Regidors del PSC i Junts cessats i un altre "heroi" antifa

A Sílvia Orriols, ni aigua. Aliança Catalana és una línia vermella per al PSC, que ha fulminat els seus dos regidors a Ripoll i ha dissolt l'agrupació local del partit. Mesures contundents que l'alcaldessa de la localitat ha utilitzat com a munició contra els socialistes en general i contra el president de la Generalitat, Salvador Illa, en particular. Orriols l'ha titllat d'"intolerant" i "autoritàri".

Com es recordarà, el motiu de tota aquesta bronca va ser l'abstenció dels dos regidors del PSC en la votació sobre els pressupostos municipals, cosa que va facilitar la seva aprovació. Un dels regidors, Enric Pérez, va al·legar que pretenien evitar que Ripoll tornés a estar sota el focus amb una qüestió de confiança que Orriols anava a guanyar una altra vegada de carrer. A més, van demanar perdó i van posar els seus càrrecs a disposició del partit.

Dit i fet. El partit va acceptar la renúncia i es va muntar l'embolic. Un embolic que s'ha reproduït a Sabadell, però en el cas de la ciutat vallesana amb els dos regidors de Junts, que han estat expulsats del partit. Però els regidors no han renunciat a l'acta sinó que han passat al grup mixt. En el seu cas és perquè no estan d'acord amb una aliança que intenten forjar a la ciutat Junts i ERC de cara a les pròximes eleccions.

Hi ha més notícies. Heus aquí Jair Domínguez, l'últim heroi català contra el feixisme, al qual combat, segons va dir ahir en seu judicial, amb metàfores. Un fenomen.

També és notícia que Catalunya és la comunitat on les rendes mitjanes paguen més impostos i que serà la regió on més immigrants quedaran regularitzats.

Al tema. "Crisi del PSC a Ripoll després de la sortida dels regidors que van validar el pressupost de l'alcaldessa ‘ultra’", assenyala un titular d'El País.

Al sumari s'informa que "el partit busca relleu per als dos regidors que neguen haver-se reunit amb la direcció. Un d'ells dimiteix del seu càrrec a Territori".

El text és d'Àngels Piñol i Bernat Coll: "El PSC ha activat ja la maquinària per a les eleccions municipals de 2027 i s'ha vist immers en una greu i aguda crisi a Ripoll (Girona) després que els seus fins ara dos regidors, Enric Pérez i Anna Belén Avilés, facilitessin amb la seva abstenció l'aprovació dels pressupostos de l'alcaldessa ultra Sílvia Orriols".

"Després de ser censurats un dia després de manera enèrgica per la federació del PSC a Girona, els dos regidors van posar el seu càrrec a disposició del partit. L'executiva ha anunciat aquest dimarts que els dos regidors renunciaven a les seves actes i que els buscava relleu a la candidatura que va concórrer als comicis el 2023".

"Però la situació ha fet un gir inesperat: els afectats asseguren que la decisió l'ha pres la direcció nacional de manera “unilateral” i que l'agrupació local els dona suport. Quatre hores després, el PSC l'ha dissolt i ha creat una comissió gestora per reconduir la crisi".

"La crisi va esclatar divendres quan va transcendir l'aprovació dels comptes i s'ha anat enverinant i agegantant a mesura que passaven els dies prenent, a més, una altra dimensió que ha acabat esquitxant el Govern. Pérez era fins ara assessor d'acció institucional de la consellera portaveu i titular de Territori, Sílvia Paneque i aquest dimarts també ha presentat la seva dimissió".

"En un comunicat contundent, els dos regidors han assegurat que han conegut la decisió del partit pels mitjans, que per “responsabilitat” han formalitzat la seva renúncia, afegeixen que sempre els han guiat els valors socialdemòcrates i que l'agrupació local està “en absolut desacord” amb la decisió del partit".

I: "Després de l'aprovació dels comptes, la federació de Girona va condemnar la posició dels seus dos regidors perquè van al·legar que el projecte del PSC és “absolutament incompatible” amb qualsevol plantejament que promogui “l'exclusió, el retrocés de drets o la normalització dels discursos d'odi”. Els regidors van atribuir el seu vot, sense pactar-lo prèviament amb la direcció, al fet que amb la seva abstenció es restava protagonisme a l'alcaldessa perquè els comptes s'anaven a aprovar igualment en no existir alternativa".

Ara el de Sabadell sense sortir d'El País. "Junts suspèn de militància dos regidors i es queda sense representació a Sabadell".

Escriu Marc Rovira: "Junts per Catalunya ha suspès temporalment els dos regidors que representaven el partit a l'Ajuntament de Sabadell al·legant una successió de desavinences internes que han desembocat en conductes “que poden ser constitutives d'una falta molt greu”, ha argumentat la formació independentista en un comunicat".

Línies després s'explica que "l'enfrontament entre els regidors de Sabadell i la direcció de Junts és un assumpte de llarg recorregut que s'ha agreujat a falta d'un any per a les eleccions, i amb la intensificació dels contactes que manté la direcció del partit amb Gabriel Fernàndez, ex cap de cartell d'ERC a la localitat, per unir forces de cara a les municipals de l'any vinent".

"Al desembre, els dos regidors de Junts van fer públic el seu descontentament quan, després d'una consulta a la militància i per ordres directes del secretari general de JxCat Jordi Turull, es van veure abocats a trencar el pacte que mantenien amb el PSC".

I: "L'alcaldessa socialista Marta Farrés té majoria, però havia arribat a un acord amb els dos representants del partit de Carles Puigdemont. “Acatem però no compartim el que ha fet Junts a Sabadell. És un error històric”, van al·legar aleshores els regidors. La ferida ja no s'ha curat i, al contrari, s'ha anat agreujant amb el pas de les setmanes".

A El Mundo assenyalen que "L'humorista Jair Domínguez, al banc dels acusats per cridar a combatre Vox 'amb un cop de puny a la boca': diu que va ser una 'expressió metafòrica' per 'plantar-se davant el feixisme'".

Titànic Domínguez. Una metàfora. Quin bàrbar. Els feixistes corren espantats davant les metàfores del xaró de TV3 i Catalunya Ràdio.

Del text de Cristina Rubio: "L'humorista i comunicador Jair Domínguez s'ha assegut aquest dimarts al banc de l'Audiència de Barcelona acusat d'un delicte d'odi per dir, en referència al resultat de Vox a Catalunya, que "al feixisme, als nazis, se'ls combat amb un cop de puny a la boca. No hi ha mitges tintes"".

"Unes afirmacions que va fer en una secció d'opinió d'un programa de Catalunya Ràdio, emissora pública de la comunitat, fa cinc anys i per les quals la formació de Santiago Abascal reclama dos anys de presó i una multa econòmica. La Fiscalia, per la seva banda, demana la lliure absolució en no apreciar delicte".

"Aquesta causa es remunta a febrer de 2021, després de les eleccions autonòmiques catalanes del dia 14 en què la formació d'Ignacio Garriga va entrar al Parlament per primera vegada amb 11 escons i va ser quarta força en vots. Durant la seva intervenció en una secció del programa El Matí de Catalunya Ràdio i després de desitjar "un dia de merda" (en al·lusió al nom de la secció) a la gent de Vilamalla i La Pobla de Mafumet que va votar Vox, Domínguez va titllar aquestes de "poligoneres", i va expressar: "Al feixisme, als nazis. Se'ls combat amb un cop de puny a la boca. No hi ha mitges tintes (...)"".

"Domínguez, qui ha declarat en darrer lloc en un breu judici de tot just una hora, ha dit que va ser una "expressió satírica", "metafòrica", pròpia del "personatge una mica exagerat i histriònic" que interpreta als mitjans, segons la seva pròpia definició; i ha assegurat que no parlava d'un "cop de puny físic" sinó d'una manera de "plantar-se davant l'auge del feixisme"".

Pell de gallina. Aquí està impassible el gest el noi Jair, sol davant el feixisme.

Més notícies. "Catalunya és la comunitat on les rendes mitjanes paguen més impostos", sosté un titular de La Vanguardia.

La peça ve amb les firmes de Eduardo Magallón i Iñaki Pardo Torregrosa i comença així: "Deu de les 17 comunitats han deflactat o ajustat la tarifa de la renda per adequar la tributació a la inflació, que s'ha disparat un 16% des del 2022. Catalunya no ho ha fet".

"És, a més, la comunitat on les rendes mitjanes paguen un IRPF més alt tot i que l'any passat el Govern va igualar la quota a abonar dels que menys cobren. En la resta de grans impostos, com en patrimoni i successions, Catalunya se situa en les primeres posicions amb la major pressió fiscal de l'Estat. I en transmissions patrimonials i actes jurídics -que es paga en la compra d'un immoble-, la tributació a Catalunya és la més alta".

"Avui el Parlament debat una proposició de llei que va registrar Junts per rebaixar l'IRPF en el tram autonòmic. A més, s'inclou també la bonificació del 99% –en la pràctica, la supressió– de l'impost de successions en casos d'adquisició per defunció en els grups I i II (pares, fills, cònjuges, i altres descendents com nets, besnets...); i en un 50% en parents del grup III (germans, oncles, nebots, cunyats o sogres)".

"De la mateixa manera es bonifica la donació a descendents d'un immoble que es destini a habitatge habitual o bé a una donació dinerària per a tal efecte amb un màxim de 200.000 euros. A més, es preveuen mesures que facilitin el relleu a l'empresa familiar".

"La iniciativa, però, llevat de gir de guió, no prosperarà pel veto del PSC, Esquerra, els comuns i la CUP. Junts acusa el “tripartit” de voler mantenir l'“infern fiscal” i lamenta que Salvador Illa s'hagi “emmanillat” per un acord d'investidura que impedeix la rebaixa d'impostos".

"“L'IRPF s'ha de rebaixar, sobretot en els seus trams més baixos; no és d'esquerres ni de dretes, és de pura justícia”, va sostenir ahir el seu portaveu, Salvador Vergés. “S'ha de deflactar i ajustar-lo al cost de la vida perquè ara engreixa les butxaques de l'administració i empobreix el ciutadà”, va prosseguir el diputat, que subratlla que la recaptació d'aquest tribut ha augmentat un 37% respecte al 2023. “La meitat es deu a la inflació”, va esgrimir".

I: "Fonts del departament d'Economia repliquen que les mesures de Junts “afavoreixen especialment les rendes altes i suposen una reducció rellevant de la recaptació de la Generalitat: 1.744 milions d'euros”. També recorden que CiU i Junts quan governaven van apujar IRPF, patrimoni i successions".

Regularització d'immigrants. Segons El Periódico "Catalunya, Madrid, Andalusia i València són les comunitats que més immigrants regularitzaran".

La informació és de Pau Lizana Manuel i Ana Cabanillas: "Fins a 751.200 persones intentaran accedir al procés de regularització extraordinària que ha aprovat aquest dimarts el Consell de Ministres, però només unes 503.000 persones acabaran accedint a la mesura".

"Així ho estima la Fundació Ciutadania Global, una de les entitats impulsores de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) l'esperit de la qual ha acabat recollint el Govern en el Reial Decret que, en les pròximes hores, s'ha d'incloure al Butlletí Oficial de l'Estat. La fundació calcula, així, que prop del 67% de les sol·licituds que es presentaran entre aquest dijous 16 d'abril i el pròxim 30 de juny seran acceptades".

"Catalunya serà, previsiblement, la comunitat autònoma on més immigrants acabin accedint a la mesura. Segons es desprèn dels càlculs de Ciutadania Global, que asseguren que seran 200.000 les persones que sol·licitin estabilitzar la seva situació administrativa a Catalunya, i 135.000 les que ho acabaran aconseguint".

"La seguirà, ja a certa distància, la Comunitat de Madrid, on Ciutadania Global calcula que 135.000 persones intentaran acollir-se a la setena regularització extraordinària des de la restauració de la democràcia, i que unes 90.000 es faran amb el permís d'un any de treball i residència que ofereix el Govern".

"En tercer lloc, es troben Andalusia i la Comunitat Valenciana. En ambdues autonomies, la Fundació estima que 90.000 persones intentaran accedir a la regularització i que ho acabaran aconseguint unes 60.000. En total, aquestes quatre comunitats –les més poblades d'Espanya, i les que presenten un major nombre de població estrangera i d'activitat econòmica– concentraran prop del 70% de les sol·licituds de regularització aprovades".

I: "Ja a molta distància, es troben Múrcia, on s'espera que s'aprovin 25.000 regularitzacions; el País Basc (20.000), Canàries i Balears (17.500), Castella - la Manxa (16.000), Aragó (14.500), Galícia (12.000) o Castella i Lleó (11.000). Les comunitats on s'espera un menor nombre de persones regularitzades, més enllà de les ciutats autònomes de Ceuta (650) i Melilla (1.500), són Extremadura (3.000), Cantàbria (3.500), La Rioja (4.000), Astúries (4.500) i Navarra (7.500)".

D'El Món destaca que "El jutge frena la querella pel cas DGAIA d'Acció Cassandra". El jutge retreu als denunciants que de la informació aportada no se'n desprenen indicis de delicte per part dels exconsellers assenyalats.

El text és de Quico Sallés: "Inadmissió a tràmit. Aquesta ha estat la ràpida decisió del magistrat Francisco Javier Pauli, com a titular de la secció d'Instrucció de Barcelona Plaça 7, amb la querella presentada per l'entitat jurídica Acció Cassandra per iniciar una investigació judicial del cas de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA). La decisió s'ha ventilat en poc més de dues pàgines".

"De fet, l'auto d'inadmissió, al qual ha tingut accés El Món, és molt breu i directe, i el magistrat afirma que «procedeix la inadmissió de la querella perquè del seu relat no s'aprecien fets constitutius de delicte». Així mateix, retreu que en la narració dels fets i de la prova documental aportada no hi ha una concreció individualitzada de la participació de cada alt càrrec querellat, entre els quals es comptaven exconsellers i exsecretaris generals del departament de Drets Socials dels últims governs".

"Acció Cassandra, a través d'un comunicat, ha anunciat que «discrepa d'aquesta valoració i considera que s'ha de tenir en compte el conjunt del material probatori existent, especialment les denúncies i la condició de testimoni protegit davant l'Oficina Antifrau de Catalunya, així com les diligències obertes en aquest organisme i en la Sindicatura de Comptes sobre malversació, places fantasma i pagaments indeguts»".

I: "Així, l'entitat ha anunciat que persistirà en la via penal i esgotarà totes les vies. Anuncien un recurs de reforma i, si escau, d'apel·lació davant l'Audiència de Barcelona. «Farem el que calgui perquè el cas no quedi reduït a un simple expedient administratiu», afirma l'entitat que dirigeixen els advocats Lluís Gibert i Josep Rosell".

15 d'abril, dia mundial de l'Art, dia internacional de la malaltia de Pompe, dia del Nen a Espanya i setmana mundial de la Creativitat i la Innovació.

Santoral: Telm confessor, Abundi de Roma, Crescent, Maró de Piceno, Ortari de Landelles, Patern de Scissy, Potenciana, Teodor i Pausilipo.