El Bad Bunny d'ERC, un assassinat a Figueres i el cas Andic

En el món actual, Bad Bunny és cantant i Gabriel Rufián pot convertir-se en un referent de l'esquerra després de la caiguda de José Luis Rodríguez Zapatero. Són fets, no opinions, com diuen a les tertúlies.

El conill dolent va actuar ahir a la nit a Barcelona amb gran èxit de públic i de crítica. "Ella és calladeta / 'Però pel sexe és atrevida, jo sé / Marihuana i beguda / Gaudint de la vida com cal", va cantar el portoriqueny de Nueva Yol. I l'estadi Lluís Companys es va ensorrar. Perrea, perrea.

Doncs Gabriel Rufián és el Bad Bunny de la política espanyola, un crack a qui se li obren les portes a Madrid com la gran esperança blanca de l'esquerra a l'esquerra de l'esquerra.

Ja han passat alguns anys des que Rufián es va obrir pas a ERC. Els més veterans encara recorden quan el noi de Santako li va dir a José Rodríguez, àlies Trinito, que podien continuar determinada discussió a puny tancat. Sempre tan espontani l'etern portaveu republicà a la capital del Regne.

A El Confidencial presten especial atenció al fenomen català amb una peça titulada així: "Rufián, el vers lliure d'ERC que busca ser un tòtem de l'esquerra espanyola".

A l'entradeta s'explica que "Les seves opcions de liderar una candidatura global a l'esquerra del PSOE són escasses, però ell ja ha guanyat: la seva marca personal creix en un espai polític mancat de referents, encara més després de la caiguda de Zapatero".

La peça és de Juan Fernández Miranda i comença així: "Gabriel Rufián ha estat mort diverses vegades. Com ell diu: "Políticament, s'entén". Algunes defuncions les explica ell, altres les van certificar al seu propi partit. L'última fa no massa mesos, quan va començar a sortir-se del carril oficial que la seva ERC dissenya des de Barcelona. Tanmateix, avui dia és indiscutible que s'està convertint en un actiu en el castigat discurs de l'esquerra, i amb el valor afegit que ha construït un accés directe als més joves".

"El seu primer secret? Se l'entén. El segon? Encara que els costa reconèixer-ho, l'esquerra viu en un atac d'ansietat permanent i necessita nous discursos il·lusionants als quals aferrar-se. El tercer? La caiguda en desgràcia de José Luis Rodríguez Zapatero enterra l'últim tòtem de l'esquerra, aquell líder moral que en l'última dècada s'ha esforçat per apadrinar els joves talents, es digui Rufián o Pablo Iglesias. Menystingut Felipe González —a qui el portaveu d'ERC a Madrid va anomenar "traïdor de la classe treballadora"— i investigat Zapatero, qui ocupa aquest espai?"

Pàragrafs després Fernández Miranda explica que "el passat dimecres ho va dir clar (Rufián) al Club Segle XXI de Madrid: està disposat a liderar aquest espai, tot i que el seu partit no hi està d'acord, ni tampoc Bildu ni gairebé ningú entre les formacions consolidades de l'esquerra radical. Va ser un acte en què va respondre a una trentena de preguntes, sense embuts, sense censures, sense ambages: "Sense que soni messiànic ni que se m'hagi anat l'olla, el capital polític o mediàtic o digital que jo hagi pogut atresorar el vull posar al servei de remoure la realitat"".

Més històries dels egregis representants de la nova vella esquerra. David Cid i els arrumacos de Sílvia Orriols. És la butlla masclista dels portaveus feministes.

"Sílvia Orriols xoca amb Josep Rull per un comentari de David Cid que titlla de 'masclista'", titula El Nacional. Al sumari es detalla que "Cid (Comuns) ha ironitzat que Aliança i Vox 'fan veure que es barallen, però després als passadissos tots són arrumacos'".

El text és de Jordi Martín: "L'episodi es va produir a la sessió parlamentària d'aquest dijous a la tarda, quan Cid va ironitzar amb el fet que Orriols és "amiga íntima" de PP i Vox i que "aquí fan veure que es barallen, però després als passadissos tots són arrumacos". Orriols ha afirmat que el comentari ha estat una acusació de "flirtejar i tocar-se" amb els diputats i ha demanat que retiri les paraules "ofensives", a la qual cosa el president Rull ha replicat que no veu aquest tarannà ofensiu en l'ús "en sentit figurat" d'aquesta expressió".

"En la seva intervenció parlamentària des de l'atri, David Cid estava carregant contra Vox pel seu discurs de la "prioritat nacional" i contra el PP per unes declaracions del diputat popular Juan Fernández sobre "donar la benvinguda a gent com Lamine Yamal" quan el jugador del Barça és nascut a Catalunya".

""Vostè no parla de nacionalitat o si són espanyols o no, vostè diu noms i els que li sonen musulmans, aquests no", ha llançat. Acte seguit, és quan ha titllat Sílvia Orriols de la seva "amiga íntima" i ha afirmat que "aquí fan veure que es barallen, però després als passadissos tots són arrumacos". A la qual cosa ha afegit un retret a Orriols per tenir "puny de ferro" amb Josep Rull, però que després té "mà estesa" amb Joan Garriga, diputat de Vox".

Línies després Martín escriu que "el president Rull li ha admès (a Orriols) que Cid ha emprat un vocabulari "potser no adequat en termes parlamentaris", però li ha replicat que no veu una expressió "ofensiva". "Ens movem en els paràmetres que no són propis de decòrum parlamentari, però aquesta Presidència no li veu el to ofensiu que vostè planteja", ha resolt Rull, que ha continuat amb la sessió amb normalitat. Orriols ha contestat colpejant-se la galta i dient que té molta barra. Mentrestant, Cid reia des del seu escó".

Canvi de terç. "Els Mossos no van apreciar “risc de patir una agressió física greu” en el cas de la dona assassinada a Figueres", assenyala un titular d'El País.

La peça és de Marta Rodríguez: "Abans de ser assassinada a mans de la seva exparella en una plaça de Figueres (Girona) la tarda de dimarts dia 19, davant la mirada de diverses persones que ho van gravar tot i ho van fer viral a xarxes, Kimberli D.G., una dona trans hondurenya de 32 anys, ja havia denunciat el seu agressor als Mossos d'Esquadra el diumenge 17".

"A l'atestat que els agents van presentar a la magistrada de la plaça número 7 de Figueres (de Violència Sobre la Dona) figura com detingut “per maltractament de violència de gènere” i Kim, segons recull l'auto judicial d'aquest divendres, “va sol·licitar expressament ordre de protecció”".

"La víctima presentava “contusions i ferides a la cara, eritema al coll per pressió, tòrax per abrasions i ferides al llavi inferior i al detingut, Andrés R.C. de 48 anys i espanyol, se li va intervenir una navalla de 10,5 cm de fulla".

"Tanmateix, al qüestionari policial de valoració del risc, es recull: “Nivell de risc no apreciat de patir una agressió física greu en el moment actual”. El detingut ja havia complert presó temps enrere per lesions i maltractament a una altra parella".

La informació d'El País detalla les vicissituds de la dona a l'hospital i també al jutjat, on no va encertar a trobar les dependències on havia estat citada.

"Diversos testimonis situen aquell matí la víctima, “espantada i mirant a tot arreu”, al Jutjat 7 de Violència sobre la Dona. Sí va intentar acudir a la citació, tot i que per algun lamentable motiu no va arribar al jutjat correcte", assenyala el text.

Cas Andic. "Dubtes en la investigació a Jonathan Andic: l'entorn del primogènit assenyala la ruptura de la cadena de custòdia", apunta un titular de Crónica Global.

A l'entradeta s'informa que "Crónica Global accedeix en exclusiva a fotografies de la primera inspecció ocular que mostren els Mossos sense equips de protecció al costat de l'empremta que incrimina el fill del fundador de Mango".

La primícia ve amb les firmes de Miriam Saint Germain i Silvana Antonelli, que escriuen entre altres coses que "es posa en dubte la validesa de la cadena de custòdia, ja que a la imatge obtinguda s'observa que la famosa empremta —que presumptament va ser forçada per l'acusat per provar el "relliscó"— es troba just al costat del peu dret d'un mosso d'esquadra que observa l'escena sense portar l'Equip de Protecció Individual (EPI)".

La famosa empremta del relliscó que segons algunes versions només es va poder obtenir fregant diverses vegades la sola del calçat que portava el malaurat fundador de Mango.

Al respecte, Saint Germain i Antonelli assenyalen que "les fonts consultades destaquen l'absurditat de la prova, ja que al·leguen que resulta impossible determinar si aquesta marca al terreny es va produir el dia dels fets o dies abans. A més, critiquen que no es va acordonar la zona per a la inspecció i que no es va prendre declaració al primer testimoni en arribar a la muntanya, un dels excursionistes que van assistir Jonathan després de l'accident".

A La Vanguardia i sobre el mateix assumpte titulen que "El mòbil de Jonathan Andic mai es va activar en el seu viatge de 48 hores a Quito".

Del text que signa Maika Navarro: "La jutgessa de Martorell va enumerar a l'auto de presó de Jonathan Andic un “cúmul d'indicis” que el feien sospitós de la mort del seu pare, Isak Andic, el 14 de desembre del 2024. Entre aquestes proves indiciàries, la magistrada citava la desaparició “en estranyes circumstàncies” de l'iPhone 14 que l'acusat portava el dia que el seu pare va caure al buit a Montserrat. El canvi de telèfon es va materialitzar el 26 de març, després que Jonathan advertís per un whatsapp des del seu ordinador a la seva secretària a Mango que li havien robat el mòbil. Va sol·licitar un de nou, un iPhone 16 Pro, que va activar tan bon punt va aterrar".

I: "Els moviments del vell i el nou terminal van ser meticulosament analitzats pels Mossos d'Esquadra. I quan van saber d'aquest viatge llampec a Quito, per feina, i del presumpte robatori, van intentar confirmar les dades. A l'Equador no consta cap denúncia per robatori ni per pèrdua. Però el que sí va sorprendre els policies, que ho destaquen a l'atestat, és que aquest terminal “mai es va activar a l'Equador”, segons ha pogut saber La Vanguardia de fonts al corrent de la investigació".

A El Mundo li dediquen un ampli reportatge al cas amb aquest titular principal: "Jonathan Andic, 'fort i enrabiat', es refugia en el judaisme de l'acusació d'assassinat després d'una dècada de tortuosa relació amb el seu pare".

La història és d'Emilia Landaluce i Beatriz Miranda, que escriuen que els amics del pare mort "expliquen que Jonathan busca consol en la religió que professava Isak, el judaisme. De fet, la seva dona Paula Nata (de Navarro Tarrés), influencer, s'ha convertit i fins i tot s'ha canviat el nom per un altre hebreu. S'han casat en una cerimònia religiosa a la qual només van assistir una desena de persones".

També parlen de l'estat civil de l'investigat: "Jonathan s'havia casat pel civil amb Paula al setembre de 2024 (Isak va morir al desembre) i no li va fer gràcia que el seu pare li demanés que signés un contracte prematrimonial per protegir la seva fortuna. Tampoc li va agradar al pare que la seva futura nora posés a la revista ¡Hola! en qualitat de promesa del seu fill amb peces que no eren de Mango. Isak no va tenir més remei que acceptar la decisió del seu fill, que li va demanar celebrar la festa del seu casament a la seva finca de Formentera, a la qual cosa es va negar ja que estava pendent d'aconseguir unes llicències per part de les autoritats del massís de La Mola, d'aquí l'elecció posterior del luxós enclavament a Eivissa".

I a El Periódico assenyalen que la defensa de Jonathan intentarà evitar un judici amb jurat.

23 de maig, dia internacional per a l'Eradicació de la Fístula Obstètrica, dia internacional del Futbol Femení, dia mundial de la Tortuga i dia mundial Contra el Melanoma.

Santoral: Desideri de Langres, Guibert, Efeb de Nàpols, Joan Baptista de Rossi, Miquel de Sinada, Eutiqui de Nursia, Honorat de Subiaco, Siagri i Spes de Nursia.