Eleccions a Andalusia. Ha guanyat el català del PP Juan Manuel Moreno Bonilla, que revalida victòria per tercera vegada. Tanmateix, és un triomf amarg ja que s'ha quedat a dos escons de la majoria absoluta. Dependrà de Vox, cosa que augura tardes de gran entreteniment.
Un altre català, Gabriel Rufián, es congratula pel triomf de l'esquerra no socialista encarnada en "Adelante Andalucía", qualificada de sobiranista. Segons el portaveu d'ERC a Madrid, els vuit escons de l'esmentada formació revelen que és el moment de la seva plataforma amb Irene Montero. "Por Andalucía", la marca de Sumar, s'ha quedat en cinc escons.
Dit això, PSC i ERC es disposen a tancar la carpeta de la negociació dels pressupostos autonòmics en un ambient de certa camaraderia i amb novetats d'última hora.
Portada El País 18 de maig
Així, a El País es destaca que "ERC negocia amb el Govern augmentar la participació de la Generalitat al Consorci de la Zona Franca". A aquest titular l'acompanya el següent sumari: "Illa i Junqueras presentaran aquest dilluns a Sant Sadurní el projecte de la línia orbital".
El text és de Camilo S. Baquero i comença així: "Esquerra Republicana ha esperat fins a la recta final de la negociació pressupostària amb l'Executiu català per destapar les seves cartes sobre l'anomenat “gest en sobirania”, un avanç més enllà dels comptes que impliquin que Catalunya avanci més en autogovern".
"Els republicans assenyalen ara una reformulació de la governança del Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) perquè Generalitat i Ajuntament de Barcelona sumin majoria. Fins ara, les regnes de l'ens les porta l'Estat. L'anunci arriba a la vigília que el president de la Generalitat, Salvador Illa, i el líder d'ERC, Oriol Junqueras, presentin aquest dilluns conjuntament, a Sant Sadurní d'Anoia, el projecte de la línia de tren orbital".
Segueix la peça: "El plantejament d'ERC, que haurà de passar per la Comissió Bilateral que se celebra aquesta setmana, implica que la participació conjunta de la Generalitat i el Consistori de la capital catalana sumi un 55%, mentre que el Govern central ostentaria un 45%. En concret, el Govern de la Generalitat tindria més del 40% de la representació, davant fins a un 15% de l'Ajuntament".
"Ara la presidència la té Jaume Collboni, alcalde de Barcelona, i la direcció executiva recau en el socialista Pere Navarro, que és el Delegat Especial de l'Estat i Vicepresident".
"Aquest canvi en el model de governança del Consorci, creat el 1916, va en la línia de la petició dels republicans d'un guany en autonomia a Catalunya. El plantejament d'aquest punt es va posar sobre la taula després de la decisió d'aparcar el traspàs de la gestió de l'IRPF, que tot i que el Govern també vol, ara compta amb el rebuig de l'Executiu central. Es tracta d'una carpeta de nou encuny, ja que l'acord d'investidura PSC - ERC no esmenta mesures específiques sobre això".
A més dels pressupostos altres coses es mouen a Catalunya després del tràngol de les eleccions andaluses. Així, el PP es prepara per a un congrés que es presenta de continuïtat.
Portada El Mundo 18 de maig
"Feijóo assumeix la reelecció d'Alejandro Fernández al capdavant del PP català després de les andaluses: 'Serà de nou president, no hi ha dubte. Després del xoc, hi ha sintonia'", assenyala El Mundo.
Al subtítol s'explica que "Tellado 'ha reconduït la situació' i Gènova espera que 'Catalunya deixi de ser un problema electoral perquè Feijóo arribi a La Moncloa'".
La informació és de Víctor Mondelo: "Alberto Núñez Feijóo ha assumit que Alejandro Fernández ha de continuar sent el president del PP català i que ha arribat el moment d'oficialitzar la seva reelecció en un congrés regional que acabarà celebrant-se després de les eleccions andaluses".
"Fonts populars confirmen a El Mundo que «hi ha voluntat de fer-ho i de fer-ho com més aviat millor, i que ja només s'està pendent de quadrar les dates». «Després de les eleccions andaluses hi haurà una junta directiva nacional -aquest mateix migdia a Madrid- en què s'establirà el calendari de congressos i, segurament, es fixarà el català per abans de l'estiu», afegeixen les mateixes veus".
"Va ser el mateix Feijóo qui, en un recent comitè de direcció, sense citar directament la situació de Catalunya, va assenyalar que, després de les eleccions andaluses, calia resoldre les qüestions territorials".
"A falta de precisar la data exacta -són diverses les fonts que aposten pel juliol-, «del que no hi ha dubte és que Alejandro tornarà a ser el president», confirmen tots els dirigents consultats, per ratificar la pacificació entre el líder del PP nacional i el seu lloctinent a Catalunya. «Hi ha la intenció de consolidar la situació, de normalitzar-la», resumeixen al partit".
"La seva tensa relació en el passat va ser el que va impedir que el congrés del PP català se celebrés a finals de 2022 o principis de 2023, com era preceptiu, ja que Fernández va ser elegit cap de files dels populars a la regió el novembre de 2018, amb Pablo Casado com a president del partit".
Segueix Mondelo: "Feijóo no confiava en el lideratge de Fernández, com va evidenciar que es resistís fins a l'últim moment a nomenar-lo candidat a les eleccions autonòmiques catalanes que van tenir lloc al maig de 2024".
"Però, finalment, després d'un llarg pols que va acabar guanyant el president del PP català, va ser designat, tot i que sota la tutela de Gènova, que va dissenyar completament la seva llista electoral imposant-li una candidatura plena de membres de les diferents famílies del PP a Catalunya, és a dir, de la que representa la màxima representant del partit a Europa, Dolors Montserrat; de la que lidera l'alcalde de Badalona, Xavier García-Albiol, o de la que encara controla l'històric líder a Barcelona, Alberto Fernández Díaz, amb l'alcalde de Castelldefels, Manu Reyes, com a principal exponent".
"Reyes era, aleshores, el favorit de Feijóo per rellevar Fernández com a president del PP català, però el resultat de les autonòmiques catalanes -els populars van quintuplicar els seus diputats (arribant als 15) i van evitar el sorpasso de Vox-, van consolidar el lideratge de Fernández, que sempre va mantenir la seva ascendència entre les bases del partit a Catalunya".
"Les coses han canviat molt des de llavors. «Després del xoc, ara existeix coincidència estratègica i molta millor sintonia personal entre Feijóo i Fernández», assenyalen fonts del PP, que identifiquen el secretari general del partit, Miguel Ángel Tellado, com «l'encarregat de recompondre aquesta relació, com va passar també en propiciar l'acostament de Feijóo a Ayuso i Cayetana»".
I: "Les mateixes fonts admeten que va existir una altra crisi recent entre Feijóo i Fernández -que descriuen com «un xoc puntual»- després de la publicació del llibre del líder del PP català A Calzón Quitao, en què esmentava discrepàncies amb la direcció nacional. Aquestes veus subratllen, però, que «finalment Gènova reconeix que el diagnòstic que es fa de la història del PP català és correcte i que la qüestió és millorar»".
"«A la direcció nacional no són tan rotunds en la seva batalla contra el nacionalisme, però reconeixen que, per al PP català, ha estat desastrós ser moltes vegades moneda de canvi», sostenen les mateixes fonts".
Portada ABC 18 de maig
Més històries. "Illa reforça les policies locals catalanes amb 150 milions mentre el Govern congela a Madrid la seva plantilla", diu Ok Diario.
La informació ve amb la signatura d'Esther Jaén: "La Generalitat de Catalunya crearà un fons de 150 milions d'euros destinat a la «ajuda i suport a les policies locals», per complir amb la resolució aprovada al Parlament de Catalunya, que insta el Govern autonòmic a millorar «els mitjans de què disposen» (les policies locals)".
"Així, el president català, Salvador Illa, posarà en marxa millores materials i salarials per a les policies locals catalanes –que depenen dels seus respectius ajuntaments–, mentre el Govern de Pedro Sánchez segueix impedint que Madrid capital pugui ampliar la seva plantilla policial, com exigeix l'alcalde, José Luis Martínez Almeida".
En l'últim paràgraf Jaén assenyala que "mentrestant, Salvador Illa podrà fer servir aquest fons amb el qual, a més de millorar les circumstàncies i materials de què estan dotades les plantilles de policies municipals de la seva comunitat, també, segons es recull en el text aprovat per la Comissió d'Interior i Seguretat Pública del Parlament de Catalunya, es planteja per contribuir a les «despeses de personal necessàries»".
Portada La Razón 18 de maig
Espeternecs del judici als Pujol. Segons El Diario, la imatge de la família ha quedat seriosament danyada. És el que conclou l'anàlisi d'Oriol Solé Altimira a El Diario.
Del seu text: "Durant molts anys, una bona part de Catalunya va preferir no mirar el que Jordi Amat va definir amb mestratge a El fill del xofer (Tusquets en castellà, Grup 62 en català) com els angles morts del pujolisme. El judici no els ha desvetllat tots, però sí ha retratat una època, els 23 anys al poder de Pujol, en què no es va dubtar a recórrer a les lliçons de moral i a la censura per acallar tota veu crítica".
"Sense massa contenció i ni un bri de penediment, acusats i testimonis han dibuixat el funcionament d'una elit i una classe social entregada als diners fàcils gràcies als contactes. També s'ha vist una família que no va tenir escrúpols a mantenir durant dècades diners sense declarar a l'estranger mentre el seu pare era la primera autoritat de Catalunya".
"L'estrident vida econòmica de Jordi Pujol Ferrusola ha estat la puntilla al pretès llegat ètic del seu pare. El primogènit va presumir davant el tribunal dels seus contactes i de guanyar diners amb “informació privilegiada” (se li va passar afegir que sense el seu cognom no l'hauria obtinguda)".
"El nom de l'expresident amb prou feines es va esmentar a la vista fins que els jutges van decretar l'arxivament del cas per a ell pel seu deteriorament cognitiu. Si va tenir o no un compte a Andorra és quelcom que queda per resoldre. A favor d'aquesta tesi juga la carta manuscrita en què Pujol, l'any 2001 (mentre encara era president) assumeix la titularitat d'un compte al principat sense declarar"
"L'alternativa de la defensa és que en realitat el compte seria de Jordi Pujol Ferrusola. La missiva de l'expresident, segons la defensa, va formar part d'una estratègia perquè l'exdona del primogènit no cobrés la meitat del que hi havia al compte després del divorci. Es pot acceptar en termes legals, però en el camp ètic és força problemàtic".
"Aquest Guatemala o Guatepeor es repeteix amb la deixa. Cristóbal Martell, advocat dels Pujol, va admetre la dificultat de provar que la fortuna oculta procedeix d'un llegat de l'avi Florenci (no hi ha documents que ho corroborin) donat el “perfil” econòmic de Florenci Pujol, traficant de divises i fundador de la fallida Banca Catalana".
I: "Al judici ha sobrevolat la hipòtesi que no pocs coneixedors del pujolisme manegen: part dels diners ocults poden procedir de la fallida de Banca Catalana. La defensa s'ha limitat a aportar un llibre sobre la crisi de l'entitat, però per traçar el perfil econòmic i empresarial de Florenci Pujol, no per explicar un altre origen dels diners. La deixa s'ha mantingut com a única versió".
Resulta singular que en una jurisdicció amb tants controls ètics com la catalana es donin casos com el de la peculiar família Pujol.
Portada La Vanguardia 18 de maig
Al respecte explicava ahir La Vanguardia que "Tretze caps de la Oficina Antifrau cobren igual o més que un conseller del Govern". Poca broma.
La informació és d'Ignacio Orovio i Gemma Saura: "El director de l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) va cobrar el 2025 més que el president de la Generalitat. Altres dotze comandaments de l'organisme encarregat de vetllar per la integritat pública freguen o superen els salaris dels consellers del Govern gràcies a un sistema de complements singular, heretat del Parlament, que Antifrau està a punt d'estendre a tota la seva plantilla".
"Segons càlculs de La Vanguardia a partir de documentació oficial i informació obtinguda després d'un procediment de Transparència iniciat fa set mesos, els plusos eleven al voltant d'un 25% el sou base dels caps d'àrea i d'unitat amb condició de funcionari".
"En el procediment, l'OAC només ha facilitat de manera íntegra les retribucions dels seus quatre màxims càrrecs. El director de l'oficina fins a finals del 2025, el magistrat Miguel Ángel Gimeno, va percebre el 2025 un total de 163.644,28 euros bruts. La seva directora adjunta, Olinda Anía, va cobrar 146.768,94 euros. El director de Prevenció, Òscar Roca Safont, 152.688,12 euros, i el director d'Anàlisi i Investigacions, Manel Díaz Espiñeira, que va deixar l'OAC a l'abril, 142.655,08 euros. El 2026, el sou del nou director, Josep Tomàs Salàs, és de 169.054,34".
"A mode de comparació, el president Salvador Illa tenia assignada el 2025 una retribució de 136.842,08 euros; el sou d'un conseller era de 124.391 euros".
"Els salaris elevats a Antifrau no es limiten a la direcció. Al següent esglaó es situen vuit caps d'àrea responsables d'administració, formació, assumptes jurídics o anàlisi de la despesa pública. Quatre d'ells ronden els 140.000 euros anuals, dos més se situen al voltant dels 125.000 euros i dos més superen els 115.000, segons les estimacions d'aquest diari".
"L'estimació és necessària perquè l'OAC s'ha negat a facilitar determinades partides salarials de manera individualitzada al·legant motius de protecció de dades, tot i admetre que es tracta de càrrecs públics “que ocupen llocs de comandament i d'especial responsabilitat”".
Protecció de dades... L'oficina Antifrau... Alguna cosa no quadra.
18 de maig, dia internacional dels Museus, dia internacional de la Fascinació per les Plantes, setmana mundial de les Nacions Unides sobre la Seguretat Viària i setmana mundial de Conscienciació sobre la Sal.
Santoral: Clàudia, verge i màrtir, Èric IX, Joan I papa, Dióscor d'Alexandria, Fèlix de Spalato, Fèlix de Cantalici i Potamó i companys.