Fiasco Rufián i el cosí d'Aragonès

El tema del dia és la conversa de l'ascensor. La calor. Aquest diumenge comença l'estiu i la no notícia és l'esdeveniment del moment. La bufetada tèrmica promet ser històrica amb nits infernals i alt risc de mortalitat a les hores centrals del dia.

Segons les previsions dels meteoròlegs, l'episodi començarà diumenge, durarà com a mínim fins dimecres i tindrà el seu apogeu dilluns. Les altes temperatures sumades als petards de les festes de Sant Joan incrementen el risc d'incendi i desquicien les mascotes.

A La Vanguardia és Antonio Cerrillo qui dona compte del que s'acosta: "Meteorologia espera “un nivell de perill important a les hores centrals del dia”, especialment en les activitats a l'aire lliure i en persones vulnerables (edat avançada, malalties cardiovasculars....), amb nits que seran també “molt càlides” en àmplies zones".

"Rubén del Campo, portaveu de l'Aemet, va assenyalar que les altes temperatures d'aquest episodi contribuiran a que “el perill d'incendis es dispari a valors molt alts o extrems a bona part del nord i est de la península durant el cap de setmana”".

I: "Les nits seran “molt caloroses” i fins i tot hi haurà punts al centre i sud de la península, igual que a la costa mediterrània, on no es baixarà de 25ºC".

A l'espera de l'arribada del clima infernal que tant agrada als estiuejants, en política es parla de les dificultats legals de José Luis Rodríguez Zapatero, de les elucubracions de Pedro Sánchez sobre els pressupostos i les eleccions i de les dificultats d'orientació i lideratge de l'esquerra a l'esquerra del PSOE.

El buit que deixa Yolanda Díaz és tan i tan gran que ni tan sols Gabriel Rufián el pot omplir. I és que després d'un lideratge tan potent (ironia) com el de la senyora vicepresidenta, ningú vol assumir el timó.

"Rufián circumscriu a Catalunya el front comú que vol “liderar” i diu que ERC ha de ser la “força motora”", assenyala un titular de El Diario.

Al sumari s'explica que "El portaveu d'ERC al Congrés desinfla la possibilitat d'encapçalar una candidatura conjunta de les esquerres a tot l'Estat, i planteja convocar “primàries” perquè la resta de partits esculli els candidats d'una llista única amb diferents partits segons cada província".

Escriu Daniel Ríos: "“Jo vull liderar a Catalunya... a Catalunya!, un front d'esquerres, amb ERC com a força motora”. Aquesta va ser la fórmula que va utilitzar aquest divendres el portaveu de la formació republicana al Congrés, Gabriel Rufián, per referir-se a la seva proposta d'unitat de les formacions progressistes per a les eleccions generals".

"I amb aquestes paraules, pronunciades durant l'acte que va protagonitzar a València juntament amb la candidata de Compromís a l'alcaldia d'aquesta ciutat, Mónica Oltra, Rufián va desinflar la possibilitat de liderar una candidatura unida dels partits a l'esquerra del PSOE a escala estatal".

"Aquesta opció va agafar força fa un mes, quan el dirigent va obrir la porta públicament a això assegurant durant una xerrada que, si ell podia “ajudar a que hi hagi una confluència o una col·laboració entre les esquerres sobiranistes i estatals, un espai d'unió per maximitzar resultats”, en què ell fos el cap de llista, “doncs endavant”".

"No obstant això, aquest divendres va voler deixar clar que aquesta confluència que aspira a “liderar” és únicament a escala catalana, la qual cosa suposaria incloure-hi ERC, els Comuns, la CUP i Podem. És més: Rufián també va concretar que els republicans haurien de ser la “força motora” d'aquest pacte, tot i que fa quatre anys van obtenir menys vots que els Comuns a les eleccions generals i malgrat que la direcció d'ERC rebutja de ple la proposta".

"Això no implica que el dirigent no aspiri a que les esquerres s'entenguin a la resta dels territoris d'Espanya, però sí que no serà ell qui les intenti “liderar”, en paraules seves. Sobre el mètode per assolir aquests pactes a les províncies on hi hagi més d'un partit a l'esquerra del PSOE, Rufián va tornar a ser igual d'ambigu que els darrers mesos, tot i que en aquesta ocasió sí que va plantejar la necessitat d'organitzar unes “primàries” —de les quals no va oferir cap mena de detall— per escollir les llistes d'aquesta eventual llista conjunta. “Votem i aglutinem-nos al voltant del millor”, va sostenir".

I: "“És negligent no unir-nos. Soc més clar: ens hem d'unir província a província, perquè el cinquè diputat de segons quines províncies sempre va a la dreta, a Vox. Jo n'estic tip, per què no fem un programa comú?”, es va preguntar igualment Rufián, que tampoc va especificar si aquest eventual programa comú hauria de ser compartit per formacions que no compartissin una mateixa candidatura al conjunt d'Espanya".

O sigui que al final del tàndem entre Irene Montero i Gabriel Rufián, res de res. Quin disgust.

Més notícies. Jordi Aragonès, el cosí imberbe de Pere Aragonès, és el candidat d'Aliança Catalana per a les municipals a Barcelona.

Després de recollir una col·lecció notable de negatives, la senyora Sílvia Orriols no ha tingut més remei que recórrer al comodí del partit i designar l'ideòleg de la cosa per a candidat, com si ser l'ideòleg d'Aliança Catalana fos quelcom positiu.

A El Nacional escriu Vicenç Pagès sobre el personatge: "Llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona, ha treballat com a professor de secundària en un institut públic català. Paral·lelament, ha desenvolupat tasques d'investigació com a historiador, amb treballs centrats en figures com el seu avi, Josep Aragonès —alcalde de Pineda de Mar entre 1966 i 1987—, o el president Jordi Pujol. En aquest àmbit, també va coordinar el Projecte Tagamanent, dedicat a difondre el llegat polític de Pujol".

O sigui que com és públic i notori, l'avi de Jordi i Pere era un senyor alcalde de Franco que amb l'arribada de la democràcia va passar a AP i després va acabar on Pujol. El típic.

De tornada al flamant cap de cartell d'Orriols, Pagès explica que "la seva trajectòria política s'inicia a les joventuts d'Unió Democràtica de Catalunya. Posteriorment, el 2013, va ser un dels fundadors del Moviment Demòcrata Català, juntament amb l'exalcalde de Vic Josep Maria Vila d’Abadal. La seva projecció pública creix després de les municipals de 2019, quan defensa als mitjans l'entrada del Front Nacional de Catalunya a l'Ajuntament de Ripoll, aleshores liderat per Sílvia Orriols".

I: "El 2020 forma part del nucli fundador d'Aliança Catalana, on assumeix responsabilitats a l'àrea d'estudis i programa, clau en la definició del discurs polític del partit. No és la seva primera experiència en una candidatura: el 2024 va ocupar el segon lloc de la llista del partit al Parlament per Barcelona, tot i que la formació no va obtenir representació".

La tesi general és que Aliança Catalana li farà una queixalada a Junts d'òrdago a la grande. De les peripècies municipalistes d'aquest partit va la següent història.

"Les primàries de Junts a Barcelona per escollir l'alcaldable posen a prova el poder intern de Puigdemont", assenyala un titular de El País.

El text és de Marc Rovira: "El nou alcaldable de Junts a Barcelona sortirà de la pugna entre el regidor Jordi Martí Galbis, la diputada al Parlament Glòria Freixa, la diputada al Congrés Pilar Calvo i l'advocat Jaume Alonso-Cuevillas. Aquest divendres es van veure les cares en un debat on, més enllà de diferències de to i forma, va quedar clar que sigui qui sigui el cap de cartell de Junts a la capital catalana dedicarà la campanya electoral a reclamar més policia, mà dura contra la multireincidència i les ocupacions, i menys impostos".

"“Vas pel centre de Barcelona i veus gent sense samarreta, i tangues i top less al parc de la Ciutadella”, va dir Glòria Freixa. “Els patinets pels carrers són el màxim d'inseguretat per a la nostra gent gran”, va afegir. “Ho subscric tot”, va aplaudir Jaume Alonso-Cuevillas. En matèria d'habitatge, Pilar Calvo va recuperar un hit de Junts, ideat a Sant Cugat del Vallès: prioritzar l'empadronament".

"Jordi Martí Galbis és un veterà a l'Ajuntament i pregona amb orgull que es va afiliar a Convergència en fer la majoria d'edat. L'experiència i el pedigrí convergent li han valgut per guanyar-se el suport de Xavier Trias, alcalde per Convergència entre 2011 i 2015 i últim candidat de Junts a Barcelona, però Jordi Martí mai ha convençut la cúpula de Junts".

"Sobre el paper, la direcció es limita a un deure de “neutralitat” per no desvetllar a quin candidat prefereixen. “Tots sabem que d'alcalde Trias només n'hi ha un i el seu llegat no s'hereta”, va etzibar Pilar Calvo durant el debat d'aquest divendres. Calvo forma part de l'equip de Míriam Nogueras al Congrés i quan va fer públic que aspirava a ser alcaldable va rebre el suport públic de Gonzalo Boye, advocat de Puigdemont".

I: "En converses internes, Jordi Martí va explicitar que acceptaria fer un pas al costat si el partit trobava un candidat de garanties, i Puigdemont va posar-hi empeny personal en sondejar alguns fitxatges externs. Li va oferir a l'empresari Tatxo Benet, fundador de Mediapro, ser cap de files a Barcelona, però l'opció no va reeixir. Tampoc ho va acceptar l'expresident de la Generalitat Artur Mas, que no és militant de Junts".

Segon revés del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) a l'independentisme en dos dies. Si primer va ser la resolució sobre el 25% de castellà a les escoles, ara arriba la inadmissió d'una querella d'Acció Cassandra en contra del trasllat de l'art sacre de Sixena.

Així ho explica Quico Sallés a El Món: "El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha decidit no admetre la demanda interposada per Acció Cassandra, l'entitat de juristes definida com la defensa de la minoria nacional catalana, contra el Regne d'Espanya per vulneració de drets culturals arran del cas Sixena".

I: "La demanda, interposada individualment en nom de Lluís Gibert i Josep Rosell el passat mes de febrer incloïa una petició paral·lela de mesures provisionals urgents per “aturar el trasllat de les pintures murals romàniques del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) a Vilanova de Sixena, a l'Aragó»".

Els denunciants fracassats creuen que els han tombat la querella perquè no són el MNAC, que és, retreuen, l'ens que hauria d'haver recorregut a Estrasburg.

20 de juny, dia mundial del Refugiat, dia mundial del Wi-Fi, dia mundial de la Distròfia Muscular Facioescapulohumeral, dia mundial dels Malabars, dia internacional del Surf i Yellow Day, el dia més feliç de l'any, un invent de psicòlegs i meteoròlegs en funció de criteris com les hores de llum i la proximitat de les vacances.

Santoral: Novat anacoreta, Metodi d'Olimp, Gobano d'Irlanda i Joan de Matera.