La Història resulta en no poques ocasions capritxosa. L'empresarial no escapa d'aquesta condició… però amb menys freqüència. L'arribada de l'ex primer ministre italià Enrico Letta al consell de Naturgy ha generat sensacions de déjà vu per la coincidència d'elements i factors amb una situació viscuda fa una dècada en una altra gran corporació: la concessionària d'infraestructures Abertis.
Aleshores, després de l'estiu del 2016, feia dos anys que Letta havia deixat la direcció del Govern transalpí. Es va incorporar al consell de la companyia espanyola, els comandaments executius de la qual estaven a càrrec de Francisco Reynés, en la seva condició de conseller delegat (sota la presidència de Salvador Alemany). El primer accionista de la concessionària era Criteria Caixa, amb una mica més d'un 22% del capital.
Un panorama pràcticament idèntic a l'actual de l'energètica. I encara amb més ingredients que justifiquen tant el qualificatiu com l'adverbi de manera. També com ara passa a Naturgy, Abertis havia patit aleshores la marxa d'un accionista de referència: OHL.
El grup fundat per Juan Miguel Villar Mir iniciava el seu particular viacrucis, que l'hauria de portar temps després a canviar de propietaris. La venda de la majoria de la seva participació a Abertis es va traduir en la sortida dels seus representants al consell. I el seu reemplaçament per part de la concessionària per vocals independents. Entre ells, Enrico Letta.
L'empresari Juan Miguel Villar Mir / EP
En aquest cas, ha estat el fons CVC qui ha deixat vacants els tres seients que li corresponien a l'òrgan de govern de Naturgy. L'italià ha estat el primer, i per ara l'únic que ha aterrat sota la categoria d'independent.
D'aquella Abertis també es deia que estava davant d'una nova etapa; un pròxim capítol que havia d'estar protagonitzat per l'expansió internacional del grup. Aleshores, la companyia s'havia fet amb actius en mercats tan diversos com Itàlia i Puerto Rico. Però volia més.
Fase de creixement
En aquest context s'emmarca l'arribada al consell d'un perfil tan especial com el del polític italià. Mesos després, el que va arribar fins a Abertis va ser una OPA. I per alimentar els conspiranoics, procedent de Roma.
"El Consell d'Administració de Naturgy ha reafirmat el seu compromís amb l'excel·lència en govern corporatiu i amb impulsar una nova fase de creixement rendible i sostenible", va assenyalar la companyia aquest dijous en la comunicació a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) en què donava compte de les novetats en la seva composició.
Junta General Accionistes de Naturgy, encapçalada per Francisco Reynés (c), de 2024
Un més que evident paral·lelisme. Circumstàncies similars, idèntics actors principals… i les mirades tornen a fixar-se en el mateix objectiu. Davant d'un mateix escenari, la mateixa maniobra.
Després de tancar una etapa sempre tan complexa com la marxa de grans accionistes, Naturgy sent les mans més alliberades per emprendre aquesta "nova fase de creixement".
Una cosa que ja va estar sobre la taula fa dos anys. Igualment en el procés de sortida del capital de Blackrock-GIP i CVC, Criteria va negociar amb Taqa, companyia controlada per l'emirat d'Abu Dhabi, canviar l'estructura de capital del grup a través d'una OPA conjunta.
Aleshores, la perspectiva en el cas que l'operació tirés endavant era la d'una Naturgy que aprofitaria la situació per sortir de compres, guanyar escala i poder fer aquest pas que no va poder culminar abans de l'arribada dels fons (amb intents com la frustrada compra de la portuguesa EDP).
Guanyar mida
No ha passat desapercebut el fet que la comissió del consell a la qual s'unirà Letta sigui la de projectes d'inversió. Coneixedor profund de l'entorn comunitari, l'ex primer ministre italià és autor principal d'un informe sobre mercats a la Unió Europea, que privilegia la formació de grans grups corporatius al Vell Continent.
L'objectiu és que puguin competir en un entorn en què els blocs dels EUA i la Xina guanyen terreny a passos de gegant.
No arriba per ser un més. L'aterratge de Letta connecta necessàriament amb aquell escenari viscut fa una dècada. I augura que Naturgy, com aquella Abertis, no contempla creuar-se de braços i esperar que les coses passin.