. Per tant, el fet de venir ara a dir que ells són els culpables de tot això em sembla injust. Ja està, companyes i companys, moltes gràcies, homenatge, ajut, suport, el que els calgui, però ara hem de posar-hi una altra gent.

Pregunta: Creieu que Puigdemont i Junqueras han de plegar?

Resposta: Em sembla evident, però jo ho respecto, perquè és el president del meu partit, perquè el va votar la militància. Puigdemont és el dirigent del seu partit perquè el va votar la militància. Hi ha molta gent que hem de posar-nos a la rereguarda, que hem d’estar empenyent, però hem de cercar gent nova, gent jove.

Que hi hagi una fornada de gent jove que des de la lluita per l’habitatge, l’educació, la llengua, des de les diferents lluites, es posin al capdavant d’això i dirigeixin un país de construcció nacional. I, si tot va bé i les coses s’encarrilen i ho fem tot molt bé, doncs potser hi haurà un altre moment en què hi haurà l’oportunitat de tornar a plantar cara a l’estat i considerar un altre embat. Tant de bo. Hem de ser al seu costat i a les seves ordres.

Doncs ja ho saben, que els que no són rics alguna cosa han de fer per pintar en política. Paraula del "Milionari revolucionari", que és com se’l coneix a Colòmbia. Feu una cerca senzilla a Google sobre el personatge i veureu tot el que porten els mitjans d’aquell país sobre els seus tripijocs.

Més notícies del front independentista. "Impuls Nacional: la nova esquerra independentista es revolta contra la immigració", resa un titular de Vozpópuli.

Al sumari es diu que "Joves separatistes llancen una plataforma que adverteix que la "Catalunya dels 10 milions" amenaça la "llengua" i la "nació"".

La peça és d’Óscar Benítez: "Aquest dijous, va néixer oficialment Impuls Nacional, una plataforma formada per una nova generació d’activistes que persegueixen "reorganitzar el nacionalisme català d’esquerres", per superar l’"amenaça existencial" que, alerten, s’abat sobre Catalunya. I és que, segons els seus promotors, aquesta "es troba en una guerra tricentenària contra l’enemic castellà i francès. Per la seva llibertat, i cada cop més, per la seva supervivència nacional"".

Magnífic. Cal veure quina vitalitat. Una guerra tricentenària. I s’hauran adonat veient caure les bombes mentre prenen una ratafia de la casa Torra.

Segueix Benítez: "En aquest context, Impuls Nacional advoca per una nova "lectura del país" que acabi amb la "futilitat" del marc sorgit durant la Transició, centrat en l’"autoodi nacional" i l’"exaltació de la debilitat". Succeeix que, durant anys, els catalans s’han convertit en una "minoria dins del seu propi país", asseguren".

"I per superar aquest paradigma, el sobiranisme progressista ha d’abandonar un projecte que estimen propi de la "patronal". Per què? Perquè presenta com a inevitable la "Catalunya dels 10 milions i els 20 milions de turistes". Un programa que, alerten, està "trossejant l’economia, la llengua i la nació, i el benestar de la població, als Països Catalans"".

Canvi de terç. Això que Barcelona sigui una mena de decorat del videojoc "Grand Theft Auto" té conseqüències. Funestes conseqüències.

"Dos morts en una persecució policial en cotxe pels carrers del Poblenou", assenyala un titular de La Vanguardia. Un dels morts és un conductor de 58 anys. No tenia res a veure amb la persecució. La seva esposa, de 52 anys, està molt greu.

Escriu Mayka Navarro: "Dos homes han mort aquest diumenge a les nou del matí en un sinistre de trànsit provocat per un vehicle que fugia en sentit contrari dels Mossos que va impactar contra un altre turisme que circulava correctament pel carrer Fluvià, en direcció mar. La col·lisió es va produir a la cantonada amb Pallars, on el fugitiu va accedir a gran velocitat i en sentit contrari, al barri del Poblenou de Barcelona. Un fort estrèpit ha alertat els veïns que han vist que al lloc del sinistre apareixia immediatament una patrulla dels mossos que circulava darrere el primer, de matrícula francesa".

"Al primer cotxe viatjava un individu, que minuts abans havia estat expulsat per treballadors de l’hotel Hilton de l’avinguda Diagonal on l’home havia estacionat a l’espai reservat per als clients. En aquell moment, passava una patrulla dels Mossos d’Esquadra i aquells mateixos treballadors van alertar de l’actitud del conductor i del seu comportament que van definir com “anòmal”, segons fonts policials".

"El conductor va prémer en aquell moment l’accelerador i va iniciar una cursa temerària pel barri, en sentit contrari en alguns trams, sobre la vorera i atropellant motocicletes i colpejant altres vehicles estacionats, segons els mateixos interlocutors".

Al segon cotxe que ha rebut l’impacte, hi viatjaven un matrimoni, un home i una dona. Tots dos han hagut de ser rescatats pels serveis d’emergències, que en pocs segons s’han traslladat al lloc. La dona ha aconseguit ser evacuada de l’entramat de ferros amb vida i traslladada a un centre hospitalari amb pronòstic crític. Els primers guàrdies urbans del districte han intentat recuperar el pols del conductor, tornant-se durant diversos minuts en realitzar de manera manual maniobres de reanimació cardiopulmonar, però sense èxit".

Pel que sembla, el fugitiu anava drogat.

Més notícies. "Un de cada quatre habitatges públics gestionats pel Govern es va comprar mitjançant tanteig i retracte", assenyala un titular de El País.

Al sumari es diu que "Les Administracions i el tercer sector van adquirir 8.859 pisos mitjançant aquesta fórmula en els darrers deu anys".

La informació és de Lluís Pellicer: "Una dècada després de la seva posada en funcionament, el dret de tanteig i retracte s’ha convertit en una eina clau de les polítiques d’habitatge del Govern".

"Segons un estudi de la consultora KSNET amb dades proporcionades per l’Agència Catalana de l’Habitatge (ACH), una de cada quatre habitatges de protecció oficial gestionats per l’Administració catalana ja prové de l’ús d’aquest mecanisme, que consisteix en la compra preferent d’un habitatge que surti al mercat".

"En concret, mitjançant aquesta fórmula es van adquirir 8.859 pisos entre 2015 i 2025. El preu abonat, a més, era menys de la meitat del que costa construir un habitatge protegit".

"L’informe, elaborat juntament amb l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona, posa de relleu com el dret de tanteig i retracte ja és una de les principals palanques de la Generalitat per obtenir pisos protegits. Aquesta potestat, introduïda el 2015, permet que el Govern pugui adquirir de forma preferent un habitatge que surti al mercat, sempre igualant el preu i les condicions econòmiques que s’oferien".

"Al principi, aquestes compres es realitzaven en els supòsits d’immobles procedents d’execucions hipotecàries, però posteriorment s’ha anat ampliant aquest espectre".

"L’exercici d’aquest dret per part de l’Administració ha compensat, només parcialment, la caiguda de la construcció de VPO dels últims anys. Entre 2015 i 2025 es van lliurar 16.388 pisos protegits d’obra nova".

"En els pitjors anys, amb prou feines se’n lliuraven 700, molt lluny de les 8.600 que es finalitzaven en plena bombolla, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). La Generalitat va trobar en el dret de tanteig i retracte una arma per ampliar el parc d’habitatge públic en plena sequera promotora".

I: "És més, segons fonts de l’Executiu català, el preu mitjà d’adquisició d’un pis en aquest període és de 65.000 euros, quan el cost de construcció d’un habitatge arriba als 150.000 euros. És a dir, gairebé un 60% inferior".

29 de juny, dia internacional dels Tròpics, dia mundial del Disseny Industrial i dia europeu de l’Esclerodèrmia.

Santoral: Pau i Pere, apòstols, Casi, Emma i Siro.