El forat negre del túnel de Rubí i la culpa, d'Alstom

El merder dels trens. Persisteix la crisi ferroviària a Catalunya. Quan no és el transport de passatgers és el de mercaderies, col·lapsat pel tall del túnel de Rubí, infraestructura essencial per al trànsit de contenidors amb destinació o procedència d'Europa.

Tot s'ha ensorrat posant de manifest l'endèmica manca de manteniment i l'absència absoluta d'inversió i previsió.

Els empresaris del sector s'estan passant al transport per carretera, un retard per evitar retards.

En paral·lel, el ministre de Transports i Mobilitat Sostenible, Óscar Puente, culpa Alstom del fiasco de Rodalies per la seva tardança en lliurar uns trens compromesos des de fa anys. Puente és imbatible posant excuses en una entrevista concedida a El Periódico.

Després de la companyia que construeix trens, apunta a la borrasca Harry i dona compte d'un autèntic extermini forestal, 17.000 arbres talats per evitar que caiguessin a les vies.

Mentrestant, el Govern suma una altra baixa. La consellera de Salut, Olga Pané, s'ha trencat el peroné en un accident domèstic. Una altra vegada el conseller de Presidència, Albert Dalmau, s'encarregarà del departament mentre duri la baixa de Pané.

I també és notícia que la Global Sumud Flotilla ajorna la seva sortida cap a Gaza pel mal temps, aquestes quatre gotes que amenitzen la primavera al litoral barceloní.

Per parts. "El tall del túnel de Rubí porta el caos al transport ferroviari de mercaderies de mitja Espanya", assenyala un titular d'El País.

Al sumari s'informa que "El sector logístic qualifica de “catàstrofe” les obres d'Adif i anuncia que demanarà responsabilitats per les pèrdues econòmiques".

El text és d'Alfonso L. Congostrina: "El sector de la logística d'Espanya té un ull i mig mirant a l'estret d'Ormuz i a les conseqüències que té el seu tancament sobre el trànsit marítim mundial. Però en el cas de Catalunya i de bona part d'Espanya, qui gestiona el transport de mercaderies té també l'atenció posada en un punt infinitament menys mediàtic però que igualment els està provocant veritables mals de cap".

"Es tracta del túnel ferroviari de Rubí (Barcelona), una galeria de tot just 900 metres de llarg el tancament de la qual durant set setmanes a causa del mal estat de la infraestructura està causant un descomunal coll d'ampolla en el trànsit de contenidors entre el llevant espanyol, França i la resta d'Europa".

"L'endèmica manca d'inversió en infraestructures ferroviàries a Catalunya va obligar el passat 12 de març a tancar la galeria de Rubí (per on també circulen combois de Rodalies de la R8) a causa de les filtracions d'aigua. El túnel és perillós i es va optar per clausurar-lo fins que finalitzin les obres abans de lamentar un nou accident".

"Poc tenen a veure Ormuz i Rubí. En un cas, el conflicte impedeix el pas de petrolers en aquesta zona del Golf Pèrsic; i, en l'altre, l'infrafinançament ha portat al col·lapse un túnel que és l'única alternativa viable dels trens de mercaderies per entrar o sortir cap a Europa pel llevant espanyol. Així les coses, les obres del túnel de Rubí, la crisi de les infraestructures i l'augment del preu del petroli s'han convertit en una tempesta perfecta per al sector del transport ferroviari de mercaderies a Espanya".

"No és la primera vegada que tanca aquest túnel de 900 metres situat a Rubí (a 30 quilòmetres de Barcelona), convertit en un embut per al transport de mercaderies. Després de l'accident ferroviari de Gelida del passat 20 de gener, la galeria va romandre 15 dies tancada per obres d'urgència".

"La conseqüència va ser una acumulació sense precedents de trens de mercaderies a La Llagosta (Barcelona), ja que no podien circular en direcció al Port de Barcelona. No va ser l'única zona afectada per acumulació de vagons. També es van amuntegar a les vies del port barceloní i a Perpinyà (França), i van crear un col·lapse amb greus perjudicis als sectors econòmics".

"L'Associació d'Empreses Ferroviàries Privades (AEFP) va comptabilitzar aleshores més de cinc milions de pèrdues al sector. El president de l'AEPF, Juan Diego Pedrero, qualifica la situació actual pel tancament d'“autèntic desastre” i anuncia reclamacions pels danys causats. Pedrero assegura que entre el tancament de gener i l'actual deixaran de passar més de 1.450 trens de mercaderies".

"El cap d'operacions de l'empresa Multirail, Juan Ramírez, que transporta mercaderies en tren des d'Europa fins a Andalusia, explica: “Molts dels meus clients transporten mercaderies de Rotterdam (Holanda) a Andalusia. Ara els trens només arriben a La Llagosta, allà pugem la mercaderia a camions fins al Port de Barcelona i de nou a un tren fins a Sevilla".

I: "Amb aquesta operativa, ha augmentat el preu més d'un 20% però, a més, es triga molt més. Els clients comencen a no creure en el ferrocarril”. El directiu de Multirail assegura que han augmentat molt els temps de transport: “Abans, entre Barcelona i Sevilla hi havia 22 hores i ara estem prop de les 35. A més, ens proposen una alternativa fent una volta immensa per Lleida, per on no poden passar les mercaderies perilloses, i que augmenta tant les hores de recorregut que no és rendible”, conclou".

A El Periódico destaca l'entrevista a Óscar Puente. Al titular, unes paraules del ministre: "Alstom li deu una explicació a la societat catalana pel retard en el lliurament dels nous trens de Rodalies".

I aquesta explicació que li deu no la donarà perquè a Alstom construeixen trens, no donen explicacions.

Les preguntes al ministre són de Cristina Buesa. A continuació, les qüestions més interessants:

P: S'ha reunit amb el president Illa i després ha fet altres dues visites. Quina situació ha trobat?

R: He vist un president molt en forma, optimista i alegre. Comencem a veure la llum a Rodalies i això jo crec que també li influeix. Després he tingut una reunió amb tot l'equip de Rodalies, he pogut veure el que s'està fent i sona bé. Després he estat a La Sagrera, que és sens dubte l'obra més important d'infraestructures que està fent el Ministeri a tot Espanya i realment he quedat impactat. I després he anat al centre de control d'Adif, on m'han donat tot tipus d'explicacions.

P: Què li demana el Govern?

R: Fonamentalment, reclama que treballem en coordinar-nos, en estar molt a sobre de Rodalies i en anar millorant la infraestructura, recuperant el que com a conseqüència de la borrasca Harry va quedar malmès i avançant amb les obres planificades perquè Rodalies funcioni cada cop millor i sigui una xarxa més fiable.

P: Quan es recuperarà l'anhelada normalitat? Territori parla de maig però Adif de juny.

R: Ara mateix estem al 95% de trens en circulació respecte a la situació prèvia a Gelida. Ens queda molt poc, un mes i mig. Hem posat l'horitzó al juny, no tot de cop, s'anirà recuperant progressivament. Arribarem amb un nombre de trens idèntic al que hi havia abans de la borrasca, però amb nivells de fiabilitat i seguretat millors perquè s'han fet més de 700 inspeccions, que van ser les que van establir les limitacions temporals de velocitat. Entre maig i juny farem el pas de reprendre la situació prèvia. A partir d'aquí hi ha obres en marxa que milloraran el servei. Això s'ha de notar al llarg d'aquest any i en el primer semestre del proper.

P: Ha fallat el manteniment?

R: Jo parlaria de tres factors: el disseny de la xarxa, que és fràgil perquè és en trinxera; una manca de manteniment combinada amb cinc anys de sequera en què els talussos pateixen menys; i un episodi meteorològic molt extrem. Tot això ha portat a una situació de danys a la xarxa immensa. Probablement no s'ha cuidat tant en el passat i combinat amb aquests elements ha conduït a aquesta situació. S'han hagut de talar més de 17.000 arbres que estaven caient a les vies.

P: Els nous trens d'Alstom que haurien d'estar ja en servei acumulen retards. Què ha passat amb el lliurament?

R: Acumulen un retard d'un calibre inassumible: es van comprar als primers compassos del Govern i complirem vuit anys. La panòplia d'incidències i de vicissituds que han patit aquests trens en la seva fabricació van des d'uns bogies motors col·locats on no toca a un altre incident en què gairebé es crema un tren sencer. Crec que el fabricant li deu una explicació a la societat catalana. Vam triar Alstom perquè fabrica a Catalunya per als trens que havien de venir a Rodalies. Jo ho sento, però una explicació per part seva seria digna d'agrair.

P: Quan arribaran?

R: Ens asseguren que presentaran la documentació per a l'homologació a l'Agència Espanyola de Seguretat Ferroviària aquest abril i es trigarà quatre mesos més: després de l'estiu començaria la formació de maquinistes. L'objectiu seria posar-los en funcionament a principis de l'any vinent, si tot va bé, podríem tenir 17 trens en marxa. El retard és una barbaritat. Si haguessin complert, estarien per 70 lliurats dels 111 trens del contracte.

P: Hi haurà penalitzacions a Alstom per l'incompliment?

R: Les penalitzacions hi són, intentarem aplicar el contracte, però això no accelerarà l'arribada dels trens. El fonamental és que arribin, perquè el material actual té en molts casos més de 35 anys.

El Nacional explica que "Pané es trenca el peroné i Dalmau assumeix les seves funcions quan Salut fa marxa enrere en l'incentiu de les baixes".

La peça ve signada per Ketty Calatayud: "La consellera de Salut, Olga Pané, ha patit un accident domèstic i, com a conseqüència, s'ha fracturat el peroné, segons ha informat el seu departament. Aquest contratemps de salut la mantindrà forçosament apartada del seu càrrec durant un temps. El conseller de la Presidència, Albert Dalmau, assumirà les funcions de Pané al departament de Salut, mentre duri la recuperació de la titular".

"La consellera Pané és la tercera membre del Govern de Salvador Illa que ha hagut d'agafar una baixa per problemes de salut, després de les convalescències del mateix president de la Generalitat i de la consellera d'Educació, Esther Niubó. En tots els casos, Dalmau ha assumit les funcions durant les seves recuperacions".

"L'anunci de la baixa de Pané coincideix, precisament, amb la decisió del Departament de Salut de retirar, la setmana vinent, els incentius als CAP per reduir les baixes laborals. Segons ha avançat El País, i ha confirmat l'ACN, la conselleria d'Olga Pané ha decidit finalment que els indicadors sobre la durada de les baixes no computaran per a l'atribució de fons als CAP ni per a la part variable del salari dels metges".

"Salut havia justificat aquesta mesura que preveia incentius per als centres d'atenció primària (CAP) que aconseguissin escurçar la durada de les baixes, perquè podien resoldre més ràpidament el diagnòstic dels pacients. La mesura, però, havia estat criticada per sindicats i grups parlamentaris, que consideraven que podia condicionar el criteri mèdic".

I: "Pané, en canvi, la defensava assegurant que l'objectiu era evitar situacions com haver d'esperar fins a cinc mesos de baixa per obtenir un diagnòstic en casos no greus. Els Comuns fins i tot havien amenaçat de condicionar els pressupostos a la seva retirada. La presidenta del grup parlamentari, Jéssica Albiach, celebra ara la rectificació: "Per fi reconeixen que estaven negant la realitat. Les baixes laborals només han de respondre a criteris mèdics"".

Més notícies. Segons La Vanguardia, "Barcelona ‘exporta’ població als altres 35 municipis metropolitans".

Del text que signa Ramon Suñé: "Un dels mantres més repetits en els últims temps per l'alcalde Jaume Collboni és el del dret dels barcelonins a quedar-se a viure a la seva ciutat. Barcelona incrementa la seva població –serveixi d'exemple que en les pròximes eleccions, gairebé amb tota seguretat, els seus ciutadans escolliran 43 representants en lloc dels 41 actuals– i ho fa com a conseqüència de l'aterratge a la ciutat d'un nombrós contingent de migració internacional".

"No obstant això, la capital catalana presenta un saldo d'entrades i sortides respecte als altres 35 municipis que conformen l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) que és negatiu en tots els casos, sense excepció".

"Aquest fenomen es descriu a l'informe preliminar de l'excel·lent estudi 'La població metropolitana 2011-2041', encarregat pel servei d'Anàlisi de Polítiques Metropolitanes de l'AMB i al qual ha tingut accés La Vanguardia".

"El repunt migratori dels últims anys ha portat la població de l'AMB a registres històrics. Aquest àmbit territorial va assolir, a començaments del 2025, els 3,45 milions d'habitants (el 64% de la població de la Regió Metropolitana i el 42% del conjunt de Catalunya) i les previsions més realistes apunten que en els pròxims 15 anys aquests números continuaran creixent significativament, cosa que obligarà a afinar la gestió, sovint massa descoordinada, en matèries com l'habitatge, la mobilitat i els serveis socials".

"Entre el 2011 i el 2025 l'increment de població de l'AMB va ser d'unes 223.000 persones (un 6,9%) i es dona la circumstància que dues terceres parts d'aquest creixement es va concentrar en els tres últims anys".

"A l'horitzó del 2041, el creixement poblacional de l'AMB s'estima entre les 100.000 i les 260.000 persones, sempre que es mantingui, com és altament probable, l'elevat nivell de migració internacional dels últims tres o quatre anys. Sense aquest flux d'entrades, i tenint en compte un creixement natural (la diferència entre defuncions i naixements) que ve sent negatiu des del 2017, l'AMB podria perdre uns 100.000 habitants, un escenari avui per avui molt poc viable".

"L'informe, elaborat per Albert Esteve, Amand Blanes, Teresa Menacho, Toni Medina, Anna Turu i Juan Galeano confirma que en el període analitzat, des del 2011 fins al 2023, la ciutat de Barcelona ha estat la principal emissora de població cap a la resta de municipis metropolitans. Cert és que entre la capital i les ciutats veïnes es manté un flux migratori constant en ambdós sentits, però també ho és que en tots els casos Barcelona exporta població a la resta de municipis".

"El cas més significatiu és el de Sant Cugat del Vallès, ciutat que ha experimentat un gran creixement en aquests tres últims lustres. Prop de 20.000 barcelonins s'han mudat en aquest període a l'altre costat de Collserola, mentre que menys de 12.000 han fet la mudança en sentit contrari".

"L'informe conclou que “el creixement migratori de l'AMB es fonamenta en la migració internacional”. “Els intercanvis amb la resta de la Regió Metropolitana i la resta de Catalunya presenten saldos generalment negatius o equilibrats, reflectint processos de suburbanització i redistribució residencial cap a municipis perifèrics".

"En canvi, el saldo amb l'estranger és clarament positiu i creixent, i constitueix el veritable motor del creixement metropolità”, apunten els autors de l'estudi. Afegixen, així mateix, que “es configura un patró dual: concentració de la immigració internacional als municipis centrals i redistribució interna cap a l'entorn metropolità i la resta del territori”".

I: "Les dades extretes del padró continu i del cens indiquen que, en el període 2011-2025, 34 dels 36 municipis metropolitans han incrementat la seva població. Les úniques excepcions són Badia del Vallès (585 habitants menys) i Sant Andreu de la Barca (-25). En termes absoluts, els municipis que més han crescut són: Barcelona (+97.799), l'Hospitalet de Llobregat (+36.096), Sant Cugat del Vallès (+14.622), Badalona (+10.856), Castelldefels (+6.550), Cornellà de Llobregat (+5.012), Sant Adrià de Besòs (4.823), Sant Just Desvern (+4.792), Sant Feliu de Llobregat (+3.592), Sant Joan Despí (+3.405) i Montcada i Reixac (+3.214)".

El Mundo avança per la seva banda que "La Global Sumud Flotilla ajorna la seva sortida de Barcelona cap a Gaza pel mal temps i Sumar exigeix '"que el Govern enviï una fragata militar per protegir-la'"

Del text de Gerard Melgar: "La Global Sumud Flotilla ha ajornat la sortida des del port de Barcelona amb direcció a la Franja de Gaza, prevista per avui, per les condicions meteorològiques. Així ho ha anunciat aquest migdia un dels coordinadors de la missió solidària amb Palestina, Thiago Ávila, des del Moll de la Fusta, on una quarantena d'embarcacions tenien previst salpar aquest diumenge en un nou intent d'arribar a Gaza. Poc abans de les 14.00 hores, l'expedició ha iniciat una partida simbòlica cap a una altra zona portuària de la ciutat".

"El membre del comitè directiu de la Coalició de la Flotilla de la Llibertat ha explicat que les previsions d'onades d'entre quatre i cinc metres d'alçada han provocat que s'hagi pres la decisió de retardar a un altre dia l'inici del viatge, que es produirà set mesos després de l'anterior sortida des de Barcelona, que va acabar amb la detenció de diversos integrants de la Flotilla per l'Exèrcit d'Israel a principis d'octubre i la seva posterior deportació als països d'origen".

Línies després s'explica que "l'eurodiputat de Sumar Jaume Asens (Comuns), present als actes de comiat a la Global Sumud Flotilla, ha demanat al Govern "que enviï una fragata militar des de l'inici i que es coordini amb la resta d'Executius europeus perquè s'adoptin totes les mesures preventives per evitar el que ha passat en altres missions, que han patit atacs i pirateria"".

I: "La secretària general de Podemos, Ione Belarra, també des de Barcelona, ha exigit a Sánchez que desplegui "accions contra Israel pels seus atacs al poble palestí" i que no es limiti només a "les paraules"".

13 d'abril, dia internacional del Petó, dia mundial de l'Scrabble i dia de conscienciació de la Sarcoïdosi.

Santoral: Hermenegild, Caràdoc, Martí I papa, Sabàs Reis i Urso de Ravenna.