Menys voltors a Barcelona i maçons contra la visita papal

Bones notícies. Els fons voltors han entès el missatge. "Speculators go home". El poble pla de Barcelona es resisteix a ser sotmès i expulsat.

Els sindicats de llogaters emergeixen com una força realista i concreta mentre els partits continuen amb els seus debats sobre el problema i les administracions recapten més amb les càrregues fiscals de les quatre parets.

L'acció directa funciona. Aquesta és la conclusió que es desprèn d'episodis com el de la Casa Orsola o l'edifici de Sant Agustí de Gràcia.

L'activisme veïnal espanta els fons que pretenen convertir les cases en ruscos per allotjar estudiants nord-americans en els seus anys sabàtics de desfase europeu.

És el fabulós apanyo dels "colivings", una habitació, 1.000 euros i la suma del pis sencer, 5.000. Rendibilitat absoluta, negoci rodó. Beneficis garantits, com en la prostitució i el tràfic de drogues, però sense conseqüències penals.

A El País afirmen en un titular "Els especuladors comencen a marxar de Barcelona: la compra d'edificis sencers cau un 31%".

Al sumari s'afirma que "El regidor d'Habitatge atribueix el descens a la legislació del lloguer: “Estem en el bon camí”". No parla l'edil de l'oposició veïnal a aquestes delirants pràctiques dels fons i de l'efecte dissuasiu de grups de ciutadans irats.

El text és de Clara Blanchar: "Les compravendes d'edificis sencers d'habitatges es desplomen a Barcelona. Si el 2024 van ser 217 immobles, el 2025 la xifra va caure a 149, un 31% menys. Són dades de l'Ajuntament, que coneix la dada perquè les compravendes d'aquest tipus d'actius s'han de comunicar a les administracions per donar-los opció preferent a comprar-les (amb el mecanisme del tanteig i retracte)".

"La majoria d'oferiments que rep el Consistori són d'immobles dels districtes de l'Eixample, Ciutat Vella i Sant Martí. I d'on menys, de Sant Andreu, Les Corts i Nou Barris. El comissionat d'Habitatge, Joan Ramon Riera, celebra que aquestes operacions vagin a menys i ho atribueix a les successives regulacions en matèria d'habitatge que busquen protegir els llogaters i espanten el capital".

"“Ens fa pensar que estem en el bon camí, des que regulem [amb la Llei d'Habitatge] el preu del lloguer, després el lloguer de temporada, els colivings (lloguer d'habitacions)... la possibilitat de benefici inversor o especulador és menor”, celebra Riera sense matisos: “Encara hi ha fons voltor operant a la ciutat de Barcelona, però ja no en venen més, o podem estimar que no en venen més: la demanda especulativa va a la baixa gràcies a la regulació i ens quedem amb la residencial”".

"Des de 2021 les compravendes d'edificis sencers es van mantenir cada any per sobre de les 200 unitats (excepte el 2022, quan van ser 167)".

I: "La compra d'edificis sencers està en l'origen de l'expulsió de veïns per part de nous propietaris que no renoven els contractes, amb l'objectiu de reformar els habitatges per llogar-los més cars, convertir-los en colivings (pisos compartits amb habitacions que costen fins a mil euros) o vendre'ls".

Més notícies de la selva immobiliària. "Barcelona calcula que els nous lloguers costarien de mitjana 1.318 euros al mes si no es topessin els preus", assenyala un titular d'El Periódico.

Barcelona, el subjecte, és una reducció de l'ens "Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona (O-HB)". Serà per atalaiats...

La nota ve signada per Patricia Castán i comença així: "Què hauria passat amb els lloguers a Barcelona ciutat si no s'hagués aprovat una regulació que topa el preu dels lloguers a les zones tensionades de Catalunya. Segons l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona (O-HB), segons la tendència de l'última dècada, els contractes de lloguer signats a finals de 2025 arribarien a una mitjana de 1.318 euros mensuals, davant dels 1.161 euros reals registrats a l'últim informe de l'Incasòl".

"S'afirma que la limitació de les rendes i de les seves actualitzacions han permès "estabilitzar" el cost dels nous lloguers en una ciutat, que ara fa enrere els fons especuladors: el 2024 es va comptabilitzar la venda de 217 edificis verticals amb el dret obligatori de tanteig i retracte per part del consistori, davant dels 149 el 2025".

"L'observatori, que integren l'ajuntament, l'Àrea Metropolitana de Barcelona, la Generalitat i la Diputació, ha radiografiat l'evolució del parc de lloguer i els seus preus a la capital catalana, per veure l'efecte de l'entrada en vigor d'aquesta regulació de març de 2024. De nou, els resultats, més enllà de les xifres en si mateixes, ofereixen diferents interpretacions en funció de com s'avaluïn".

"Per exemple, l'Informe de seguiment semestral de la Zona de Mercat Residencial Tensa (ZMRT) de Barcelona conclou que després de l'entrada en vigor de la limitació, transcorreguts un any i nou mesos els lloguers signats van passar a costar 32 euros mensuals menys, ja que al primer trimestre de 2024 el contracte mitjà va ser de 1.193 euros. Un 2,7% menys".

"Tanmateix, amb les mateixes dades oficials de fiances de l'Incasòl, l'informe de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona va calcular recentment que en un any el metre quadrat s'havia encarit un 7,4%. Els contractes costen menys, però les superfícies mitjanes llogades també són menors, per l'entrada en escena de molts minipisos per atendre la creixent demanda de llars unipersonals (gairebé una tercera part a la ciutat) o de qui es resigna a menys espai. La patronal també va subratllar una caiguda del 4,3% en la contractació en un any, amb aquestes mateixes últimes dades del quart trimestre de 2025".

"En canvi, l'organisme manté que des de l'aplicació de la contenció de preus ha incrementat "moderadament" el parc de lloguer en 1.374 llars més, sense poder especificar quants són producte de noves promocions de lloguer social. Segons les dades municipals, la ciutat sumaria ara més de 235.000 habitatges arrendats. Segons dades de l'Enquesta Sociodemogràfica de Barcelona, representarien entorn del 40% de domicilis, encara que el Cens de Població calculava que eren un 31% el 2021".

"L'evolució dels preus, que portava més d'una dècada a l'alça (amb un augment acumulat del 70%) però venia desbocada els últims anys, convida l'O-HB a estimar què hauria estat dels preus si no s'haguessin topat. Segons els seus càlculs, de mantenir-se la tendència des de 2014, Barcelona hauria tancat 2025 amb contractes promig de 1.318 euros mensuals que suposarien un 13,6% més que la dada real".

I: "Fins i tot apunten que en el cas d'haver continuat l'accelerada iniciada el 2022, les rendes arribarien ja als 1.429 euros. El comissionat municipal d'Habitatge, Joan Ramon Riera, subratlla que l'objectiu de les polítiques de contenció de preu no era reduir els lloguers sinó "estabilitzar-los" o "frenar-los", i considera que s'ha complert l'objectiu".

Política de partits. "Mas, Turull i Trias qüestionen 10 anys després la dissolució de CDC: 'Potser ens ho podríem haver estalviat'", apunta El Nacional.

Sensacional notícia. Tres enormes pensadors que dubten sobre la dissolució de Convergència. Potser és que ja no recorden les xoriçades del Palau de la Música, del 3%, de la "deixa" i que la pudor corrupta de l'organització els feia tanta vergonya que van decidir dissoldre aquell partit bàsicament per eliminar proves i desmarcar-se del molt exonerable Pujol.

El text és d'Arnau Ruiz: "Deu anys després de la desaparició de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), Artur Mas, Jordi Turull i Xavier Trias qüestionen si dissoldre el partit va ser realment la decisió adequada. En entrevistes concedides a l'ACN, els tres dirigents coincideixen a reivindicar l'herència convergent, avui vinculada principalment a Junts, però amb matisos sobre com s'ha gestionat aquest llegat".

"El secretari general de Junts, Jordi Turull, assegura que mai va compartir la idea de liquidar CDC. Segons defensa a l'ACN, es va prendre una “decisió estructural” condicionada per “circumstàncies conjunturals”, marcades tant per les retallades dels governs de Mas com per l'impacte dels casos de presumpta corrupció i la pressió de les “clavegueres de l'Estat”".

"Turull considera que les polítiques d'austeritat “no es van explicar com s'hauria d'haver fet” i van afectar profundament “l'ànima social” del partit. També sosté que el posterior naixement del PDeCAT va ser “tortuós” i amb “molts defectes de fàbrica”, en un moment en què el país accelerava cap a l'independentisme".

"Xavier Trias comparteix la mirada crítica sobre el final de CDC. En declaracions a l'ACN, afirma que “ens vam ficar en un embolic” i qüestiona que l'espai convergent acabés abaixant la persiana quan altres formacions han superat escàndols sense desaparèixer. L'exalcalde de Barcelona lamenta, a més, el desencís d'una part de la militància: “Hi havia molta gent que va quedar disgustada perquè era pujolista i vam quedar en una situació de certa orfandat”".

I: "Per la seva banda, Artur Mas contextualitza la decisió en la crisi oberta després de la confessió de Jordi Pujol sobre els diners no declarats a Andorra, que defineix a l'ACN com una “inundació d'aigua freda” sobre el partit. L'expresident argumenta que el repte era preservar el projecte polític convergent adaptant-lo a un nou escenari sobiranista.

“Havíem de passar d'un partit que sempre havia actuat en clau autonomista a un que ho fes en clau sobiranista i independentista, que no era la tradició de CDC”, defensa. Tanmateix, admet que, vist amb perspectiva, “potser ens ho podríem haver estalviat. No ho sabrem mai del tot”".

Més notícies d'aquest singular planeta català. "Un maçó lidera la protesta contra la visita del Papa a Catalunya", assenyala El Confidencial.

És el que té aquest món. Aquí ve el Dalai Lama, la bisba de Canterbury, l'aiatol·là Jamenei Jr. i el sant pare dels pastafaris i tots són ben rebuts. Braços oberts i molt oooommm. Ve el papa de Roma i bronca.

Aquest és el sumari: "L'estranya aliança d''indepes', maçons i ERC contra Lleó XIV que estudia actes per rebentar la gira del Pontífex a Espanya".

La peça és d'Antonio Fernández i diu que "la visita del Papa a Barcelona pot convertir-se en tota una odissea per al Pontífex. Sectors diversos com l'independentisme en bloc, una branca de la maçoneria, l'associació Ateus de Catalunya o la mateixa ERC es mobilitzen a una contra la visita de Lleó XIV. Els interessos dispersos de tots aquests col·lectius s'uneixen en un objectiu comú: boicotejar la visita del representant de la Santa Seu a Barcelona".

"Els crítics han obert fins i tot una web sota el títol de ‘Jo no t'espero’ en què anuncien protestes per la visita. "Amb motiu de la visita del Papa a Barcelona, les associacions Ateus de Catalunya, Europa Laica i la Fundació Ferrer i Guàrdia hem elaborat un manifest i hem començat una campanya per aconseguir el màxim d'adhesions".

"Intentarem organitzar una concentració pel dia 9 de juny al Passeig del Born a les 19 hores, coincidint amb el primer acte que el Papa realitzarà a Barcelona a les 18 hores d'aquell dia a l'Estadi Olímpic, que li ha cedit gratuïtament l'Ajuntament de Barcelona", diu una comunicació difosa en diversos fòrums digitals des d'aquest dimecres".

"El manifest al qual al·ludeix assenyala que "ens preocupa que aquesta visita de caràcter religiós sigui tractada per les institucions com una visita d'Estat, amb el desplegament de recursos públics que això implica. Aquesta confusió debilita la neutralitat institucional i perpetua un tracte privilegiat que contradiu el principi d'aconfessionalitat reconegut constitucionalment"".

Línies després Fernández explica que "al capdavant d'aquesta revolta contra la visita hi ha la Fundació Ferrer i Guàrdia, el president de la qual és el catedràtic Joan Francesc Pont Clemente, catedràtic de Dret Financer i Tributari de la UB i membre de la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques".

"Pont és un destacat membre de la maçoneria. És maçó de grau 33, el més alt d'aquesta institució, i va oficiar com a gran mestre adjunt de la Gran Lògia Simbòlica d'Espanya (GLSE), cosa que afegeix un plus d'exotisme a les protestes, ja que la maçoneria tradicional ha estat confrontada públicament amb l'Església des dels seus inicis".

"Aquesta branca de la maçoneria admet dones, a diferència de la Gran Lògia d'Espanya (GLE), que només admet homes, encara que en els seus principis es declara neutral i afirma que no té "absolutament res contra cap institució religiosa. A la maçoneria hi ha fins i tot sacerdots"".

Després s'explica que "La Ferrer i Guàrdia va néixer el 1987 amb l'objectiu de convertir-se en un think tank "de referència en la recerca, l'assessoria i el disseny de polítiques públiques vinculades a l'educació, la joventut, la laïcitat, les llibertats civils i la participació ciutadana, fomentant l'emancipació i la participació ciutadana activa i crítica"".

I: "A la campanya de ‘Jo no t'espero’ s'hi han anat sumant organitzacions com els sindicats CGT i USTEC, Esquerra Unida i Alternativa (la branca catalana del PCE), Comunistes de Catalunya, la CUP, l'Aliança Ateu Internacional, Esplais Catalans o Acció Escolta de Catalunya. Les entitats impulsores estan recollint idees per realitzar actes de protesta durant l'estada de Lleó XIV a la capital catalana". Un festival.

25 de maig, Dia Mundial del Futbol, Dia Mundial de les Taques Cutànies, Dia Mundial de les Tiroides, Dia d'Àfrica i Dia de l'Orgull Friqui.

Santoral: Mare de Déu de Puy, Beda el venerable, Maria Magdalena de Pazzi, Gregori VII papa, Aldelmo, Canió d'Atela, Dionís Ssebuggwawo, Dionís de Milà, Genadi d'Astorga, Lleó de Troyes, Magdalena Sofia Barat, Pere Doan Van Van i Zenobi de Florència.