Semblança de Rufián, ecos papals i terratrèmol demogràfic

Després de la intensa visita del Papa Lleó XIV, la política torna a treure el nas a l'actualitat. Els mitjans resumeixen l'estada del bisbe de Roma a Catalunya com un nou renaixement de la Barcelona olímpica, projectada ara sobre l'epopeia de la Sagrada Família, 144 anys en obres. Res d'estrany en una ciutat perpètuament inacabada i en abrupte procés de transformació demogràfica.

Al marge de l'intensa agenda judicial i si no hi ha un avançament de les eleccions generals, les municipals són la pròxima meta volant de la política. La irrupció al tauler d'Aliança Catalana a despit dels independentistes clàssics és una de les claus principals.

El PSC sembla al marge de la depredació demoscòpica de Sílvia Orriols, però una enquesta d'El Mundo publicada enmig de l'intens trànsit d'informacions papals advertia d'una forta caiguda socialista en unes eventuals eleccions autonòmiques.

Aquest detall ha quedat al marge de la intervenció pública del líder socialista català, Salvador Illa, en el conclave del partit celebrat ahir. Illa sosté l'honor socialista i es revolta contra qui ja donen per condemnats els investigats del partit i de l'entorn monclovita. I exhibeix el múscul municipalista del PSC, una maquinària perfectament engrassada i hegemònica a les localitats més poblades.

"Illa apel·la a l'orgull socialista i al Govern Sánchez: 'S'equivoquen els que donen el partit per guanyat'", titula El Nacional al respecte.

La crònica és de Marta Lasalas: "El PSC posa oficialment en marxa la maquinària de cara a les eleccions municipals amb la celebració del consell nacional aquest dissabte, en què s'ha ratificat als candidats que opten per primera vegada a aquests comicis sota les sigles socialistes".

"L'inici de la cursa electoral coincideix, però, amb un moment de profunda crisi del PSOE, amb Pedro Sánchez assetjat pels casos judicials. En aquest context, el president de la Generalitat i primer secretari del PSC, Salvador Illa, ha reiterat el suport al president del Govern. Ha reivindicat la feina feta per Sánchez a l'executiu i l'orgull per la militància socialista, "amb la cara ben alta", per la qual cosa ha advertit al PP que no doni per guanyat el partit".

"Arran de l'inici del Mundial de futbol, ha ironitzat que "molts donen el partit per guanyat". "Us equivoqueu, el jugarem, tenim molts bons jugadors, els millors, i guanyarem i no justet, àmpliament. Aneu confiant, que ja us ho trobareu", ha advertit".

"Illa ha reivindicat l'orgull per la transformació aconseguida en municipis governats pels socialistes a Catalunya i ha declarat als candidats avui proclamats com a hereus dels "gegants del municipalisme català" i de la feina de transformació aconseguida històricament pel PSC a ciutats i pobles, com Barcelona, Girona, Lleida o Terrassa".

I: "De la mateixa manera, entre aplaudiments dels assistents, ha declarat l'orgull per "la feina feta pel govern d'Espanya, per Pedro Sánchez, secretari general del PSOE, durant els últims vuit anys, amb una pandèmia pel mig, un volcà a Canàries, dues guerres"".

"Ho ha descrit com un gran balanç, es compari amb el que es compari, i ha apuntat els fites aconseguides des del punt de vista econòmic, però també el reconeixement de l'Espanya plural i diversa, amb la qual cosa "torna la convivència, encara que els pesi a alguns"".

Mentre el PSC prepara les municipals, a ERC tenen la vista posada en el seu lideratge de cara a les generals. És l'expedient Rufián, les aventures de vegades extraviades del noi de Santako per l'esquerra nacional.

"Rufián i Junqueras negocien una sortida a la crisi a ERC pel front d'esquerres", assenyala un titular d El Confidencial.

El text és de Marcos Lamelas: "Gabriel Rufián i Oriol Junqueras estan negociant una sortida a la crisi oberta dins d'ERC per la proposta del front d'esquerres que cada cop senta pitjor al si del partit republicà. El president d'ERC vol mantenir Rufián, a qui valora com a principal actiu electoral de la formació. Tanmateix, també vol preservar els mecanismes de designació de les llistes electorals per a les generals, segons expliquen fonts del partit independentista".

"El debat de fons és el control de les llistes d'ERC per a aquestes eleccions generals. Rufián, que no es parla amb el gruix del seu actual grup parlamentari, vol controlar les llistes i fer-se un grup a mida, segons expliquen fonts internes del partit. Junqueras es manté ferm a preservar els mecanismes orgànics de designació dels candidats, entre ells el vistiplau del Consell Nacional. Un Consell Nacional que podria tombar una llista feta a dit a mida de Gabriel Rufián, per exemple".

"Les bases de l'acord, el tancament definitiu del qual encara està pendent, es basarien en què Rufián acceptés aquests mecanismes de designació a canvi de comptar amb la designació d'una persona, una sola, que fos de la seva confiança. Segons Crónica Global, aquesta persona podria ser Ana Balsera, diputada al Parlament i també originària de Santa Coloma, com el mateix Rufián".

"L'aparell del partit espera que, com a mínim, Rufián faci una mica d'autocrítica. Fa quatre anys, Rufián considerava que bona part del grup parlamentari al Congrés eren bons col·laboradors. Al partit pensen que no pot ser que ara exigeixi designar els membres de la llista i no assumir que bona part del mal ambient al grup parlamentari és responsabilitat seva".

"Rufián, per la seva banda, també està rectificant el tret. El seu front d'esquerres nacional ara ja es limita a Catalunya. Agora Republicana, el corrent intern dins d'ERC que lideren Joan Tardà i el mateix Rufián, proposa ara la creació d'un Front d'Esquerres de Catalunya".

"Aquesta nova formació seria només una coalició electoral que agrupés totes les formacions catalanes a l'esquerra del PSC. Front d'Esquerres de Catalunya estaria encapçalat per Rufián i inclouria la mateixa ERC, els Comuns, Comunistes, Podemos a Catalunya i la CUP, immersa en un greu problema de lideratge".

I: "Aquesta llista catalana per a les generals hauria d'incrementar les possibilitats electorals de totes les formacions participants i servir d'exemple per a totes les formacions que ara a Espanya recelen de l'operació, des de Sumar fins al BNG o Bildu".

De Rufián s'ocupa també Jordi Amat en una semblança d El País. "El nen perdut Gabriel Rufián", porta per títol la peça d'Amat.

Del seu text: "Si Oriol Junqueras no és capaç de reconduir la situació —la setmana vinent tornarà a Madrid per mediar en la seva principal crisi interna—, no és descartable que Rufián acabi sent candidat victimista de l'espai que li era més natural: no l'independentisme sinó el vell Podemos. La paradoxa és que Rufián, sense l'independentisme, no existiria".

A partir d'aquí es descriu la peripècia vital i política de Rufián, el seu independentisme instrumental, l'orgull xarnego i les llegendes familiars. Després d'això, Amat apunta que "el que potser no podien esperar els seus és que, més que actuar com un polític en defensa dels interessos dels catalans, a poc a poc abandonaria el vaixell encallat del procés per acabar sent l'espavilat que un dia va somiar ser: un buscavides avança per la Carrera de los Jerónimos, es retroalimenta en l'espill esperpèntic de Vito Quiles perquè l'algoritme no el detecta com a polític, pensa que els seus likes seran vots, brilla a la capital amb vestit i ulleres de sol. Vet aquí la seva victòria".

Ecos papals. Pep Martí i Vallverdú escriu una peça a Nació Digital on assegura que "el cristianisme catalanista s'imposa en la batalla política del viatge del pontífex, però es constata la castellanització creixent del catolicisme al país".

De la seva anàlisi destaquen aquestes línies: "Hi ha alegria en els àmbits cristians més compromesos amb el país. Astorats quan van saber que el català tindria una presència marginal en els actes de la Sagrada Família, senyal inequívoc de la deriva dels darrers anys, la resposta expressada per Òmnium Cultural, els partits sobiranistes o la Xarxa d’Entitats Cristianes va aconseguir que el Govern mogués peça. Fins i tot hi va haver moviments a l'episcopat català i al Palau Episcopal de Barcelona es van inquietar i reaccionar".

"Finalment, la diplomàcia vaticana va demostrar tenir visió. La presència del català ha estat significativa. La major part de la benedicció al temple es va fer en català. La millor prova que no estava previst va ser el missal que es va repartir el mateix dia 10 a la basílica. Un missal, per cert, editat per la Conferència Episcopal (CEE). Un senyal del control que l’episcopat espanyol ha volgut tenir de molts detalls del viatge".

Després d'aquesta versió sobre l'"operació llengua pròpia" i el miracle de la rectificació en només dos dies del Vaticà, Martí i Vallverdú assenyala que "els diversos actes pontificis també han ensenyat una altra realitat: la castellanització evident que s’ha produït a l’Església catalana. Fonts del catolicisme conservador asseguren a Nació que un 80% de la gent que es mou a les parròquies és castellanoparlant i ha viscut "completament al marge" de la polèmica sobre la llengua. Exagerat o no, sí que és cert que els crits que més s’han sentit aquests dies han estat en castellà".

"A l’Estadi Olímpic s'hi van escoltar molts cants. En diversos moments va ressonar: "Any Gaudí, el Papa ja és aquí!". Però va ser més hegemònic el castellà "Esta es la juventud del Papa". Des dels sectors catalanistes s’assegura que les parròquies de l’Upper Diagonal són de les que més s’han mobilitzat".

I: "Hi ha qui creu que part de les entrades en línia per a l’Estadi que es van esgotar immediatament van ser aconseguides per algunes parròquies de línia conservadora. També s’ha percebut la presència de població d’origen llatinoamericà. Aquesta és una franja sociològica on l’Església manté un dur pols amb una branca del protestantisme de procedència nord-americana i molt conservadora".

A la nota també s'indica que Omella s'ha convertit en la bèstia negra del catalanisme piadós.

En un moment donat de la visita del Papa es podria creure que Sa Santedat va fer estada en una terra beneïda per un catolicisme massiu, transversal i indiscutible. La realitat és molt més complexa. Només cal fixar-se en aquest titular de La Vanguardia: "El procés d'estrangerització de Barcelona avança sense fre".

La informació és de Ramon Suñé: "La població estrangera de Barcelona –aquí no s'hi inclouen les desenes de milers de persones nascudes en altres països però que han adquirit la nacionalitat espanyola– s'ha multiplicat per més de 17 en un període de menys de 30 anys".

"El 1997, data en què es comencen a publicar amb més detall les xifres de població de Barcelona, el municipi comptava amb 26.517 persones empadronades amb nacionalitat no espanyola. Representaven tot just l'1,8% de la població de la ciutat".

"L'any 2000, als inicis de la primera gran onada migratòria, procedent sobretot de països de Llatinoamèrica, aquest percentatge havia pujat fins al 3,2%".

"A la primera dècada d'aquest segle l'estrangerització de Barcelona ja era un fet irrefutable (17,5% a començaments del 2010) i a 1 de gener d'enguany la proporció d'estrangers havia superat clarament la d'un de cada quatre residents per elevar-se a un 26,6% i a una xifra rècord de 460.409 barcelonins sense passaport espanyol".

Segueix Suñé: "Els canvis experimentats en les últimes dues dècades, amb un repunt migratori molt notable en els últims anys, produeixen cert vertigen per la seva magnitud i per l'efecte que tenen en l'evolució del mercat de treball i en la planificació i gestió d'alguns serveis bàsics, des de la sanitat a l'educació passant pel que, juntament amb la inseguretat ciutadana, s'ha convertit en el problema número u de la ciutat, l'accés a l'habitatge".

I: "Assistim, en definitiva, a un autèntic terratrèmol demogràfic en què l'arribada de gent procedent d'arreu del món, i no ja només dels països amb un nivell econòmic més baix, compensa sobradament la caiguda de la natalitat i un creixement vegetatiu que acumula saldos negatius des de fa temps".

14 de juny, dia mundial del Donant de Sang i dia nacional de les Llengües de Signes Espanyoles.

Santoral: Eliseu, Anastasi de Còrdova, Fèlix de Còrdova, Digna de Còrdova, Proto d'Aquileia, Valeri de Soissons, Rufí de Soissons, Fortunat de Nàpols, Eteri de Vienne i Metodi de Constantinoble."