Salvador Illa, en el Parlament, en mayo
Portades

El Govern promociona els seus comptes i reapareix Pujol

Els consellers Dalmau i Romero presumeixen dels pressupostos i aposten per traslladar el clima català a Madrid. Jordi Pujol, a la inauguració d'una plaça. Jordi Domingo demana parlar amb el Papa

En portada: Andic, Vila Casas, Cellex i els vells vicis dels nous burgesos catalans

Llegir en Català
Publicada

Notícies relacionades

Diumenge d'entrevistes. La que havia de ser la setmana dels pressupostos de la Generalitat s'ha convertit en la setmana de Jonathan Andic i José Luis Rodríguez Zapatero, personatges sobre els quals recauen greus imputacions judicials.

La detenció del fill del fundador de Mango per la mort del seu pare ha causat una notable commoció a l'alta societat catalana. I la investigació a Rodríguez Zapatero pel suposat cobrament de comissions en el rescat d'una aerolínia anomenada Plus Ultra ha capgirat el socialisme espanyol.

A Catalunya, el Govern intenta transmetre normalitat i pausa alhora que ven l'acord pressupostari com un exemple de les bondats de pactar amb ERC i els Comuns. L'estratègia és clara i un dels seus promotors, el conseller de Presidència, Albert Dalmau, la defensa en una entrevista a La Vanguardia que porta aquest entrecomillat a mode de titular: "El patriotisme es demostra acordant, no bloquejant el país".

Les preguntes van a càrrec de Silvia Angulo i Luis B. García. Aquí va una selecció del més destacat de l'entrevista:

P: Ha costat que Catalunya tingui pressupostos. Hi va haver mai risc d'avançament electoral?

R: L'arribada del president Illa ja havia de suposar una nova etapa per al país, que per consolidar-se necessitava pressupostos. Aquests pressupostos representen una dècada d'estabilitat per a Catalunya. Vam fer un primer intent amb la ferma convicció que calia treure Catalunya del bloqueig. Estic agraït del compromís que van fer les forces progressistes, tant ERC com els comuns. Aquests pressupostos han de suposar l'inici d'una dècada de màxima ambició i estabilitat per a Catalunya.

P: Alguns dels acords amb ERC impliquen el Govern central. Donada la situació, veu viable que es pugui complir el pactat?

R: Sí. Si alguna cosa demostra aquesta legislatura i el president Illa és que volem superar una etapa de confrontació amb una de col·laboració. Jo em vaig trobar en comissions bilaterals que feia anys que no es reunien. Així és impossible arribar a acords i sense acords és impossible fer avançar el país. El que hem acordat ho hem anat complint: més mossos, més jutjats per fer front a la multireincidència, un nou sistema de finançament... El que demostra encara més la necessitat de la continuïtat del president Sánchez a Espanya, per realitzar els grans avenços que Catalunya necessita. Es necessiten anys del govern Illa i es necessiten anys del govern Sánchez perquè aquesta col·laboració sigui factible. Per sort, hem trobat un Govern d'Espanya que és amic de Catalunya.

P: La finançament necessitarà de Junts per aprovar-se al Congrés. Els veu per la labor? Parlen amb ells d'això?

R: Crec que acordar és de valents, i per treure el país endavant el patriotisme de veritat es demostra acordant, no bloquejant el país, i en el concurs de voler treure el país endavant està cridat tothom. Necessitem de totes les formacions polítiques catalanes quan es tracta de qüestions que beneficien Catalunya. És veritat que en aquest cas es necessita el suport de Junts per tirar endavant un nou sistema de finançament però crec que no s'entendria que Junts bloquegés una proposta de 4.700 milions per a Catalunya. Junts és un partit important del país i m'agradaria que no decidissin mirar-se el partit des de la barrera i que volguessin formar part de la solució i no part del problema. L'actitud de bloquejar-ho tot, criticar-ho tot i condemnar el país a no avançar crec que és una mala recepta per a Catalunya. Entre 0 i 4.700 milions està clar que Catalunya ha de decidir avançar. M'agradaria que Junts no fos un obstacle per fer avançar Catalunya, sinó que contribuís a treure el país endavant.

P: No és una paradoxa que partits independentistes com ERC facin que els pressupostos catalans depenguin de Madrid?

R: Crec que existeix un element que és central. Volem arreglar el problema d'infrafinançament del nostre país? Sí o no? Volem afrontar el repte de la seguretat? Sí o no?. Volem endurir el Codi Penal o augmentar els jutjats per fer front a la multireincidència? Per fer front a això, cal arribar a acords. Cal arribar a acords a Catalunya en aquelles qüestions que depenen estrictament de les institucions catalanes i cal fer avançar l'autogovern. Jo honestament crec que s'està avançant més en autogovern aquests anys que en anys anteriors. La nostra voluntat és complir al 100% els acords d'investidura.

P: Es complirà amb l'IRPF?

R: El nostre objectiu és complir el pactat entorn de l'IRPF. Fem aquelles coses que depenen de Catalunya, que és reforçar l'Agència Tributària de Catalunya, i en paral·lel, les modificacions legislatives necessàries. Ara ens hem fixat una agenda de prioritats que passa per assegurar l'aprovació del finançament i la condonació del deute del FLA, elements fonamentals perquè Catalunya guanyi sobirania, i després, seguirem treballant per abordar amb el Govern d'Espanya la gestió de l'IRPF. Encara tenim posicions diferents però estem treballant perquè pugui acabar sent una realitat.

P: L'aliança amb Comuns i ERC es mantindrà més enllà d'aquests pressupostos?

R: Aquests pressupostos han de suposar una dècada de màxima estabilitat i màxima ambició per a Catalunya, ara bé, nosaltres hem de poder sustentar aquesta legislatura amb ERC i els comuns. La nostra mà està estesa a aquestes dues formacions polítiques per al desenvolupament d'aquests acords, i a la resta de formacions polítiques per continuar traient el país endavant en la resta de temes on són necessaris. Defensem una política de mà estesa en què aquelles formacions que vulguin ser útils al país puguin fer propostes i puguem arribar a acords. Defenso la Catalunya de la valentia per arribar a acords i no de les persones que bloquegen el país.

Sense sortir de La Vanguardia, Oriol Junqueras també protagonitza una entrevista en què pondera l'acord pressupostari i parla d'assumptes d'actualitat com la imputació judicial de Rodríguez Zapatero.

Sosté el cap d'ERC que "Al PSC li falta ambició i a Junts, responsabilitat". Aquest diagnòstic és el titular principal d'una peça que signen Lola García i Pedro Ruiz Clavería.

Aquestes són algunes de les preguntes i respostes més interessants:

P: L'ha sorprès la imputació de Zapatero?

R: Estem en contra de la corrupció a tot arreu, en qualsevol circumstància i de qualsevol persona. Al mateix temps, sabem que molts d'aquests processos s'han basat en proves falses. Per tant, el nostre compromís contra la corrupció és absolut i el nostre escepticisme amb segons quins processos judicials, també.

P: De zero a deu, en quin punt se situaria aquest escepticisme?

R: Doncs tot el que correspon a algú que va ser condemnat a molts anys de presó quan tothom sabia que era innocent. Per tant, molt d'escepticisme.

P: Creu que ha estat fructífera aquesta etapa de col·laboració amb Pedro Sánchez per a Catalunya?

R: En alguns aspectes sí i en altres, no. Entre el positiu, 8.000 milions compromesos per arreglar Rodalies i els trens de mitja distància. És suficient? No. Catalunya mereix infraestructures que funcionin. Seguim treballant en el que és insuficient.

P: Per exemple...

R: Treballem en qüestions com l'hidrogen, la producció d'heli per fabricar semiconductors o la reducció de la tarifa elèctrica aplicable a la indústria. Depèn de com acabin les negociacions, en farem una valoració positiva o negativa.

P: El discurs i l'accent es posa en qüestions diferents respecte al que es feia fa uns anys.

R: Tenim tota la voluntat que Catalunya sigui un país lliure i independent que disposi de tots els recursos i competències. Estem convençuts que la millor manera de fer-ho és construint grans majories i la millor manera de construir aquestes majories és demostrar a la societat que intentem ajudar-la en tot el possible. Per a nosaltres són inseparables la quotidianitat, la immediatesa i la concreció dels grans ideals que ERC sempre ha representat.

P: Ara col·laboren amb els socialistes. Abans, amb Junts. Per què ja no es produeix aquesta confluència amb els de Puigdemont?

R: Sigui quina sigui la raó, la nostra voluntat és que es produeixi. Serviria de poc que jo digui que és perquè fan tal cosa malament. Si ho dic, no s'ho prendran bé i tindran menys ganes de col·laborar. L'important és la nostra voluntat de col·laborar amb tots els partits i els agents econòmics i socials que treballin per Catalunya.

P: Aquesta setmana s'ha produït l'acord de pressupostos. Valen per a tota la legislatura?

R: Són bons pressupostos perquè afronten problemes quotidians i els afronten a través de partides pressupostàries molt importants, com 500 milions per a l'àmbit de l'ensenyament. A més, afronten la planificació del futur del país amb el tren orbital, el consorci de la zona franca, el desplegament de l'agència tributària o el consorci d'inversions.

P: Però alguns d'aquests acords depenen del Congrés, o es poden anar en orris amb un canvi de govern. Quines garanties hi ha?

R: Que hi hagi un canvi de govern no hauria de fer que els governs incompleixin els compromisos que tenen els governs. Acceptar com a normal que els partits poden alterar els compromisos signats pels governs parla molt malament de la democràcia espanyola. ERC farà tot el possible perquè es compleixin. Però seria bo que tothom ens ajudés perquè és bo per a Catalunya.

P: Ha parlat amb Rufián sobre el seu pla d'unir les esquerres?

R: La proposta la compartim. És necessari un projecte progressista el més fort possible. Aquesta força de progrés a Catalunya és ERC, que és molt més àmplia, molt més àmplia i molt més forta que l'extrema esquerra que hi ha fora del PSOE. ERC és molt més que això, afortunadament.

P: Manté la seva aposta per Rufián com a candidat a Madrid? Qui triarà la llista?

R: Si depengués de la meva opinió personal, és evident que és un candidat excel·lent. Sempre ho he defensat i ho segueixo defensant. Sobre la llista, tots els militants d'ERC poden traslladar la seva opinió. El partit decidirà a través dels seus òrgans –la seva Executiva Nacional i el seu Consell Nacional–. I decidiran cadascun dels territoris.

P: O sigui, ERC es presentarà amb la seva llista i si Rufián vol ser candidat bé, i si no, ell sabrà?

R: Estic convençut que els candidats d'ERC estan orgullosos de presentar-se per ERC.

P: A què atribueix que encara no se li hagi aplicat la llei d'Amnistia? Espera presentar-se el 2028?

R: A que Espanya té uns dèficits democràtics escandalosos i hi ha tribunals que es neguen a aplicar la llei. El que jo cregui és poc rellevant. El rellevant és que les lleis es fan per ser aplicades.

Interessant reflexió final sobre les lleis. Potser aquest Junqueras de seguir aquesta màxima no hauria protagonitzat els últims episodis del Procés, aquells que van incloure la derogació de l'Estatut i la Constitució.

Més entrevistes. A l'edició catalana d'El País és la consellera d'Economia, Alícia Romero, qui defensa amb fermesa l'acord pressupostari.

"Ens agradaria que l'estabilitat de Catalunya es traslladés a Madrid" és l'entrecomillat que encapçala l'entrevista que signa Lluís Pellicer.

Aquí van les preguntes i respostes referents a aquest titular principal:

P. Però la situació actual a Madrid no posa més pressió al Congrés perquè aprovi el finançament autonòmic i la condonació del deute del Fons de Liquiditat Autonòmica?

R. Aquí demano a tots els partits catalans que donin suport a la reducció del deute i la reforma del model de finançament. El Govern ja ha dit que la seva idea és portar-ho al Congrés abans que acabi l'estiu i aprovar-ho abans de finals d'any. Fem una crida sobretot a Junts per Catalunya, perquè almenys permeti que es tramitin aquestes modificacions legals per reformar el model i que després, si és possible, el millori. Si no, perdrem una oportunitat única de tenir un nou model amb 4.700 milions més per a Catalunya.

P. Junts ha adoptat una estratègia agressiva amb el Govern i no va dubtar a tombar el consorci d'inversions. Veu possible que doni suport a un model que rebutja?

R. Espero que a Junts li quedi alguna cosa d'aquell partit amb sentit d'Estat, de país i de política útil que tenia CiU. Catalunya té necessitats, ho veiem amb la vaga de docents. Aquests 4.700 milions més ajudarien a resoldre conflictes que venen de lluny, com la inversió en infraestructures o Rodalies. I si tira endavant la reforma, s'acabaria amb els avançaments a compte. Per cert, no es van actualitzar aquestes quantitats, entre altres coses perquè Junts va votar en contra, i ara Hisenda ens ingressa els que es van fixar per al 2023. Perdem cada mes 500 milions d'euros. És a dir, 2.500 en el que va d'any. Això deixarà de passar amb el nou model perquè els diners arribaran als comptes de la Generalitat en el minut u.

P. També preveuen que s'aprovi la delegació de la gestió de l'IRPF per a aquest any. Això no entorpirà les negociacions que sí veuen la reforma però no aquesta cessió?

R. Caldrà veure-ho. Un cop la reforma entri al Congrés, el poder el tenen els grups parlamentaris, que faran les esmenes que creguin oportunes. I després veurem la capacitat de negociació dels uns i els altres, també dels socialistes. Nosaltres intentarem parlar amb tothom.

A Junts està de guàrdia aquest llarg cap de setmana Mònica Sales, qui obre El Nacional amb una altra entrevista que porta aquest títol: "ERC ha decidit continuar donant gasolina al Govern d'Illa que desnacionalitza permanentment".

La peça és de Vicenç Pagès i aquestes, les preguntes i respostes de més substància:

P: Aquesta setmana, durant la sessió de control del president, vostè ha dit que ERC ha passat de la sobirania fiscal a la línia orbital. Tanmateix, el president d'ERC, Oriol Junqueras, ha assegurat que esperen tenir el nou finançament i la delegació de les competències en l'IRPF al mes d'octubre. S'ho creu?

R: El recorregut de l'hemeroteca ens fa pensar que la seva credibilitat escasseja. Venim d'haver posat uns llindars molt alts per acabar acceptant una proposta de la línia orbital. El que és més orbital és la distància que separa allò que van dir que farien d'allò que han acabat acordant. És sorprenent que apel·li a Junts per Catalunya per tirar endavant uns acords que ha estat incapaç de tirar endavant amb qui negociava pressupostos, perquè van començar parlant de la clau de la caixa, però ja van dir que no la tindrien. Ara, ells tenien aquesta capacitat de decidir si els pressupostos sortien endavant o no. Per tant, que no interpel·li a Junts ara. Qui ha decidit continuar donant gasolina a un govern del president Illa que desnacionalitza permanentment ha estat Esquerra Republicana.

P: Precisament, des d'Esquerra els culpen a vostès, concretament als set diputats de Junts a Madrid, que encara no hi hagi la recaptació de l'IRPF. Ells asseguren que vostès votarien en contra, perquè ho volen vincular al nou finançament. És així?

R: Les rebaixes, l'engany que hem tingut durant aquest temps i aquest vodevil dels pressupostos que han dut a terme el tripartit, PSC, ERC i Comuns, només és responsabilitat de qui ho ha executat. No entenc per què posen Junts a l'equació, si ha estat fora d'ella perquè el Govern va decidir a l'inici amb qui jugava. El Govern mai ha volgut dialogar amb Junts durant el procés de negociació. Venim d'un intent de pressupostos fa uns mesos en el qual el Govern es va asseure amb Junts una vegada, almenys. Aquella reunió va ser molt breu, s'hi van explicar poques coses, però almenys ells ja podien dir que sí que ens havien citat. En canvi, en aquest procés de negociació no hi hem tingut res a veure. Ara que tanquen un acord que no els satisfà, tothom ha d'interpel·lar Junts. Si hi ha un acord que no em satisfà, no el tanco. És incongruent. La responsabilitat és del president Salvador Illa i dels dos grups que sustenten aquesta política del fracàs.

P: Els ha decebut ERC?

R: Esquerra crec que té problemes interns. Hi ha dues formes de concebre Esquerra Republicana. En el moment de la investidura ja vam veure que deixava de banda tota la feina que s'havia fet per lluitar per la llibertat d'aquest país, que és un dels propòsits de Junts. Amb la investidura ja vam veure les rebaixes. Tots podíem vaticinar que el president Salvador Illa seria un president que estaria supeditat a les ordres de Pedro Sánchez. I, havent donat suport a aquest acord de pressupostos, ets còmplice d'aquesta supeditació i mala gestió. Durant la campanya, Salvador Illa es va vendre com el gran garant de la gestió i encara no hem arribat als dos anys de la seva investidura i ja hem vist que hi ha molts col·lectius al carrer. Hi ha mestres, metges, agricultors, pescadors, usuaris de Rodalies, dia sí, dia també, els agents rurals, els bibliotecaris, la gent del CEM, del 112... Quan fas una anàlisi de tot això, no és una opinió subjectiva, sinó una realitat de país. Aquest acord de pressupostos és avalar aquesta política del col·lapse.

P: Sé que és una decisió del seu grup al Congrés dels Diputats, però els seus vots són clau a Madrid perquè la recaptació de l'IRPF tiri endavant i s'emmarca en l'acord de pressupostos i d'investidura. Què faran vostès?

R: Entendrà que no sóc jo qui ha de donar aquesta resposta. L'IRPF havia de ser el 2025. Després, el 2026. Acorden en una bilateral de juliol de l'any passat tota l'estructura de l'Agència Tributària de Catalunya. On queda tot això? Què han estat fent durant aquest temps? Que es torni a apel·lar a Junts ho trobo un despropòsit. Junts té un objectiu, que és el concert econòmic. Li vam fer la proposta a ERC per ser 14 diputats al Congrés. Vam lluitar per això en un moment de debilitat del president Illa a Catalunya i del president Sánchez a Madrid. La responsabilitat, per tant, no és nostra.

P: Però vostès estan a favor de recaptar, gestionar i liquidar el 100% de l'IRPF?

R: Nosaltres estem a favor del pa sencer, no d'aquestes engrunes que ens van donant a poc a poc. Això ja no va d'aquest mentrestant. La situació d'asfíxia premeditada ens ha fet arribar a un punt de no retorn. Són 22.000 milions d'euros que cada any se'n van a Madrid i no tornen. On és el president Illa reivindicant aquests diners per a Catalunya? Foment ens diu que hi ha 50.000 milions d'euros de dèficit d'inversions. Una altra cosa a la qual es van comprometre a la Comissió Bilateral és a un grup de treball per veure en quina situació està aquest retorn del dèficit d'infraestructures entre 2009 i 2013. On és tot això? No hi ha ningú responsable d'avalar aquests acords d'una comissió bilateral que no es compleixen mai. Això no és responsabilitat de Junts. Ara s'han trobat per fer una altra Bilateral per anunciar acords que no es compleixen mai. Abans parlava de credibilitat, i la ciutadania per si mateixa pot avalar si tot aquest gruix de les negociacions del tripartit a la Bilateral i dels acords dels pressupostos tenen credibilitat.

El pa sencer... Com la CUP.

Més notícies. "Jordi Pujol reapareix en públic després del judici a la seva família a la inauguració d'una plaça a Girona", avisa un titular d'El Mundo.

Segons la nota de redacció del mitjà esmentat, "l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol ha assistit aquest dissabte a l'acte d'inauguració de la Placeta de Ricard Masó de Girona, encapçalat per l'alcalde de la ciutat, Lluc Salellas. És la seva primera aparició en un acte públic després que, a finals d'abril, l'Audiència Nacional l'exonerés del judici per la fortuna oculta del clan a Andorra, ja vist per sentència".

I: "La plaça, al barri de Pla de Palau-Sant Pau, ha estat batejada a petició del grup municipal de Junts amb el nom del cartògraf, aparellador, polític i activista cultural Ricard Masó i Llunes (Sant Feliu de Guíxols, 1936 - Girona, 2015)".

L'expresident no va fer declaracions.

De la repassada als mitjans destaca també que "El Consell de la República recorda el sentiment catalanista de Gaudí en una carta a Lleó XIV", segons un titular de Vilaweb, que informa que el president de la cosa, Jordi Domingo, ha demanat una entrevista amb el Papa.

Del text del digital: "En temps recents, continua el president del Consell de la República, “aquesta indomable voluntat de ser s’ha expressat de manera completament pacífica i democràtica”, i esmenta el referèndum d’independència del 2017. “Aquest acte, desenvolupat de manera cívica, ha estat posteriorment objecte d’una duríssima repressió i d’obligat silenci, fet que ha generat una situació de conflicte encara no resolt”, diu".

Línies després es diu que "tot seguit, (Domingo) exposa la predisposició del Consell de la República d’entrevistar-s’hi –ací o a la Ciutat del Vaticà–, i recorda que quan les institucions i els referents internacionals han acompanyat els pobles en moments clau “han contribuït a generar fruits extraordinaris en termes de cohesió, reconeixement i progrés col·lectiu”. “El propi temple de la Sagrada Família n’és un exemple admirat arreu del món, com a expressió d’una fe viva i d’una identitat arrelada”, conclou".

I: "La carta es va enviar el 7 de maig i, a hores d’ara, no ha rebut resposta del sant pare".

Esports. El Barça femení de futbol va guanyar la Copa d'Europa i el Girona masculí ha baixat a Segona Divisió.

24 de maig, dia internacional de les Dones per la Pau i el Desarmament, dia internacional del Marjor (cabra salvatge d'Àsia central) i dia europeu dels Parcs.

Santoral: Mare de Déu de l'Estrada, Maria Auxiliadora, Mánahen, Vicenç de Lérins, Zoelo de Listra, Sèrvul de Trieste i Simeó estilita el jove.