Estelades contra el Papa i un altre acord "de país"

L'independentisme està en hores baixes, incapaç de produir un relat que li torni un cert entusiasme. Els missatges són de menor calat, frases manides, conceptes trillats.

El nou president de l'Assemblea Nacional Catalana, el desconegut Josep Vila, assenyala a El Nacional que "abans hi havia la revolta dels somriures i ara la del malestar". A Vilaweb, el president del Consell de la República, Jordi Domingo, afirma que "la unitat és essencial".

A El Món, la portaveu de Junts Mònica Sales diu que "Catalunya té avui un problema i es diu Salvador Illa". Això és tot el que donen de si.

Enmig de la somnolència secessionista, marcada per l'absència dels eslògans i de les falses promeses que van seduir una part no menor de la societat catalana, creixen com bolets de primavera les propostes esbojarrades, els deliris i les fantasies sense sentit.

És el que s'infereix d'una informació d'El Confidencial sobre la rebuda que l'independentisme més catet, paleto i rústic prepara per al Papa Robert Francis Prevost.

"Col·lectius sobiranistes preparen protestes contra el Papa Lleó XIV: 'Ve a espanyolitzar símbols catalans'", s'intitula la peça que signa Antonio Fernández.

Del seu text: "L'independentisme radical prepara accions contundents i vistoses per dur a terme durant la visita del Papa a Catalunya. Els independentistes més extremistes denuncien als seus fòrums que la visita “és una maniobra de l'Estat per espanyolitzar els símbols catalans”, ja que el Pontífex visitarà la Sagrada Família i l'abadia de Montserrat. La majoria de les opcions es refereixen a manifestacions de protesta amb estelades (banderes independentistes) "per transmetre el missatge que el poble català exigeix llibertat"".

"“Davant la paràlisi dels partits, la societat civil ha de dir prou. No permetem que el Papa passi per sobre dels drets de Catalunya com si fos terra conquerida. Defensem la nostra dignitat nacional”, diu un missatge que circula pels fòrums sobiranistes més radicals".

"Una altra de les consignes titlla la visita de Lleó XIV d'“operació d'Estat”. “Madrid i la Conferència Episcopal segresten la visita del Papa per espanyolitzar Montserrat i la Sagrada Família. Volen convertir els nostres símbols en un aparador de la Corona i de la ‘Marca España’”. I torna a treure “l'intent de desposseir Gaudí de la seva catalanitat, reduït a un producte d'exportació per al deliri del nacionalisme espanyol més ranci”. Amb això, fa referència a la recent campanya per reivindicar la figura de Gaudí negant que fos espanyol".

"L'exdiputat d'ERC Joan Puig, propietari del digital La República, donava suport a l'acció: "O ens aixequem ara per defensar els nostres símbols o acceptem per sempre el paper de figurants en el gran teatre de l'Estat espanyol"".

"En el seu editorial pontifica que "l'Estat s'ha proposat una cosa: segrestar Montserrat i la Sagrada Família per convertir-les en el pati del darrere de la Zarzuela". I subratlla que "volen que el món vegi un Papa beneint una Catalunya ‘pacificada’ i folklòrica, una província més que s'agenolla davant la Marca España i el seu monarca"".

"La cessió de l'estadi de Montjuïc perquè el Papa faci un acte massiu també és criticada. Es tracta, asseguren els independentistes, “d'una operació en tota regla per espanyolitzar encara més els símbols de Catalunya”. No cal oblidar que l'estadi porta ara el nom de Lluís Companys".

"Els independentistes afirmen que la cessió de l'estadi ha estalviat a l'Església 300.000 euros. A la criminalització d'aquesta cessió s'hi han sumat els comuns, que exigeixen a l'alcalde, Jaume Collboni, “respostes i transparència” i quins criteris utilitza per declarar la visita del Pontífex com a “d'interès públic i general”".

I: "Curiosament, la plataforma ultraconservadora Abogados Cristianos rebutja la missa a l'estadi, qualificant el fet de “sacrilegi” i demana que sigui a “el Valle de los Caídos”. Segons l'organització, l'estadi porta el nom d'un president “sota el mandat del qual van ser assassinades més de 8.000 persones, entre elles tres bisbes i més de 2.500 capellans i religiosos. És indignant que el mateix Papa que eleva l'altar celebri un acte en un estadi que homenatja el seu assassí”".

Així de perjudicats i desorientats van els seguidors de la república de Puigdemont, el paradís de Junqueras i la Califòrnia del sud d'Europa.

I parlant de Califòrnia, "Illa pren aire i aferma la legislatura amb els seus primers Pressupostos", segons un titular d'El País.

Escriu Àngels Piñol: "El president Salvador Illa té previst arribar aquest diumenge a Barcelona del seu viatge oficial a Califòrnia i potser ho fa creuant els dits perquè aquesta setmana no es torni a tòrcer res. Salvat un gir copernicà, el Govern aconseguirà en els pròxims dies aprovar amb garanties d'èxit parlamentari els primers Pressupostos del seu mandat, que va començar el 2024".

"Illa va haver de retirar al març, en una decisió inèdita en la història del Parlament, el projecte que va presentar en no poder comptar amb els vots d'Esquerra i estar, per tant, condemnats al fracàs. Aquesta vegada, tot apunta que no serà així i que Catalunya tindrà uns comptes per primera vegada des del 2023 que donaran aire a Illa i apuntalaran el seu mandat".

"L'acord culminarà una llarga negociació i deixa enrere un semestre negre que va començar amb l'osteomielitis que va patir Illa i en què han emergit fronts en educació o Rodalies. Després de tancar el procés, el socialista ha retornat la institucionalitat a Catalunya, però aquesta estabilitat no es tradueix a la Cambra catalana".

"Amb un Executiu en minoria, Illa governa amb fragilitat en estar condicionat pels seus socis d'ERC i Comuns, que li donen, per un vot, la majoria. Aquest delicat equilibri va comportar que el Govern es quedés sense comptes el 2025 en exigir Esquerra el model de finançament".

"Pedro Sánchez i el president d'ERC, Oriol Junqueras, van signar aquest pacte a La Moncloa al gener, però els republicans van rebutjar una altra vegada els Pressupostos en certificar que no hi havia avenços en la recaptació de l'IRPF ni en “sobirania”. El model segueix a l'aire pendent de la seva tramitació al Congrés".

"El preludi de l'acord, que s'escenifica demà, pivota al voltant d'un projecte ferroviari orbital que comunicarà Vilanova i la Geltrú i la comarca del Maresme, en una línia de 120 quilòmetres, al voltant de Barcelona per descol·lapsar la capital catalana i descarbonitzar la mobilitat".

"ERC ha exigit aquest projecte, que segons els seus càlculs estarà llest el 2040 i costarà 5.200 milions d'euros. El Ministeri de Transports finançaria la suma. Diuen a ERC, bromejant, que no s'han donat “un cop al cap” per reivindicar aquest pla i apunten que el tripartit d'esquerres el va promoure el 2006 i que el Govern de Pere Aragonès el va rescatar el 2023".

I: "Però sí que ha estat una decisió pragmàtica d'ERC que ha deixat de banda aquesta vegada l'IRPF després d'assumir que a les seves mans no està que el PSOE acceleri la tramitació del model de finançament —on inseririen les esmenes a favor de l'IRPF— i perquè a la fi està en mans de Junts, que el rebutja perquè diu que dista molt de ser un concert econòmic com el del País Basc".

Línies després Piñol conclou que "Illa prendrà aire i respirar després d'un semestre horribilis. El president va vaticinar per Nadal que a partir de gener de 2026 passarien moltes coses però segurament no tantes. A la seva malaltia, que el va tenir dos mesos de baixa, s'hi va sumar la colossal crisi de Rodalies, (es va cobrar la vida d'un maquinista); les baixes per malaltia de dues conselleres —una ja recuperada—; la pesta porcina; la investigació judicial del seu cap de gabinet; protestes dels metges; i l'esclat gegantí del sector de l'educació".

En matèria d'educació a Catalunya, El Mundo avisa que els docents "demanen a ERC i els comuns que portin el seu conflicte a la negociació dels Pressupostos en plena recta final".

El text és de Cristina Rubio: "Pols dels docents i el personal del sistema educatiu català al Govern d'Illa: demanen a ERC i els comuns que portin el seu conflicte a la negociació dels Pressupostos en plena recta final de les converses i amb un pacte pràcticament tancat amb la vista posada en la setmana vinent".

""No es pot pretendre presentar uns comptes com a socials o progressistes, que no incloguin les partides pressupostàries necessàries per donar resposta a les necessitats que hem posat sobre la taula. Tant a nivell de condicions laborals com necessitats educatives per poder atendre millor el nostre alumnat", ha avisat Iolanda Segura, portaveu del sindicat majoritari Ustec, en un missatge dirigit a l'Executiu d'Illa i especialment als partits que van votar la seva investidura i amb els quals ultima els comptes".

""Que facin valer la seva responsabilitat i garanteixin que els pressupostos incorporin compromisos concrets, calendaritzats i pressupostats", ha tancat en aquest sentit".

I: "En aquest conflicte obert amb la comunitat educativa, el Govern del PSC assegura que "s'han posat les bases" per seguir negociant en les pròximes setmanes, però insisteix que les mesures s'han de prendre en el marc de l'acord que va signar amb CCOO i UGT a principis de març. Aquest pacte segueix sent vist com a insuficient pels dos sindicats majoritaris entre els docents de l'escola pública, USTEC-STEs (IAC) i Professors de Secundària (aspepc-sps), a més de CGT i Intersindical".

Sense sortir de l'àmbit educatiu cal prestar suma atenció a la proposta del partit de Puigdemont, el secretari general del qual, el senyor Jordi Turull, ha tingut una idea brillantíssima.

Compte amb aquest titular d'El Nacional: "Junts proposa un “acord de país” en educació per posar fi al conflicte entre docents i el Govern".

Un acord de país... Però com no se li havia acudit a ningú. Gran genialitat. Un acord, però de país. Això és tot.

En el sumari es diu que "Turull ha lamentat “les mancances pressupostàries durant massa anys i amb diferents governs”".

Impossible. Diferents governs, diu Turull, que va formar part d'alguns d'aquests governs.

La peça ve signada per Adrià Asbert: "El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha proposat un “gran acord de país per a la qualitat educativa” per reconstruir i blindar el sistema educatiu català davant les diferències entre el Govern i els sindicats majoritaris del sector. Durant els últims anys, ha assenyalat, “hi ha hagut massa decisions errònies” i entre elles ha sumat les “mancances pressupostàries durant massa anys i amb diferents governs”".

"Davant la “crisi estructural” que Turull assegura que viu des de fa anys el sistema educatiu català, demana a partits, sindicats, professors, directors de centres, famílies i alumnat que s'afegeixin a l'acord. Cal treballar “conjuntament amb la comunitat educativa” i “no permetent que el biaix ideològic de certes minories arrossegui el sistema educatiu fora del carril central”.

“Hem de recuperar l'esperit de fa uns anys, quan vam ser capaços d'aprovar una llei de país”, ha dit en referència a la llei d'educació de Catalunya".

Segueix la nota: "“Volem fer una crida a qui comparteixi aquests objectius a un gran acord de país per a la qualitat educativa. Un acord per reconstruir i blindar el sistema educatiu català. El conflicte entre el Govern i la comunitat educativa està obert i encallat”, ha manifestat Turull en un acte de la formació sobre l'escola catalana a Barcelona".

Línies després es diu que "“el professorat català ha perdut poder adquisitiu i els sous estan molt lluny de la responsabilitat que els atorguem; la proposta actual del Govern és irrisòria”, ha mantingut Turull".

Doncs ja estaria. Un pacte "de país", una pujada de sou i punt i seguit.

Més notícies. Actualitat local de Barcelona. Un altre tràgic succés, l'assassinat a trets d'un home de mitjana edat al carrer Mineria de la Zona Franca. A plena llum del dia i tot. Un altre crim amb arma de foc. Es consolida el paper de Barcelona com a recinte firal dels ajustaments de comptes a tret net o, en defecte, arma blanca.

Però hi ha més notícies sobre la ciutat. "Barcelona afronta l'últim any de mandat amb prop de 300 obres al carrer", adverteix una faixa superior a la portada de La Vanguardia.

Del text de David Guerrero: "N'hi ha prou amb caminar uns carrers amunt o avall per topar-se amb el color groc de les tanques d'obres. La suma total d'actuacions en marxa a l'espai públic de Barcelona avui dia és de 293. Unes més grans, altres més petites, estan repartides per tota la ciutat".

"La xifra és una mica més baixa que les 330 obres que va arribar a comptabilitzar aquest diari l'estiu passat en un exhaustiu recompte de totes les actuacions en execució. L'Ajuntament de Barcelona confirma la tendència del nombre global a la baixa i ho atribueix a l'entrada a la recta final d'algunes de les principals obres de millora que fa anys que estan en marxa".

"Aquesta acceleració coincideix, com és habitual, amb l'últim any de mandat. A un any exacte de les pròximes eleccions municipals, el govern de Jaume Collboni vol deixar resoltes tantes obres com sigui possible. I, el més important, reduir les afectacions en la mobilitat i en els desplaçaments quotidians que provoquen als veïns i a tots aquells que es mouen pel lloc, ja sigui a peu, en cotxe o en transport públic".

"L'any passat es van culminar els treballs de la Via Laietana, i al març es va reobrir en els dos sentits el túnel de la Rovira, que alterava de manera important la mobilitat al voltant d'aquesta artèria vital per al trànsit a la ciutat".

"“Estem baixant la corba de les obres de grans transformacions de la ciutat que tenim en marxa”, defensa la tinenta d'alcalde d'Urbanisme, Laia Bonet, que mitjançant el comitè d'obres municipal intenta trobar l'equilibri entre “l'aposta decidida del govern municipal per seguir millorant la ciutat i construir les infraestructures necessàries fent-ho sempre compatible amb el dia a dia i el dret a la mobilitat de tota la ciutadania”".

"A curt termini, aquest mateix estiu, acabaran les obres del carrer Balmes, entre plaça Molina i la ronda General Mitre, que suposen una ampliació de les voreres i, per tant, la pèrdua d'un carril de baixada per al vehicle privat en benefici del vianant".

"A la tardor també arribaran a la seva fi les obres de la Meridiana, que allarguen el seu model amb voreres reformades i carril bici al centre de la calçada des de Felip II fins a Fabra i Puig. D'aquesta manera, l'antiga autopista urbana que fins i tot requeria ponts per creuar-la passa a tenir un espai molt més agradable des de Glòries fins al tram final de la Meridiana, el més difícil d'afrontar i el debat del qual queda ja per al següent mandat".

I: "Aquest 2026 finalitzaran també les obres del col·lector de Vila i Vilà, al Poble Sec, una infraestructura sota terra indispensable per acabar amb les inundacions a la part baixa del Paral·lel quan hi ha pluges intenses i que també porta associada una millora del carrer".

Doncs enhorabona als veïns que deixaran de ser ciutadans afectats per la mania dels municipis d'obrir i tancar rases en una espiral interminable.

17 de maig, dia mundial de les Telecomunicacions i la Societat de la Comunicació, dia mundial del Reciclatge, dia mundial de la Hipertensió Arterial, dia mundial d'Internet, dia mundial de l'Horticultor, dia mundial de la Rebosteria i dia internacional Contra l'Homofòbia, la Transfòbia i la Bifòbia.

Santoral: Pasqual Bailón, Adrió d'Alexandria, Emilià de Vercelli, Pere Liu Wenyuan, Restituta i Víctor d'Alexandria.