Islamofòbia, hispanofòbia i Orriols sense candidats

A Marroc es freguen les mans. Després de la catastròfica final de la darrera Copa d'Àfrica a Rabat, el país veí torna a mostrar les seves aspiracions d'acollir la final del Mundial de 2030 que organitzarà conjuntament amb Espanya i Portugal.

Per a aquesta pretensió, els càntics a l'RCDE Stadium són munició de gran calibre, un regal inesperat que avala la candidatura marroquina.

"El Marroc aprofita els incidents racistes per intentar atreure la gran final del Mundial 2030", assenyala un titular de El Confidencial.

La informació és d'Ignacio Cembrero, qui presenta una recopilació de les impressions en determinats mitjans. 

Del seu text: "'A Espanya s'ha produït un gran rebombori a causa del racisme contra els musulmans durant el partit entre Espanya i Egipte, i això posa en risc la possibilitat que aculli la final del Mundial de 2030', titulava dimecres el diari digital marroquí Goud".

"Hespress, el diari digital més llegit, anava un pas més enllà i anunciava dijous que 'el Marroc reforça la seva candidatura per a la final del Mundial 2030 després de l'escàndol racista a Espanya'. Es posiciona ara 'com la millor opció i la més segura davant d'Espanya', afegia. 'El nou argument del Regne és nítid i convincent: una final del Mundial requereix un país que encarni l'esperit reunificador del futbol completament lliure de discriminació i islamofòbia', concloïa. 'Als estadis del Marroc no es registren incidents racistes (...)', insistia Goud".

"Una mica més caut va ser el setmanari Tel Quel de Casablanca, que constata en la seva edició d'aquest cap de setmana que la selecció espanyola de futbol 'no ha quedat al marge d'aquesta plaga racista, la qual cosa és un molt mal símptoma quan Espanya ha d'organitzar el proper Mundial 2030 amb Portugal i el Marroc, país la immensa majoria de la població del qual és musulmana'".

"Diversos mitjans de comunicació recorden amb Hespress que 'en construir el colossal estadi Hassan II a Benslimane (a 44 quilòmetres al nord-est de Casablanca) el Marroc envia un missatge contundent a la FIFA'. Consisteix a recordar-li que 'el Regne del Marroc no és només un coamfitrió, sinó la destinació més solvent i unificadora per coronar els campions del Mundial 2030' en el nou camp de futbol".

"Quan estigui acabat el 2029, l'estadi tindrà capacitat per a 115.000 espectadors i serà el més gran del món juntament amb el del Primer de Maig de Pyongyang (Corea del Nord), que serveix sobretot per concentrar masses que exalten Kim Jong-un, el dictador del país més hermètic del món".

I: "Que l'estadi Hassan II, pare de l'actual rei Mohamed VI, es mereixi la final d'aquí a quatre anys és un tema recurrent a la premsa marroquina. Disputar-hi la final seria 'un punt d'inflexió històric per al futbol africà i àrab, però també un reconeixement concret de les enormes inversions realitzades els darrers anys en infraestructures esportives (...)', va recalcar, per exemple, al gener el setmanari Maroc Hebdo".

Sense sortir d'aquest bucle, a La Vanguardia es pregunten qui són els joves de "Barcelona con la Selección".

La resposta es troba en un text d'Alberto Martínez del qual en destaquem alguns paràgrafs: "'Busquen un cap de turc', explica un dels seus membres i fundadors, que atén La Vanguardia i detalla, amb e-mails i dades, el procés de venda d'entrades. En primer lloc, deixa clar que al voltant de 1.600 espectadors provenien d'ells, i que tots van deixar nom, cognoms, DNI i xarxes socials ('per veure els seus perfils'). 'Poso la mà al foc', afegeix. La resta que es van asseure en aquells sectors van ser públic general, amb la prioritat per als socis de l'Espanyol. “Hi havia moltes banderes de clubs. Vaig veure de l'Atlètic, del Barça i fins i tot del Numància”, afegeix".

"Per al portaveu de la plataforma, un dels problemes va ser que, en aquesta ocasió i a diferència de l'Espanya-Albània de 2022 jugat al mateix estadi, on Luis Enrique va declarar que va ser un dels millors ambients que havia viscut, Barcelona con la Selección no va poder controlar l'animació. No els van donar micròfons ni altaveu. 'Una hora abans ens ho van negar. Vam trucar al secretari general de la RFEF, però res'. 'Ja els vam advertir que podien passar coses', assegura. Amb el micròfon, entén el portaveu, s'haurien pogut silenciar ràpidament aquells càntics tenint el grup un llistat de cançons pròpies per a aquell partit".

Entrant en matèria sobre els orígens del grup, Martínez escriu que "encara que es defineixen com un grup 'apolític', el 2017 el seu nom va aparèixer en el que es van anomenar Els papers de Sant Adrià. Eren 14 folis en què els Mossos d'Esquadra, teòricament, van seguir personalitats i polítics contraris a la independència de Catalunya, entre ells, José María Fuster Fabra, amb amistats a Ciutadans, Societat Civil Catalana i altres grups no independentistes. Va ser vigilat dia i nit. I també un dels seus clients, Barcelona con la Selección, els líders dels quals van ser seguits".

"El 2022, Mediapro els va denunciar per emetre un partit en una de les pantalles gegants, però va retirar la denúncia després de rebre un escrit dels advocats de la plataforma". 

I: "Els que coneixen els que formen el nucli principal de Barcelona con la Selección els defineixen com a persones de classe alta de la ciutat amb tendències polítiques de dretes. Ells insisteixen a desmarcar-se de qualsevol ideologia i que mai havien tingut problemes en els esdeveniments que havien organitzat anteriorment". 

Els papers de Sant Adrià? I què dimonis investigava la policia de la Generalitat? Que es declaraven fans de la Roja? Que es reunien per veure partits d'Espanya? Que parlaven espanyol? És clar, és clar. Tot molt sospitós. Seguiments el 2017 per part dels Mossos a gent que no combregava amb la independència... L'assumpte va ser arxivat als jutjats.

Com es recordarà, els Mossos van intentar desfer-se dels papers en una incineradora de Sant Adrià pocs dies després de l'1-O i es van topar amb la Policia Nacional. En la documentació hi havia seguiments a periodistes, polítics i gent de tota mena. Però es va córrer un tupit vel.

De tornada a la islamofòbia després de passar per la hispanofòbia, a Público assenyalen que "Aliança Catalana es topa amb el rebuig de diversos candidats en els seus feus clau per a les municipals".

La informació és d'Albert Aragonès: "La irrupció política i social de l'extrema dreta independentista en el tauler polític català ha fet que se li atribueixi un creixement de votants important, tal com va apuntar el baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) del passat mes de novembre que la situa en totes les enquestes entre la tercera i la quarta força política en les pròximes eleccions al Parlament". 

"Fins i tot a l'espera que aquestes projeccions es facin realitat, i actualment encara amb una força exigua, els darrers mesos Aliança Catalana ha estat capaç de condicionar el debat a Catalunya i ja és un actor al qual se li té en compte amb un cert pes".

"Però malgrat aquest creixement demoscòpic que se li pressuposa, la seva consolidació organitzativa a tot el territori català està afrontant dificultats severes, sobretot amb la mirada posada a les eleccions municipals del 2027". 

"Aquestes seran essencials per al projecte polític de Sílvia Orriols, ja que hauran de complir amb les expectatives que han generat si volen continuar seduint més electors, sobretot a les comarques de l'Eix transversal, que va des de Girona fins a Lleida passant per la Catalunya Central".

"Ara bé, la realitat evident és que, a poc més d'un any dels comicis, el partit no troba candidats solvents als municipis clau d'aquest territori on aspira a fer el gran salt electoral. La paradoxa és evident. Allà on el partit vol i pot créixer —ciutats mitjanes i capitals de comarca com Manresa, Girona, Figueres o Vic— és precisament on més li costa construir llistes presentables". 

"No es tracta només d'un retard en els anuncis de les candidatures, com sostenen des d'una part de la direcció d'Aliança, sinó d'una manca real de perfils de nivell disposats a encapçalar candidatures sota les seves sigles".

"El cas de Manresa és clarivident. Durant mesos, Aliança Catalana va treballar amb la idea que Sergi Perramon podria ser el seu cap de llista. Era el 'candidat somiat': un perfil molt conegut a la ciutat, popular, amb un fort discurs identitari i amb trajectòria política prèvia amb l'extrema dreta del Front Nacional. Però Perramon va dir que no. Fins a tres vegades. Finalment, ha acabat tancant un acord amb Junts, deixant Aliança sense la peça clau que havia de convertir la capital de la comarca barcelonina del Bages en un dels seus principals bastions".

I: "Però aquest patró es repeteix a tot el territori. A Girona, Figueres o a Barcelona, els noms no arriben. La candidatura de la capital catalana està a l'espera de si es farà pública aquesta Diada de Sant Jordi. Però de moment el que ha sorgit és la versió de candidats que asseguren haver rebutjat encapçalar la llista d'Aliança Catalana, com és el cas de l'exdiputat de Junts i exconseller de la Generalitat Jaume Giró".

Més notícies. "El Govern obre la porta a experimentar amb lleis: provar normes en espais concrets i data de caducitat", assegura un titular d'El Nacional.

La informació és de Marta Lasalas: "Experimentació normativa. Aquesta és una de les vies que proposa el Govern per modernitzar i millorar el funcionament del marc legislatiu de Catalunya, provar les lleis abans d'implantar-les. Es tracta d'elaborar normes de caràcter temporal, dirigides a un àmbit, un territori o un col·lectiu concret per provar 'els resultats de la seva aplicació' i poder 'avaluar la seva idoneïtat'". 

"Una altra de les propostes és la creació d'espais de proves controlats, tècnicament coneguts com a sandboxes, per testar productes, tecnologies o processos sota condicions reguladores flexibilitzades. Aquestes propostes ja figuraven a la llei d'acompanyament dels pressupostos que el Govern va haver de retirar el 20 de març, arran de la manca d'acord amb ERC".

"'Ens trobem davant de nous reptes que requereixen actuacions ràpides i encertades, entre d'altres, la implantació de la intel·ligència artificial, la urgència en facilitar la construcció d'habitatge, les conseqüències del canvi climàtic o l'envelliment accelerat de la població. És convenient disposar d'eines, provar diferents solucions i els efectes que generen i generalitzar només aquelles que hagin demostrat que generen valor social', argumenta la memòria de la llei que va presentar el Govern el passat mes de febrer".

I: "El 'procediment per a l'experimentació normativa' s'ha de regular a través d'una modificació de la llei de Presidència de la Generalitat i del Govern, en què s'especificarà que la iniciativa de caràcter experimental ha de restringir el seu àmbit d'aplicació a un territori, col·lectiu o sector específic; ha de concretar quina normativa queda en suspens mentre s'aplica i quin òrgan es fa responsable de l'experiment, atès que en cas que produeixi efectes adversos s'haurà de suspendre".

"L'experiment normatiu no pot superar els cinc anys i, un cop transcorregut aquest temps, la norma decau automàticament. La tramitació d'aquestes lleis és molt àgil i, en cas que es conclogui que és convenient impulsar la modificació de la norma de manera definitiva, també es preveu un règim específic simplificat".

A El País i sense sortir de l'àmbit específic del Govern assenyalen que "La consellera d'Educació Esther Niubó es reincorpora al Govern després de dos mesos de baixa".

Del text de Bernat Coll: "La consellera d'Educació i Formació Professional de la Generalitat de Catalunya, Esther Niubó, es reincorporarà el proper dimarts 7 d'abril a les seves funcions després de dos mesos de baixa per motius de salut, segons han confirmat fonts del departament. El seu retorn, avançat per La Vanguardia, coincidirà amb la reunió del Consell Executiu d'aquell mateix dia".

"Niubó va anunciar a principis de febrer una baixa temporal després de sotmetre's a una intervenció quirúrgica. La seva absència va coincidir amb la baixa del president de la Generalitat, Salvador Illa, afectat per una osteomielitis púbica. Les responsabilitats de la consellera van ser assumides pel conseller de la Presidència, Albert Dalmau, que ha pilotat la crisi del sector després d'anunciar a principis de març juntament amb els sindicats minoritaris CCOO i UGT millores laborals". 

I: "L'acord preveu increments retributius, però l'entitat sindical Ustec (majoritària entre el professorat) el va avaluar com a insuficient. El sector exigeix millores més grans en les condicions de treball, més recursos per als centres i l'educació inclusiva i menys burocràcia".

Quin panorama espera Niubó. Però no tot són notícies aspres i àrides. Per exemple, a Vozpópuli s'informa que "Un hospital de Barcelona és el primer a utilitzar una eina pionera per diagnosticar càncer de pulmó".

La peça ve signada per Teresa Sánchez i comença així: "'Un avanç tècnic significatiu'. L'Hospital del Mar de Barcelona ha estat el primer centre d'Espanya a incorporar una eina pionera per al diagnòstic del càncer de pulmó en fases inicials. L'ús del nou equip d'ecobroncoscòpia perifèrica, l'Olympus BF-UCP190F, agilitzarà i facilitarà la feina dels especialistes per al diagnòstic de lesions sospitoses de malignitat situades en el segon terç de l'arbre bronquial, sobretot davant la possible implantació del cribratge poblacional d'aquesta patologia".

"La principal diferència que introdueix aquest equip respecte als tradicionals és la seva mida, ja que permet accedir a zones dels pulmons de difícil accés. 'És més petit i permet accedir a regions intermèdies de l'arbre bronquial per a l'estudi de lesions pulmonars. És una eina molt útil', explica a Vozpópuli Ana Pardessus, metgessa adjunta en Pneumologia de la Unitat d'Endoscòpia Respiratòria i la Unitat de Patologia Pleural de l'Hospital del Mar".

"Aquesta tècnica consisteix a introduir a la via aèria un broncoscopi, que incorpora un ecògraf al seu extrem, amb un diàmetre inferior als existents fins ara per localitzar tumors pulmonars de petites dimensions que es troben al terç mitjà del pulmó. L'avantatge del nou equip que incorpora l'Hospital del Mar és que no només facilita arribar a punts del pulmó no assolibles fins ara sense equips de gran cost, sinó que permet fer la biòpsia de les lesions sense haver d'extreure l'ecògraf i controlant en tot moment el punt on es prenen les mostres".

"'Estem veient en temps real d'on estem obtenint realment la biòpsia i no estem fent una presa de mostra a cegues, la qual cosa permet augmentar el rendiment diagnòstic', assenyala la doctora. 'Et dona l'avantatge de tenir un diagnòstic previ a la intervenció quirúrgica o previ a plantejar algun altre tractament'".

I: "La pneumòloga detalla que des que van provar aquest nou equip, des del mes de novembre, l'han utilitzat en deu casos. 'El fet de poder fer una biòpsia en temps real fa que el rendiment diagnòstic sigui superior a altres tècniques, i facilita el diagnòstic de lesions tumorals en estadis inicials', assenyala".

A la informació es recorda que "a Espanya es van diagnosticar 31.435 nous casos de càncer de pulmó el 2024, cosa que el situa com el quart més freqüent en el conjunt de la població, segons dades de l'Observatori del Càncer de l'Associació Espanyola Contra el Càncer".

I: "En concret, constitueix la primera causa de mort per càncer a Espanya, amb 23.326 defuncions per aquesta causa l'any 2024. Aproximadament, el 80% d'aquest tipus de càncer està relacionat amb l'hàbit tabàquic. Deixar de fumar disminueix el risc de càncer de pulmó, per la qual cosa aquesta és la principal mesura de prevenció per a aquest tumor".

3 d'abril, Divendres Sant. Santoral: Ricard de Wyche, Joan de Nàpols, Nicetes de Medici, Lluís Scrossopi, Ulpià de Tir, Josep Himnògraf, Sixt I papa i Papo i Cresto de Tomis.

Dia mundial de l'Arc de Sant Martí.