Cinc anys després de la campanya de vacunació contra la covid-19 i després d'una llarga instrucció judicial, l'Audiència de Barcelona començarà el proper dimarts, 30 de juny, un dels procediments més rellevants derivats de la gestió de la pandèmia a Catalunya.
Al banc dels acusats s'asseuran quatre dels màxims responsables sanitaris de la Generalitat de l'època, acusats d'haver paralitzat de manera arbitrària la vacunació dels agents de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional destinats a Catalunya.
12 anys per a l'exconsellera
Els acusats són l'exconsellera de Salut, Alba Vergés (ERC); l'aleshores secretari general del Departament de Salut, Marc Ramentol; l'exdirector general de l'Institut Català de la Salut (ICS), Josep Maria Argimon; i l'exdirector del Servei Català de la Salut (CatSalut), Adrià Comella.
La Fiscalia considera que tots ells van actuar de manera conjunta en suspendre el procés d'immunització dels cossos policials estatals i els atribueix un presumpte delicte de prevaricació administrativa.
L'exconsellera de Salut de la Generalitat, Alba Vergés, i un dels seus successors després de la pandèmia, Manel Balcells, en una imatge d'arxiu
Per aquests fets, el Ministeri Públic sol·licita per a cadascun d'ells una pena de 12 anys d'inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic i per al dret de sufragi passiu, en entendre que van adoptar una resolució injusta a consciència.
La vacunació va quedar paralitzada
La causa es remunta a març de 2021, quan el Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut havia acordat prioritzar la vacunació amb AstraZeneca per a determinats col·lectius essencials, entre ells els diferents cossos policials.
El Departament de Salut havia començat a coordinar la immunització dels agents de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional a Catalunya i fins i tot havia organitzat un dispositiu de vacunació massiva a l'Aeroport de Barcelona previst per a mitjans de març.
Tanmateix, el 15 de març es va suspendre temporalment a tot Espanya l'administració de la vacuna d'AstraZeneca després de detectar-se diversos casos de trombosi. Una setmana després, el Consell Interterritorial va autoritzar reprendre la vacunació i va ampliar el rang d'edat fins als 65 anys.
És precisament a partir d'aquell moment quan, segons sosté la Fiscalia, els acusats van decidir mantenir paralitzada la vacunació dels policies estatals destinats a Catalunya, prioritzant altres col·lectius.
Agent de la Policia Nacional durant el dispositiu a Montcada i Reixac
Una diferència de més de 70 punts
L'escrit d'acusació posa el focus en la gran diferència existent aleshores entre els diferents cossos policials.
Mentre els Mossos d'Esquadra presentaven una cobertura vacunal propera al 77% — xifra molt similar a la de les policies locals i els bombers—, la Guàrdia Civil amb prou feines arribava al 2,8% d'agents vacunats i la Policia Nacional al 3,6%.
Per a la Fiscalia, els responsables de Salut eren plenament conscients d'aquesta desigualtat i, tot i així, van decidir mantenir suspès el programa de vacunació prèviament acordat per als dos cossos estatals, deixant-los en una situació de desprotecció davant la resta de forces policials.
Agents de la Guàrdia Civil a la platja, en una imatge d'arxiu
El TSJC va obligar a vacunar els agents
La situació va acabar arribant als tribunals després que els sindicats policials JUPOL i JUCIL presentessin un recurs contenciós-administratiu denunciant una actuació discriminatòria per part de la Generalitat.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya els va donar la raó de manera cautelar i, el 27 d'abril de 2021, va ordenar al Departament de Salut vacunar de manera immediata els agents de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional fins a igualar el percentatge d'immunització existent entre els Mossos d'Esquadra.
Com a conseqüència d'aquesta resolució judicial, més de 4.800 policies nacionals i guàrdies civils van ser finalment vacunats durant les primeres setmanes de maig de 2021.
Imatge d'arxiu d'un agent de la UIP de la Policia Nacional
Deu sessions i desenes de proves
El judici, que s'allargarà durant deu sessions entre finals de juny i mitjans de juliol, comptarà amb la declaració dels quatre acusats, diversos comandaments de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional i una abundant prova documental.
Dins la documentació incorporada a la causa hi figuren protocols nacionals de vacunació, cronologies del procés d'immunització a Catalunya, informes comparatius entre cossos policials, comunicacions internes entre administracions i nombrosos correus electrònics intercanviats durant les setmanes en què es va dissenyar —i posteriorment es va paralitzar— el pla de vacunació.
Serà precisament aquest intercanvi de comunicacions internes un dels principals pilars sobre els quals la Fiscalia intentarà acreditar que la suspensió del procés no va respondre únicament a criteris sanitaris, sinó que va constituir una decisió totalment arbitrària.