Sense foto de Pujol i Sánchez Llibre elogia Puigdemont

Es compleix un any de la gran apagada. La bona notícia és que no ha tornat a passar. La dolenta, que podria succeir en qualsevol moment. El Banc d'Espanya recomana disposar d'entre 70 i 100 euros en efectiu per si de cas.

La notícia catalana més destacada als mitjans és l'exoneració de Jordi Pujol i Soley. L'home que va confessar que la seva família disposava d'una fortuna oculta a Andorra no està en condicions de ser jutjat. Han passat molts anys. Dotze des de la confessió. I sis des que es va tancar la instrucció. Ningú és capaç d'aportar cap explicació coherent sobre aquest retard.

En el tràmit judicial d'ahir es va evitar la foto. El tribunal de l'Audiència Nacional va ser summament respectuós amb el veterà polític. Els qui parlaven d'humiliació, escarni i pena del telenotícies no van encertar. Però tant li fa, continuen parlant d'humiliació, escarni, etcètera, etcètera. El simple fet d'haver obligat Pujol a viatjar a Madrid als seus 95 anys els sembla un despropòsit i una falta de respecte. Es coneix que alguns expresidents de la Generalitat són intocables.

Sota el focus ha quedat el primogènit, Jordi, més Ferrusola que Pujol, un personatge que va reconèixer ahir que el seu era manejar informació privilegiada i contactes i que tenia al·lèrgia a la documentació per escrit i les formalitats dels negocis. Distensió a la sala. El president del tribunal, José Ricardo de Prada és un home planer, res a veure amb l'estricte magistrat Marchena del Tribunal Suprem.

Portada de 'El País' del 28 d'abril

"Sense pistes sòlides de corrupció i ara sense ‘president’: el judici als Pujol arriba desinflat a la seva recta final", resumeix un titular d'El País.

Escriu Jesús García Bueno: "Al procés judicial contra la família Pujol li han faltat testimonis que tirin de la manta (si és que hi ha manta d'on tirar) i li ha sobrat temps. A diferència d'altres casos de presumpta corrupció política, ningú ha alçat la veu per reconèixer, encara que sigui fora de temps i per rebaixar la seva pena, pagaments indeguts a canvi d'adjudicacions públiques que, per cert, ni hi són ni se les espera ja al judici".

"Les dilacions en el procés —23 anys des que Jordi Pujol va deixar la presidència de la Generalitat, 14 des que es van començar a investigar els negocis del seu primogènit— tampoc han ajudat a esclarir la suposada xarxa d'influències teixida per la família a l'aixopluc de l'expresident".

"La tesi de màxims de la Fiscalia Anticorrupció (que els diners ocults a Andorra provenen de la corrupció) roman sense proves sòlides, circumstància a la qual s'ha sumat ara, a la recta final, la desaparició del judici del mateix Pujol, incapacitat per fer front a un procés penal i exempt ja de qualsevol responsabilitat".

"Sense president i sense proves concloents sobre l'origen de la fortuna en bancs andorrans (pecat original reconegut pel mateix Pujol), el judici se centra en la figura del primogènit, Jordi Pujol Ferrusola, i els seus negocis".

"La Fiscalia creu que els pagaments milionaris d'empreses per intermediar i assessorar en els més variats negocis van camuflar comissions a canvi d'obra pública. Però no ha pogut portar aquesta tesi a un terreny sòlid, entre altres coses perquè no ha pogut comptar amb testimonis que la avalin".

"L'origen corrupte del patrimoni andorrà és la clau de volta sobre la qual se sosté l'acusació contra la família que inclou un delicte, el d'associació il·lícita, que amb prou feines ha sobrevolat la sala de vistes de l'Audiència Nacional al llarg de cinc mesos de judici".

"Queden, doncs, els negocis del primogènit, que va començar a defensar-se aquest dilluns amb vehemència de les acusacions de la Fiscalia. Jordi Pujol Ferrusola va reconèixer que no és un expert en matèries concretes, però sí una persona ben relacionada que basava el seu èxit en la proporció d’“informació privilegiada” als seus clients, de la qual feia acopi gràcies als seus no menys privilegiats contactes i a una habilitat molt particular per tractar amb empresaris".

I: "Anticorrupció compta amb una basa per posar en dubte la realitat d'aquests serveis: en molts casos, no hi ha res escrit. Júnior ho rebat dient que eren contractes verbals, basats en la “confiança”. Excepte comptades excepcions, els testimonis han reconegut que li van pagar per uns serveis que va prestar i amb els quals van quedar satisfets".

Portada 'El Periódico' del 28 d'abril

A El Nacional donen compte dels detalls de l'examen forense de Pujol i de les seves reaccions. "La impotència i el silenci de Pujol, incapaç de respondre a l'Audiència: 'Sap com es diu el seu fill?'", s'intitula la peça.

Al sumari s'aclareix que "El president no ha pogut dir el nom del fill que ha acudit a ajudar-lo mentre el tribunal l’'entrevistava'".

La informació és de Marta Lasalas: "El president Jordi Pujol volia declarar al judici que se seguia contra ell a l'Audiència Nacional. Així ho va assegurar el passat mes de novembre al tribunal i ho ha reiterat aquest dilluns quan l'ha examinat el forense i l'han “entrevistat” els magistrats".

"No obstant això, el cap del president, de 95 anys, no l'ha acompanyat en el seu desig de defensar-se. Pujol ha pogut respondre algunes de les qüestions que se li han plantejat durant l'examen i en d'altres l'embolic del cap l'ha traït. Ha resultat especialment il·lustratiu quan un dels fills ha hagut d'entrar a ajudar-lo i el president, a preguntes del forense, no ha estat capaç de dir el seu nom. Amb tot, algun dels tres membres del tribunal hauria mantingut les seves reserves fins a l'últim moment, segons fonts de les defenses".

"Pujol ha arribat a l'Audiència Nacional a les 9 i 7 minuts del matí, amb el mateix vehicle privat amb què aquest diumenge va sortir de Barcelona. Se li ha autoritzat a entrar pel pàrquing, cosa que li ha estalviat el recorregut a peu fins a la porta del tribunal davant les càmeres. El president presenta des de fa temps deficiències cognitives, però també considerables dificultats per caminar".

"A la seu del tribunal a San Fernando de Henares, ha tingut una primera trobada amb el forense de l'Audiència Nacional. Sols. Quan el metge ha sortit, després d'examinar el veterà polític, ha explicat a un dels fills que Pujol insistia que volia declarar. La petició del president ha corregut com la pólvora pels passadissos de l'Audiència Nacional, on la família, els advocats i la premsa esperaven una resolució que s'havia anunciat per a les 10 hores del matí, però que no s'ha acabat sabent fins gairebé les 11 hores, quan finalment s'ha pogut reprendre el judici".

"El president estava en el moment de parlar amb el forense “molt sencer i molt lúcid”, segons fonts de la família. Tot seguit, han estat els membres del tribunal els que han volgut plantejar diferents qüestions a Pujol, el president del tribunal, José Ricardo de Prada, i les magistrades Ana Mercedes del Molino i María Fernanda García, per la qual cosa han entrat també dos advocats de l'equip de Cristóbal Martell, que porta la defensa del president, Albert Carrillo i Pau Ferrer. El forense ha continuat igualment present".

"Pujol ha estat capaç d'explicar les dates en què va ser president de Catalunya, del 1980 al 2003, però ha tingut més problemes quan se l'ha interrogat si tenia coneixement de les acusacions que es plantejaven contra ell al judici. No només no ha pogut concretar les acusacions a les quals feia front, sinó que, a més, la seva resposta s'ha dispersat en divagacions sobre la política espanyola, segons fonts coneixedores de la conversa".

"Mentre els magistrats examinaven Pujol, els representants de la defensa han detectat que les evidents dificultats del president provocaven que dos dels membres del tribunal tinguessin molt clar que Pujol no estava capacitat per seguir el judici, mentre que una de les magistrades encara mantenia reserves sobre la decisió a adoptar".

I: "En un moment de tot aquest procediment, el forense ha fet entrar a un dels germans Pujol Ferrusola, per treure-li la jaqueta al president per prendre-li la pressió. En aquell moment el forense li ha preguntat si sabia qui era la persona que l'estava ajudant. El president se l'ha mirat amb ulls que indicaven que el reconeixia, però sense respondre. “Sap com es diu?”, li ha insistit el forense, però Pujol no ha estat capaç de dir el nom del fill que era a la sala ajudant-lo a treure's la jaqueta".

Portada de 'La Razón' del 28 d'abril

Més notícies del front judicial. "Arxivada la investigació judicial contra tres mossos per la fugida de Puigdemont", apunta un titular d'La Razón.

Al subtítol s'explica que "La instructora no aprecia 'cap conducta' encaminada a facilitar la fugida de l'expresident ni a 'promoure l'incompliment de l'ordre de detenció'".

El text és de Ricardo Coarasa: "La jutgessa de Barcelona que ha investigat des de fa gairebé dos anys a tres mossos per encobriment per haver auxiliat suposadament a Carles Puigdemont a fugir després de la seva reaparició a Barcelona el 8 d'agost de 2024 ha arxivat el procediment en concloure que "no s'ha pogut individualitzar en seu d'instrucció cap conducta dels investigats que hagués contribuït eficaçment a la fugida" de l'expresident de la Generalitat".

"En una resolució a la qual ha tingut accés La Razón, la titular del Jutjat d'Instrucció número 24 de Barcelona, María Antonia Coscollola, assegura que "avui dia no s'ha pogut constatar" que els agents imputats -Xavier Manso, Jordi Rodrigo i David Goicoechea- "realitzessin actes conjuntament i coordinadament per evitar la detenció i possibilitar la fugida del Sr. Puigdemont"".

"D'aquesta manera, tanca la investigació iniciada després de la denúncia d'Hazte Oír, que exerceix l'acusació popular en aquest cas, que ara té no obstant això l'oportunitat de recórrer aquesta decisió -igual que Vox- davant la mateixa instructora o en apel·lació davant l'Audiència Provincial de Barcelona, que encara té pendent de resoldre un altre recurs de l'acusació contra la negativa de la jutgessa a acordar determinades diligències en relació amb les imatges gravades per càmeres de la zona de l'Arc de Triomf".

"Per tant, assenyala que "no existeixen indicis suficients per poder afirmar que existís un vincle entre ells encaminat a aconseguir aquest objectiu, ni que amb aquesta finalitat cadascun d'ells hagués assumit, una tasca pròpia i complementària, dins del conjunt de les actuacions"".

"En suport d'aquesta decisió, apunta que tampoc hi ha cap indici "de l'existència de missatges, trucades, contactes o intercanvis de qualsevol tipus entre els investigats" i el líder de Junts "que pugui sostenir la hipòtesi de l'encobriment o de qualsevol altre il·lícit penal que pogués relacionar-se amb la fugida del mateix"".

"Es refereix la magistrada a l'informe dels Mossos que va determinar que entre el 8 de juliol i el 9 d'agost de 2024 "no hi va haver cap comunicació" entre els tres agents i Puigdemont".

I: "La instructora tampoc aprecia "cap conducta omissiva" encaminada a facilitar aquesta fugida, burlant l'ordre de detenció en vigor cursada pel jutge Palo Llarena, instructor de la causa del "procés". I descarta per tant fins i tot que incorreguessin en l'omissió del deure de perseguir delictes, recordant que cap estava de servei aquell dia i que tampoc van rebre ordres per evitar l'escapada del líder independentista".

Portada de 'El Mundo' del 28 d'abril

A El Mundo destaquen les declaracions de Josep Sánchez Llibre sobre el seu amic Puigdemont. "El president de la patronal catalana Foment reivindica Carles Puigdemont: 'Ha estat un mur de contenció davant les propostes filocomunistes'".

Al sumari s'abunda en què "Josep Sánchez Llibre diu que 'gràcies a Junts, Espanya no ha entrat en una crisi econòmica com va passar a França amb la jornada laboral de 35 hores setmanals'".

Doncs que no se n'assabenti Puigdemont perquè li pot agafar un cobriment.

Escriu Gerard Melgar: "El president de la patronal catalana Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, ha tornat a mostrar avui la seva sintonia amb Junts per Catalunya i, concretament, amb el seu líder, Carles Puigdemont".

"En una entrevista al programa Cafè d'idees de RTVE, el dirigent empresarial ha assegurat que els neoconvergents "han estat un autèntic mur de contenció per evitar que les propostes filocomunistes o filosocialistes entressin a la legislació", en referència a algunes de les iniciatives socials i econòmiques del Govern de Pedro Sánchez, especialment les que porten imprès el segell de Sumar".

"Sánchez Llibre, que aspira a aconseguir el seu tercer mandat consecutiu al capdavant de Foment a les eleccions convocades per al 18 de maig [de moment, és l'únic candidat], no ha estalviat elogis al paper de JxCat al Congrés dels Diputats en provocar el fracàs de diverses de les mesures de l'Executiu en matèria laboral o d'habitatge".

""Gràcies al senyor Puigdemont i a Junts s'ha evitat que Espanya entrés en una crisi com la de l'economia francesa quan van plantejar la jornada laboral de 35 hores setmanals per llei", ha expressat l'històric exdiputat de Convergència i Unió [va mantenir el seu escó a la Cambra Baixa del 1993 al 2016)".

"Just quan es compleixen 30 anys del pacte del Majestic, l'acord entre el PP i CiU que va permetre la investidura com a president del Govern de José María Aznar el 1996, el líder de Foment i exdirigent d'Unió Democràtica [la branca més conservadora de la federació] ha reivindicat aquella entesa entre ambdós partits com "un gran impuls per a l'economia catalana i espanyola". Sánchez Llibre ha assenyalat que els millors resultats per a l'economia del país es van donar quan els populars i el PSOE van pactar amb els nacionalistes catalans i el PNB".

I: "Per això, el també vicepresident de la CEOE ha exhibit la seva predilecció per un futur pacte postelectoral entre el PP i Junts que contempli mesures en benefici de les empreses: "Ho aplaudiríem sempre que vagi en la direcció de defensar la llibertat empresarial i la productivitat"".

Portada d' 'ABC' del 28 d'abril

I parlant de Sumar, un titular de Vozpópuli: "Yolanda Díaz suplica ara a Junts que li doni suport amb l'habitatge després d'haver-lo anomenat "racista" i "classista"".

Ni al que va rostir la mantega se li hauria acudit un despropòsit semblant.

El text és de Luis Casal: "Fa una setmana, Junts era l'exemple del que no es podia acceptar dins de la majoria d'investidura. Aquest dilluns, amb la imminent votació del decret d'habitatge destinat al fracàs, va passar a ser l'únic interlocutor possible per salvar el Govern, amb l'entorn de Yolanda Díaz intentant recompondre una relació que ells mateixos havien portat fins a la ruptura".

"El moviment es va concretar a primera hora, quan Pablo Bustinduy va assumir a televisió que l'acord seguia sent “possible” i “viable” si el Govern acceptava part de les exigències dels de Carles Puigdemont. En va enumerar dues: l'IVA franquiciat per a autònoms —una mesura que el mateix Executiu ja havia deixat encarrilada en negociacions anteriors— i canvis en la pròrroga dels lloguers, que Junts considera massa llarga. Va afegir a més la disposició a incorporar incentius fiscals a petits propietaris, tot i reconèixer que no formen part del plantejament de Sumar".

"Aquest gir es va completar hores després amb Ernest Urtasun, que va fer el mateix en roda de premsa i va traslladar la pressió al PSOE, a qui va acusar de no haver treballat prou per tirar endavant el decret. Va demanar als socialistes que assumissin aquestes condicions i tanquessin un acord en el temps que queda, encara que això suposi acceptar mesures que el seu espai havia rebutjat fins ara. “No són el nostre model”, va admetre, abans d'insistir que l'objectiu immediat era evitar que el decret decaigui aquest dimarts".

I: "Junts no s'ha donat per al·ludit. Fonts del grup de Miriam Nogueras asseguren a Vozpópuli que no hi ha cap negociació en marxa i que la posició del partit ja està fixada des de fa setmanes. El text, tal com va sortir del Consell de Ministres, no comptarà amb el seu vot a favor. Van afegir que el Govern coneix les seves propostes, tant en habitatge com en matèria fiscal, i que no hi ha marge per modificar el decret en aquest punt del tràmit parlamentari. L'alternativa, insisteixen, passa per “retirar-lo i presentar-ne un altre de nou que inclogui “ajuda a llogaters i petits propietaris”, com ja tenen registrat al Congrés".

Portada de 'La Vanguardia' del 28 d'abril

Educació. "La comunitat educativa, contra la presència de mossos als instituts", assenyala La Vanguardia.

Del text de Josep Fita: "“Menys mossos i més educadors socials”, “Ni formats ni uniformats. Més recursos i menys policia” o “Fora les forces d'ocupació dels centres educatius”. Aquests van ser alguns dels eslògans que treballadors dels instituts Margarida Xirgu i Eugeni d’Ors de L’Hospitalet de Llobregat (Barcelona) van brandar ahir a les portes d'aquests centres per rebutjar el pla del Govern que pretén introduir mossos d’esquadra de paisà en 13 instituts –entre ells, els dos esmentats– per reduir la conflictivitat".

"Aquesta prova pilot es durà a terme en diverses zones educatives: L’Hospitalet de Llobregat i Vic (Barcelona), Alta Ribagorça-Val d’Aran i Tàrrega (Lleida), així com en dos centres d’El Prat de Llobregat i Sabadell (Barcelona)".

"L’objectiu –segons el pla– és garantir la seguretat i rebaixar els casos de violència mediant, actuant en casos concrets o acompanyant les direccions en prevenció. S’espera que la figura policial actuï a mode dissuasiu i la idea és estendre-la a altres centres si la prova funciona".

I: "Pel que ha pogut recollir aquest diari, la mesura compta amb el rebuig unànime de la comunitat educativa. “Va en contra de qualsevol sentit educatiu”, assegura Iolanda Segura, portaveu d’Ustec, a La Vanguardia. Segura admet l’existència de conflictivitat en alguns instituts, però no creu que la presència d’un mosso arregli res".

28 d’abril, dia mundial de la Seguretat i la Salut en el Treball i dia internacional per a la Conservació dels Amfibis.

Santoral: Prudenci de Tarazona, Pere Chanel, Lluís Maria Grignon de Montfort, Polió màrtir, Caralip màrtir, Afrodisi de Besiers, Vidal de Ravenna, Pàmfil de Corfini, Joana Beretta Molla i Agapi de Cirta.